¡IKEA vol sortir en aquest bloc!

Pretenia parlar-vos de l'intrusisme i l'amateurisme --cosins germans-- dins el món de la comunicació social, tant als mitjans com a les organitzacions --i a les agències, també--, però ho deixaré per a un altre dia perquè tinc material fresc que us farà més gràcia que no pas una altra queixa corporativista: IKEA --sí, IKEA-- vol que parli d'ella. O no sé si escriure "vol que en parli". Bé. Us enganxo l'inici del missatge de correu electrònic en qüestió tot seguit: 

"Me presento: me llamo Arturo López y trabajo para Ketchum, la agencia de comunicación de IKEA, en la parte online. Me gustaría ponerme en contacto contigo, ya que llevamos algún tiempo siguiendo tu blog, y hemos visto que te puede [sic] interesar temas relacionados con IKEA." 

A partir d'aquí, l'agència es posa a la meva disposició per enviar-me la informació que em calgui sobre el gegant suec o sobre les seves obertures i els corresponents processos de selecció de personal, les quals coses ni m'interessen gaire --només pel que fa al futur IKEA sabadellenc-- ni crec que us interessin, ¿oi? 

Ni, sobretot, crec que encaixin en aquesta bitàcola, que, com sabeu, té, com diria el poeta, dos eixos: com a àmbit temàtic, el periodisme àmpliament entès --la comunicació, paraula que cada cop s'utilitza més alegrement--, i, com a àmbit geogràfic, la meva ciutat, la que m'ha tocat: Sabadell. (Per cert: els eixos són, tots, centrals; no suporto el pleonasme "eix central".) O sigui que, d'IKEA, podria parlar-ne com a corporació comunicadora --d'això que fa de seduir blocaires, per exemple-- o quant a la seva instal·lació a la Manchester catalana, però no pel que fa a la seva política d'expansió o de recursos humans.

Diria, doncs, que l'agència en qüestió no coneix prou el meu --vostre, nostre-- bloc, per a la qual cosa no cal ni tan sols entendre la llengua catalana: els castellanolectors poden --podeu-- traduir-lo automàticament al castellà gràcies a Google i al botonet que us facilito al capdamunt de la barra lateral. Però vaja: estaré encantat de comentar-vos el que els amics d'IKEA vulguin fer-me --fer-vos-- saber del seu nou projecte sabadellenc i --per què no-- de fer de conillet d'Índies dels seus productes --si pot ser, culinaris, ja que, d'un temps ençà, cultivo, com alguns sabeu, el periodisme gastronòmic.

Una de les moltes reformes que vull fer al bloc --mai no trobo temps per posar-m'hi-- consisteix a crear una secció a la seva barra lateral amb els logos de totes les empreses que s'han posat en contacte amb mi perquè les mencioni --n'opini, en parli. A hores d'ara, a part d'IKEA, m'han proposat que escrigui sobre elles L'Oréal, Barceló, Colhogar --totes tres, via Bloguzz-- i la cadena de restaurants La Botiga --aquesta, via Atrápalo.

Aquests marquetinguers se les pensen totes, ¿eh? Vista amb ulls periodístics, aquesta tècnica per arribar als clients pot fer una mica de basarda, certament, però no patiu: cada cop que mencioni una empresa que m'ho hagi proposat, ho diré clarament. Si no, no m'hi avinc. Promès --i advertit-- això, bon capde.

(Foto: Ben Popken.)

Primer, fes-ho; després, si cal, comunica-ho (o "La comunicació no fa miracles")

Benvolguda organització qualsevol, 

La comunicació --el seu criteri, el seu punt de vista-- ha de participar en la teva gestió des de l'inici de cada projecte estratègic teu, però --ai las-- no pot pas substituir-la. (Els qui ho trobeu evident no cal que continueu llegint si no voleu: passeu de pet al nivell següent, molt menys transitat malauradament.)

