divendres, 24 d’octubre de 2008

Jo acuso

Dades de la vostra reclamació/ denúncia: Marc Serrano Sabadell Què va passar? El cambrer ens va indicar, a petició nostra, abans que li demanéssim res, els preus de les begudes: aigua o refresc, cinc euros; cervesa, sis; combinat, set. A l'hora de la veritat, però, ens va cobrar set euros a cadascú demanéssim el que demanéssim, sistemàticament, arbitràriament. El tiquet que adjunto, que no precisa què vam demanar --ja ho llegiu: "refrescos"--, correspon a una Coca-Cola i a una cervesa que vam consumir la meva nòvia i jo mateix. De seguida que vam adonar-nos-en, vam queixar-nos-en al cambrer, que, amb molt males maneres --amb un tracte clarament agressiu i desafiant, vaja--, va negar-se a tornar-nos els diners i va negar-se, també, a facilitar-nos la carta amb l'argument que l'empresa no en disposa. Tot seguit dos nois del grup vam dirigir-nos a la barra de l'establiment per demanar a la responsable la llista de preus, de la qual, segons el que tenim entès, qualsevol establiment ha de disposar. Ella --era una noia-- va negar-s'hi. Aleshores vam demanar-li el llibre de reclamacions per tal de formular-hi la nostra denúncia. La responsable va negar-se, també, a això altre. En acabat, davant la impossibilitat flagrant d'exercir els nostres drets com a usuaris, vam comentar-li que avisaríem els Mossos d'Esquadra per tal de denunciar els fets. [Llavors], de cop i volta, l'actitud del personal va canviar. Va apressar-se a tornar-nos els diners cobrats de més, que vam repartir entre els damnificats. Tot i això, vam poder comprovar que la pràctica de cobrar el mateix a tothom és habitual en aquest karaoke malgrat que, formalment, verbalment, cada consumició hi té un preu diferent..., i mentre no et queixis insistentment d'aquest abús, clar. I, davant d'això, davant de la negativa de la casa a facilitar-nos el llibre de reclamacions, la carta o el llistat de preus --no vam veure-hi cap de les tres coses en cap moment--, i davant del tracte denigrant rebut, us informem dels fets i us preguem que actueu per castigar-los i evitar que es repeteixin. Què demaneu? Que s'investiguin i sancionin els fets. Que feu valer la llei davant l'establiment. Que l'obligueu a tenir cartes, llista de preus i llibre de reclamacions clarament visibles i disponibles. Que poseu fre a abusos com aquest, malauradament molt habituals dins el sector de l'oci nocturn al nostre país. Moltes gràcies. Número registre d'entrada: 13566. Data i hora: 18/10/2008 08:54:37 Nom, cognoms, i DNI (de qui presenta la reclamació): Empresa reclamada i CIF: Seven Crowns - B61069688 - Barcelona

dijous, 23 d’octubre de 2008

Jo també conec el Germán

I tu o vostè o vós, amic lector, oi? Fóra noticiable trobar un sabadellenc que no pogués subscriure la frase –que no sabés qui és Germán Ramírez. Un servidor hi ha coincidit a –diria– quatre empreses, fins i tot me mare va ser-ne mestra, i... Bé. Ja m’imagino que tant se us en fot: el drama és que, des de dimarts, el xòuman nostrat ostenta el trist títol de primer (aspirant a) concursant expulsat de la desena edició del prestigiós espai cultural Gran Hermano. Ells –els espectadors de Telecinco– s’ho perden. I se’n ressent, també, la projecció de Sabadell al món –siguem humils: al regne d’Espanya. Vist i no vist: ens l’han fet fora a la primera de canvi. Dol; prometia. Ho pensem, de fet, el 90% dels milers de germanistes que hem respost l’enquesta de telecinco.es sobre la seva “polèmica expulsió” (sic). Etiquetat de “català” i, sovint, “barceloní”, ell mateix va insistir durant els dos dies de glòria que és de Sabadell –al vídeo preliminar, “Sabadey”– i àdhuc Mercè(des) Milá va afegir “el Vallès, a prop de Barcelona” al topònim pronunciat comme il faut en despatxar-lo. Sumeu-hi el canal sencer i la resta de mitjans, i obtindreu una campanya de promoció de la ciutat tan gratuïta com –ai!– breu. Sia per la manca d’encaix al format, pel seu caràcter imperiós, per la seva catalanitat indissimulada o per la confusió sobre el sistema de votació, què hi farem? L’oportunitat no l’ha perdut, només, el nostre hiperactiu i “xafat” home: l’hem perdut tots 202.232. O encara no, potser: la germanmania bé pot continuar creixent. Amb Dalma, Meca i Pedrosa no n’hi ha prou: ens calen nous ambaixadors arraonencs que els fills de totes les Espanyes estiguin disposats a comprar-nos. Ens convé, doncs, que el nostre gran Germán sigui un gran gran germà. Que la roda de la fortuna giri a favor seu. (Avui Sabadell, “Arraonaments”, 29 de setembre del 2008.) (Cliqueu aquí per llegir-lo tal com es va publicar.)