dilluns, 12 de gener de 2009

L'SMS sublim dels amics d'Orange

Acabo de rebre'l. M'ha arribat al cor. No penso esborrar-lo. És una autèntica joia. L'envia la companyia taronja des d'un simpàtic número ocult rere un ORANGE (sic) tan majúscul com incòmode. Diu literalment: "ORANGE INFORMA [per si no quedava clar qui me n'informava]: en las proximas (sic) 4872 (¡¡¡sic!!!) horas se le entregara (sic) su kit adsl (sic) de conexion (sic)". Sóc pacient, però no sé si podré aguantar 203 dies, 29 setmanes, 6,67 mesos ò 0,56 anys, que són el mateix que 4.872 hores. ¿Us sembla normal que una companyia de telefonia mòbil sigui incapaç d'enviar un missatge curt amb accents i barres? Per no parlar de la qüestió lingüística: l'operador en qüestió sap perfectament que vull que m'atengui en català..., però no ho fa. Hi tinc dret (?).

1 comentari:

M.Dolors ha dit...

Què faig si...? (Capítol 2 de 35. )

Alguns suggeriments que poden ser útils per afrontar situacions quotidianes pel que fa a l’ús de la llengua.
(Recomanem imprimir)
═════════════════════════════════════════════════
A - Converses i diàlegs amb persones que no parlen català

3. En una botiga, bar, restaurant, supermercat o altre servei d’atenció al client de qualsevol empresa m’atenen només en castellà. En quin idioma haig de seguir la conversa? Els puc denunciar o queixar-me?

Naturalment no cal que canviem d’idioma; tenim tot el dret de parar-los en català, i en cap cas ens poden obligar o demanar que els parlem en castellà.
L’aplicació de la disponibilitat lingüística, el dret que ens contestin en català, per bé que existeix en el nou Estatut, està subjecte al que estableixin les lleis (article 34 de l’Estatut).
Sí que els podem denunciar o queixar-nos si ens demanen que canviem d’idioma (vegeu el punt 4).

4. En una botiga, bar, restaurant, supermercat o en d’altres llocs d’atenció al client de qualsevol empresa, la persona que m’atén i a qui m’adreço en català em demana que canviï d’idioma o em deixa clar que no m’entén. Què haig de fer?

En aquest cas ningú no ens pot exigir que canviem d’idioma. La legislació diu clarament que: “Les empreses i els establiments dedicats a la venda de productes o a la prestació de serveis que desenvolupen llur activitat a Catalunya han d’estar en condicions de poder atendre els consumidors i consumidores quan s’expressin en qualsevol de les llengües oficials a Catalunya.” (Article 32.1 de la Llei 1/1998 de 7 de gener, de política lingüística). Per tant, no canviarem d’idioma.

Podem en tot cas demanar que ens atengui algú altre que sàpiga català i, si no és possible, o això implica temps d’espera o altres dificultats, podem fer una queixa a l’empresa, dir-los clarament el reglament que incompleixen i demanar el full de reclamacions; o, si més no, fer la reclamació posteriorment a l’Agència Catalana del Consum, a les Oficines de Garanties Lingüístiques o mitjançant alguna altra entitat intermediària.

Cal reconèixer, tanmateix, que les denúncies per incompliment d’atenció oral al client són difícils de demostrar. En cap cas entrarem en discussions filosòfiques, de coneixement o no d’una llengua o altra... simplement hi ha uns dèficits d’atenció al client i cal complir la Llei.

5. Em dirigeixo a algú que em fa l’efecte que fa poc que viu al nostre país i és d’origen africà, americà, europeu o d’altre lloc d’arreu del món. En quin idioma m’hi haig d’adreçar?
I si és ell que se m’adreça i ho fa en castellà, com li haig de respondre?

Sempre en català, i amb tota normalitat.

En el cas que no ens entengués vegeu el punt 2.

6. Em truquen per una oferta comercial parlant-me en castellà, jo els parlo en català i ells em diuen que em truquen des d’un lloc de fora de l’àmbit dels territoris de parla catalana i no m’entenen. Com haig de respondre?

“Les empreses i els establiments dedicats a la venda de productes o a la prestació de serveis que desenvolupen llur activitat a Catalunya han d’estar en condicions de poder atendre els consumidors i consumidores quan ’expressin en qualsevol de les llengües oficials a Catalunya” (art. 32.1 de la Llei de política lingüística).

En el cas d’un servei telefònic no hi fa res la ubicació física del lloc d’on ve la trucada (Estat espanyol, Marroc, Irlanda...); si aquest és el servei d’atenció que s’anuncia per a Catalunya i que s’està oferint a Catalunya tenen l’obligació d’atendre’ns si parlem en català. El fet que no ens entenguin i, per tant, no puguin fer l’oferta comercial és el seu problema i només ells poden resoldre’l, no pas nosaltres.

Si ens discuteixen la nostra actitud, nosaltres no tenim cap obligació de seguir els seus arguments. Els podem esmentar en tot cas que estan incomplint l’article 32.1 de la Llei 1/1998 del Parlament de Catalunya, i demanar-los les dades de l’empresa (nom, adreça, telèfon) i de la persona que ens atén per tramitar la reclamació oficial corresponent.

En cap cas entrarem en discussions lingüístiques, i menys en qüestions de nacionalisme, ja que aquest aspecte legal no té cap relació amb reivindicacions ideològiques sinó purament amb un dèficit i amb un incompliment de la legislació en l’atenció al client.

Tampoc no ens hem de deixar influir si ens diuen que el fet de trucar des de fo
ra de Catalunya no els obliga a entendre el català; no és pas cert.

Plataforma per la Llengua
www.plataforma-llengua.cat