Cal que rere qualsevol missatge que difonguis hi hagi una acció sòlida prèvia --simultània, si es vol-- que l'avali als ulls de la teva gent, dels periodistes i de la ciutadania en general. Si aquest aval és inexistent, feble o bé poc o gens interessant des d'un punt de vista informatiu, muts i a la gàbia, sisplau, o a piular cap endins i fluixet. Pensa, noia, que ho aconsellen, també, des de Montilla fins a Peñafiel, amants declarats del silenci. (Quins referents, avui.) Sense aquesta garantia, que molt sovint no hi és, el teu zel comunicador toparà amb el fracàs o, si més no, amb un èxit ineficient si consideres l'esforç que hi hauràs esmerçat.

Per dir-ho metafòricament, el fum fa una pudor de panegíric que se sent de molt, molt lluny; riu-te'n del de l'incendi d'Horta de Sant Joan. I aquesta ferum atabala i desacredita. Evita-la, doncs, font del meu cor.

Moltes accions no cal que les comuniquis, filleta meva: no comunica millor qui més ho fa, sinó més aviat viceversa: tenir el personal saturat i desorientat és, a la llarga o no tan llarga, contraproduent de totes passades. No és que no s'ho mereixin, pobrissones meves, no. No fan nosa. Tenen dret de viure, sí. Pots executar-les, institució, però et convé no comunicar-les o bé fer-ho de manera més discreta i discrecional.

I no vulguis tenir prestigi en tots els àmbits, guapa, ¿eh?: tria'n un (o pocs més), cultiva'l amb passió i amb paciència, i ja m'ho sabràs dir. Pren-te amb comptagotes l'ambició d'esdevenir referent en això, en allò i en allò altre; t'empatxarà, si no. Tot plegat t'ho dic sense ànim d'ofendre't i des de la humilitat d'un que la caga molt i que encara ha d'aprendre moltes coses, però, també, des de la seva convicció d'artesà del negociat.

En resum, amiga institució, escolta el teu comunicador en cap i, per l'amor de Déu, fes-li cas; és qui més en sap de comunicació dins teu perquè, contràriament a la resta, hi ha dedicat estudi i treball. T'ho dic per i per al teu bé. I, si no ho fas pel que sigui, no et queixis, després, almenys. Calla i gestiona. I no l'en culpis: ell t'havia avisat i, com que és de bona pasta, hi tornarà tants cops com calgui. Si és necessari, en xinès i tot.

Cordialíssimament i comunicativa, 

[Aquesta anotació la patrocina la pastisseria Art Bo del carrer de les Tres Creus de Sabadell. ;-)]

(Foto: Viquipèdia.)

El bloc de Marc Serrano i ÒSSUL.blogspot.com et desitja... / te desea... / te souhaite... / wishes you...

...un any 10. / ...un año 10. / ...une année 10. / ...a 10 year.

Nou PlanB! Gourmet: regaleu un menú degustació per a dos... ¡on l'altre/a vulgui!

Crec que el producte PlanB!Gourmet, de Barceló, es basa en una idea genial: regalar alguna cosa més que un val --es tracta d'una capseta de cartró dur que conté un llibret-- i alguna cosa més que un únic restaurant --n'ofereix 40 perquè els receptors com ara jo en triem un i hi degustem un menú degustació en parella. (Que valgui la redundància.)

La quantitat d'opcions és suficient: massa establiments saturarien; tot i això, els catalans estan concentrats, quasi en exclusiva, a Barcelona ciutat. Us els llisto per acabar. (Ah!: no n'havia opinat abans perquè no m'ha caigut a les mans fins [ara].) Abraçades gastronòmiques a tothom i moltes gràcies a Barceló i a Bloguzz pel regal que m'heu fet, de debò. Bon Nadal.

• Basmati, de Barcelona (el Barcelonès)
• Buzzing, de Barcelona (el Barcelonès)
• Opaqo, de Barcelona (el Barcelonès)
• Taramai, de Barcelona (el Barcelonès)
• Mas Batlle Paradís, de la Creueta --Quart-- (el Gironès)

Postdata.-- Important: no inclou les begudes.

(Foto: Barceló.) 

