dissabte, 31 de gener de 2009

Ni 13 ni 15 (amb perdó per l'autobombo)

Des de la bonica comarca de l'Anoia, descobreixo aquest migdia de dissabte que els amics --l'amic-- de Cercabloc calculen que aquesta humil llibreteta digital meva és el catorzè bloc sobre periodisme --de comunicació en general, per entendre'ns-- més diguem-ne destacat dels 24 que indexen. Sé que la fita no és re de l'altre món, però poc m'hauria pensat que l'assoliria quan, fa un parell de mesos, creava ÒSSUL.blogspot.com. I m'esperona, clar. De fet, el directori de blocs catalans recorda: "Nou rànquing demà". O sigui que potser la classificació no és definitiva i la meva alegria, doncs, té una data de caducitat propera, però, en qualsevol cas, mentre duri, gràcies a tots els qui, ni que sigui de tant en tant, em llegiu, i recordeu que podeu rebre al vostre correu electrònic totes les actualitzacions d'aquest humil --no és un dir-- bloc fent clic aquí. El servei, per si calia recordar-ho, és absolutament gratuït. Ah: i, rànquings a banda, la meva enhorabona a l'Eduard Díaz per la seva exitosa iniciativa, que ja reuneix 1.092 blocs escrits en la llengua pròpia i característica d'aquest país nostre.

dissabte, 24 de gener de 2009

El secretari d'estat i el conseller d'Economia, dimarts a Caixa Sabadell

El secretari d'estat d'Economia, David Vegara, i el filòsof i professor de la Universitat de Nova York (NYU) Eduardo Subirats intervindran a la jornada Economia 2009. Perspectives, que l'Obra Social Caixa Sabadell organitza un cop més per oferir els primers apunts econòmics i socials de l'any que comença. L'acte el presidirà el conseller d'Economia i Finances, Antoni Castells.
El dimarts 27 de gener a les 19 h a l'Auditori de Caixa Sabadell (En Font, 1. Sabadell) Vegara apuntarà les possibles respostes de la política econòmica a la crisi actual, i Subirats hi plantejarà les diverses opcions per redefinir Europa. A la presidència acompanyaran el conseller Castells l'alcalde de Sabadell, Manuel Bustos, i el president de Caixa Sabadell, Salvador Soley i Junoy. L'acte és gratuït i obert a tothom, però l'aforament de l'espai que l'acull és, evidentment, limitat. (Fotos: Ministeri d'Economia i Hisenda, i Departament d'Economia i Finances.)

dilluns, 19 de gener de 2009

Miquel Àngel Violán o llançar la primera pedra

L'altre dia --divendres-- vaig tenir la sort que la caixa catalana degana m'enviés amb la companya i amiga Eva Abellan a aquest curs del col·legi sobre com comunicar de manera planificada. (Ara no sé si hauria de dir que el seminari l'organitzava l'Aula de Comunicació del Centre Internacional de Premsa. Com que hi ha tres marques implicades en el tema, jo les cito totes tres i tothom content.) De la sessió, força interessant i amb casos pràctics realment útils, que ja és molt tractant-se d'una acció formativa externa --que en diuen-- del meu ram, voldria compartir amb vosaltres una idea del ponent, l'acreditat periodista Miquel Àngel Violán, que responia a una pregunta meva: en comptes d'esperar que els gestors de les corporacions públiques o privades adquireixin cultura comunicativa o abans de queixar-nos que no ho fan (prou), els periodistes de l'altra banda --els dels gabinets-- n'hem d'adquirir d'empresarial. Tocat i enfonsat. (Foto: El Espacio del Dircom.)

dilluns, 12 de gener de 2009

L'SMS sublim dels amics d'Orange

Acabo de rebre'l. M'ha arribat al cor. No penso esborrar-lo. És una autèntica joia. L'envia la companyia taronja des d'un simpàtic número ocult rere un ORANGE (sic) tan majúscul com incòmode. Diu literalment: "ORANGE INFORMA [per si no quedava clar qui me n'informava]: en las proximas (sic) 4872 (¡¡¡sic!!!) horas se le entregara (sic) su kit adsl (sic) de conexion (sic)". Sóc pacient, però no sé si podré aguantar 203 dies, 29 setmanes, 6,67 mesos ò 0,56 anys, que són el mateix que 4.872 hores. ¿Us sembla normal que una companyia de telefonia mòbil sigui incapaç d'enviar un missatge curt amb accents i barres? Per no parlar de la qüestió lingüística: l'operador en qüestió sap perfectament que vull que m'atengui en català..., però no ho fa. Hi tinc dret (?).