divendres, 22 de gener de 2010

¡IKEA vol sortir en aquest bloc!

Pretenia parlar-vos de l'intrusisme i l'amateurisme --cosins germans-- dins el món de la comunicació social, tant als mitjans com a les organitzacions --i a les agències, també--, però ho deixaré per a un altre dia perquè tinc material fresc que us farà més gràcia que no pas una altra queixa corporativista: IKEA --sí, IKEA-- vol que parli d'ella. O no sé si escriure "vol que en parli". Bé. Us enganxo l'inici del missatge de correu electrònic en qüestió tot seguit: 

"Me presento: me llamo Arturo López y trabajo para Ketchum, la agencia de comunicación de IKEA, en la parte online. Me gustaría ponerme en contacto contigo, ya que llevamos algún tiempo siguiendo tu blog, y hemos visto que te puede [sic] interesar temas relacionados con IKEA." 

A partir d'aquí, l'agència es posa a la meva disposició per enviar-me la informació que em calgui sobre el gegant suec o sobre les seves obertures i els corresponents processos de selecció de personal, les quals coses ni m'interessen gaire --només pel que fa al futur IKEA sabadellenc-- ni crec que us interessin, ¿oi? 

Ni, sobretot, crec que encaixin en aquesta bitàcola, que, com sabeu, té, com diria el poeta, dos eixos: com a àmbit temàtic, el periodisme àmpliament entès --la comunicació, paraula que cada cop s'utilitza més alegrement--, i, com a àmbit geogràfic, la meva ciutat, la que m'ha tocat: Sabadell. (Per cert: els eixos són, tots, centrals; no suporto el pleonasme "eix central".) O sigui que, d'IKEA, podria parlar-ne com a corporació comunicadora --d'això que fa de seduir blocaires, per exemple-- o quant a la seva instal·lació a la Manchester catalana, però no pel que fa a la seva política d'expansió o de recursos humans.

Diria, doncs, que l'agència en qüestió no coneix prou el meu --vostre, nostre-- bloc, per a la qual cosa no cal ni tan sols entendre la llengua catalana: els castellanolectors poden --podeu-- traduir-lo automàticament al castellà gràcies a Google i al botonet que us facilito al capdamunt de la barra lateral. Però vaja: estaré encantat de comentar-vos el que els amics d'IKEA vulguin fer-me --fer-vos-- saber del seu nou projecte sabadellenc i --per què no-- de fer de conillet d'Índies dels seus productes --si pot ser, culinaris, ja que, d'un temps ençà, cultivo, com alguns sabeu, el periodisme gastronòmic.

Una de les moltes reformes que vull fer al bloc --mai no trobo temps per posar-m'hi-- consisteix a crear una secció a la seva barra lateral amb els logos de totes les empreses que s'han posat en contacte amb mi perquè les mencioni --n'opini, en parli. A hores d'ara, a part d'IKEA, m'han proposat que escrigui sobre elles L'Oréal, Barceló, Colhogar --totes tres, via Bloguzz-- i la cadena de restaurants La Botiga --aquesta, via Atrápalo.

Aquests marquetinguers se les pensen totes, ¿eh? Vista amb ulls periodístics, aquesta tècnica per arribar als clients pot fer una mica de basarda, certament, però no patiu: cada cop que mencioni una empresa que m'ho hagi proposat, ho diré clarament. Si no, no m'hi avinc. Promès --i advertit-- això, bon capde.

(Foto: Ben Popken.)

8 comentaris:

Anònim ha dit...

Que fort, no? Escolta, i no dius què t'oferien a canvi de parlar d'ells? ;)

Marc Serrano i Òssul ha dit...

Hola, anònim. ¿Qui ets? (Si vols dir-ho, és clar.) Doncs no m'oferien res de res --d'entrada, si més no. Ni diners ni espècies. Senzillament he acceptat rebre'n informació, que, evidentment, publicaré si crec que us pot interessar.

òscargid ha dit...

Abans de res: enhorabona! Ets un crack i les grans marques (també) ho saben.
M'interessa moltíssim aquest tema. Crec que la comunicació corporativa encara ha d'acceptar la importancia de les eines 2.0, que els periodistes ja no són els únics creadors d'opinió, que el crossumer té cada cop més importancia... Què pot fer un DIRCOM davant d'aquesta situació? Parlar amb els blocaires? Enviar-los NP com si fossin mcm? És un repte pels que tenim la sort de viure aquest moment històric treballant en la professió que ens apassiona.

Marc Serrano i Òssul ha dit...

Gràcies, Òscar. No sé si n'hi ha per tant, però va sorprendre'm moltíssim. Gràcies, també, per la teva reflexió quant a la comunicació corporativa de tota la vida davant de l'huracà de la Internet de segona generació.

MiquelMG ha dit...

Bona la seva estratègia d'aproximació i millor la teva argumentació per declinar l'oferiment. Bona senyal que et sondegin/proposin. Enhorabona!

Albert B. i R. ha dit...

Ostres! Sorprèn que no t'oferissin res a canvi de la publicitat. És com si creguessin que acceptaries sense més. Molt curiosos tots els casos!

Marc Serrano i Òssul ha dit...

De fet, Albert, l'únic oferiment era enviar-me informació de tant en tant, i sí que vaig acceptar-lo. No es tractava pas de cap proposta de transacció sinó d'un suggeriment.

Cenicienta ha dit...

Pídeles un sllón al menos... jejeje. Un besito. Geles