dimarts, 28 d’abril de 2009

Entrevista a Juan Reyes, creador de RestauranteSabadell.com

“A Sabadell hi ha pocs restaurants molt bons, molts de normalets i algun de dolent”
MARC SERRANO I ÒSSUL Si sou sabadellencs, segur que algun cop se us ha apropat un periodista davant del Zara de Doctor Robert per plantejar-vos una pregunta sobre l'actualitat per a la mítica secció Punt de vista del Diari de Sabadell. (I, si no us ha passat, segur que li ha passat a algun familiar o amic vostre.) Es diu Juan Reyes i el seu col·lega Víctor Colomer el retrata molt bé aquí. Sense que esdevingui un precedent, ÒSSUL.blogspot.com ha volgut entrevistar-lo per incorporar-ne el web RestauranteSabadell.com a la Guia de la comunicació sabadellenca, que, com sabeu, teniu sempre al vostre abast a la barra lateral del bloc. ¿Aconsegueixes sortir a sopar per Sabadell sense pensar en feina i sense que ningú t’hi faci pensar? La veritat és que no. Acostumo a portar a sobre la càmera de fotos o, si no, el mòbil, i, quan veig alguna imatge atractiva, la capto. El que passa és que, des que sóc pare, no tinc gaire temps per sortir a sopar. Si surto, és al migdia. ¿Quants restaurants hi ha a Sabadell si fa no fa?; ¿quants en cobreix RestauranteSabadell.com a hores d’ara? A Sabadell pot haver-hi entre 180 i 200 restaurants, no en tinc un càlcul exacte. No els tinc comptabilitzats tots, però va per aquí. Al web, de Sabadell, en tinc uns 120 del total de 190. Arribo fins on arribo ja que el meu equip humà es redueix a la meva persona. ¿El millor és el que tots pensem? ¿I el pitjor o, si no, els pitjors?; si creus que no és políticament correcte revelar-lo(s), segur que pots insinuar per on van els trets. A Sabadell hi ha pocs restaurants molt bons, molts de normalets i algun de dolent. Però també puc dir-te que tot depèn del gust de cadascú i també de com hagi anat el dinar. No es pot valorar un restaurant solament per una visita. Pots tenir mala sort i trobar-te un cambrer que tingui un mal dia, o el cuiner… Per valorar-lo, has d’anar-hi més d’un cop. ¿Quins tenen una millor relació qualitat-preu? És molt ampli. Potser el Marco Polo o el japonès Sakura. Tots dos, regentats per orientals, però que porten més de deu anys com a residents aquí. Ofereixen una alta qualitat de producte, un servei molt eficient (malgrat els problemes d’idioma) i un preu molt assequible, amb diversitat de menús a preus tancats. Algun que acabi d’obrir... Et diré més: dos restaurants a punt d’obrir: dos woks bufet lliure, que estan de moda ara: un al Paddock –el que abans era Tapasbar— i l’altre és la transformació del Chino Feliz. ...i algun que acabi de tancar. Acaben de tancar… No acostumen a tancar; el que fan es traspassar el local. El més recent que conec està al carrer de Cerdanyola, 47, darrera [el CAP] Sant Fèlix, i ara es diu La Cassoleta. El Rubión ara també està tancat i La Sede del Flamenco ha tancat provisionalment per raons de permisos. Algun que et sorprengués i algun que acabis de descobrir. El Contrast, del carrer del Pare Sallarès, 19, és el que més m’ha cridat l’atenció, perquè el seu propietari, Jordi Gabaldà, és un jove cuiner sabadellenc amb molta empenta i un gran coneixement de l’art culinari. I el darrer que he conegut directament, encara que ja en tenia moltes referències: l’Airesol, de Castellar del Vallès. Barris vs. centre. En general, ¿és cert el tòpic segons el qual hi ha més autenticitat i millor preu a la perifèria? Segons el que interpretis per autenticitat. Un restaurant al centre pot ser també molt autèntic. Per exemple, autèntic són Il Doge di Venezia, que ofereix una cuina italiana de debò i que està a la ronda de Zamenhof (Monterols, 56), o Aléxandros, el restaurant grec del carrer de Sant Quirze, 35; tots dos treballen una gastronomia molt de veritat. ¿Com afecta la famosa crisi el sector de la restauració sabadellenc? ¿I el teu web? A través de les estadístiques segur