dissabte, 11 de desembre de 2010

Dos nous restaurants de Rubí on menjareu com els àngels

PLATS
Robí
L’inauguraven fa dos anys, “en plena crisi”, que no han notat, diu ell, i l’ajuntament ja els premiava com a millor projecte local de l’any. A la tarja editada per a l’ocasió, l’eixamplenc Jordi Solanes i la rubinenca Àngels Jorba, parella i empresa joves, bregades i viatjades, quasi em fan la feina: no es passen quan l’hi etiqueten de “jove, honest i compromès, amb una cuina fresca i equilibrada, mediterrània i d’arreu; en un espai modern, confortable i tranquil”. És a propíssim de l’estació dels Catalans al cor de la ciutat amb nom de pedra preciosa; s’hi arriba, xino-xano, per la deliciosa i bulliciosa avinguda de Barcelona. Ocupa el cos central de la casa de pagès de la família d’ella.

Cuina creativa democràtica i amb substància. Menú setmanal amb una desena d’entrants variats i quatre segons per “fugir de fregits”, amb un toc d’exotisme i producte de temporada. I, els capdes, “cadascú es fa el seu menú degustació”, explica l’Àngels, amb tres platillos com tallarines de sípia o caneló de cua de bou –cada estació, 17 per triar–, cinc postres com el sublim coulant d’avellana i –ep!– quatre vins per acompanyar-los, liderats pel Moscato d’Asti. L’aparador líquid és una labor de retalls quant a DO –dos Jumilla, per exemple. “De mica en mica, ens anem fent el nostre lloc”, assegura el Jordi, que ja té clients de ciutats veïnes. Bravo per l’aigua descalcificada i osmotitzada.

Preu: Menú: 14,50 €; menú entrants o segon: 10,50 €. Carta: 27,50 €. Ampolla: 9-21,25 €.
Adreça: Llobateras, 61. Rubí.
Telèfon: 935 882 882.
Horari: Obert de dt. a dg. de 13 a 16 h, els i els dv. i ds. de 21 a 23 h, i les nits de dt. a dj. per a grups amb reserva. Tancat els dl.














EL CIBULET
Sí, bolet

L’excursió s’ho val. Els qui hi aterreu amb tren –FGC, línia S1 (Terrassa)– no us penedireu d’haver de creuar la via i la riera fins a la urbanització Sant Jordi Park, de nom ben poètic. (Oi?) El rubinenc Jaime Redondo i la seva dona, la Mari, sabadellenca, són feliços en aquest local “acollidor, pròxim, familiar”, gargotejo in situ. “No és una feina normal”, admet un cuiner amb 28 anys d’ofici a les costelles, durant els quals ha voltat força –fins a Fuerteventura– i ha passat de marmitó a amo d’una marisqueria i, des del 2006, d’aquest establiment. Els dos últims anys hi ha combatut la crisi “pujant esgraons”. El seu repte, atraure vallesans malgrat la poca oferta d’oci de la ciutat: no hi ha ni cine.

I el nom? “Coses de la cunyada.” Abans del traspàs, no evocava França sinó Espanya: es deia La Pata Negra i era d’ibèrics i de Ticket Restaurant. Sense servei de barra ni escurabutxaques i amb un viver de marisc, el seu successor té la “tranquil·litat” que ven qualitat –n’exigeix als proveïdors– tocant més d’una tecla, a un preu raonable i sense abaixar el llistó: “El que pot venir, ve, i el que no, no passa res”, fa el Jaime. Carn gironina a la brasa de carbó vegetal. A la carta de vins, anual, unes 45 referències, força blancs i rosats, sorpreses com els ecològics terraltencs d’Ecovitres i la promesa de renovar-ne els negres –de posar-n’hi més de casa i algun d’internacional. Menús grupals a mida.

Preu: Menú: 13,50 €. Carta: 25 €. Ampolla: 6,90-45 €.
Adreça: Plaça de Josep Sapés i Esmendia, 6-8. Rubí.
Telèfon: 935 875 272.
Horari: Obert de dc. a dl. de 13 a 16 h i els dv. i ds. de 20.30 a 23.30 h. Tancat els dt.

(Cupatges, octubre-novembre del 2010.)

(Fotos: cedides.)

[Postdata.— Gràcies per la paciència i per la fidelitat malgrat la meva manca de disciplina dels dos últims mesos —a l'hora d'actualitzar, vull dir. Unnim, Descobrir i assumptes personals ¿colen com a excusa?

[Una altra postdata.— He sucumbit a Twitter, també —el que faltava—; m'hi trobareu aquí.]

dimecres, 6 d’octubre de 2010

El 3cat24 i Ràdio Sabadell recomanen aquest bloc. ¡Vegeu-ho i escolteu-ho!

No tinc perdó de Déu. Ja ho sé, ja. Ni excusa. Però provaré d'escudar-me en dues. Primera: els encàrrecs per a Cuina de novembre (megareportatge sobre la llonganissa) i de Cupatges d'octubre (ressenyes de dos restaurants de Rubí --sí, sí: rubinencs-- Acabats de sortir del forn). I segona: la intensitat del primer mes llarg passades les vacances com a membre de l'equip comunicador d'Unnim, la caixa que suma, la comarcal de referència, la de la Banca de Proximitat.

És un fet empíric --demostrable-- que una i l'altra no m'han deixat gaire temps ni calma per gargotejar en aquest bloc més vostre --gràcies per dedicar-hi el vostre, de temps: les vostres visites no s'aturen-- que no pas meu. ¿Cola? Doncs és v'ritat. (I vaig fer anys i he tingut un casament i...) L'anotació anterior, sobre l'inici del curs del Gremi de Periodistes de Sabadell (GPS), ha estat la meva penitència.

Prescripció mediàtica immerescuda

Aquest humil bloc darrerament s'ha posat vermell perquè, encara que no s'ho mereixi gaire --per l'actualització d'aquestes últimes setmanes, no gens--, l'han recomanat dos de mitjans de comunicació (professionals, periodístics; s'entén, ¿oi?).

El 3cat24 va considerar-lo el "Blog del dia" el 18 d'agost. M'ho anunciava així Violeta Sugranyes: "El 3cat24, pàgina web de notícies de TV3 i Catalunya Ràdio, vol mostrar el que es fa a la Blogosfera [sic] catalana i diàriament destaquem un blog amb contingut interessant. Avui dimecres 18 d'agost li ha tocat al teu". El portal de la Corpo va promoure'l als seus comptes de Facebook i Twitter. (I jo, de vacances.) ¡Gràcies!

