El director de l'Obra Social Caixa Sabadell, Fermí Pons-Pons, al "De bona pell" de Ràdio Sabadell 94.6

Vaig acompanyar-l'hi i volia explicar-vos-ho. El director de l'Obra Social Caixa Sabadell i una de les persones més conegudes de la cocapital vallesana occidental i de la caixa catalana degana, Fermí Pons-Pons, el va entrevistar Jordi Terradas dimecres al programa De bona pell --també té bloc-- de Ràdio Sabadell 94.6, que es dedica a donar a conèixer els prohoms (i les ¿prodones?) sabadellencs. Aprofito l'avinentesa per agrair la bona feina feta al Jordi, al productor de l'espai, el Toni Padilla, i a la seva realitzadora --això de tècnica no m'agrada gaire-- i vella amiga meva dels temps del Canal 50, la Rocío García. Llàstima que el quart d'hora final coincidís amb l'inici del Partit perquè Pons-Pons va fer-hi un balanç objectivament lúcid de la seva vida personal fins a l'actualitat i, també, de la seva trajectòria a la quarta caixa catalana per recursos de clients, i una anàlisi experimentada del paper de les caixes d'estalvis en la societat catalana de l'últim segle i mig en un moment en el qual tothom se n'omple la boca. Segur, però, que us interessa molt més escoltar-ho i jutjar-ho que no pas llegir què en penso; en aquest cas, podeu escoltar --o sentir-- l'entrevista sencera clicant aquí --ho sento: no té enllaç permanent-- o bé, sense floritures, baixar-vos-la aquí. Per cert: enhorabona a Ràdio Sabadell 94.6, on vaig gaudir i aprendre moltíssim del 2001 al 2007 --sap que estic a la seva disposició--, pel seu nou servei de ràdio a la carta, que, personalment --ja sé que no sóc gaire modern--, m'interessa molt més que no pas el de podcàsting, premiat per la Diputació de Barcelona fa un parell d'anys. En teniu més informació aquí i, per si no ho sabíeu, l'emissora de ràdio local és tan 2.0 que fins i tot té presència a Facebook. (També per cert, un servidor de vosaltres no hi és, encara.) (Foto: Toni Padilla.)

Exclusiva: l'1 de juny neix un mitjà web a SBD

És --serà-- una agenda cultural --d'oci, vaja-- i es diu --es dirà-- Week&, segurament perquè, en anglès --i, sovint, també, en castellà--, qualsevol cosa sona més guai --més moderna, més sofisticada, més cosmopolita-- que no pas en català, per exemple. (Sigui dit sense amargor, de bon rotllo.) Promet fer-nos "sortir de casa"; a veure si és veritat: segur que no defrauda. Gemma Cascón, que l'impulsa, ens explica que el nou mitjà funcionarà "per subscripció gratuïta, mitjançant la qual es rep l'agenda cada dilluns al correu electrònic"; a subscriure'ns-hi tots, doncs, va, vinga, som-hi. I continua: "Fem una selecció cultural de totes les activitats que es porten a terme a Sabadell. Hi ha apartats com Música, Exposicions, Teatre, Poesia, etc.". ¡Benvingut, Week&!, per tant, i, evidentment, quan toqui --quan funcionis, quan neixis, quan existeixis--, t'inclouré a la Guia de la comunicació sabadellenca, que ja sabeu que està sempre al vostre servei a la barra lateral d'aquest humil bloc vostre, ÒSSUL.blogspot.com. Sort. I una altra novetat --no tan bona, aquesta--: els amics de l'Avui Sabadell deixen de sortir en paper els divendres i esdevenen un setmanari: es limiten, ara, als dilluns, un dels dos dies de la setmana en els quals el Diari de Sabadell --que, per tant, no és pas diari-- no surt. Ens continuaran informant minut a minut, però, i prometen que més intensament, a l'ASabadell.cat. Sort. Per cert: l'amic Xavi Gassó, tècnic de comunicació de Caixa Sabadell, estrena bloc. Sort, també. I visca el Barça i visca Catalunya, que, si no ho dic, m'autoexcloc de la societat catalana, avui.