que ho detectes. ¿Les cerques han canviat?; ¿quasi tothom hi busca ara restaurants bé de preu? Algun restaurant de poligon industrial ha reduït fins a un 25% la seva facturació, segons m’han explicat. I sí que els internautes busquen ara menús més econòmics. Avui hi ha una tendència als restaurants d’oferir menús anticrisi també a les nits, cosa que abans no existia. Com ara el restaurant La Rambla, que fa unes setmanes que ha posat un menú de nit a 15 euros. Parlant de crisi –ja paro, que cansa–, ¿cap oferta sucosa per menjar bé, bo i barat a la ciutat? Torno a dir-te que segons el que t’agradi. Perquè a mí el frankfurt Joff m’agrada molt i està bé de preu. Ara funcionen els bufets com el del Baricentro (planta d’oci) [Vallès Oriental; ¡corregit!] que és súper econòmic i de molt bona qualitat, i ofereix cuina mediterrània i xinesa. El restaurant La Rambla és també un dels tradicionals a oferir preu i servei. Si t’agraden les pizzes, tens la Pizza Leggera del carrer de les Tres Creus, 156, on en pots consumir a porcions. ¿Com has aconseguit la confiança dels anunciants? M’imagino que molts ja els coneixies directament pel teu bagatge periodístic –el Víctor Colomer diu que ho saps “tot” sobre la restauració local. No és cap secret que els amos dels restaurants tenen al·lèrgia a les trucades dels pesats de les guies. La teva és una altra cosa, ¿no? Al món de la publicitat a Sabadell porto prop de 20 anys. Vaig començar treballant a Ràdio 2000 com a locutor i comercial. Des de llavors, no ho he deixat. Sempre he vinculat periodisme i publicitat. Suposo que el temps i l’honestedat són dos arguments perquè m’obrin les portes. Però, sense un bon producte, no vas enlloc. ¿Els textos del web són tots els que has publicat al Diari de Sabadell i als altres mitjans on has fet periodisme gastronòmic o bé una part d’aquests, només?; ¿en redactes d’expressos per a RestauranteSabadell.com? La majoria de textos han estat publicats tant al Diari de Sabadell com a la Gaseta de Sabadell. Així va començar tot. Algun text ha estat aportat pel mateix restaurant i, quan no en tinc gaire informació, també l’hi assenyalo. RestauranteSabadell.com va néixer fa cinc anys i mig amb l’ajuda d’un amic, vas redissenyar-lo el 2007 i... ¿quin és el proper pas d’aquest passeig teu? Jo vaig començar amb un espai web anomenat Sal&Pimienta, dedicat a la gastronomia, dins del buscador Àpali, crec que l’any 1999. El salt qualitatiu va ser a l’adquirir el domini RestauranteSabadell.com. He anat millorant cada cert temps. El proper pas serà millorar el web amb una imatge nova i les darreres incorporacions que hi hagi a la xarxa. Però això serà quan l’economia m’ho permeti. ¿T’esperaves que la iniciativa funcionés tan bé? Ho sospitava. Fa temps que estic a la xarxa i no paro de pensar en com treballar-la. A més, em dedico a la publicitat i a la comunicació, i, d’alguna manera, he sabut vendre el producte. ¿Com vas de visites? Per incentivar-les, organtizes iniciatives de dinamització de la comunitat (concursos), que m’imagino que també et permeten saber qui s’hi apropa. Ara estic fregant les 8.000 al mes. [Podeu consultar l'informe de Google Analytics de RestauranteSabadell.com que m'ha fet arribar el Juan fent clic aquí.] Va baixar-ne la mitjana per la Setmana Santa. Però, solament el dia de Sant Jordi, vaig tenir-n’hi prop de 500. Les meves previsions són que, a final d’any, si tot va com ha d’anar, estigui per les 15.000 visites al mes, comptant amb la temporada bona de Nadal. El web permet la reserva de taula, ja, d’una dotzena de restaurants, i, també, votar-los –inclou un rànquing basat en les votacions dels lectors a banda del directori per llocs i per tipus de cuina i del cercador senzill o avançat. ¿Què hi falta, encara? Hi manca la possibilitat d’habilitar-hi vídeos de forma directa, més informació gràfica i ampliar-ne el servei de reserva. I, sobretot, anar-hi introduint els