Ràdio Sabadell hi dedica vuit minuts

L'altra recomanació mediàtica probablement immerescuda no es llegeix: s'escolta. Pitgeu el play, va:

Es tracta del capítol de la minisèrie de reportatges sobre bitàcoles sabadellenques que la versió estival del magazín matinal de Ràdio Sabadell 94.6, l'A bona hora estiu, dirigit enguany per Carles Baldellou, va dedicar el 27 d'agost a aquest humil bloc i, de retruc, a mi. La periodista que el signa és Sandra Rivera. ¡Gràcies, també!

dissabte, 2 d’octubre de 2010

Així va anar el sopar d'inici de curs del GPS, amb el portaveu de la Caravana Solidària

Va ser dijous, va tornar a ser a Can Tonada i vam assistir-hi 20 periodistes sabadellencs, més d'una tercera part de la cinquantena llarga que formem part de l'informal i transversal --i professional, artesanal, no patronal-- Gremi de Periodistes de Sabadell (GPS). A part del dia de la setmana, hi havia novetat: teníem ponent o conferenciant: Josep Ramon Giménez (amb ge, alerta), portaveu de la Caravana Solidària de Barcelona Acció Solidària, periodista --un dels 4.150 prejubilats d'RTVE--, sabadellenc i, a partir d'ara, membre actiu de l'entitat.

Més enllà del seu testimoni directe sobre el famós --i oblidat, ja, gairebé-- segrest dels tres cooperants catalans per part d'Al Qaeda del Magreb Islàmic, van ser interessantíssimes, també, les seves batalletes sobre la seva curta etapa (pocs mesos) als informatius de l'Ente (cobertura de l'atemptat d'Hipercor) i sobre la seva llarga etapa (força anys) al programa de medi ambient de la tele pública espanyola El escarabajo verde (no falsejament d'imatges d'animals salvatges, a diferència del que sí que fan altres que tenen menys escrúpols deontològics).

Els ítems del debat 

En comptes de redactar un rotllo opinatiu sobre el que ens va dir Giménez al restaurant d'Advocat Cirera, us enumeraré algunes de les reflexions del col·loqui, quasi tal com les tinc anotades. La jornada va ser rica en aportacions sobre la comunicació de crisi (extrema), algunes bones i males pràctiques periodístiques i l'altra banda dels nassos, que dóna feina a tantíssims informadors.
  • Gran responsabilitat social dels periodistes. Visió crítica de les empreses comunicatives.
  • Autocrítica necessària. Sovint els periodistes preguntem amb ganes que se'ns respongui el que volem sentir --no escoltem prou les fonts. Egolatria i divisme --periodistes estrella--; poca humilitat, almenys: excés de pontificació.
  • Fregida i refregida de notes de premsa. El fenomen "copiar i enganxar", afavorit per la precarització, per la pressa, per la pressió... i per la comoditat. [Desplaçament de les redaccions a les fonts, que assumeixen, en bona part, l'establiment d'agenda. Perversió de la comunicació social. Això és de collita meva; per això va entre claudàtors.]
  • Immediatesa absoluta. Implica superficialitat, genera errors --desprestigia la professió i els mitjans, doncs, de retruc-- i sovint ni tan sols informa: molts cops el directe de vídeo o d'àudio és pur soroll intranscendent o, directament, desinformació (efecte CNN o [permeteu-m'ho, tuïtaires], efecte Twitter). I, en aquest mateix sentit...
  • Obsessió per l'exclusiva. Reforça el mitjà que la dóna, però és perillosa si s'hi abaixa la guàrdia pel que fa a la verificació (contrast de fonts). ¿Val la pena ser el primer a donar una notícia, que pot ser inexacta o fins i tot falsa, o és més convenient verificar-la --contrastar-la--, interpretar-la, documentar-la, aprofundir-hi, en definitiva? (Cas pràctic: mort de l'exalcalde Antoni Farrés al 3/24 [no pas al 3cat24, que enllaço] i a Ràdio Sabadell.)
  • Poca o nul·la documentació en alguns casos. Toquem d'oïda. Desconeixement o, segons com, atrevidíssima ignorància. Gèneres d'interpretació i, sobretot, d'opinió (tertúlia, columna, etc.). Fenomen Pilar Rahola.
¿Camacos aventurers o cooperants acreditats? 

Davant de l'ofensiva raholiana contra l'expedició --no només raholiana, ho sé, però simbolitzada per la periodista-opinadora i assumida, gosaria dir, per una part significativa de l'opinió pública i publicada--, Giménez va reconèixer que cal un debat crític sobre les ONG, si bé va defensar el model de la Caravana Solidària amb arguments com ara aquests:
  1. Els expedicionaris no eren pijos que feien turisme solidari o humanitari --un adjectiu que creu que es fa servir malament-- sinó gent normal i corrent que es pagava les despeses, dedicava les vacances al projecte i participava en una campanya anual amb cara i ulls --sòlida, homologada-- i amb una trajectòria que l'avala.
  2. No anaven pel mig del desert sinó per l'autopista del país.
  3. No està demostrat que els costos de dur material a l'Àfrica en superin els guanys obtinguts.
  4. A part del rescat que és evident que es va pagar [que vam pagar entre tots, hi afegiria jo], Al Qaeda té, per desgràcia, moltes altres fonts de finançament més importants.
De l'Àfrica a l'Índia: Sonrisas de Bombay 

Entre els assistents, em va fer feliç retrobar un vell amic i doctor, també, en això de l'anomenada cooperació internacional: el corresponsal de La Vanguardia a l'Índia, Jordi Joan Baños, excamarada dels Poetes al Sol, poeta autèntic i exredactor del Diari de Sabadell. Llegiu el que explica en aquesta anotació sobre l'ONG Sonrisas de Bombay, inèdita en paper. Defensa que no pot ser que aquestes organitzacions siguin ara incriticables i que sigui gratis, en canvi, llançar fem sobre l'Església, incriticable, ella mateixa, durant tantíssims segles.

