El 20 a les 20 arrenca --sembla-- el Gremi de Periodistes de Sabadell (GPS)

Estimat/da company/a,

La present és per convocar-te a la reunió del dimarts 20 d’abril a partir de les 20.15 h al Casal Pere Quart de Sabadell amb motiu de la segona reunió del GPS (Gremi de Periodistes de Sabadell).

Com ja deus saber, i tal com vam comentar a la primera trobada, aquest grup neix amb vocació d’afermar més que mai la nostra professió, de dignificar-la i de reivindicar-la sense vergonya a nivell local.

Considerem que ha arribat el moment de crear una associació per debatre, per intercanviar experiències i opinions, una entitat seriosa que representi una veu comuna del col·lectiu de periodistes i comunicadors professionals vinculats d’alguna manera a Sabadell, que tracti qüestions que ens afecten com a membres d’aquesta comunitat (mala praxi, intromissió, intrusisme, precarietat, etc.) i que s’hi mulli davant de qui calgui.

Volem debatre plegats allò que ens afecta, visibilitzar-nos com a col·lectiu professional amb formació acadèmica i experiència professional en periodisme i/o comunicació, defensar els nostres legítims interessos corporatius –fer-nos respectar, vaja–, explicar-nos tant com calgui –fer molta, molta pedagogia davant de qui vulgui escoltar-nos– i, també i sobretot, irrompre amb una sola veu, afortunadament i saludablement multicolor, en el debat ciutadà: emergir-hi com a actor social a tenir en compte per part dels poders polític i econòmic, de la societat civil i de la ciutadania en general.

Ara tot just comencem a caminar mitjançant una pàgina privada a Facebook, amb la voluntat de fixar un calendari d’accions futures que podria tenir com a colofó simbòlic la institucionalització d’uns premis anuals.

Creiem que la llibertat d’expressió, l’equidistància política, el respecte sense matisos a les diverses sensibilitats polítiques i socials dels informadors sabadellencs –totes, igualment legítimes–, la prevalença indiscutible dels criteris professionals en l’exercici de la nostra professió i el coneixement i el respecte per part de tothom de la nostra deontologia corporativa han de ser les nostres màximes per afrontar el futur d’aquesta professió amb plenes garanties.

És per això que et convidem a formar part d’aquesta nova entitat perquè tots hi tenim la paraula: neix oberta a tots periodistes o comunicadors professionals vinculats a Sabadell de totes les sensibilitats i sense cap excepció (de mitjà o corporatius, locals o nacionals, de plantilla o freelance, redactors o gràfics) i, lluny de qualsevol altra motivació, té l’origen en l’amor d’un grup plural de periodistes sabadellencs per la feina que fem dia a dia i per la ciutat.

Et preguem que ens confirmis que hi assistiràs i que, si et sembla convenient, escampis la convocatòria tant com et sigui possible a través dels canals que consideris oportuns (correu electrònic, xarxes socials, etc.).

Creiem que un dels temes principals de l’ordre del dia d’aquesta segona reunió ha de ser la presentació dels diferents candidats als representants que ens puguin fer de caps visibles en les diferents accions i reunions que puguem decidir i concretar entre tots. Creiem oportú que el nostre representant gremial hauria de ser un professional amb una significada i llarga trajectòria periodística i que estigui al dia de la realitat sabadellenca.

La present convocatòria neix d’una provisionalíssima Junta Gestora que impulsa el naixement d’aquest col·lectiu i que s’autodestruirà tan aviat com, assambleàriament, en decidim la naturalesa, les prioritats, el funcionament, i, sobretot, els necessaris òrgans de govern.

Sense tu, sense la teva aportació, aquesta associació no té raó de ser.

T’hi esperem. No hi faltis.

Rep una salutació cordial de la



Junta Gestora del GPS

Sabadell, 6 d’abril del 2010

(Logo: Òscar GiD.)