restaurants de Sabadell que no hi són encara per manca de temps. Ser-hi és gratuït. Només paguen els patrocinadors (bàners) i els qui hi pengen carta, ¿oi? ¿Tothom s’ho pot permetre? Estar al web és completament gratis. La informació de servei, com adreça, telèfon, dia de tancament, preu de menú, etc., foto del local i explicació de l’oferta, tot això, no es paga. El bàner es pot contractar per un mes o un any i val 100 euros al mes. I la carta a preu quasi simbòlic, 18 euros al mes, es contracta per un any. Ets, Juan, periodista de redacció i, paral·lelament, també, freelance o, en aquest cas, empresari: has creat un mitjà de comunicació. ¿Què recomanes als periodistes joves –¡més joves que tu, vull dir!– perquè s’obrin camí al sector de la comunicació en temps de crisi? M’agrada dir la meva edat perquè no la represento. És una coqueteria, però tinc, ja, 41 tacos. Als joves els recomano formació i que valorin el seu treball des del primer moment. I utilitzar la imaginació per buscar forats de mercat, que segur que n’hi ha. I especialitzar-se en algun sector. I, naturalment, utilitzar la xarxa. Molts locals et demanen opinió sobre qüestions vàries del negoci. ¿T’ha passat pel cap fer assessoria per a restaurants? Sí que m’ha passat pel cap, però no tinc temps per a tot. I, a més, moltes vegades ho he fet de forma altruista amb algun client. ¿Rere el web només hi ets tu? Recursos humans a banda, deu exigir una inversió de temps i de diners considerable. El meu ordinador està 12 hores connectat, i jo pràcticament les mateixes hores, directament o indirecta. I, sobre els diners, de moment, el web és rendible i puc pagar-lo. ¿RestauranteSabadell.com és prioritàriament en castellà només perquè t’hi sents més còmode o perquè treballes en aquesta llengua? Primer perquè tot el que tenia escrit al DS i la Gaseta estava en aquesta llengua i era més fàcil volcar-ne la informació. Segon, tinc menys dubtes ortogràfics en castellà i, per tant, hi escric més ràpid. Parlant, em sento més còmode en castellà. Vaig començar a parlar el català quan tenia 27 anys. ¿El web és un bon negoci o cobreixes despeses i poca cosa més? ¿Notes la crisi? M’ajuda a superar la crisi que noto al sector publicitari. Si no fos per la crisi, seria un bon negoci. ¿Quin és el gènere de les teves peces?: ¿crítica, ressenya o publireportatge?; en general, et limites a descriure i, si fas algun elogi, sol ser moderat, contingut. I, generalment, no parles malament de cap establiment. ¿El vincle publicitari ho impedeix? Són publireportatges amb una evident relació publicitària. Però la veritat és que, quan escric sobre un restaurant, ho faig amb il·lusió perquè m’agrada el tema i potser em passo una mica adjetivant. Però si el local o la seva gastronomia o el seu servei no m’agraden, acostumo a reduir adjectius i ho faig més telegràfic. Malgrat iniciatives com ara Cuina Vallès, ni Sabadell ni el Vallès Occidental tenen, precisament, gaire fama gastronòmica. Encara que un conegut restaurant sabadellenc s’hagi pogut negar a rebre'n una, només El Cingle, a Vacarisses, dins la subcomarca terrassenca, ostenta estrella Michelin; per tant, a la subcomarca sabadellenca –a l’àrea metropolitana de Sabadell, que en diria l’alcalde, el possible futur Vallès Central–, amb mig milió d’habitants –¡prop d’un 7% de la població del principat!–, no n’hi ha cap, ni una, zero. Que jo sàpiga, no hi ha a la ciutat cap estrella, però… Potser hem de deixar passar el temps per què Contrast doni la sopresa. Aquest cuiner farà parlar. MotorSabadell.com ¿és teu, també? Una part sí qué n’és meva. No actualitzes el bloc des de fa un parell d’anys; ¿se l’ha menjat RestauranteSabadell.com? Entre el web i ara el Facebook del web, el bloc ja no funciona. Moltíssimes gràcies, Juan, i endavant les atxes. A tu. M’has fet pensar. M’ho he passat molt bé. Perdona el retard. Perdonat, home. Només faltaria. I encara més sort, clar.