He escrit relativament poc --el que anotava a l'agenda ahir a quarts de set del matí-- perquè un altre vell amic, Arnau Domínguez, gairebé m'ha fet la feina, que estic encantadíssim de no assumir en solitari aquest cop. A banda d'anotacions a blocs i de comentaris a les xarxes socials, però, crec que fóra bo que els mitjans locals (tradicionals, professionals, periodístics, vull dir) es fessin ressò de la trobada o, si més no, de l'existència del GPS, com ho farien si es tractés de qualsevol altra associació local nounada, en consolidació i amb ganes de fer coses.

(Fotos: Emili Agulló i Josep Ramon Giménez.)

dimarts, 13 de juliol de 2010

Unnim se m'emporta a Terrassa

Post egocèntric; aviso. I fet a raig. Des de finals del 2001, des que vaig acabar la carrera, des que vaig tornar del meu viatge iniciàtic pel Perú i altres països llatinoamericans, durant nou anys (els dos de Ràdio Sabadell i els set de Caixa Sabadell), he estat un privilegiat que va a treballar a peu. He assumit, certament, altres projectes professionals paral·lels més o menys remots, tant periodístics com de comunicació corporativa (periodisme de font), però la feina de cada dia, la de debò, l'he tingut sempre a tocar de casa: a Sabadell.

A partir de demà, com quan estudiava periodisme a l'Autònoma (1997-1999) o a la Pompeu (1999-2001), com quan treballava a la SER (2000), aniré treballar amb tren; amb una diferència: ara serà la Renfe. Unnim, la caixa que suma, se m'emporta a la seva subseu terrassenca, on estan ubicades les dues unitats on col·laboro més estretament: la nova direcció d'Obra Social, on estic enquadrat com a responsable de comunicació, i el departament de Comunicació i Mitjans (de comunicació). 

Al primer departament m'acompanya, també des de l'Obra Social sabadellenca, Eva Abellan, mestressa de la imatge i la difusió del vessant social de l'entitat. Cap al segon ja s'han traslladat, fa dies, des de Sabadell, els companys Belén Latorre, Xavi Gassó i Raquel Paredes, també excol·legues meus d'unitat a la caixa catalana degana. Lloc de treball nou, vida nova. ¿No em desitgeu sort? Un "m'agrada" també compta. Continuarà.

(Foto: Google.)

divendres, 2 de juliol de 2010

Una trentena d'ànimes al primer sopar-tertúlia del Gremi de Periodistes de Sabadell

Érem, al restaurant Can Tonada --gran nom, ¿eh?--, una trentena de periodistes vinculats a Sabadell, tant de mitjà com de font, tant redactors com gràfics, tant textuals com audiovisuals, tant joves com veterans, tant locals com nacionals, tant caps com no caps.
  
Va ser dimecres al vespre, just quan s'acabava la conferència pujoliana a la seu sabadellenca de l'Obra Social d'Unnim, de la qual sóc responsable de comunicació des d'aquella mitjanit, que és quan naixia "la caixa que suma". Per això vaig arribar-hi tard. Bona excusa, ¿oi?

Som el Gremi (o Grup) de Periodistes de Sabadell (GPS), tenim noms i cognoms, som diversos, constituïm un únic col·lectiu professional com qualsevol altre --ni millor ni pitjor--, ens uneixen la nostra feina (el periodisme o la comunicació corporativa) i la nostra ciutat (Sabadell), existim, ens reunim i volem que se sàpiga.

L'anotació podria ser molt més vaporosa, però dóna fe del contingut i de l'aspecte de la trobada per desig exprés dels qui la promovien (o promovíem): un dels acords de la sessió va ser, precisament, la voluntat que la nostra existència i la nostra activitat es desenvolupin amb llum i taquígrafs.

Tot seguit us enganxo l'acta del sopar-tertúlia, que arribava després de dues altres cites preliminars, per gentilesa de Joan Brunet i Mauri (UPC), que coordina el GPS juntament amb Emili Agulló (El Punt) i Joan Carles Montes (Anuari de Sabadell i Diari de Terrassa). Les fotos són de l'amic Juanma Peláez.

"Propostes generades:
  • debatre a l'entorn de qüestions d'actualitat i un tema determinat
  • ser periodista avui / el periodista multimèdia
  • periodisme de fonts / periodisme de mitjans, les dues cares d'una mateixa moneda
  • activitats obertes a la ciutadania
Proposta per a un nou encontre / sopar: 
Tema de debat: què és ser periodista en un món tan globalitzat com l'actual.

Tema d'actualitat:
Serà suggerit 48 hores abans del sopar."


Per cert: estic fent obres al bloc. Es nota, ¿oi? Suggeriments, benvinguts. La capçalera la renovaré quan pugui dedicar-m'hi una estona com Déu mana. Bon primer cap de setmana de juliol. Ens el mereixem.

(Fotos: Juanma Peláez.)

divendres, 25 de juny de 2010

Això ja sembla "Sálvame": l'"Avui" es divorcia de l'"ASabadell" per casar-se amb "El Punt"

¿Què tal? Si en feu, bon pont; si no, bon cap de setmana, almenys. Canvia, un cop més, la Guia de la comunicació sabadellenca, l'únic directori exhaustiu dels mitjans de la cinquena ciutat del Principat, que podeu trobar, actualitzat, a la barra lateral d'aquest bloc.

Com us avançava fa dies, l'ASabadell.cat ja s'ha divorciat formalment de l'Avui, del qual havia estat, fins ara, l'edició local; segueix el mateix camí el seu germanet bessó terrassenc, l'ATerrassa.cat, propietat, també, del Grup Canal Català. (Que bonica, sempre, la fraternitat sabadellencoterrassenca.) El digital conserva, paradoxalment, el disseny i part de la capçalera --la lletra a-- de l'Avui.cat nacional, un digital que, paral·lelament a aquest canvi local, deixa d'existir com a tal...

...Perquè l'ha engolit el web d'El Punt, propietari de l'aprimat rotatiu catalanista des del novembre. El diari gironí ha plasmat la seva aposta bicapçalera (però monoweb) rebatejant la seva versió digital Avui+El Punt, de la qual us enllaço, és clar, la versió sabadellenca. L'invent no té logo perquè es tracta, com deia, d'un projecte bífid; ho resoldré com pugui a la Guia sense sumar-hi cap pastilla perquè Sabadell no guanya cap mitjà en aquesta operació.

El nou portal també inclou continguts dels suplements Presència, Sortim --qui ho hauria dit el 2006, quan en preparàvem els primers números a les golfes d'Enric Granados-- i L'Econòmic.

