365 dies per a l'esperança

Em fa molta il·lusió que Intermón Oxfam, amb qui ja havia col·laborat com a tècnic de comunicació de la caixa catalana degana, m'hagi proposat presentar la seva diguem-ne festa major a Terrassa. I em plau, també, explicar-vos-ho en aquest apunt; per això ho faig sense vergonya. L'esdeveniment és la 15a Festa de la Solidaritat Un Dia per a l'Esperança i se celebra en diverses dates d'abril i de maig a tot un seguit de ciutats dels països de l'estat espanyol; entre les quals, moltes de catalanes, i, entre aquestes, Terrassa, on la plaça Vella l'acollirà dissabte 18 d'abril d'11 a 20 h. Us n'enganxo el vídeo promocional; mireu-vos-el: ¡és curtet! Independentment d'això que us deia que em feia il·lusió explicar-vos en aquest post certament egocèntric --odio la timidesa falsa a l'hora de parlar d'un mateix--, us convido a participar, en la mesura que vulgueu, en qualsevol dels actes d'aquest multiesdeveniment; em sembla que s'ho val: crec que la feina d'aquesta ONG s'ho mereix. Segur que sou en alguna de les ciutats on se celebra o que en teniu alguna a prop. També us animo a difondre'l i a difondre'n el missatge. (I --deixeu-m'ho dir-- a tastar-ne el cafè de comerç just, que, a part de just, és deliciós.) La veritat és que aquesta cosa de fer de presentador en actes públics --speaker, en diuen-- no l'he considerat mai una prioritat laboral, si bé gaudeixo molt quan una institució, empresa o entitat m'ho demana. Fins ara, ho han fet la Nit de l'Esport Castellarenc, el Club Natació Terrassa, el Club Esportiu Mercantil, l'AVAN, l'ACRA, Mutuam i el CNL. I Intermón, clar. Bones vacances si en feu. Bones i --no en tinc cap dubte-- merescudes. Fins ben aviat, amics.