dimecres, 13 de gener de 2010

Primer, fes-ho; després, si cal, comunica-ho (o "La comunicació no fa miracles")

Benvolguda organització qualsevol, 

La comunicació --el seu criteri, el seu punt de vista-- ha de participar en la teva gestió des de l'inici de cada projecte estratègic teu, però --ai las-- no pot pas substituir-la. (Els qui ho trobeu evident no cal que continueu llegint si no voleu: passeu de pet al nivell següent, molt menys transitat malauradament.)

Cal que rere qualsevol missatge que difonguis hi hagi una acció sòlida prèvia --simultània, si es vol-- que l'avali als ulls de la teva gent, dels periodistes i de la ciutadania en general. Si aquest aval és inexistent, feble o bé poc o gens interessant des d'un punt de vista informatiu, muts i a la gàbia, sisplau, o a piular cap endins i fluixet. Pensa, noia, que ho aconsellen, també, des de Montilla fins a Peñafiel, amants declarats del silenci. (Quins referents, avui.) Sense aquesta garantia, que molt sovint no hi és, el teu zel comunicador toparà amb el fracàs o, si més no, amb un èxit ineficient si consideres l'esforç que hi hauràs esmerçat.

Per dir-ho metafòricament, el fum fa una pudor de panegíric que se sent de molt, molt lluny; riu-te'n del de l'incendi d'Horta de Sant Joan. I aquesta ferum atabala i desacredita. Evita-la, doncs, font del meu cor.

Moltes accions no cal que les comuniquis, filleta meva: no comunica millor qui més ho fa, sinó més aviat viceversa: tenir el personal saturat i desorientat és, a la llarga o no tan llarga, contraproduent de totes passades. No és que no s'ho mereixin, pobrissones meves, no. No fan nosa. Tenen dret de viure, sí. Pots executar-les, institució, però et convé no comunicar-les o bé fer-ho de manera més discreta i discrecional.

I no vulguis tenir prestigi en tots els àmbits, guapa, ¿eh?: tria'n un (o pocs més), cultiva'l amb passió i amb paciència, i ja m'ho sabràs dir. Pren-te amb comptagotes l'ambició d'esdevenir referent en això, en allò i en allò altre; t'empatxarà, si no. Tot plegat t'ho dic sense ànim d'ofendre't i des de la humilitat d'un que la caga molt i que encara ha d'aprendre moltes coses, però, també, des de la seva convicció d'artesà del negociat.

En resum, amiga institució, escolta el teu comunicador en cap i, per l'amor de Déu, fes-li cas; és qui més en sap de comunicació dins teu perquè, contràriament a la resta, hi ha dedicat estudi i treball. T'ho dic per i per al teu bé. I, si no ho fas pel que sigui, no et queixis, després, almenys. Calla i gestiona. I no l'en culpis: ell t'havia avisat i, com que és de bona pasta, hi tornarà tants cops com calgui. Si és necessari, en xinès i tot.

Cordialíssimament i comunicativa, 

[Aquesta anotació la patrocina la pastisseria Art Bo del carrer de les Tres Creus de Sabadell. ;-)]

(Foto: Viquipèdia.)

2 comentaris:

Marc Cornet i Beltran. ha dit...

Marc, et felicito per la genial redacció d'una de les obvietats (per desgràcia) més desconegudes per la societat avui dia. Una abraçada!

Marc Serrano i Òssul ha dit...

Marc --tercer intent; el navegador no m'estima--, no saps la il·lusió que m'ha fet el teu comentari. La conversa continua --espero-- ben aviat i, és clar, "off line". Una abraçada.