dijous, 19 de març de 2009

"Catalufos asquerosos"

El sintagma el va fer servir ahir a la tarda un adolescent d'aspecte inofensiu als vestidors masculins del Club Natació Sabadell del carrer dels Montcada. Hi etiquetava davant d'un col·lega els diguem-ne companys que havien irromput a classe per animar-los a afegir-se a les protestes estudiantils d'aquests dies. Es comenta ell solet, el sintagma, i fa reflexionar sobre la pretesa immersió lingüística i sobre allò que és català tothom qui viu i treballa a Catalunya... i vol ser-ne --en subratllo això últim. El sintagma va preocupar-me perquè tinc la sensació que no es tracta d'un fenomen aïllat. (Ni molt menys.) Crec que és intolerable per a qualsevol demòcrata, català o no, catalanista o no, catalanòfil o no. Inadmissible. Vergonyós. Etnòfob (catalanòfob), feixista i, gairebé, catalanicida. I un adjectiu més: xenòfob. Sí, xenofòb: qui el subscrigui a casa nostra --i, molt probablement, havent-hi nascut ell mateix-- creu que és en un altre, de país. ¿Què us sembla? ¿En faig un gra massa? Actualització El sintagma apareix 165 vegades a Internet segons el cercador que tots esteu pensant.

3 comentaris:

L'illa dels monstres ha dit...

Jo li subvencionava un bitllet de tren de l'AVE però només d'anada. Perquè així estigués més feliç el pobre ignorant

Albert Medrán ha dit...

En absolut és fer un gra massa. Es sol dir que els que volen la independència poden viure una mena d'esquizofrènia, ansietat... per veure com no pots viure en català al teu país, etc. Però el que li passa a aquest col·lectiu (tant i tant nombrós a Sabadell) és encara més fort. És el que surt al carrer quan el Madrid guanya la lliga, no sé si m'entens. Desitgen una cosa que no existeix. I sí, són més xenòfobs que el suposat nacionalisme català que apareix a El Mundo

Meritxell Martí ha dit...

Crec que el sintagma d'aquest noiet (que jo sí crec aïllat) va en consonància amb un substantiu molt nostrat: autoodi.

El sentim cada cop que abaixem el cap, parlem castellà amb un cambrer/a, ens irritem i no fotem res de positiu.

Ahir, a l'edició Voluntariat 2009 van dir que falten voluntaris lingüístics. L'any passat en sobraven, aquest any en falten, el que vol dir que hi ha més gent que vol aprendre català.

Acció, amics, és el que ens cal per avançar.