Sabeu que m'agrada opinar poc i de manera ponderada, però no puc evitar de dir que la iniciativa em sembla un pas endavant evident per a tots dos mitjans, que --al web, almenys; en paper, no tant-- resolen molt bé la combinació d'informació nacional i local. Cap altre mitjà nacional permet al lector personalitzar-se'l segons el municipi. És una figa d'un altre paner l'ero que afecta la meitat dels treballadors de l'Avui, on he col·laborat durant quatre anys.

Suport a la família del Jesús David

Debats a banda, el meu condol als familiars del jove sabadellenc mort ahir a Castelldefels.

Això, als Premis Blocs Catalunya

I un apunt egocèntric si me'l permeteu. El bloc de Marc Serrano i ÒSSUL.blogspot.com torna a participar als Premis Blocs Catalunya, que assoleixen la tercera edició, ja. Si teniu bon cor i em voleu fer encara més feliç, voteu aquí la meva bitàcola i, una a una, les seves anotacions.

Ja que parlem d'ego --d'això es tracta en un bloc, al capdavall--, dilluns seré a Manresa per a la revista Cupatges, on coneixeré els restaurants Cube i Sivins. Dimecres, tercera trobada del Gremi de Periodistes de Sabadell --"gremi" sigui dit sense cap connotació empresarial o capitalista, ¿eh?, sinó en un sentit merament professional, artesanal gairebé.

I, aviat, més novetats: una de grossa que alguns ja sabeu i que mereix un post propi. Misteri.

dijous, 17 de juny de 2010

Gremi/Grup de Periodistes de Sabadell: la tercera és la bona

[Reprodueixo literalment la tercera convocatòria constituent d'un col·lectiu que agrupi els comunicadors professionals vinculats d'alguna manera a la ciutat de Sabadell. Els enllaços, el que hi ha entre claudàtors i les negretes són aportacions meves, però --com la cursiva. Segons com, de fet, el text reflecteix les conclusions de l'última trobada d'alguns d'aquests companys. El 30 us hi esperem. No hi falteu.] 

Hola, què tal,  

Després d’un parell de reunions inicials [primera i segona], el Grup de Periodistes de Sabadell (GPS) vol començar a caminar i per això us animem a participar.

Què vol ser el GPS?
  • Un punt de trobada entre tots els professionals de la comunicació (redactors, locutors, corresponsals, càmeres de televisió, fotògrafs, maquetistes...) que tenim Sabadell com a àmbit comú, ja sigui perquè hi treballen o perquè són d’aquí i treballen fora.
  • Un espai per conèixer-nos, compartir experiències i punts de vista sobre la professió i el nostre dia a dia, conèixer altres formes de treballar i enriquir-nos, establir contactes...
  • Un grup de persones de totes les edats (joves i veterans) units per la nostra professió.
  • Un punt de trobada sense jerarquies ni condicionants de cap mena.
  • Un espai lúdic amb bon rotllo on aparcar la “contaminació” de cada dia.
  • Una iniciativa sense més pretensions que dialogar, compartir, reflexionar, pensar i passar-ho bé.
  • Un grup amb iniciatives de consum intern i “off the record”.
Què NO vol ser el GPS?
  • Un grup de pressió o “lobby”.
  • Un espai només amb persones que ocupen càrrecs de responsabilitat als mitjans de comunicació.
  • Una plataforma per criticar públicament [...] la classe política, econòmica, social de la ciutat.
  • Un grup “marcat” per una etiqueta concreta, més enllà de la que ja ens posa en l'ull de l'huracà pel fet de ser periodistes i comunicadors al servei de la societat.
Quines activitats podria dur a terme el GPS?
  • Un sopar mensual en un restaurant que ens ho faci bé, en el decurs del qual compartir experiències, inquietuds, reflexions i idees.
  • Un tema de debat per a cada trobada amb o sense convidat.
  • Si s’escau i la idea fa forat, podem establir premis locals; organitzar cicles de xerrades, debats interprofessionals amb advocats, economistes, urbanistes...
Propera trobada
  • El primer sopar del GPS està previst pel dimecres 30 de juny.
  • Hora: 21.00 hores.
  • Lloc: s’accepten suggeriments. La idea és un restaurant del Centre on hi puguem fer una reserva prèvia i ens garanteixin un espai més o menys privat o reservat. Amb el compromís de negociar el preu del sopar i que no excedeixi els 20 euros.
  • Caldrà confirmar assistència com a molt trigar el dilluns dia 28 de juny al migdia. La millor manera de fer-ho, per centralitzar-ho tot en un sol lloc, pot ser enviant un correu electrònic[...] a aquesta mateixa adreça: gps.sabadell@gmail.com
Un desig
  • Voldríem que aquesta iniciativa us engresqués! Ja veieu que no vol ser cap cosa transcendent, simplement volem disposar d’un punt de trobada entre persones que ens uneix la comunicació i la ciutat, i que, possiblement, no ens coneixem tots. Podeu fer extensiva aquesta invitació a d'altres col·legues sabadellencs. Trenquem la desconfiança...
Més informació
Joan Brunet i Mauri (UPC) [...]
Emili Agulló (El Punt) [...]
Joan Carles Montes (Diari de Terrassa) [...]

dimarts, 1 de juny de 2010

Nova "Guia de la comunicació sabadellenca" (...i Unnim suma a l'Spotify)

Que, si no m'equivoco, que diria que no, és l'únic directori exhaustiu i fàcilment accessible dels mitjans de comunicació professionals (periodístics, o sigui, no corporatius, publicitaris ni socials) d’àmbit local, és a dir, que difonen notícies --alguna, almenys-- sobre la ciutat, que hi tenen seu i/o que s’hi adrecen de manera clarament prioritària. (El web municipal, per exemple, sí que dedica un apartat al panorama mediàtic local, però és incomplet i està desactualitzat.)

La Guia de la comunicació sabadellenca, una aposta fundacional d'aquest humil bloc pel periodisme de proximitat,  que m'estimo molt, és a la vostra disposició a la barra lateral --una mica avall, ho sé-- o, si ho voleu encara més fàcil, demanant a Google "comunicació sabadellenca" --entre cometes, millor.