diumenge, 26 d’abril de 2009

4.000 persones a la 12a Festa de la Primavera, que --aquest any, sí-- han tancat Els Pets

L'Obra Social Caixa Sabadell, que és l'entitat on treballo com a cap de premsa, calcula que la 12a Festa de la Primavera, que ha tingut lloc avui a l'Espai Natura Caixa Sabadell, ha atret uns 4.000 visitants. Malgrat la forta pluja que ha caigut de 10.30 a 11.45 h sobre el centre d'activitats ambientals de la caixa catalana degana, situat al nord de Sabadell, les activitats a l'aire lliure s'hi han pogut reprendre a les 12 h, només ha calgut modificar-ne l'hora i l'emplaçament en dos casos (els balls dels indis de les praderies i el taller de dansa Bollywood), i s'hi han anul·lat, a causa de la pluja matinal, el trenet llançadora, el passeig en carro i l'enlairada del globus aerostàtic. L'hora de més afluència ha coincidit amb l'inici del concert d'Els Pets, que hi obrien la seva gira Els Pets fan soroll i l'actuació dels quals va haver-s'hi de suspendre l'any passat a causa, precisament, de la pluja. Aquest any no ha estat així gràcies a diguem-ne Déu. Us en regalo, com veieu, dues fotos; podeu reproduir-les, clar, però, com correspon a un bloc que funciona sota llicència Creative Commons, citant-ne, sempre, sisplau, el crèdit, que és, en aquest cas, "Marc Serrano i Òssul / Obra Social Caixa Sabadell".

divendres, 24 d’abril de 2009

Diumenge "Eduqueu les criatures" amb Els Pets a l'Espai Natura Caixa Sabadell

El programa de Catalunya Ràdio Eduqueu les criatures s'emet diumenge de 9 a 10 h en directe des de l'Espai Natura Caixa Sabadell dins la 12a Festa de la Primavera, que té les cultures del món com a leitmotiv i que s'hi clourà amb un concert gratuït d'Els Pets. (L'any passat no van poder actuar-hi a causa de la pluja.) El programa hi cantarà a les 9.45 h el Bon dia dels de Constantí amb Lluís Gavaldà i el públic. La festa la hi organitza --ho heu endevinat-- l'Obra Social Caixa Sabadell. Podeu llegir-ne la nota de premsa aquí i descarregar-vos-en el programa complet aquí. Avui ja la recomanen als seus lectors tres diaris generalistes: La Vanguardia, l'Avui i el 20 Minutos (pàgina 28). ¿Us la perdreu?

dimecres, 22 d’abril de 2009

Elogia'm (¡ep!: si vols)

