L’agregador
de notícies de Sabadell al Twitter, @DiarisSabadell,
ha superat els 4.000 seguidors poc abans del seu segon aniversari. El
supramitjà
es consolida, així, com a compte més utilitzat pels usuaris de la
xarxa social per informar-se de l’actualitat sabadellenca.
@DiarisSabadell reuneix en un sol perfil de Twitter totes les
notícies que publiquen sobre la ciutat els deu mitjans de
comunicació locals més rellevants i quatre més d’abast nacional,
i facilita, així, mantenir-se’n al dia des de les seves diverses
línies editorials.
En
creixement constant, @DiarisSabadell registra 52 punts sobre 100 al
mesurador d’influència Klout; Kred, en canvi, l’avalua amb un
760 de 1.000 en influència i amb un 6 de 12 en abast, i li assigna
un total de 86.916 punts. Segons dades dels últims 90 dies
proporcionades pel mateix Klout, l’agregador de notícies de
Sabadell al Twitter l’han mencionat més de 700 vegades, pertany a
més de 100 llistes (a 128, de fet, concretament), i ha generat més
de 1.000 repiulades.
Dos
anys, 18.000 tuits
De
manera automatitzada, però amb suport humà, @DiarisSabadell genera
en temps real un tuit per cada titular de mitjà agregat. Cadascun
dels piulets resultants l’acompanyen, sempre, un enllaç cap a la
notícia completa i una etiqueta que n’identifica la font. Al llarg
dels dos últims anys, el compte ha emès més de 18.000 piulades, i
ha anat repiulant, també, algunes mencions d’interès.
@DiarisSabadell
va néixer al febrer del 2011 amb els objectius de fer visible
l’actualitat sabadellenca —i la mateixa ciutat— a la xarxa
social Twitter i de facilitar-ne el seguiment a través d’un sol
compte. L’agregador de notícies de Sabadell el gestionen els
comunicadors sabadellencs Òscar
Gómez i Domínguez,
responsable de la seva imatge gràfica, i Marc
Serrano i Òssul,
creador i editor.
@DiarisSabadell és el compte informatiu sobre Sabadell més seguit al Twitter. Aplega, avui, més d'11.000 seguidors.
Com ha dit, durant temps, la seva bio, es tracta, modèstia a part, d'un referent de #Sabadell al Twitter. És, ras i curt, el perfil que agrupa totes les notícies sabadellenques—estrictament locals o, quan no és possible, vallesanes occidentals. Comparteix titulars de 17 mitjans sabadellencs en temps real i des d'un sol compte. Així de fàcil.
Sempre ho fa amb l'enllaç corresponent al web del mitjà i, evidentment, citant-ne la font, que insistim que és aliena. Per tant, no és un mitjà, sinó un mer i modest compte que, de manera automàtica —automatitzada, més ben dit—, facilita la feina als interessats en l'actualitat de la ciutat, i en promou els mitjans de comunicació a través dels seus continguts —no en genera—; tot això, només al Twitter. Enlloc més.
Compartim continguts estrictament informatius —escadusserament, algun d'opinatiu—, i de text, imatge i vídeo: evitem l'àudio. En casos puntuals, es tracta dels blogs dels mitjans, no pas dels mitjans matriu.
Gener del 2013: ja generem més de 25.000 clics mensuals. Escrivíem a mitjan novembre del 2012:
Més de 21.000 clics mensuals generats Són dades del 14 de novembre i fan referència a l'últim mes: al llarg dels últims 30 dies, @DiarisSabadell ha generat 21.270 visites a 1.331 notícies dels 14 mitjans amb informació sabadellenca que [comparteix] [actualment, 17]. Cal tenir en compte que El Diari del Vallès només [el compartim] des del 24 d'octubre! Anirem actualitzant aquestes dades.
Coincidint amb els 3.500 seguidors, la capçalera degana de la premsa sabadellenca (el seu veterà periodista Víctor Colomer, a la mítica secció Cara a cara) ha entrevistat els creadors del compte informatiu líder de Sabadell.