Una eina sempre al dia

Fa temps que vaig comprometre'm a actualitzar-la sense badar --a afegir-hi mitjans nous, incloent-hi els filials digitals, a eliminar-ne els vells, i a renovar-ne noms i logos. M'hi poso de nou. Hi faig cinc coses:
  1. (Premsa.) Hi actualitzo el logo i el nom de l'Avui Sabadell (paper), que canvia de nom de nou: ara, desvinculat de l'Avui tal com ja us havia explicat, es torna a dir ASabadell.
  2. (Web.) Hi afegeixo la versió digital, limitada, del Diari de Sabadell, que us presentava fa uns dies.
  3. (Web.) N'elimino AeroSabadell.com, de l'amic José Fernández, que perd caràcter local i esdevé AeroTendencias. Més informació, aquí.
  4. (Ràdio.) Hi incorporo l'emissora de barri Can Deu FM.
  5. (Ràdio.) N'elimino, també, Sensació FM, que va desaparèixer fa mesos --llegiu-ne el comunicat de comiat al seu web-- i AstroRadio FM, que també és història --ara és un programa de diversos canals de TDT.
Esmenes, afegitons, comentaris, benvinguts, com sempre. Quan hi hagi més canvis, els hi aplico.

Unnim, a l'Spotify

Per cert: mentre escric això, em sorprèn al meravellós Spotify una falca d'Unnim, "La caixa que suma", la tercera gran caixa d'estalvis catalana, on, com alguns sabeu, treballo com a tècnic de comunicació (periodista de font), i que començarà a operar com a tal l'1 de juliol, d'aquí a exactament un mes.

Actualització (14/06/2010)

Arran d'una petició del director de la ràdio local, Marc Sabater, afegeixo el servei --més que no pas mitjà-- Ràdio Sabadell 94.6 a la carta a la Guia de la comunicació sabadellenca.

dijous, 20 de maig de 2010

El "Diari de Sabadell" aterra, per fi, a la Internet de segona generació. ¡Visca!

Mai no és tard. O sí; no ho sé. Aquesta setmana ha nascut, des d'un punt de vista institucional i comunicatiu --jurídic, encara no-- Unnim, que, com sabeu, suma Caixa Sabadell, Caixa Terrassa i Caixa Manlleu; no es tracta, però, de l'únic naixement a què els sabadellencs hem assistit: en una altra dimensió --la local-- i en un altre sector --la comunicació--, però just davant de la seu sabadellenca de la nova caixa d'estalvis catalana, tenia lloc un altre part: el Diari de Sabadell estrenava --estrena-- web. O no ben bé perquè l'antic, absolutament 1.0, sense cap contingut periodístic, continua actiu (!).
Amb un disseny força fresc, el nounat espai presenta, és clar, versions curtes --els leads, sovint-- d'algunes de les notícies que publica cada dia, que són, a més a més, comentables i fàcilment compartibles mitjançant serveis diversos gràcies a les simpàtiques icones del capdavall de les anotacions, una prestació que, a nivell local, només oferia l'edició sabadellenca d'ElPunt.cat.

El web estimula la participació dels lectors --la interactivitat, que en diuen-- amb presència a les xarxes socials --un nom que no m'agrada-- Facebook i Twitter, ara tan de moda, i amb enquestes i formularis diversos --tres-- perquè els ciutadans enviïn propostes de notícia, fotos, opinions i suggeriments a l'emblemàtic rotatiu. És un bon començament. Feu-hi un cop d'ull i expresseu el que en penseu lliurement als comentaris.

Tots els RSS dels mitjans de Sabadell

Celebro, especialment, que el nou web del mitjà de comunicació local indiscutiblement líder a la cinquena ciutat catalana disposi de canal RSS. Aprofito l'avinentesa per suggerir-vos que us subscriviu a aquest canal i als dels altres quatre mitjans sabadellencs que en disposen: Ràdio Sabadell, via Acceso; l'ASabadell(.cat), que, per cert, en procés de desvinculació de l'Avui, ha canviat de nom de nou, i que ofereix cada dia un vídeo dels informatius de Canal Català Vallès, del mateix grup empresarial; El Punt, i, last but not least, VilaWeb Sabadell.

La realitat sabadellenca és un mirall trencat del qual heus ací cinc bocins. Si voleu estar al dia del que passa a la ciutat i no us voleu tornar bojos, afegiu aquests RSS al vostre lector de feeds o, com un servidor, per tenir tots els últims titulars en un sol web, a l'iGoogle. Sabadellenquisme obliga.

Tres diferències significatives

Val a dir que, de tots els webs apuntats, el del Diari de Sabadell és a) l'únic sense continguts íntegres; b) l'únic que treballa, quasi exclusivament, en castellà, no pas en la llengua pròpia de Sabadell, i c) l'únic que no fa servir el domini .cat. Els quatre altres mitjans locals dits fan totes tres coses.

dijous, 13 de maig de 2010

La Sirena em fa tastar el seu 'sushi' (O El peix cru que va venir del fred)

Us ho avançava ahir al Facebook, on també sou benvinguts. La coneguda cadena terrassenca, en mans britàniques des del 2005 --llegiu aquest article d'El País per a més informació--, em va proposar fa uns dies, via Bloguzz, que tastés el seu sushi, un dels seus plats precuinats congelats de "cuines del món", per opinar-ne lliurement --prometo que ho faig així-- al meu bloc, que us agraeixo, un cop més, que seguiu.

A l'hora prèviament acordada, un simpàtic empleat dels "Fanàtics del congelat" va assolir ahir el replà de casa carregat amb una mostra del producte, una carta de presentació, un catàleg i un receptari. Al vespre, tastava --tastàvem-- la menja en qüestió. I tot seguit diré què em va semblar.