"La Veu de Sabadell", sí; "Èxit Vallès", no; "El Pregó de Sabadell", RIP

Ja va tocant actualitzar la Guia de la comunicació sabadellenca, que, com sabeu, aplega tots --tots-- els mitjans de comunicació de Sabadell sense incloure-hi els blocs, els corporatius i els gratuïts sense notícies, i que podeu trobar sempre a la barra lateral d'aquest bloc. (Si creieu que n'hi sobra o falta algun, de mitjà, manifesteu-vos: ja sabeu de sobres on sóc.) Parlant de gratuïts, fa quatre dies que em va caure a les mans la nova La Veu de Sabadell, del Grup La Veu, que sí que mereix entrar a la guia perquè reprodueix algunes notes de premsa municipals i d'una ONG. El web que diu que té a la portada del número 1 està, encara, inactiu. També hi assegura que tira 25.000 exemplars i hi avança que sortirà cada 15 dies.

I, encara sobre els gratuïts locals, m'he tornat a plantejar d'introduir al directori mediàtic en qüestió el veterà, ja, Èxit Vallès, nascut el 1993, mensual i que segur que molts dels sabadellencs que em llegiu us heu trobat a la bústia de casa més d'un cop. Em continua semblant, però, purament comercial: no inclou cap notícia local o comarcal pròpiament dita --ni tan sols fa "copiar i enganxar" de notes de premsa--, o sigui que continuo excloent-lo de la guia per aquest motiu objectiu. Deixant de banda l'entrevista a un vip que tradicionalment destaca a portada --aquest Nadal, Lola Herrera-- i les seccions de servei --cap, sabadellenquitzada-- , es tracta d'un mitjà absolutament publicitari, la qual cosa és legítima, però l'allunya de la guia. Només que publiqués algun breuet d'informació --informació-- local, ja estaria.

(Per cert: per una raó que us podeu imaginar, me n'ha cridat l'atenció l'anunci de Carnes Serrano, una carnisseria del Mercat Central especialitzada en xai de Terol, es veu. I segur que també té bon pernil.)

Per motius similars als que motiven l'exclusió de l'Èxit Vallès, tampoc considero mitjà de comunicació (periodística) sabadellenc algun altre gratuït semblant, generalment difícil de trobar. Si  no hi esteu d'acord o me'n deixo algun, parleu ara o calleu per sempre. Atesa la mort d'El Pregó de Sabadell i de Sabadell Press, l'únic mitjà de comunicació (periodística) sabadellenc gratuït a banda de La Veu de Sabadell és actualment l'Avui Sabadell, ara setmanal --surt els dilluns--, amb l'ASabadell.cat al darrere.

No s'ha de ser gaire llest per preguntar-se si la compra de l'Avui per part d'El Punt, amb edició al Vallès Occidental i web local, remourà encara més la Guia de la comunicació sabadellenca, de la qual he tret, també, és clar, l'Ordint la Trama, de la mort de la qual em feia ressò fa unes setmanes. L'edició sabadellenca de l'Avui és un projecte a mitges entre el rotatiu i el Grup Canal Català. 

La complexa realitat mediàtica sabadellenca desacredita qui encara cregui que l'únic mitjà d'aquesta ciutat és el rotatiu del carrer de Sant Quirze i qui no hi vegi més enllà de la resta de mèdia locals hegemònics (Ràdio Sabadell 94.6 / RàdioSabadell.cat, Avui Sabadell / ASabadell.cat i Canal Català Vallès.) Au.

(Fotos: Grup La Veu i Avui Sabadell.)

Dimarts 15, assemblea constituent del Gremi/Grup de Periodistes de Sabadell (GPS)

Bon dia i bon pont a absolutament tothom. Fa uns dies us ho avançava i us en plantejava les causes i les conseqüències, i, fa encara més dies, us en suggeria la necessitat. Faig córrer la cita, doncs. ¿Què en penseu? Salut. 

