dissabte, 13 de febrer de 2010

A les caixes catalanes, ens Unnim per ser més forts

Quatre àtoms (Caixa Sabadell, Caixa Terrassa, Caixa Girona i Caixa Manlleu) creem una institució financerosocial un[n]imolecular que vol i pot ser --i ja és, d'entrada, des del meu punt de vista, evidentment subjectiu-- la millor caixa de Catalunya i, sense exagerar, del món. Llegiu tot el que els mitjans de comunicació han dit arran de la presentació de la marca UnnimCaixa aquí per als catalans i aquí per als espanyols. O sapigueu què en pensen els blocaires (o blogaires) visitant aquest altre enllaç. També podeu xafardejar el meu mur; els meus amics de Facebook --si no en sou, demaneu-m'ho-- s'hi han esplaiat.

Treballar en la comunicació d'aquesta nova i gran caixa d'estalvis que ahir batejàvem --en el meu cas, en la seva relació amb els mitjans de comunicació-- serà enriquidoríssim; qualsevol nova etapa, amb excepcions escadusseres, apassiona, engresca, il·lusiona els qui gaudim de la feina que fem perquè és la que volem fer. Ara mateix estic fent-ho com a cap de premsa (oficialment, coordinador de comunicació) de l'Obra Social Caixa Sabadell; en un futur immediat, francament, ho ignoro. Ja ho veurem.

Tota la cultura catalana, en un portal
També és emocionant treballar en un altre projecte nacional que està naixent --que  naixerà ben aviat, vaja. Es tracta del portal de cultura catalana que el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat --el govern del país-- ha encarregat a l'editorial Ara, pinyol del Grup Cultura03.

Aquest mes estic enllestint-ne els articles sobre els diaris de referència i els grans grups de comunicació catalans i sobre les agències de notícies que operen al país --aquest matí vull acabar aquest; ara, quan remati l'anotació, torno a posar-m'hi. En fases anteriors, n'he redactat, també, dos articles sobre gastronomia catalana --els dedicats als bolets i als embotits-- i cinc articles de llengua --d'història de la llengua--, que van des del modernisme fins als reptes --per no dir problemes-- de futur d'aquest idioma nostre.

(A la foto, gentilesa de Mutari, el conseller --i exprofe d'un servidor a la UAB-- Joan Manuel Tresserras. El logo d'Unnim és gentilesa de Caixa Sabadell perquè la nova caixa catalana no està constituïda jurídicament, encara.)

Actualització. 12.45 h. Quim Monzó assegura que Unnim "serà un èxit".

Actualització. Diumenge 14, 11.19 h. Rècord absolut de visites al bloc arran del post d'ahir sobre el naixement d'Unnim. Dues coses curioses: els comentaris a l'article de Quim Monzó sobre la qüestió i el post que un company blocaire terrassenc ha fet sobre el meu, de post, arran d'un comentari que ahir feia a una anotació seva a propòsit de la notícia. I també he localitzat un interessant audiobloc que en parla. I un blocaire que l'associa a l'unununi, que es veu que és un element químic. I, finalment, també val la pena que llegiu el que Josep Maria Fonalleras n'escriu avui a El Periódico.

Actualització. Dilluns 15, 17.25 h. Boníssima, la lectura satírica que en fa el Polònia involucrant-hi el mestre Cuní.

Actualització. Dilluns 15, 18.30 h. Interessant, el que en diu David Ros, que es pregunta en aquest post: "¿Estaremos ante el primer caso de lanzamiento de una marca que visualmente puede tener distintas interpretaciones según se mire?".

Actualització. Dimarts 16, 17.20 h. Avui m'he fixat en el que Màrius Serra n'escriu a La Vanguardia --no puc enllaçar-vos-ho; el rotatiu barceloní no ho permet-- i en el que se'n comenta a fòrums de disseny gràfic com ara aquest.