Dos nous restaurants de Vilafranca del Penedès que heu de conèixer urgentíssimament: Divinic i Kassba

DIVINIC 

Diví i vínic

Hem fet poc més d’una volta al sol des que omplia un buit al sud de la capital altpenedesenca i del seu eixample, la Girada, que fa pessigolles a la N-340. És –aquest, sí– “diferent” i “únic” a la plaça: us proposa “picar alguna cosa” d’una carta “dinàmica” en un espai modern sense passar gana –aquí, no– o fer-hi un vinet “a mitja tarda”. Les decles i l’empresa –“molt difícil”– pertanyen al jove Pere Massana, que va aterrar al festí l’any del Naranjito. Apassionat, és cuiner de vocació –ho somniava “des de petit”–, de formació –l’Autònoma–, de currículum –Les Crayères (Reims), Drolma, Via Veneto– i, sobretot, de raça: és la tercera fornada de Cal Pere del Maset, situat a l’encantador Sant Pau d’Ordal (Subirats). Els seus avis –ell, un altre Pere Massana– el van fundar el 1969 com a fonda, els seus pares –el Joan i l’Anna– hi han fet una aposta “més elaborada” des dels 80 i aquest altre Pere continuarà consagrant-lo a la cuina “tradicional i de producte”.

Dins la línia dels plançons de cases d’anomenada, doncs, pretén que “la gent no s’afarti amb un plat” sinó que hi combini tapes, platillos, truites, embotits (Joselito), marisc –cada cop, més–, peix i carn a la brasa. Per remullar-ho, unes 200 referències; tres quartes parts, del Penedès, la “prioritat”. I, per endolcir-ho, postres self-made. Les boques i les orelles d’una parròquia fidel ja en van plenes.
 

Preu: Menú: 18 € (beguda a part). Carta: 25 €. Ampolla: 11-110 €.
Adreça: Rambla de la Girada, 100. Vilafranca del Penedès.
Web: www.divinic.es.
Telèfon: 93 891 59 96.
Horari: De dl. a ds. d’11 a 0 h.

KASSBA
Fortí vilafranquí
 
Només sis dies abans d’obrir –el novembre del 2008–, es venia així en un anunci: “Cuina d’autor amb molta imaginació i suggerents plats, amb molta cura en la seva presentació”. Evidentment àrab, el seu nom –en català en diem alcassaba– designa un “recinte fortificat a l’interior d’una població emmurallada, per a refugiar els habitants i l’exèrcit”, segons l’IEC. I té una anècdota: l’amo, Josep Zafra, es diu Kasba –amb una essa, però– de segon cognom perquè es va canviar el que duia des de petit –Soler– per aquest altre, que és el segon de la seva mare, catalaníssima, per cert. I una altra: la seva companya és del Marroc, on ell va treballar “tres o quatre anys”. O sigui que tot quadra.
 
Etiqueta la religió gastronòmica del local de “mediterrània-aràbiga” i assegura que es tracta d’un establiment “diferent i acollidor, tant en la decoració com en la carta”, que consisteix en “cuina moderna-tradicional combinada amb plats típics aràbics”. Atrau, entre altra clientela, “gerència, finances, executius”, a la qual ofereix, quant a vins, un 95% de “producte del Penedès”. Com arreu, la crisi s’hi ha notat: “No hem tingut l’auge que esperàvem, però no ens queixem, ja que hem tingut una bona acollida dins de la comarca i Barcelona capital”, comenta Zafra, que no s’atura: “A l’altell privat superior estem acabant una zona íntima i privada tipus chill out per a reserves especials”.

Preu: Menú: 12 € –caps de setmana i nits, 22 € o 30 €. Carta: 32,50 €. Ampolla: 7,50-52 €.
Adreça: Igualada, 57. Vilafranca del Penedès.
Telèfon: 93 538 88 35.
Horari: De dl. a dc. de 8 a 21.30 h, dj. i dv. de 8 a 2.30 h, i ds. i vigílies de 13 a 16.30 h i de 21 a 3 h.

(Fotos: Divinic i Kassba.)

(Cupatges, febrer-març del 2010.)

Dos bons restaurants de Terrassa (!): Sentits i El Racó d'en Tomàs (amb disculpes pel silenci)

9JT6QCVV7VV7
SENTITS
Amb tots cinc

I fins i tot amb el sisè. L’amo d’aquest local nascut el 5 d’octubre –en una crisi, calen agosarats– al cor de Sant Pere Nord, Àlex Grau, va abocar tota la seva sensibilitat al garatge d’un dels seus dos socis per convertir-lo, en dos anys i amb les seves manetes, en un establiment modern però càlid, tal com el definiria un periodista poc imaginatiu –“acollidor”, l’etiqueta ell. Havia venut delicadeses i treballat al Tramuntana –picada d’ullet als fans de Ventdeplà–, però volia més marxa. L’ha aconseguit. Amb Eduard Crosa a la cuina, acompanya “des de l’aniversari d’una senyora de 85 anys fins al d’una criatura de set”, tant del barri mateix com de la resta d’Ègara.