"Benvolguts,

Com segurament ja sabeu, en les últimes setmanes ha anat prenent cos la creació de l’anomenat (provisionalment) Gremi/Grup de Periodistes de Sabadell (GPS). Com segurament també ja sabreu, un grup de representants de mitjans de comunicació de la ciutat i veterans periodistes sabadellencs s’han entrevistat amb representants de tots els grups municipals per traslladar-los la [inquietud] que genera el que interpreten com una certa manca de respecte d’alguns dels polítics locals cap als professionals del sector, els mateixos mitjans i l’ofici en si mateix. En aquestes trobades, precisament, molts polítics han preguntat sobre la possible creació del GPS, [a part] d’exposar la seva visió del panorama mediàtic de la ciutat i formular algunes crítiques. Tot plegat ens permet tenir una visió més o menys clara de l’[hàbitat] en el qual ens movem [alhora] que ens [dóna] elements per fer [...] una certa autocrítica [que] no podem defugir.

Per tal d’exposar-vos les conclusions a les quals hem arribat en aquestes converses i, sobretot, per tal que tothom hi pugui dir la seva i valorar la creació del GPS us convidem a fer una trobada general de periodistes de Sabadell el proper DIMARTS 15 DE DESEMBRE A LES 19:30 AL CASAL PERE QUART (Rambla 69). La convocatòria està oberta a tots els professionals periodistes que treballen o viuen a Sabadell. Per tant, i davant la impossibilitat de tenir els mails de tots, us preguem que feu córrer la cita entre tots aquells que cregueu que els pot interessar.

Per [a] qualsevol dubte, estem a la vostra disposició."

El tercer sector comunica la mar de bé

I és que això és, entre altres coses, un bloc sobre periodisme o, més ben dit, sobre el seu exercici --incloent-hi la comunicació corporativa. Avui em ve de gust --per no dir que em dóna la gana-- explicar-vos que fer de cap de premsa d'una institució mitjana que subvenciona cada any unes 1.500 entitats petites, mitjanes o grans de l'anomenat tercer sector et proporciona una talaia privilegiada de la gestió de la comunicació en aquestes organitzacions, que, d'un temps ençà --ho sé, ho noto--, progressa adequadament, és a dir, es va professionalitzant.

¿Una anotació meva sobre praxi de la comunicació corporativa en clau positiva, esperançadora, cofoia? Doncs sí. No us fregueu els ulls, no: no somnieu pas. Optimisme. En aquest cas, justificat.

Sovint, curiosament, fins i tot, ho fan millor --amb més professionalitat, amb més brillantor-- algunes organitzacions molt modestes amb un departament o responsable de premsa no remunerat, militant, il·lusionat, motivat, voluntari --sempre format i experimentat, però, s'entén--, que no pas altres d'enormes que tenen un grapat de comunicadors en nòmina. Amb això no vull dir que totes les entitats sense ànim de lucre tinguin controladíssim aquest aspecte tan objectivament fonamental de la seva activitat, no: malauradament, som molt lluny, encara, d'aquest panorama idíl·lic, i, per tant, encara hi ha molta feina a fer. Déu n'hi do, però, del tram que (bona part d'elles) han recorregut. Els ho hem de reconèixer.

I acabo amb un "necessita millorar". Sense ànim d'ofendre sinó a tall de crítica constructiva, necessiten millorar alguns companys de gabinets de premsa o de (mitjans de) comunicació interns o externs. Em refereixo als gens insòlits tècnics, responsables o directius de comunicació, dircoms, caps de premsa o com caram vulgueu dir-ne --el nom no fa la cosa-- d'organitzacions de mides, sectors i naturaleses diverses que no tenen experiència diguem-ne significativa com a periodistes de mitjà, és a dir, que han passat ben pocs dies en una redacció com a víctimes dels pesats --¡pesadíssims!-- dels gabinets. O, en alguns casos, que no han treballat (per) a (quasi) cap mitjà. Cosa que, vulgues que no, es percep d'una hora lluny.

Crec que a aquests col·legues els falta una peça fonamental per entendre el diguem-ne joc comunicatiu i, en definitiva, per fer la seva feina ben feta. I em sembla, també, que no només es tracta d'un problema professional seu sinó, també i sobretot, d'un desavantatge competitiu de les seves corporacions.

(Foto: Viquipèdia.)