Ni 13 ni 15 (amb perdó per l'autobombo)

Des de la bonica comarca de l'Anoia, descobreixo aquest migdia de dissabte que els amics --l'amic-- de Cercabloc calculen que aquesta humil llibreteta digital meva és el catorzè bloc sobre periodisme --de comunicació en general, per entendre'ns-- més diguem-ne destacat dels 24 que indexen. Sé que la fita no és re de l'altre món, però poc m'hauria pensat que l'assoliria quan, fa un parell de mesos, creava ÒSSUL.blogspot.com. I m'esperona, clar. De fet, el directori de blocs catalans recorda: "Nou rànquing demà". O sigui que potser la classificació no és definitiva i la meva alegria, doncs, té una data de caducitat propera, però, en qualsevol cas, mentre duri, gràcies a tots els qui, ni que sigui de tant en tant, em llegiu, i recordeu que podeu rebre al vostre correu electrònic totes les actualitzacions d'aquest humil --no és un dir-- bloc fent clic aquí. El servei, per si calia recordar-ho, és absolutament gratuït. Ah: i, rànquings a banda, la meva enhorabona a l'Eduard Díaz per la seva exitosa iniciativa, que ja reuneix 1.092 blocs escrits en la llengua pròpia i característica d'aquest país nostre.

El secretari d'estat i el conseller d'Economia, dimarts a Caixa Sabadell

El secretari d'estat d'Economia, David Vegara, i el filòsof i professor de la Universitat de Nova York (NYU) Eduardo Subirats intervindran a la jornada Economia 2009. Perspectives, que l'Obra Social Caixa Sabadell organitza un cop més per oferir els primers apunts econòmics i socials de l'any que comença. L'acte el presidirà el conseller d'Economia i Finances, Antoni Castells.

El dimarts 27 de gener a les 19 h a l'Auditori de Caixa Sabadell (En Font, 1. Sabadell) Vegara apuntarà les possibles respostes de la política econòmica a la crisi actual, i Subirats hi plantejarà les diverses opcions per redefinir Europa. A la presidència acompanyaran el conseller Castells l'alcalde de Sabadell, Manuel Bustos, i el president de Caixa Sabadell, Salvador Soley i Junoy. L'acte és gratuït i obert a tothom, però l'aforament de l'espai que l'acull és, evidentment, limitat. (Fotos: Ministeri d'Economia i Hisenda, i Departament d'Economia i Finances.)

Miquel Àngel Violán o llançar la primera pedra

L'altre dia --divendres-- vaig tenir la sort que la caixa catalana degana m'enviés amb la companya i amiga Eva Abellan a aquest curs del col·legi sobre com comunicar de manera planificada. (Ara no sé si hauria de dir que el seminari l'organitzava l'Aula de Comunicació del Centre Internacional de Premsa. Com que hi ha tres marques implicades en el tema, jo les cito totes tres i tothom content.) De la sessió, força interessant i amb casos pràctics realment útils, que ja és molt tractant-se d'una acció formativa externa --que en diuen-- del meu ram, voldria compartir amb vosaltres una idea del ponent, l'acreditat periodista Miquel Àngel Violán, que responia a una pregunta meva: en comptes d'esperar que els gestors de les corporacions públiques o privades adquireixin cultura comunicativa o abans de queixar-nos que no ho fan (prou), els periodistes de l'altra banda --els dels gabinets-- n'hem d'adquirir d'empresarial. Tocat i enfonsat. (Foto: El Espacio del Dircom.)

L'SMS sublim dels amics d'Orange

Acabo de rebre'l. M'ha arribat al cor. No penso esborrar-lo. És una autèntica joia. L'envia la companyia taronja des d'un simpàtic número ocult rere un ORANGE (sic) tan majúscul com incòmode. Diu literalment: "ORANGE INFORMA [per si no quedava clar qui me n'informava]: en las proximas (sic) 4872 (¡¡¡sic!!!) horas se le entregara (sic) su kit adsl (sic) de conexion (sic)". Sóc pacient, però no sé si podré aguantar 203 dies, 29 setmanes, 6,67 mesos ò 0,56 anys, que són el mateix que 4.872 hores. ¿Us sembla normal que una companyia de telefonia mòbil sigui incapaç d'enviar un missatge curt amb accents i barres? Per no parlar de la qüestió lingüística: l'operador en qüestió sap perfectament que vull que m'atengui en català..., però no ho fa. Hi tinc dret (?).

Heptàleg fraternal. Petit homenatge a la meva germana a poques hores de la nit de Nadal