Hi fa “cuina elaborada, molt treballada”, apunta, actual sense renunciar a allò nostrat: “No deixem de fer mandonguilles”, proclama, cofoi. El seu menú ofereix un bon ventall de primers i segons perquè una part de la clientela sol anar-hi un sol cop per setmana i és, sempre, flexible, incloent-hi la possibilitat de “repetir d’algun plat”. Els vins, 12 negres, cinc blancs, tres rosats i tres caves; tots, poc comuns –el simpàtic vi de la casa és el navarrès Señorío de Ayanz–, i amb presència notable de denominacions catalanes. Com que hi ha tanta carn com peix, aviat hi trobareu algun blanc més. A la nit, demaneu-hi alguna tapa seguida d’un segon i, sobretot, d’unes postres –totes, casolanes.

Preu: Menú: 10,90 €; de grup: 23-25 €. Carta: 22,50 €. Ampolla: 5,50-35 €.
Adreça: Doctor Ferran, 164. Terrassa.
Web: www.gastronomialocal.com/restaurants2.asp?idr=289.
Telèfon: 93 735 40 21.
Horari: De dt. a dg. de 13 a 16.15 h i de dc. a ds. de 21 a 23 h.

EL RACÓ D’EN TOMÀS
A un nas enganxat

A un de daurat. Entusiasta, autodidacte i pedagog, l’amo, Tomàs Cuadrado, és el Nas d’Or català d’enguany [2009], el millor sommelier dels 67 de l’última semifinal catalana del concurs estatal. No en va no es tracta d’un restaurant amb celler sinó d’una “bodega a preu de botiga real” on el vi, unes 400 referències lluny del “marquisme” i dels “lineals dels súpers” –un 40%, catalanes–, no se subordina al menjar. No hi ha pas, doncs, maridatge, sinó “casament o matrimoni”. Situat al sud-est del centre, quasi a Segle XX i a tocar de Vallparadís, té, com tots, història pròpia: naixia el 2003 en un carrer anomenat com el meu avi patern, va moure-se’n un pèl fa dos anys fins a la seva ubicació actual...

I al gener treia del forn, paret per paret, el seu propi wine bar –socors, TERMCAT–, El Raconet, que no és un bar de tapes, insisteix Cuadrado, franc com pocs: “El món del vi s’està prostituint”, es lamenta, i després tothom rep, es queixa. S’hi perpetra cuina de mercat de debò per “fer gaudir els clients”, fidels, amb una creativitat que no escatima gramatge. El nassut els considera, de fet, els seus Robert Parker particulars! Pertany a Cuina Vallès, el recomana le Guide, té dos reservats i aula de tast, i seria impossible sense dues Montses: García, cap de cuina, i Morales, muller de Cuadrado, de sala; totes dues, procedents, també, de La Sociedad. La tríada és, diu, “venedora de felicitat”.

Preu: Menú degustació: 38 €. Carta: 40 €. Ampolla: 7-350 €.
Adreça: Topete, 156-158. Terrassa.
Web: www.elracodentomas.cat.
Telèfon: 93 784 16 05.
Horari: De dl. a dv. de 13 a 15.30 h i de dl. a ds. de 21 a 23 h.

(Cupatges, 2009.)

(Fotos: Sentits i El Racó d'en Tomàs.)

A les caixes catalanes, ens Unnim per ser més forts

Quatre àtoms (Caixa Sabadell, Caixa Terrassa, Caixa Girona i Caixa Manlleu) creem una institució financerosocial un[n]imolecular que vol i pot ser --i ja és, d'entrada, des del meu punt de vista, evidentment subjectiu-- la millor caixa de Catalunya i, sense exagerar, del món. Llegiu tot el que els mitjans de comunicació han dit arran de la presentació de la marca UnnimCaixa aquí per als catalans i aquí per als espanyols. O sapigueu què en pensen els blocaires (o blogaires) visitant aquest altre enllaç. També podeu xafardejar el meu mur; els meus amics de Facebook --si no en sou, demaneu-m'ho-- s'hi han esplaiat.

Treballar en la comunicació d'aquesta nova i gran caixa d'estalvis que ahir batejàvem --en el meu cas, en la seva relació amb els mitjans de comunicació-- serà enriquidoríssim; qualsevol nova etapa, amb excepcions escadusseres, apassiona, engresca, il·lusiona els qui gaudim de la feina que fem perquè és la que volem fer. Ara mateix estic fent-ho com a cap de premsa (oficialment, coordinador de comunicació) de l'Obra Social Caixa Sabadell; en un futur immediat, francament, ho ignoro. Ja ho veurem.