Actualització. Dimecres 17, 21.30 h. A la llengua catalana hi ha una única paraula normativa en què, com a UnnimCaixa, els fonemes [m] i [k] estan en contacte; es tracta de gimcana.

diumenge, 7 de febrer de 2010

No m'he mort (encara)

Em fa una mica de vergonya no haver escrit durant tantíssims dies --callava, blocairement parlant, des del 22 de gener. I em sorprèn que el bloc hagi assolit el seu rècord a Cercabloc precisament el mes que només hi he fet dues anotacions. El fet és que esteu llegint el vuitè bloc sobre periodisme dels que es fan i es desfan en català i el directori en qüestió --exhaustiu i seriós, val a dir-ho-- té controlats. El vuitè de 38. 

I, fet l'autobombo, ara faré la pilota a la meva companya Eva Abellan, responsable de publicitat i canals propis de l'Obra Social Caixa Sabadell, que l'altre dia em deia que és entre els primers twitters de Sabadell --ja ho precisaràs als comentaris, Eva. Això del Twitter és una altra de les sectes que --com el mòbil, el bloc o el Facebook, sense els quals no podria viure-- he jurat que no abraçaré. A veure si és veritat.


Com que aquesta bitàcola recull, a grans trets, el que vaig fent com a comunicador corporatiu i com a periodista freelance, hi faré, ara, una mica de balanç, molt breument, d'aquestes primeres setmanes del 2010.

A Caixa Sabadell --que, com sabeu, és a la recta final de la seva integració amb tres altres caixes d'estalvis catalanes--, m'ha enriquit especialment treballar en la comunicació externa de diverses accions amb els tècnics de comunicació d'institucions com la Diputació de Barcelona (Marquet de les Roques), el Departament d'Economia i Finances de la Generalitat (jornada Economia 2010. Perspectives), l'Ajuntament de Vic (renovació de la casa Comella, seu del Casino de Vic; la roda de premsa és dimecres) o  ESADE (guies d'RSC per a pimes catalanes del sector de l'hoteleria). I me'n deixo, però ja n'hi ha prou.

Pel que fa a les col·laboracions, la meva etapa com a membre de l'equip del suplement Sortim del diari Avui s'ha acabat o, més ben dit, s'ha tornat a acabar --el 2008, quan encara se n'ocupava l'empresa Select, s'havia interromput, i el 2009, ja a Prisma, havia renascut, l'etapa. M'ha sabut greu perquè hi col·laborava quasi des del seu naixement, pels volts del 2006, i per la circmstància que ha motivat el canvi: com sabeu, El Punt ha comprat l'Avui, i això vol dir, entre moltes altres coses, que els suplements que fins ara li feia el Grup Godó ara se'ls fa ell mateix --El Punt, vull dir-- des de Girona (m'enamora. Gran sardana).

El Sortim no mor sinó que es fusiona, per dir-ne així, amb el Punt de Festa i, paradoxalment, guanya força: cada divendres l'encartaran totes dues capçaleres, d'ara endavant. ¡Llarga vida i molta sort! Se les mereix.

Això del Sortim, on m'agradaria tornar a escriure algun dia, ha arribat acompanyat de col·laboracions noves: estic preparant, per a Time Out, un reportatge sobre xocolata (desfeta, sobretot) a Barcelona. (Si, als comentaris, voleu suggerir-me pastisseries, xocolateries, granges o restaurants barcelonins o de la primera corona metropolitana que hi excel·leixin, us ho agrairé. Com menys cèntrics i menys coneguts siguin, millor.)

També, és clar, mantinc les ressenyes de restaurants nous --"Acabats de sortir del forn", es diu la secció-- a la revista Cupatges, l'única en català sobre el món del vi, i, una mica lluny del periodisme --es tracta d'una tasca de redacció, més aviat--, estic treballant en un parell d'articles sobre mitjans de comunicació --el 2009 ja vaig fer-ne una bona colla sobre gastronomia i sobre llengua-- per al portal de cultura catalana que el departament del conseller Tresserras ha encarregat a Ara.

I ja està. O, com deia la gran Mayra Gómez Kemp, "hasta aquí puedo leer". Gràcies per haver-hi arribat.

(Foto: Berta Tiana / Obra Social Caixa Sabadell.)