Me n'han agradat...
  1. La comoditat: fer el sopar és un maldecap --i un plaer, també-- cada dia. Ahir no va ser-ho.
  2. El preu, molt assequible: 6,30 euros; sobretot, tenint en compte les considerables clavades que alguns establiments més o menys nipons t'engalten per àpats molt similars --sense dir-ne el nom, que és lleig, un japonès on acostumo a anar cobra de 13 a 20 euros per un plat semblant.
  3. La qualitat, equiparable, com deia, a la de molt sushi de restaurant japonès correcte. Descongeleu-lo al microones --un minut i mig a la potència màxima-- i en acabat deixeu-lo a temperatura ambient una bona estona per evitar de trobar-hi zones encara fredes o d'haver d'escalfar-lo massa innecessàriament, la qual cosa --¡alerta!-- en perjudica l'aroma, la textura i el poder nutritiu.
  4. La pràctica manca d'aigüeta si obeïu el fabricant a l'hora de descongelar la cosa.
  5. Last but not least, desenganyeu-vos: el sushi de restaurant també és descongelat --o il·legal-- a causa del famós anisakis. (No us en perdeu aquest vídeo.)
No me n'han agradat...
  1. L'excessiva quantitat de residus que comporta: cartró, paper i plàstic, molt plàstic, començant per la safateta que conté les porcions d'arròs amb peix. Els bastonets, almenys, són de fusta. Senyors de la indústria alimentària, aturin el packaging insostenible amb què ens omplen les escombraries, per l'amor de Déu.
  2. Que, un cop descongelat, el rave japonès (wasabi) esdevingués una massa pastosa molt difícil de barrejar amb la salsa de soja. Vaig descongelar-la com la resta del paquet; potser calia, només, deixar-lo fora del congelador, no pas escalfar-lo al microones; en aquest cas i en general, els amics de La Sirena estan --esteu-- del tot convidats a dir-hi la vostra a l'apartat de comentaris.
  3. La deficient adequació a la meva llengua de part de la documentació, mig en català i mig en castellà, o, si més no, de la carta: personalitzar-la quant a opció lingüística hauria estat fàcil, ràpid i de franc. Com tothom, trobo magnífic rebre documentació en qualsevol de les llengües que entenc --entre les quals, feliçment, la castellana--, però m'estimo més rebre'n en el meu idioma, que és un altre.
En resum i tal com ahir m'avançava un bon amic, i sense que La Sirena em teledirigeixi en absolut, com diria un altre que jo sé, tasteu-lo: val la pena. I, si no us agrada, digueu-me el nom del porc als comentaris. 

Un 6,5 ò 7 sobre 10.

(Apunt lingüístic: "sushi", que no és normatiu, ho escric en cursiva per recomanació del TermCat.)

(Apunt tecnològic: ara mateix, quan penjo això, el web de La Sirena està en manteniment.)

(Foto: La Sirena.)

dilluns, 19 d’abril de 2010

La reunió del GPS s'ajorna fins al dijous 29 a causa de la dictadura futbolística

CANVI DATA DE LA REUNIÓ DEL GPS

Estimat/da company/a,

Molts de vosaltres ens heu demanat de canviar la data de la reunió del GPS, ja que dimarts 20 d'abril el Barça juga a aquesta hora un important partit de Champions.

Per tal de garantir el màxim quòrum possible, canviem la data de la reunió. Serà dijous 29 d'abril a les 20:15 h al Casal Pere Quart.

Disculpeu les molèsties. Ens veiem el 29!

Junta Gestora del GPS

Foto: Viquipèdia.

dimarts, 13 d’abril de 2010

El 20 a les 20 arrenca --sembla-- el Gremi de Periodistes de Sabadell (GPS)

Estimat/da company/a,

La present és per convocar-te a la reunió del dimarts 20 d’abril a partir de les 20.15 h al Casal Pere Quart de Sabadell amb motiu de la segona reunió del GPS (Gremi de Periodistes de Sabadell).

Com ja deus saber, i tal com vam comentar a la primera trobada, aquest grup neix amb vocació d’afermar més que mai la nostra professió, de dignificar-la i de reivindicar-la sense vergonya a nivell local.


Considerem que ha arribat el moment de crear una associació per debatre, per intercanviar experiències i opinions, una entitat seriosa que representi una veu comuna del col·lectiu de periodistes i comunicadors professionals vinculats d’alguna manera a Sabadell, que tracti qüestions que ens afecten com a membres d’aquesta comunitat (mala praxi, intromissió, intrusisme, precarietat, etc.) i que s’hi mulli davant de qui calgui.

Volem debatre plegats allò que ens afecta, visibilitzar-nos com a col·lectiu professional amb formació acadèmica i experiència professional en periodisme i/o comunicació, defensar els nostres legítims interessos corporatius –fer-nos respectar, vaja–, explicar-nos tant com calgui –fer molta, molta pedagogia davant de qui vulgui escoltar-nos– i, també i sobretot, irrompre amb una sola veu, afortunadament i saludablement multicolor, en el debat ciutadà: emergir-hi com a actor social a tenir en compte per part dels poders polític i econòmic, de la societat civil i de la ciutadania en general.


Ara tot just comencem a caminar mitjançant una pàgina privada a Facebook, amb la voluntat de fixar un calendari d’accions futures que podria tenir com a colofó simbòlic la institucionalització d’uns premis anuals.


Creiem que la llibertat d’expressió, l’equidistància política, el respecte sense matisos a les diverses sensibilitats polítiques i socials dels informadors sabadellencs –totes, igualment legítimes–, la prevalença indiscutible dels criteris professionals en l’exercici de la nostra professió i el coneixement i el respecte per part de tothom de la nostra deontologia corporativa han de ser les nostres màximes per afrontar el futur d’aquesta professió amb plenes garanties.


És per això que et convidem a formar part d’aquesta nova entitat perquè tots hi tenim la paraula: neix oberta a tots periodistes o comunicadors professionals vinculats a Sabadell de totes les sensibilitats i sense cap excepció (de mitjà o corporatius, locals o nacionals, de plantilla o freelance, redactors o gràfics) i, lluny de qualsevol altra motivació, té l’origen en l’amor d’un grup plural de periodistes sabadellencs per la feina que fem dia a dia i per la ciutat.


Et preguem que ens confirmis que hi assistiràs i que, si et sembla convenient, escampis la convocatòria tant com et sigui possible a través dels canals que consideris oportuns (correu electrònic, xarxes socials, etc.).


Creiem que un dels temes principals de l’ordre del dia d’aquesta segona reunió ha de ser la presentació dels diferents candidats als representants que ens puguin fer de caps visibles en les diferents accions i reunions que puguem decidir i concretar entre tots. Creiem oportú que el nostre representant gremial hauria de ser un professional amb una significada i llarga trajectòria periodística i que estigui al dia de la realitat sabadellenca.


La present convocatòria neix d’una provisionalíssima Junta Gestora que impulsa el naixement d’aquest col·lectiu i que s’autodestruirà tan aviat com, assambleàriament, en decidim la naturalesa, les prioritats, el funcionament, i, sobretot, els necessaris òrgans de govern.