Tota la cultura catalana, en un portal

També és emocionant treballar en un altre projecte nacional que està naixent --que  naixerà ben aviat, vaja. Es tracta del portal de cultura catalana que el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat --el govern del país-- ha encarregat a l'editorial Ara, pinyol del Grup Cultura03.

Aquest mes estic enllestint-ne els articles sobre els diaris de referència i els grans grups de comunicació catalans i sobre les agències de notícies que operen al país --aquest matí vull acabar aquest; ara, quan remati l'anotació, torno a posar-m'hi. En fases anteriors, n'he redactat, també, dos articles sobre gastronomia catalana --els dedicats als bolets i als embotits-- i cinc articles de llengua --d'història de la llengua--, que van des del modernisme fins als reptes --per no dir problemes-- de futur d'aquest idioma nostre.

(A la foto, gentilesa de Mutari, el conseller --i exprofe d'un servidor a la UAB-- Joan Manuel Tresserras. El logo d'Unnim és gentilesa de Caixa Sabadell perquè la nova caixa catalana no està constituïda jurídicament, encara.)

Actualització. 12.45 h. Quim Monzó assegura que Unnim "serà un èxit".

Actualització. Diumenge 14, 11.19 h. Rècord absolut de visites al bloc arran del post d'ahir sobre el naixement d'Unnim. Dues coses curioses: els comentaris a l'article de Quim Monzó sobre la qüestió i el post que un company blocaire terrassenc ha fet sobre el meu, de post, arran d'un comentari que ahir feia a una anotació seva a propòsit de la notícia. I també he localitzat un interessant audiobloc que en parla. I un blocaire que l'associa a l'unununi, que es veu que és un element químic. I, finalment, també val la pena que llegiu el que Josep Maria Fonalleras n'escriu avui a El Periódico.

Actualització. Dilluns 15, 17.25 h. Boníssima, la lectura satírica que en fa el Polònia involucrant-hi el mestre Cuní.

Actualització. Dilluns 15, 18.30 h. Interessant, el que en diu David Ros, que es pregunta en aquest post: "¿Estaremos ante el primer caso de lanzamiento de una marca que visualmente puede tener distintas interpretaciones según se mire?".

Actualització. Dimarts 16, 17.20 h. Avui m'he fixat en el que Màrius Serra n'escriu a La Vanguardia --no puc enllaçar-vos-ho; el rotatiu barceloní no ho permet-- i en el que se'n comenta a fòrums de disseny gràfic com ara aquest.

Actualització. Dimecres 17, 21.30 h. A la llengua catalana hi ha una única paraula normativa en què, com a UnnimCaixa, els fonemes [m] i [k] estan en contacte; es tracta de gimcana.

No m'he mort (encara)

Em fa una mica de vergonya no haver escrit durant tantíssims dies --callava, blocairement parlant, des del 22 de gener. I em sorprèn que el bloc hagi assolit el seu rècord a Cercabloc precisament el mes que només hi he fet dues anotacions. El fet és que esteu llegint el vuitè bloc sobre periodisme dels que es fan i es desfan en català i el directori en qüestió --exhaustiu i seriós, val a dir-ho-- té controlats. El vuitè de 38. 

I, fet l'autobombo, ara faré la pilota a la meva companya Eva Abellan, responsable de publicitat i canals propis de l'Obra Social Caixa Sabadell, que l'altre dia em deia que és entre els primers twitters de Sabadell --ja ho precisaràs als comentaris, Eva. Això del Twitter és una altra de les sectes que --com el mòbil, el bloc o el Facebook, sense els quals no podria viure-- he jurat que no abraçaré. A veure si és veritat.

Com que aquesta bitàcola recull, a grans trets, el que vaig fent com a comunicador corporatiu i com a periodista freelance, hi faré, ara, una mica de balanç, molt breument, d'aquestes primeres setmanes del 2010.

A Caixa Sabadell --que, com sabeu, és a la recta final de la seva integració amb tres altres caixes d'estalvis catalanes--, m'ha enriquit especialment treballar en la comunicació externa de diverses accions amb els tècnics de comunicació d'institucions com la Diputació de Barcelona (Marquet de les Roques), el Departament d'Economia i Finances de la Generalitat (jornada Economia 2010. Perspectives), l'Ajuntament de Vic (renovació de la casa Comella, seu del Casino de Vic; la roda de premsa és dimecres) o  ESADE (guies d'RSC per a pimes catalanes del sector de l'hoteleria). I me'n deixo, però ja n'hi ha prou.

