dimarts, 17 de novembre del 2009

"Las véus dal Pamanu"

¡Bon dia! ¿Us imagineu una telenovel·la espanyola ambientada a Andalusia on tothom parlés castellà de Burgos? ¿Oi que no? Doncs hi ha un país on fem telenovel·les ambientades a l'Alt Pirineu on (quasi) tothom parla català central o, en algun cas, xava i tot. Benvinguts a Catalunya. ¿Què us sembla? (Jo em pregunto què li sembla al Jaume Cabré, també, en la novel·la homònima del qual s'inspira Les veus del Pamano.) 

(A tall de postdata, aprofito l'avinentesa per aplaudir el Roger Coma, la Mar Ulldemolins i, sobretot, el Francesc Orella. I la sabadellenca Montse Germán, clar.)

12 comentaris:

Unknown ha dit...

No sé què ens passa a aquest país en què la llengua diguem-ne "estàndard" -és un dir- es menja les varietats dialectals. No fem sinó empobrir un patrimoni que s'hauria de defensar...

SBT ha dit...

Completament d'acord, però és que en aquest país som tant moderns i cosmopolites... Aplaudiments, principalment, pel Francesc Orella. Per la Mar Ulldemolins... què vols que et digui.

Marc Serrano i Òssul ha dit...

Gràcies pels comentaris, Eulàlia --¡un plaer!-- i SBT. Em pensava que era l'únic que ho pensava, això. SBT, em refio del teu criteri quant a crítica actoral.

Ignasi Revés ha dit...

És lamentable espatllar així la millor novel·la, potser, dels últims anys en llengua catalana.

Anònim ha dit...

El català s'està empobrint a tot arreu. Ahir em comentava un amic que la Bressola també utilitza el català estàndard. Una amiga comuna està estudiant el rossellonès i diu que s'està perdent...

Unknown ha dit...

La veritat és que a totes les persones amb una mínima sensibilitat lingüística ens va cridar l'atenció la manca de coherència d'aquesta sèrie pel que fa a la llengua.

Ara, no sé si us vau quedar amb el detall d'una nena de l'escola que parlava en un moment de "lo riu Pamano" amb un perfecte català occidental, mentre que tots els altres nens anaven parlant amb català central. Feia molta gràcia, però en aquest moment crec que la incoherència lingüística era tan evident que la ficció perdia tota credibilitat.

Marc Serrano i Òssul ha dit...

Ignasi, Anònim i Anna, moltíssimes gràcies pels vostres comentaris, també. Us convido a fer-vos seguidors del bloc via Google Friend Connect o Facebook, subscriptors via mail, etc. Salut.

Migracadi ha dit...

Des de la Seu d'Urgell, a l'Alt Pirineu, totalment d'acord. És lamentable. Si voleu, un escrit coincident al meu bloc: http://www.jordidalmauausas.blogspot.com/

Atentament,

Jordi

Núria ha dit...

Veig que estem d'acord amb aquest tema. Ja que has deixat l'enllaç del teu bloc en el meu ara ho faig jo en el teu.

http://nuriatomas.blogspot.com/2009/11/las-veus-dal-pamanu.html

De fet, el títol de l'entrada no seria el més adequat perquè l'única paraula que pronunciaven bé era Pamano.
He llegit crítiques sobre la producció, molts la troben fantàstica, de fet a mi també em va agradar, però poca gent fa referència a la parla senzillament perquè des de fora el Pirineu no s'hi pensa en aquest detall. Per aquí és el que més s'ha criticat i crec que hauria d'arribar a TV3 aquest malestar de la gent de l'Alt Pirineu. Ja sé que som pocs però si no es respecta tot això una mica des de casa nostra, qui ho farà?
Salutacions des de la Seu d'Urgell.

Núria ha dit...

Me'n oblidava. La coincidència del títol ha estat la més pura casualitat!! O potser no... és una bona associació d'idees.

Marc Serrano i Òssul ha dit...

Salutacions des del Vallès, és a dir, des de la Catalunya centralòfona, i gràcies per les vostres aportacions des de l'Alt Pirineu, Jordi i Núria. (Em passejaré pels vostres blocs amb calma.) Sóc besnét, familiar i amics de parlants de català occidental (prioratí), i crec que el vostre català, tant o més genuí que el nostre, encara està, malauradament, injustament tractat i percebut tant als mitjans de comunicació com per l'opinió pública. Si volem ser un país amb futur, hem de superar el barceloninocentrisme com sigui. La megalocefàlia és inevitable, però oblidar-se de la resta del territori des de la capital és senzillament imperdonable. Les (grans) nacions no ho fan mai. Salut.

Anònim ha dit...

Hola,

jo coincideixo amb vosaltres. També em va sobtar que als anys 40 la gent digués que hom té un bon polvo... Ara, per a mi, el pitjor, una senyora Montse German de 90 anys que tenia un cutis de joveneta, joveneta... Haurien hagut de buscar, pels pocs minuts on surt la senyora de gran, una actriu gran (ni que fos la Carulla...)

Salut!