Post egocèntric; aviso. I fet a raig. Des de finals del 2001, des que vaig acabar la carrera, des que vaig tornar del meu viatge iniciàtic pel Perú i altres països llatinoamericans, durant nou anys (els dos de Ràdio Sabadell i els set de Caixa Sabadell), he estat un privilegiat que va a treballar a peu. He assumit, certament, altres projectes professionals paral·lels més o menys remots, tant periodístics com de comunicació corporativa (periodisme de font), però la feina de cada dia, la de debò, l'he tingut sempre a tocar de casa: a Sabadell.
A partir de demà, com quan estudiava periodisme a l'Autònoma (1997-1999) o a la Pompeu (1999-2001), com quan treballava a la SER (2000), aniré treballar amb tren; amb una diferència: ara serà la Renfe. Unnim, la caixa que suma, se m'emporta a la seva subseu terrassenca, on estan ubicades les dues unitats on col·laboro més estretament: la nova direcció d'Obra Social, on estic enquadrat com a responsable de comunicació, i el departament de Comunicació i Mitjans (de comunicació).
10 comentaris:
Molta sort company! Jo, en canvi, el fet d'anar caminant al cole o al lloc de treball ha sigut una cosa molt estranya a la meva vida... (tres anys d'institut i poc més).
Que tinguis molta sort en aquesta nova etapa!
com sempre no he trobat cap falta d'ortografia en aquest post, així que no tinc res més a dir-te! jajaja cap a terrassa falta gent! jo m'hi sento com a casa, segur que tu tb!!!!
la creu
Per experiència, t'asseguro que l'estonetat del tren (8')et servirà per desconectar del treball i si vols podràs conectar amb el món real de la varietat d'ànimes que utilitzen aquest transport (fins i tot podries escriure un llibre)
Molta sort Marc per terres egareses!
Això dels comentaris està bé, però trobar-ne un de dones russes que t'esperen fa com angúnia, no? On et mous, Marc? Què amagues? Això de Terrassa no serà una tapadora per altres negocis ocults? En fi, que tindràs cada dia aquests vuit minuts extres per pensar-hi, als que has d'afegir els dos que et passaràs a les escales, sempre saturades, de Terrassa Station.
Hola Marc, treballo en una altre Caixa i tambè a l'Obra Social i a mi m'espera una pre jubilació indesitjada, per tant desprès de molts anys d'anar a treballar a peu, ja no farè més aquest recorregut.
Clar que et desitjo molta sort, en aquest nou viatge a peu o en tren, on s'hi ha de posar la il.lussió necessària per seguir endavant.
Una abraçada.
Jo des dels 17 anys que vaig començar a la UB, que vaig amunt i avall, 16 anys!! Estic segur de que algun post interessant sortirà de les teves experiències egarenques i ferroviàries.
Que tinguis sort!!
All pizza places of USA http://pizza-us.com/ohio/Norwalk/Cameo%20Pizza/44857/
Find your best pizza.
sort a Terrassa, segur que t'acullen molt bé! i quina sort de feina...sempre he somiat treballar del que fas tu!
Jo fa temps que vaig a la feina a peu, surto del llit, em dutxo, i vaig al despatx que és a quatre metres mal comptats, del bany... treballo a casa, retocant fotos, i escrivint al Mussol.cat. una abraçada, i no et dic el que penso de les caixes en general.
Publica un comentari a l'entrada