Pel que fa a les col·laboracions, la meva etapa com a membre de l'equip del suplement Sortim del diari Avui s'ha acabat o, més ben dit, s'ha tornat a acabar --el 2008, quan encara se n'ocupava l'empresa Select, s'havia interromput, i el 2009, ja a Prisma, havia renascut, l'etapa. M'ha sabut greu perquè hi col·laborava quasi des del seu naixement, pels volts del 2006, i per la circmstància que ha motivat el canvi: com sabeu, El Punt ha comprat l'Avui, i això vol dir, entre moltes altres coses, que els suplements que fins ara li feia el Grup Godó ara se'ls fa ell mateix --El Punt, vull dir-- des de Girona (m'enamora. Gran sardana).

El Sortim no mor sinó que es fusiona, per dir-ne així, amb el Punt de Festa i, paradoxalment, guanya força: cada divendres l'encartaran totes dues capçaleres, d'ara endavant. ¡Llarga vida i molta sort! Se les mereix.

Això del Sortim, on m'agradaria tornar a escriure algun dia, ha arribat acompanyat de col·laboracions noves: estic preparant, per a Time Out, un reportatge sobre xocolata (desfeta, sobretot) a Barcelona. (Si, als comentaris, voleu suggerir-me pastisseries, xocolateries, granges o restaurants barcelonins o de la primera corona metropolitana que hi excel·leixin, us ho agrairé. Com menys cèntrics i menys coneguts siguin, millor.)

També, és clar, mantinc les ressenyes de restaurants nous --"Acabats de sortir del forn", es diu la secció-- a la revista Cupatges, l'única en català sobre el món del vi, i, una mica lluny del periodisme --es tracta d'una tasca de redacció, més aviat--, estic treballant en un parell d'articles sobre mitjans de comunicació --el 2009 ja vaig fer-ne una bona colla sobre gastronomia i sobre llengua-- per al portal de cultura catalana que el departament del conseller Tresserras ha encarregat a Ara.

I ja està. O, com deia la gran Mayra Gómez Kemp, "hasta aquí puedo leer". Gràcies per haver-hi arribat.

(Foto: Berta Tiana / Obra Social Caixa Sabadell.)

¡IKEA vol sortir en aquest bloc!

Pretenia parlar-vos de l'intrusisme i l'amateurisme --cosins germans-- dins el món de la comunicació social, tant als mitjans com a les organitzacions --i a les agències, també--, però ho deixaré per a un altre dia perquè tinc material fresc que us farà més gràcia que no pas una altra queixa corporativista: IKEA --sí, IKEA-- vol que parli d'ella. O no sé si escriure "vol que en parli". Bé. Us enganxo l'inici del missatge de correu electrònic en qüestió tot seguit: 

"Me presento: me llamo Arturo López y trabajo para Ketchum, la agencia de comunicación de IKEA, en la parte online. Me gustaría ponerme en contacto contigo, ya que llevamos algún tiempo siguiendo tu blog, y hemos visto que te puede [sic] interesar temas relacionados con IKEA." 

A partir d'aquí, l'agència es posa a la meva disposició per enviar-me la informació que em calgui sobre el gegant suec o sobre les seves obertures i els corresponents processos de selecció de personal, les quals coses ni m'interessen gaire --només pel que fa al futur IKEA sabadellenc-- ni crec que us interessin, ¿oi? 

Ni, sobretot, crec que encaixin en aquesta bitàcola, que, com sabeu, té, com diria el poeta, dos eixos: com a àmbit temàtic, el periodisme àmpliament entès --la comunicació, paraula que cada cop s'utilitza més alegrement--, i, com a àmbit geogràfic, la meva ciutat, la que m'ha tocat: Sabadell. (Per cert: els eixos són, tots, centrals; no suporto el pleonasme "eix central".) O sigui que, d'IKEA, podria parlar-ne com a corporació comunicadora --d'això que fa de seduir blocaires, per exemple-- o quant a la seva instal·lació a la Manchester catalana, però no pel que fa a la seva política d'expansió o de recursos humans.

