divendres, 21 de novembre de 2008

No em compris: llegeix-me

Interessantíssima, apassionant, estimulant, la petita porció de les 3es Jornades Internacionals de la Premsa Gratuïta de què vaig gaudir ahir dijous. I ara donaré exemple i, en una pràctica poc habitual al meu gremi per motius diversos, diré qui fa i qui paga la cosa --qui la fa possible, en definitiva--: les ha convocat --avui s'acaben-- l'Associació Catalana de Premsa Gratuïta (ACPG) amb la caixa catalana degana --Caixa Sabadell-- com a (única) patrocinadora d'honor. El meu menú degustació va començar amb un primer plat d'alt nivell: Pablo Alzugaray, president de Shackleton, amb Tendències de la publicitat gratuïta i on line: casos d’èxit. Conclusió: si es vol notorietat de la mena que sigui, els comunicadors hem de concentrar-nos, per començar, d'entrada, de bell antuvi, en el què --allò que comuniquem-- i no pas en el com --la manera de comunicar-ho--, i, en aquest sentit, el més arriscat és no arriscar-se. ¡Allò gris és incomunicable! L'àpat intel·lectual va continuar amb un segon plat fred: representants de les associacions de premsa sueca i noruega --si no domineu aquesta llengua escandinava, estalvieu-vos el clic: no té versió anglesa-- van desenvolupar-hi El cas suec/noruec, vist per les seves associacions. Conclusió: la premsa gratuïta que triomfa --passant la mà per la cara, sovint, a la de pagament-- és la de qualitat. També en això dels gratuïts, hem d'aprendre molt, encara, dels veïns de dalt. I, per postres, el banquet periodístic es va acabar amb un debat sobre El model informatiu de la premsa gratuïta, atiat per Marta Corcoy des de l'àmbit acadèmic (UAB) i Enric Sierra des del professional (20 Minutos, La Vanguardia) i amb intervencions d'editors i de periodistes que es pregunten com fer premsa gratuïta bona o (encara) millor. Conclusió: el sector encara té molt camp per córrer al país, però no ho té gens fàcil: ningú no li regalarà res. Jo, tampoc, ¿eh? Les jornades tenen, per cert, aquest bloc. Com els mitjans que les han muntat i sobre els quals han debatut --la majoria, igual de bons o millors que els de pagament--, és de franc. Gratis.

1 comentari:

Albert ha dit...

Marc!

Moltes gràcies per entrar al DM i comentar... La veritat és que les Jornades m'han servit, sobretot, per conèixer companys de professió i aprendre de les seves experiències.

Una abraçada!