...I, ep, a Ràdio Sabadell, també
En aquest cas, coincidint amb els 4.000 followers. Ha estat a la secció Connectats del programa matinal A bona hora. L'espai el dirigeix Aura Costa; l'entrevista, però, és obra de Mireia Sans.
I, pel que fa als mitjans d'abast purament nacional (català), també compartim les notícies de l'Ara que mencionen Sabadell, les de l'edició sabadellenca (digital) d'El Periódico, les de l'edició de LaVanguardia.com per a "Sabadell – Vallès" (ara, amb edició diferenciada de Terrassa), i les del servei comarcal del 324.cat, amb entradetes dels teletips comarcals de l'Agència Catalana de Notícies (ACN).
Donat l'abast comarcal (no estrictament sabadellenc) d'algunes de les fonts —una minoria—, és possible que, molt de tant en tant, compartim continguts que fan referència a altres municipis de la comarca del Vallès Occidental. En som conscients.
Tot plegat —ho repetim—, en temps real i en un sol compte, i per a més d'11.000 seguidors reals i actius.
4. Com funciona tecnològicament?
A través d'un gestor de feeds (RSS), els canals d'actualitzacions dels webs, generem un tuit per cada titular nou, automàticament. Malgrat la quantitat notable de mitjans compartits (17 a dia d'avui, dèiem), treballem per evitar lasobredosi de tuitsi per evitar-ne de no relacionats amb Sabadell —o, almenys, la comarca—, és a dir, perquè el nostre —i vostre— servei piuli només allò que cal, ni més ni menys. Per no infoxicar.
5. Què repiuleu i què no, i per què?
Repiulem només algunesmencions que ens semblen significatives per als nostres més de deu milers de seguidors; especialment, les vinculades amb l'actualitat i les no relacionades amb cap iniciativa estrictament comercial. També, alguna d'humorística; per què no. Amb un respecte absolut per la llibertat d'expressió, no hi tanquem la porta a cap sensibilitat. A cap.
No podem, però, retuitar-ho tot, per evitar l'spamsocial, ni repiular, sistemàticament, molts tuits o tots els tuits d'un sol compte de Twitter; ho tenen francament difícil, doncs, les piulades anònimes, insultants i/o repetitives. Agraïm sincerament totes i cadascuna de les mencions, i les seguim amb atenció.
Ocasionalment, és possible que la gestió de mencions no es pugui fer en temps real.
6. Al darrere, ¿hi ha calés, interessos, vincles obscurs?
Res ni ningú no ens finança: no hi invertim diners, sinó hores.
No hi guanyem ni un cèntim. Ni un. Ho entenem com a servei a la ciutat, a tots els seus ciutadans i actors (empreses, institucions, entitats); particularment, als seus mitjans de comunicació, als seus professionals, al periodisme—molt especialment, al local i comarcal: de proximitat, eufemísticament—, a la pluralitat informativa, a la llibertat d'expressió i d'opinió, i a la llibertat en general. Ni més ni menys. Sense gat amagat.
@DiarisSabadell no té cap mena de relació amb cap empresa, institució, entitat, mitjà ni partit polític; no és pròxim ni està lligat a res ni a ningú. A res ni a ningú. I, sobretot, no és el compte oficial del Diari de Sabadell, que és —això, sí: només això, res més— un dels 17 mitjans que actualment compartim.
La iniciativa neix, doncs, de la passió—una mica malaltissa, probablement— de dos comunicadors sabadellencs per la seva ciutat, pels seus mitjans i per la seva professió. I ja està. Punt.
7. Com puc contactar amb vosaltres?
Molt fàcil. Seguiu @DiarisSabadelli envieu-nos un missatge directe. Estem a la vostra disposició.
Agraïm la confiança dels més d'11 milers de persones o corporacions que heu decidit mantenir-vos informats sobre la ciutat a través del compte que administrem—per començar, us seguim—,i agraïm, sobretot, qualsevol mena de comentari, suggeriment, queixa, etc., que ens vulgueu fer arribar. Qualsevol. Gràcies de tot cor.