Sense tu, sense la teva aportació, aquesta associació no té raó de ser.


T’hi esperem. No hi faltis.

Rep una salutació cordial de la



Junta Gestora del GPS

Sabadell, 6 d’abril del 2010

(Logo: Òscar GiD.)

dimarts, 6 d’abril de 2010

Dos nous restaurants de Vilafranca del Penedès que heu de conèixer urgentíssimament: Divinic i Kassba

DIVINIC 
Diví i vínic

Hem fet poc més d’una volta al sol des que omplia un buit al sud de la capital altpenedesenca i del seu eixample, la Girada, que fa pessigolles a la N-340. És –aquest, sí– “diferent” i “únic” a la plaça: us proposa “picar alguna cosa” d’una carta “dinàmica” en un espai modern sense passar gana –aquí, no– o fer-hi un vinet “a mitja tarda”. Les decles i l’empresa –“molt difícil”– pertanyen al jove Pere Massana, que va aterrar al festí l’any del Naranjito. Apassionat, és cuiner de vocació –ho somniava “des de petit”–, de formació –l’Autònoma–, de currículum –Les Crayères (Reims), Drolma, Via Veneto– i, sobretot, de raça: és la tercera fornada de Cal Pere del Maset, situat a l’encantador Sant Pau d’Ordal (Subirats). Els seus avis –ell, un altre Pere Massana– el van fundar el 1969 com a fonda, els seus pares –el Joan i l’Anna– hi han fet una aposta “més elaborada” des dels 80 i aquest altre Pere continuarà consagrant-lo a la cuina “tradicional i de producte”.

Dins la línia dels plançons de cases d’anomenada, doncs, pretén que “la gent no s’afarti amb un plat” sinó que hi combini tapes, platillos, truites, embotits (Joselito), marisc –cada cop, més–, peix i carn a la brasa. Per remullar-ho, unes 200 referències; tres quartes parts, del Penedès, la “prioritat”. I, per endolcir-ho, postres self-made. Les boques i les orelles d’una parròquia fidel ja en van plenes.
 
Preu: Menú: 18 € (beguda a part). Carta: 25 €. Ampolla: 11-110 €.
Adreça: Rambla de la Girada, 100. Vilafranca del Penedès.
Web: www.divinic.es.
Telèfon: 93 891 59 96.
Horari: De dl. a ds. d’11 a 0 h.

KASSBA
Fortí vilafranquí
 

Només sis dies abans d’obrir –el novembre del 2008–, es venia així en un anunci: “Cuina d’autor amb molta imaginació i suggerents plats, amb molta cura en la seva presentació”. Evidentment àrab, el seu nom –en català en diem alcassaba– designa un “recinte fortificat a l’interior d’una població emmurallada, per a refugiar els habitants i l’exèrcit”, segons l’IEC. I té una anècdota: l’amo, Josep Zafra, es diu Kasba –amb una essa, però– de segon cognom perquè es va canviar el que duia des de petit –Soler– per aquest altre, que és el segon de la seva mare, catalaníssima, per cert. I una altra: la seva companya és del Marroc, on ell va treballar “tres o quatre anys”. O sigui que tot quadra.
 

Etiqueta la religió gastronòmica del local de “mediterrània-aràbiga” i assegura que es tracta d’un establiment “diferent i acollidor, tant en la decoració com en la carta”, que consisteix en “cuina moderna-tradicional combinada amb plats típics aràbics”. Atrau, entre altra clientela, “gerència, finances, executius”, a la qual ofereix, quant a vins, un 95% de “producte del Penedès”. Com arreu, la crisi s’hi ha notat: “No hem tingut l’auge que esperàvem, però no ens queixem, ja que hem tingut una bona acollida dins de la comarca i Barcelona capital”, comenta Zafra, que no s’atura: “A l’altell privat superior estem acabant una zona íntima i privada tipus chill out per a reserves especials”.

Preu: Menú: 12 € –caps de setmana i nits, 22 € o 30 €. Carta: 32,50 €. Ampolla: 7,50-52 €.
Adreça: Igualada, 57. Vilafranca del Penedès.
Telèfon: 93 538 88 35.
Horari: De dl. a dc. de 8 a 21.30 h, dj. i dv. de 8 a 2.30 h, i ds. i vigílies de 13 a 16.30 h i de 21 a 3 h.

(Fotos: Divinic i Kassba.)

(Cupatges, febrer-març del 2010.)

dijous, 25 de març de 2010

Dos bons restaurants de Terrassa (!): Sentits i El Racó d'en Tomàs (amb disculpes pel silenci)

9JT6QCVV7VV7
SENTITS
Amb tots cinc


I fins i tot amb el sisè. L’amo d’aquest local nascut el 5 d’octubre –en una crisi, calen agosarats– al cor de Sant Pere Nord, Àlex Grau, va abocar tota la seva sensibilitat al garatge d’un dels seus dos socis per convertir-lo, en dos anys i amb les seves manetes, en un establiment modern però càlid, tal com el definiria un periodista poc imaginatiu –“acollidor”, l’etiqueta ell. Havia venut delicadeses i treballat al Tramuntana –picada d’ullet als fans de Ventdeplà–, però volia més marxa. L’ha aconseguit. Amb Eduard Crosa a la cuina, acompanya “des de l’aniversari d’una senyora de 85 anys fins al d’una criatura de set”, tant del barri mateix com de la resta d’Ègara.

Hi fa “cuina elaborada, molt treballada”, apunta, actual sense renunciar a allò nostrat: “No deixem de fer mandonguilles”, proclama, cofoi. El seu menú ofereix un bon ventall de primers i segons perquè una part de la clientela sol anar-hi un sol cop per setmana i és, sempre, flexible, incloent-hi la possibilitat de “repetir d’algun plat”. Els vins, 12 negres, cinc blancs, tres rosats i tres caves; tots, poc comuns –el simpàtic vi de la casa és el navarrès Señorío de Ayanz–, i amb presència notable de denominacions catalanes. Com que hi ha tanta carn com peix, aviat hi trobareu algun blanc més. A la nit, demaneu-hi alguna tapa seguida d’un segon i, sobretot, d’unes postres –totes, casolanes.