Gràcies pels vostres clics

Pels que heu fet i pels que fareu per Sabadell... i per aquesta comarca de la Sabadesfera --terme que goso assegurar, sense falsa modèstia, que m'he inventat jo-- anomenada ÒSSUL.blogspot.com (El periodisme era això) tot visitant aquest web. Sense el vostre suport, sense els vostres vots, sense els vostres clics, en definitiva, aquest humil bloc no hauria aconseguit, fins ara, 120 punts al primer concurs de blocs sabadellencs Clica per Sabadell, promogut pel programa municipal Sabadell, fes clic dins les activitats que munta pel Dia d'Internet, la qual cosa l'hi situa en cinquena posició, la qual altra cosa no està malament, ¿no? Dues coses importants: el certamen no el guanya qui més vots hi obté sinó qui més agrada al jurat entre els 20 blocs més votats, és a dir, que el premi --un portàtil compacte-- no l'obté pas, per força, el primer; m'hi presento perquè crec que és una bona manera de donar a conèixer (més) aquest bloc a la ciutat, no pas per guanyar-hi res --en el cas hipotètic que em toqués, no seria pas per a mi, el portàtil. I l'altra cosa important: podeu votar-hi --i, si voleu, votar-m'hi-- fins al 12 de juny, encara. ¡Gràcies!

M'entrevisten al bloc del "Sabadell, fes clic"

Que és, com deia a l'anotació anterior, el programa de l'Ajuntament de Sabadell de foment de les (ja no tan) noves tecnologies. Doncs això: que m'hi entrevisten. Va proposar-m'ho la tècnica municipal Laura Vinyals --hola, Laura-- i em va semblar perfecte. Amb franquesa, em soprèn en primer lloc i m'il·lusiona en segon que el meu govern local, la Casa Gran, em consideri un dels blocaires sabadellencs més destacats, que el bloc consistorial ha decidit donar a conèixer per començar a fer camí amb motiu del Dia d'Internet. Les dues altres iniciatives incloses a la celebració ceballuda de l'efemèride són un taller de blocs als anomenats espainternet --que, diguem-ho de passada, són possibles gràcies a 72.000 euros de l'Obra Social Caixa Sabadell-- i el primer concurs de blocs sabadellencs Clica per Sabadell, on he inscrit ÒSSUL.blogspot.com (El periodisme era això) i on espero que em voteu i que, si ja ho heu fet, hi torneu. ;-) Crec que tinc dret de quedar-hi en una posició digna: ¿quants altres blocaires sabadellencs posen a la capçalera dels seus blocs respectius una foto de la seva gata, anomenada Arraona? ¿Quants, eh? Ampliació Veig que l'ASabadell.cat se'n fa ressò.

Enhorabona, Marta Polo

L'hi he dit personalment, clar, però, considerant a) que em ve de gust, b) que no és sabadellenca, però gairebé --és terrassenca, però va treballar una bona temporada a l'actual Canal Català Vallès, Canal 50 fins fa quatre dies com aquell qui diu-- i c) que, des de la facultat --n'hi ha que hi vam anar--, hem anat coincidint per la trajectòria professional de cadascun, també en deixo constància en aquest bloc. (Que, per cert, espero que ja hàgiu votat al primer concurs de blocs sabadellencs Clica per Sabadell, iniciativa del programa municipal Sabadell, fes clic, que va amb coma perquè és un vocatiu.) Total: que m'alegro moltíssim que la col·lega i amiga Marta Polo, fins ara directora de Canal Català i, abans, de la seva filial --o, segons com, matriu-- vallesana, on jo mateix vaig treballar fa anys, sigui la nova adjunta al director general de continguts --en minúscula perquè és un càrrec o, com a molt, només amb l'última paraula amb inicial majúscula-- de Telecinco. Si encara no ho sabíeu, podeu llegir-ho a l'Avui, a l'ASabadell.cat, a l'e-notícies, a Vertele.com o als webs corporatius de l'empresa que abandona i de la Xarxa Audiovisual Local. Molta, molta, molta sort, Marta. (Foto: Canal Català.)