Si ens permeteu el colofó abrandat, visca Sabadell, visca el periodisme, visca la comunicació i visca la llibertat. :)
Perquè pertany al complex cultural L’Atlàntida, també nounat: talment com una rosa, es badava per Sant Jordi a l’est del pinyol de la ciutat dels sants. La concessió fa “funció diària” des de l’“assaig general” del 19 de novembre; tot el local (carta, imatge i decoració) juga amb gràcia amb l’argot i la iconografia escènics i musicals. El gestiona un grup que encapçalenPep Pelfort i Jeroni Vinyet, i que inclou altres “socis treballadors”: Imma Llort, Vicenç Guillem, Àlex Cirer i Oriol Villanueva; cadascun, “no sols especialista sinó fan de la seva àrea”, la qual cosa fa que “el trencaclosques quadri”, per Pelfort, que vol que “L’Atlàntida sigui el teatre del Clau de Fa” en lloc del contrari.
“Treballam només producte fresc”, comenta Guillem, mallorquí, que fa tàndem amb Pelfort per oferir-hi una cuina “artesana amb uns tocs una mica moderns”. De la carta, curta i estacional, subratlla el bacallà gratinat amb pasta miso i el wellington d’ànec confitat amb acord de pera. Ofereix set formatges amb llet crua. De la vintena de vins, hi triomfen el negre montsantí Vessants Xic i el blanc bagenc Bernat Oller. Il·lusionada, l’empresa és 2.0 de veritat: piula els espectacles amb què complementa els estrictament atlàntics, anuncia novetats i atén reserves a Facebook, on té perfil i grup[s] [l'altre, aquí], i, a Flickr, comparteix carta, fotos, grafisme i manifest: “La cuina és una art escènica”.
Horari: Obert els dl. de 9 a 17 h, de dt. a ds. de 9 a 2.30 h. i els dg. de 17 a 2.30 h.
Nota: No en formen part des de finals de febrer.
CAL FUSTÉ
“El somni de la meva vida”
El primer que en llegiu –el títol– és el primer que ens en diu, taxatiu, Albert Tomàs, un barceloní vigatanitzat procedent de Gósol (Alt Berguedà), on son pare va néixer a la casa que dóna nom a l’establiment. La família es dedicava a la venda de llegums cuits –son germà en regenta parada al mercat de Felip II–, però ell, enamorat dels fogons, volia tastar-ne aquest altre vessant. Havent-se format, va ser cap de cuina del parador de Viella durant dos anys i, amb la dona, l’Antonia Palacios, va aixecar aquest restaurant de cuina “catalana i casolana”, honesta sense ser antropològica, que obria portes el 30 de juliol i comença a donar-los alegries passada una petita “travessa del desert”.
Exigent, el preocupa la matèria primera i la seva transformació: no arrufa el nas a tècniques recents com la cocció al buit, però es confessa “tradicional al màxim”. Sumant-hi preus ajustats i la dèria de “dignificar el menú”, va fidelitzant clientela. Llueix entrants com cargols a la gormanda o foie amb reducció de balsàmic, ous trencats, arròs caldós de llamàntol, carns com cua de bou, entrecot a la pedra o llengua de vedella a l’estil Ramon, i peixos com vieires i mongetes del ganxet amb oli de nous o llamàntol a la planxa o amb ceba confitada. Entre els 34 vins, majoritàriament negres i catalans, crida l’atenció el Mussefres, de la cooperativa de la Serra d’Almos (Baix Priorat).
Preu: Menú: 12 €; de nit: 18 €; de grup: 20-30 €. Carta: 30 €. Ampolla: 10-39 €.
(Fotos: Clau de Fa i un servidor, respectivament.)
[Disculpes per la poca disciplina a l'hora d'actualitzar. Tinc pendent, ara, una anotació sobre l'experiència @DiarisSabadell, l'agregador de notícies —res més— de Sabadell a Twitter. ¿Ja el seguiu?]