Això de la comunicació devia arribar a la família Serrano-Òssul talment com una epidèmia: tant la meva germana com jo vam caure-hi; ella va fer comunicació audiovisual i jo, periodisme --ella, a la Pompeu; jo, dos anys a l'Autònoma i dos més a la Pompeu. El panorama del sector i la recerca de dignitat ens han arrossegat cap al complex i apassionant món de la comunicació corporativa. Ella, l'Anna --es diu Anna--, és un pèl més joveneta, és cert --ens separen poc menys de tres anys--, però això no li impedeix tenir una carrerassa. Abans d'iniciar-la, va perpetrar el millor web català sobre els barrufets a tall de treball de final de carrera, amb 1.420 referències a Google i aparicions a El Punt, a Vilaweb i juraria que a l'Avui --no n'estic segur, d'aquesta; si existeix, sóc incapaç de trobar-la-hi; ¿te'n recordes, Anna? L'estudi en qüestió, Els barrufets, una nació insòlita, està indexat, sense exagerar, a la sopa --a Google, a l'Open Directory, a nosaltres.cat, a gencat.cat, etc.-- i està recomanat com a material, fins i tot, a les escoles --aquí, una altra--, als instituts i a les biblioteques. Tot això no és piloteig subjectiu, interessat o banal, sinó veritat de la bona --autèntica, de debò-- i orgull legítim de germà. I punt. Buenu. Doncs la meva germana ha publicat avui al seu bloc un post meravellós: un heptàleg, per dir-ne així, sobre l'anomenat món laboral. El subscric del tot. Llegiu-lo amb atenció aquí. Ah: bon Nadal, ¿eh? PS.-- Ma germana no és l'amiga Anna Serrano Marchuet, reconeguda periodista terrassenca de la secció de política d'El Punt --la qual cosa no em molestaria gens, però, i ha originat una brometa que tots dos cultivem-- sinó la comunicadora sabadellenca Anna Serrano (i) Òssul. (Foto: Paul Lavieille.)

Friquisme mediàtic sabadellenc, sí. ¿I què? (Guia de la comunicació sabadellenca. Mitjans de comunicació de Sabadell)

Déu vos guard de nou, amics lectors, després d'uns dies --força-- sense actualitzar. No em renyeu, sisplau. Mira que Internet és incommensurable, però no hi havia cap racó --almenys cap que jo fos capaç de trobar-- que recollís tots els mitjans de comunicació tradicionals --els mainstream media, que en diuen els anglosaxons-- que viuen i treballen a Sabadell. Per omplir el buit, incorporo a partir d'avui a la barra lateral d'aquest bloc meu una Guia de la comunicació sabadellenca que els recull tots a tall de directori. Inclou premsa, ràdio, tele i web, i els llista per ordre alfabètic rigorós. Sempre que qui sigui vulgui accedir-hi podrà fer-ho a través d'ÒSSUL.blogspot.com. Em comprometo públicament a actualitzar-la amb diligència. Ho prometo. Criteris per triar-los: han de tenir seu a la ciutat --n'hi ha que no n'hi tenen o que, directament, no en tenen-- o bé dirigir-s'hi prioritàriament; en aquest últim cas, no cal que informin només de Sabadell --alguns són comarcals, especialitzats, etc.--, però sí que bona part del seu contingut sigui sabadellenc. N'excloc tres grups de mitjans de comunicació locals: els redactats des d'una font, és a dir, els corporatius --d'administració, d'empresa, d'entitat--, els blocs com el VallèsActual de l'amiga Lídia Sánchez o altres --entenc que un bloc no és un mèdia tradicional-- i, també, els gratuïts sense notícies o, com a molt, amb una agenda anecdòtica i para de comptar. Resultat: els 16 que veieu sota aquestes línies i a la barra lateral. Evidentment, no decreto res i potser me'n deixo: a més dels canvis (naixements, defuncions, rebatejos, fusions, líftings, etc.), el directori tindrà en compte els suggeriments que em pugueu fer arribar per correu electrònic. ¡Bon Nadal! _____________________________________________ Guia de la comunicació sabadellenca. Mitjans de comunicació de Sabadell Sabadell existeix i té, en ordre alfabètic rigorós, aquests mèdia tradicionals (exceptuant-ne els butlletins corporatius, els gratuïts sense notícies i els blocs, que trobareu al blogroll)

Bassas d'aigua cristal·lina

Deixeu-me escriure-us, encara, sobre la conferència del Bassas a la caixa de fa una setmana --com que aquesta, de setmana, ha estat mogudeta, no ho havia pogut fer.

En comptes de fer-ho jo, però, deixo que les fotos de la Berta Tiana la retratin sota aquestes línies; el senyor del seu costat és Manuel Grau i Gasulla, expresident de Caixa Sabadell i actual president de l'Associació Pere Oliver de Caixa Sabadell, que aplega (ex)membres dels òrgans de govern de la caixa catalana degana. Ja veieu que a l'auditori amb prou feines s'hi cabia. Ah: va tancar la conferència una pregunta compromesa de l'amic Marc Cornet sobre el rumb actual de la ràdio nacional.

Permeteu-me, també, que, per acabar d'arrodonir-ne el relat, us n'enllaci la prèvia d'El Punt Vallès Occidental; les recomanacions --entranyable secció d'agenda-- d'El Periódico (en català i en castellà), de La Vanguardia, d'El País i de radiosabadell.fm; les cròniques de l'ACN i, de rebot, d'eldebat.cat i del 3cat24.cat, i, last but not least, l'entrevista que l'amic Albert Castellví va fer-li al programa de Ràdio Sabadell 94.6 que dirigeix, Anem per feina.

M'agradaria enllaçar-vos-en, també, la fotonotícia del Diari de Sabadell, El diari de casa, però, com alguns ja sabeu, el degà de la comunicació sabadellenca no publica (cap d)els seus continguts en línia. ¿Què hi farem?