dimecres, 24 de desembre del 2008
Heptàleg fraternal. Petit homenatge a la meva germana a poques hores de la nit de Nadal
Això de la comunicació devia arribar a la família Serrano-Òssul talment com una epidèmia: tant la meva germana com jo vam caure-hi; ella va fer comunicació audiovisual i jo, periodisme --ella, a la Pompeu; jo, dos anys a l'Autònoma i dos més a la Pompeu. El panorama del sector i la recerca de dignitat ens han arrossegat cap al complex i apassionant món de la comunicació corporativa.
Ella, l'Anna --es diu Anna--, és un pèl més joveneta, és cert --ens separen poc menys de tres anys--, però això no li impedeix tenir una carrerassa. Abans d'iniciar-la, va perpetrar el millor web català sobre els barrufets a tall de treball de final de carrera, amb 1.420 referències a Google i aparicions a El Punt, a Vilaweb i juraria que a l'Avui --no n'estic segur, d'aquesta; si existeix, sóc incapaç de trobar-la-hi; ¿te'n recordes, Anna?
L'estudi en qüestió, Els barrufets, una nació insòlita, està indexat, sense exagerar, a la sopa --a Google, a l'Open Directory, a nosaltres.cat, a gencat.cat, etc.-- i està recomanat com a material, fins i tot, a les escoles --aquí, una altra--, als instituts i a les biblioteques. Tot això no és piloteig subjectiu, interessat o banal, sinó veritat de la bona --autèntica, de debò-- i orgull legítim de germà. I punt.
Buenu. Doncs la meva germana ha publicat avui al seu bloc un post meravellós: un heptàleg, per dir-ne així, sobre l'anomenat món laboral. El subscric del tot. Llegiu-lo amb atenció aquí.
Ah: bon Nadal, ¿eh?
PS.-- Ma germana no és l'amiga Anna Serrano Marchuet, reconeguda periodista terrassenca de la secció de política d'El Punt --la qual cosa no em molestaria gens, però, i ha originat una brometa que tots dos cultivem-- sinó la comunicadora sabadellenca Anna Serrano (i) Òssul.
(Foto: Paul Lavieille.)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
la traduccion en francès no es mala sino MALIIIIIIIISSIMA ...
dificil entender algo !
pero el fotografo ...BUENISSIMO !!!
Gràcies pel post i pel berenar d'ahir, Marc. Ja et vaig dir que no em fa massa gràcia que parlis tant de mi, i encara me'n fa menys que pengis una foto meva, però tot sigui per demostrar el teu orgull de germà jejeje Apa, petonets!
Publica un comentari a l'entrada