Diria, doncs, que l'agència en qüestió no coneix prou el meu --vostre, nostre-- bloc, per a la qual cosa no cal ni tan sols entendre la llengua catalana: els castellanolectors poden --podeu-- traduir-lo automàticament al castellà gràcies a Google i al botonet que us facilito al capdamunt de la barra lateral. Però vaja: estaré encantat de comentar-vos el que els amics d'IKEA vulguin fer-me --fer-vos-- saber del seu nou projecte sabadellenc i --per què no-- de fer de conillet d'Índies dels seus productes --si pot ser, culinaris, ja que, d'un temps ençà, cultivo, com alguns sabeu, el periodisme gastronòmic.

Una de les moltes reformes que vull fer al bloc --mai no trobo temps per posar-m'hi-- consisteix a crear una secció a la seva barra lateral amb els logos de totes les empreses que s'han posat en contacte amb mi perquè les mencioni --n'opini, en parli. A hores d'ara, a part d'IKEA, m'han proposat que escrigui sobre elles L'Oréal, Barceló, Colhogar --totes tres, via Bloguzz-- i la cadena de restaurants La Botiga --aquesta, via Atrápalo.

Aquests marquetinguers se les pensen totes, ¿eh? Vista amb ulls periodístics, aquesta tècnica per arribar als clients pot fer una mica de basarda, certament, però no patiu: cada cop que mencioni una empresa que m'ho hagi proposat, ho diré clarament. Si no, no m'hi avinc. Promès --i advertit-- això, bon capde.

(Foto: Ben Popken.)

Primer, fes-ho; després, si cal, comunica-ho (o "La comunicació no fa miracles")

Benvolguda organització qualsevol, 

La comunicació --el seu criteri, el seu punt de vista-- ha de participar en la teva gestió des de l'inici de cada projecte estratègic teu, però --ai las-- no pot pas substituir-la. (Els qui ho trobeu evident no cal que continueu llegint si no voleu: passeu de pet al nivell següent, molt menys transitat malauradament.)

Cal que rere qualsevol missatge que difonguis hi hagi una acció sòlida prèvia --simultània, si es vol-- que l'avali als ulls de la teva gent, dels periodistes i de la ciutadania en general. Si aquest aval és inexistent, feble o bé poc o gens interessant des d'un punt de vista informatiu, muts i a la gàbia, sisplau, o a piular cap endins i fluixet. Pensa, noia, que ho aconsellen, també, des de Montilla fins a Peñafiel, amants declarats del silenci. (Quins referents, avui.) Sense aquesta garantia, que molt sovint no hi és, el teu zel comunicador toparà amb el fracàs o, si més no, amb un èxit ineficient si consideres l'esforç que hi hauràs esmerçat.

Per dir-ho metafòricament, el fum fa una pudor de panegíric que se sent de molt, molt lluny; riu-te'n del de l'incendi d'Horta de Sant Joan. I aquesta ferum atabala i desacredita. Evita-la, doncs, font del meu cor.

Moltes accions no cal que les comuniquis, filleta meva: no comunica millor qui més ho fa, sinó més aviat viceversa: tenir el personal saturat i desorientat és, a la llarga o no tan llarga, contraproduent de totes passades. No és que no s'ho mereixin, pobrissones meves, no. No fan nosa. Tenen dret de viure, sí. Pots executar-les, institució, però et convé no comunicar-les o bé fer-ho de manera més discreta i discrecional.

I no vulguis tenir prestigi en tots els àmbits, guapa, ¿eh?: tria'n un (o pocs més), cultiva'l amb passió i amb paciència, i ja m'ho sabràs dir. Pren-te amb comptagotes l'ambició d'esdevenir referent en això, en allò i en allò altre; t'empatxarà, si no. Tot plegat t'ho dic sense ànim d'ofendre't i des de la humilitat d'un que la caga molt i que encara ha d'aprendre moltes coses, però, també, des de la seva convicció d'artesà del negociat.

En resum, amiga institució, escolta el teu comunicador en cap i, per l'amor de Déu, fes-li cas; és qui més en sap de comunicació dins teu perquè, contràriament a la resta, hi ha dedicat estudi i treball. T'ho dic per i per al teu bé. I, si no ho fas pel que sigui, no et queixis, després, almenys. Calla i gestiona. I no l'en culpis: ell t'havia avisat i, com que és de bona pasta, hi tornarà tants cops com calgui. Si és necessari, en xinès i tot.

Cordialíssimament i comunicativa, 

[Aquesta anotació la patrocina la pastisseria Art Bo del carrer de les Tres Creus de Sabadell. ;-)]

(Foto: Viquipèdia.)