M'encanta que m'elogiïn. M'agrada moltíssim. I ho necessito. Així, així o com sigui, però que ho facin; que ho facin els qui m'estimo, m'importen, m'interessen, em fascinen i/o em respecten; que m'elogiï o em critiqui algú que no té credibilitat per a mi senzillament se me'n fot. Me la bufa. (¿Eh?) Fa mesos, encara assegurava, convençudíssim, que mai de la vida, mai dels mais, no tindria bloc; havia arribat a dir coses semblants del mòbil... i ara en tinc dos. (I ara en dic sobre el Facebook, de pestes d'aquestes.) Daixò. Aquesta resistència meva a fer un bloc propi l'argumentava així: els blocs són essencialment egocèntrics i, fins i tot, segons com, pornogràfics i tot: l'experiència i l'opinió d'alguns blocaires --d'alguns: els diguem-ne hipersubjectius-- em sembla intranscendent. Exhibits als quatre vents, les reflexions pretesament transcendentals o els detalls quotidians d'aquests col·legues em provoquen vergonya d'altri. M'és igual com se senten, què fan. No voldria ser-ne un: us recordo que aquest bloc és "(quasi) estrictament professional", que em sembla que és el que pot interessar, no personal; què he sopat, posem per cas, no crec que us importi gaire. Encara suporto menys, però, la falsa modèstia. Tant si es fa per voluntat pròpia com per imposició social, treure's importància o treure'n a allò que s'assoleix en el camp que sigui deu ser una romanalla de l'ètica judeocristiana més tronada. Carreguem-nos-la. Urgeix. Eliminem-la. Qualsevol que pretengui estimar i ser estimat ha d'estimar-se i estimar el que fa, ni que sigui mínimanent; l'amor propi és legítim i mostrar-lo en públic sense excessos ni exageracions, sent sempre mil cops més exigent amb un mateix que amb els altres, amb tota la humilitat del món, és, també, legítim, com n'és, de legítim, treure a passejar l'amor per la parella, el familiar, l'amic o l'animal. Potser us sembla, a alguns, una reflexió pretesament transcendental o un detall quotidià sense interès d'un blocaire egocèntric, ¿oi?, això, però us asseguro que el paràgraf anterior i aquest són del tot coherents. Espero haver-m'hi expressat prou bé per convèncer-vos-en. Total, que, pels motius exposats més amunt, avui em dóna la gana perpetrar aquesta intromissió en els meus sentiments tant professionals com, també, personals: dir-vos que m'encanta que em diguin --que em digueu-- que us agrado i que us agrada el que faig, dic, penso. Que m'afalaga. Que m'estarrufa. Que ho necessito. Per tot això, avui també vull que sapigueu que dir-vos-ho --haver-vos-ho dit-- no em fa cap vergonya. Cap. Ni una. ¿Us en provoco d'altri? PS.-- ¡Bon Sant Jordi! ¡Elogieu els qui estimeu i dediqueu-los temps amb l'excusa de la diada!

dimarts, 21 d’abril de 2009

Foto amb data de caducitat

Si em despisto, venç: no val a badar. Malgrat que la simpàtica pluja primaveral ens va fer una mica --força-- la punyeta a primera hora de la tarda, la versió terrassenca de la 15a Festa de la Solidaritat Un Dia per a l'Esperança d'Intermón Oxfam (IO) va ser un èxit. Us explicava fa uns dies que l'ONG m'havia proposat de presentar-la, la qual cosa agraeixo públicament --ja ho he fet privadament, clar-- i us n'ensenyo ara una icona, que complementa les cròniques periodístiques que se n'han fet --com a exemple, aquesta. A la foto, gentilesa d'Ivanna Vallespín, entrevisto el jugador d'hoquei terrassenc Pol Amat, lector matinal del manifest perquè Madrid actuï a favor dels sudanesos exiliats al Txad. Podeu llegir-ne, també, aquesta prèvia i, sobre la signatura del conveni de patrocini amb el govern local, aquesta notícia, aquesta altra i, encara, la de més enllà. I també podeu llegir, si voleu, la nota de premsa de balanç que n'ha emès l'entitat.