Preu: Menú: 10,90 €; de grup: 23-25 €. Carta: 22,50 €. Ampolla: 5,50-35 €.
Adreça: Doctor Ferran, 164. Terrassa.
Web: www.gastronomialocal.com/restaurants2.asp?idr=289.
Telèfon: 93 735 40 21.
Horari: De dt. a dg. de 13 a 16.15 h i de dc. a ds. de 21 a 23 h.

EL RACÓ D’EN TOMÀS
A un nas enganxat

A un de daurat. Entusiasta, autodidacte i pedagog, l’amo, Tomàs Cuadrado, és el Nas d’Or català d’enguany [2009], el millor sommelier dels 67 de l’última semifinal catalana del concurs estatal. No en va no es tracta d’un restaurant amb celler sinó d’una “bodega a preu de botiga real” on el vi, unes 400 referències lluny del “marquisme” i dels “lineals dels súpers” –un 40%, catalanes–, no se subordina al menjar. No hi ha pas, doncs, maridatge, sinó “casament o matrimoni”. Situat al sud-est del centre, quasi a Segle XX i a tocar de Vallparadís, té, com tots, història pròpia: naixia el 2003 en un carrer anomenat com el meu avi patern, va moure-se’n un pèl fa dos anys fins a la seva ubicació actual...

I al gener treia del forn, paret per paret, el seu propi wine bar –socors, TERMCAT–, El Raconet, que no és un bar de tapes, insisteix Cuadrado, franc com pocs: “El món del vi s’està prostituint”, es lamenta, i després tothom rep, es queixa. S’hi perpetra cuina de mercat de debò per “fer gaudir els clients”, fidels, amb una creativitat que no escatima gramatge. El nassut els considera, de fet, els seus Robert Parker particulars! Pertany a Cuina Vallès, el recomana le Guide, té dos reservats i aula de tast, i seria impossible sense dues Montses: García, cap de cuina, i Morales, muller de Cuadrado, de sala; totes dues, procedents, també, de La Sociedad. La tríada és, diu, “venedora de felicitat”.

Preu: Menú degustació: 38 €. Carta: 40 €. Ampolla: 7-350 €.
Adreça: Topete, 156-158. Terrassa.
Web: www.elracodentomas.cat.
Telèfon: 93 784 16 05.
Horari: De dl. a dv. de 13 a 15.30 h i de dl. a ds. de 21 a 23 h.

(Cupatges, 2009.)

(Fotos: Sentits i El Racó d'en Tomàs.)

dissabte, 13 de febrer de 2010

A les caixes catalanes, ens Unnim per ser més forts

Quatre àtoms (Caixa Sabadell, Caixa Terrassa, Caixa Girona i Caixa Manlleu) creem una institució financerosocial un[n]imolecular que vol i pot ser --i ja és, d'entrada, des del meu punt de vista, evidentment subjectiu-- la millor caixa de Catalunya i, sense exagerar, del món. Llegiu tot el que els mitjans de comunicació han dit arran de la presentació de la marca UnnimCaixa aquí per als catalans i aquí per als espanyols. O sapigueu què en pensen els blocaires (o blogaires) visitant aquest altre enllaç. També podeu xafardejar el meu mur; els meus amics de Facebook --si no en sou, demaneu-m'ho-- s'hi han esplaiat.

Treballar en la comunicació d'aquesta nova i gran caixa d'estalvis que ahir batejàvem --en el meu cas, en la seva relació amb els mitjans de comunicació-- serà enriquidoríssim; qualsevol nova etapa, amb excepcions escadusseres, apassiona, engresca, il·lusiona els qui gaudim de la feina que fem perquè és la que volem fer. Ara mateix estic fent-ho com a cap de premsa (oficialment, coordinador de comunicació) de l'Obra Social Caixa Sabadell; en un futur immediat, francament, ho ignoro. Ja ho veurem.

Tota la cultura catalana, en un portal
També és emocionant treballar en un altre projecte nacional que està naixent --que  naixerà ben aviat, vaja. Es tracta del portal de cultura catalana que el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat --el govern del país-- ha encarregat a l'editorial Ara, pinyol del Grup Cultura03.

Aquest mes estic enllestint-ne els articles sobre els diaris de referència i els grans grups de comunicació catalans i sobre les agències de notícies que operen al país --aquest matí vull acabar aquest; ara, quan remati l'anotació, torno a posar-m'hi. En fases anteriors, n'he redactat, també, dos articles sobre gastronomia catalana --els dedicats als bolets i als embotits-- i cinc articles de llengua --d'història de la llengua--, que van des del modernisme fins als reptes --per no dir problemes-- de futur d'aquest idioma nostre.

(A la foto, gentilesa de Mutari, el conseller --i exprofe d'un servidor a la UAB-- Joan Manuel Tresserras. El logo d'Unnim és gentilesa de Caixa Sabadell perquè la nova caixa catalana no està constituïda jurídicament, encara.)

Actualització. 12.45 h. Quim Monzó assegura que Unnim "serà un èxit".

Actualització. Diumenge 14, 11.19 h. Rècord absolut de visites al bloc arran del post d'ahir sobre el naixement d'Unnim. Dues coses curioses: els comentaris a l'article de Quim Monzó sobre la qüestió i el post que un company blocaire terrassenc ha fet sobre el meu, de post, arran d'un comentari que ahir feia a una anotació seva a propòsit de la notícia. I també he localitzat un interessant audiobloc que en parla. I un blocaire que l'associa a l'unununi, que es veu que és un element químic. I, finalment, també val la pena que llegiu el que Josep Maria Fonalleras n'escriu avui a El Periódico.

Actualització. Dilluns 15, 17.25 h. Boníssima, la lectura satírica que en fa el Polònia involucrant-hi el mestre Cuní.

Actualització. Dilluns 15, 18.30 h. Interessant, el que en diu David Ros, que es pregunta en aquest post: "¿Estaremos ante el primer caso de lanzamiento de una marca que visualmente puede tener distintas interpretaciones según se mire?".

Actualització. Dimarts 16, 17.20 h. Avui m'he fixat en el que Màrius Serra n'escriu a La Vanguardia --no puc enllaçar-vos-ho; el rotatiu barceloní no ho permet-- i en el que se'n comenta a fòrums de disseny gràfic com ara aquest.

Actualització. Dimecres 17, 21.30 h. A la llengua catalana hi ha una única paraula normativa en què, com a UnnimCaixa, els fonemes [m] i [k] estan en contacte; es tracta de gimcana.