Una ala a cada banda ("Cupatges", abril-maig del 2009)

LA MOSCA Una als Països Catalans i l’altra als Occitans, vull dir. Val a dir, però, que la bestioleta no pretenia volar més enllà de Salses: “Després d’investigar més i entrar al Rosselló a la recerca de productes, ens vam adonar de les seves similituds amb la regió a continuació, el Llenguadoc”, recorda l’anglès Jazz Brown, copropietari amb la francesa Judith Nebenzahl. També es tracta, en aquest cas, d’un restaurant seqüela: va sorgir a l’agost de l’úter d’un altre insecte, el Mosquito, que, des del 2003, fa, com ell, una mescla, si bé ben diferent: les iberiquíssimes tapes i la teca oriental; de fet, son fill –per ara, únic– fins i tot n’ocupa el lloc: el progenitor s’ha traslladat a Jaume Giralt 53, ben a propet. “Un ampli assortit de tapes i plats” de la terra, productes de temporada i simplicitat total defineixen el bebè que zumzeja rere el mercat de Santa Caterina; Brown el dibuixa així: “Hi busquem el bon sabor, acabat de fer i a un preu no elevat”. I per beure? La vintena de negres, blancs, rosats, caves i dolços “no tenen una línia concreta”, indica l’amo, si bé a la copa, com al plat, hi ha més Catalunya que Occitània. “Hem tingut vins dolços de Maurí, però resulta difícil trobar-ne aquí en distribució”, comenta, i diu: “Ara l’hem canviat per vi dolç natural de Banyuls per maridar-lo amb el nostre foie gras semicuit”. Atenció, amics, a la desena curta de “connexions” –maridatges– de vermuts i tapes.

Preu: Menú: 8,90 € de dimarts a divendres; carta: 17 €. Ampolla: 8,25-20 €. Adreça: Carders, 46. Barcelona (Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera). Web: www.mosquitotapas.com. Telèfon: 93 268 75 69. Horari: Dl. de 20 a 0.30 h, de dt. a ds. de 13 a 0.30 h –dv. i ds, fins a la 1.30 h– i dg. de 12 a 0.30 h. (Cupatges, abril-maig del 2009.)

La iaia, 'realoaded' ("Cupatges", abril-maig del 2009)

PETIT COMITÈ L’administrador del web del nou establiment de Fermí Puig no ha hagut d’escriure-hi ni un sol caràcter més enllà dels imprescindibles: posant-hi, només, “cuina tradicional catalana” i el nom del xef de l’estelat Drolma, “no cal dir res més”, que remugaria Schuster. Amb els seus inseparables Alfred Romagosa i Adrià Marín, i amb Jesús Niño a cuina i Gerard Pérez Fontana a taula, el vallesà hi revisita i reivindica la manduca nostrada: “La majoria de cuiners d’alta cuina hem tingut sempre com a referència la cuina que hem menjat a casa”, explica a Cupatges, i se’ns queixa que, “mentre els cuiners d’autor han fet bé els seus deures, la cuina de sempre ha estat sovint molt maltractada”.

Del desembre ençà restableix a les àvies l’altar arrabassat en un racó “tranquil, relaxat i discret” a tocar del passeig de Gràcia, a menys de 300 metres del Majestic matriu. Contràriament a la carta sòlida, breu –dos cops bona, doncs–, la líquida hi vessa, com l’horari, generositat, i estima totes les butxaques: tant les que preguen a L’Ermita 2005 com les que consagren un sol bitllet blau al vi, que hi és, en un 90%, indígena: “Som un restaurant que intenta mostrar què mengen els catalans. També què beuen”, raona Puig. La contenció tarifària del local, tota una dèria seva, s’agraeix en crisi: “Fem servir la millor botifarra, però fins i tot la millor botifarra és força més barata que la pitjor llagosta”.

Preu: menú: 38 €; carta: 50 €. Ampolla: 12-790 €.

Adreça: Passatge de la Concepció, 13. Barcelona (Dreta de l’Eixample).

Web: www.petitcomite.cat.

Telèfon: 93 550 06 20.

Horari: De dl. a dg. de 13 a 1 h.

(Cupatges, abril-maig del 2009.)