dijous, 9 d’abril de 2009

365 dies per a l'esperança

Em fa molta il·lusió que Intermón Oxfam, amb qui ja havia col·laborat com a tècnic de comunicació de la caixa catalana degana, m'hagi proposat presentar la seva diguem-ne festa major a Terrassa. I em plau, també, explicar-vos-ho en aquest apunt; per això ho faig sense vergonya. L'esdeveniment és la 15a Festa de la Solidaritat Un Dia per a l'Esperança i se celebra en diverses dates d'abril i de maig a tot un seguit de ciutats dels països de l'estat espanyol; entre les quals, moltes de catalanes, i, entre aquestes, Terrassa, on la plaça Vella l'acollirà dissabte 18 d'abril d'11 a 20 h. Us n'enganxo el vídeo promocional; mireu-vos-el: ¡és curtet! Independentment d'això que us deia que em feia il·lusió explicar-vos en aquest post certament egocèntric --odio la timidesa falsa a l'hora de parlar d'un mateix--, us convido a participar, en la mesura que vulgueu, en qualsevol dels actes d'aquest multiesdeveniment; em sembla que s'ho val: crec que la feina d'aquesta ONG s'ho mereix. Segur que sou en alguna de les ciutats on se celebra o que en teniu alguna a prop. També us animo a difondre'l i a difondre'n el missatge. (I --deixeu-m'ho dir-- a tastar-ne el cafè de comerç just, que, a part de just, és deliciós.) La veritat és que aquesta cosa de fer de presentador en actes públics --speaker, en diuen-- no l'he considerat mai una prioritat laboral, si bé gaudeixo molt quan una institució, empresa o entitat m'ho demana. Fins ara, ho han fet la Nit de l'Esport Castellarenc, el Club Natació Terrassa, el Club Esportiu Mercantil, l'AVAN, l'ACRA, Mutuam i el CNL. I Intermón, clar. Bones vacances si en feu. Bones i --no en tinc cap dubte-- merescudes. Fins ben aviat, amics.

diumenge, 5 d’abril de 2009

"Sabadell Press", ni al carrer ni al web

Avançava fa unes setmanes que aquest simpàtic gratuït setmanal --abans, quinzenal--, que havia assolit quotes de qualitat gens menyspreables, plegava veles. S'acomiadava dels seus (abundants) lectors en paper, sí, d'acord, molt bé, però també prometia mantenir, fos com fos, l'edició web. Això deia, almenys... Aquest bonic matí d'abril el meu navegador (Mozilla Firefox, una meravella) és incapaç de trobar-ne l'URL al ciberespai; ni això, doncs. Mireu, mireu. ¿Mort i enterrat? ¿Qui en publica l'esquela si ell mateix ja no s'edita?; ¿on se'n celebra el funeral?; ¿on se'n pot visitar la tomba? (¿En un contenidor blau?) La desaparició (¿definitiva?) d'un mitjà sempre és motiu de plor desconsolat i amb sense aturador per als qui ens estimem la democràcia i el periodisme: tots dos exigeixen, vulgues no vulgues, veus (mínimament) diferents. Ens acompanyo en el sentiment. ¿Serà l'únic cadàver? Com diria el meu pare, faites vos jeux. Evidentment, tocarà, per tant, eliminar-lo de la Guia de la comunicació sabadellenca, que alguns de vosaltres, estimats lectors, ja sabeu que podeu consultar sempre a la barra lateral d'aquest humil bloc sobre periodisme, ÒSSUL.blogspot.com. Ben aviat, un nou apropament als mitjans ceballuts: entrevista a Juan Reyes, responsable de RestauranteSabadell.com. Tan aviat com esgarrapi algun minutet del terrible dia a dia, m'hi poso i us l'ofereixo. ¡Bon diumenge!