dissabte, 27 de juny de 2009

"Notícia que corre de boca en boca"

Així defineix el Diccionari de la llengua catalana --la seva segona edició, la vigent-- (Diec2) de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), l'ens normatiu number one del "bell catalanesc del món", la paraula rumor, que, per cert, tant pot ser masculina com femenina en el nostre idioma. (¿Ho sabíeu, això últim?) Pertany, ens continua informant aquesta font de referència, al "lèxic comú", i es fa servir en frases com ara "Corren rumors de guerra" o bé "El rumor públic l'acusa", que són, hi insisteixo --el periodisme ben fet, l'únic que (em) convenç, (quasi) sempre cita font--, els exemples de la definició que titula l'anotació. La il·lustra, per cert, la tercera imatge que el cercador de tals de Google ens dóna si li demanem que busqui a Internet icones que es refereixin al --o a la-- rumor, rumor, rumor.