El bloc de Marc Serrano i ÒSSUL.blogspot.com et desitja... / te desea... / te souhaite... / wishes you...

...un any 10. / ...un año 10. / ...une année 10. / ...a 10 year.

Nou PlanB! Gourmet: regaleu un menú degustació per a dos... ¡on l'altre/a vulgui!

Crec que el producte PlanB!Gourmet, de Barceló, es basa en una idea genial: regalar alguna cosa més que un val --es tracta d'una capseta de cartró dur que conté un llibret-- i alguna cosa més que un únic restaurant --n'ofereix 40 perquè els receptors com ara jo en triem un i hi degustem un menú degustació en parella. (Que valgui la redundància.)

La quantitat d'opcions és suficient: massa establiments saturarien; tot i això, els catalans estan concentrats, quasi en exclusiva, a Barcelona ciutat. Us els llisto per acabar. (Ah!: no n'havia opinat abans perquè no m'ha caigut a les mans fins [ara].) Abraçades gastronòmiques a tothom i moltes gràcies a Barceló i a Bloguzz pel regal que m'heu fet, de debò. Bon Nadal.

• Basmati, de Barcelona (el Barcelonès)
• Buzzing, de Barcelona (el Barcelonès)
• Opaqo, de Barcelona (el Barcelonès)
• Taramai, de Barcelona (el Barcelonès)
• Mas Batlle Paradís, de la Creueta --Quart-- (el Gironès)

Postdata.-- Important: no inclou les begudes.

(Foto: Barceló.) 

"La Veu de Sabadell", sí; "Èxit Vallès", no; "El Pregó de Sabadell", RIP

Ja va tocant actualitzar la Guia de la comunicació sabadellenca, que, com sabeu, aplega tots --tots-- els mitjans de comunicació de Sabadell sense incloure-hi els blocs, els corporatius i els gratuïts sense notícies, i que podeu trobar sempre a la barra lateral d'aquest bloc. (Si creieu que n'hi sobra o falta algun, de mitjà, manifesteu-vos: ja sabeu de sobres on sóc.) Parlant de gratuïts, fa quatre dies que em va caure a les mans la nova La Veu de Sabadell, del Grup La Veu, que sí que mereix entrar a la guia perquè reprodueix algunes notes de premsa municipals i d'una ONG. El web que diu que té a la portada del número 1 està, encara, inactiu. També hi assegura que tira 25.000 exemplars i hi avança que sortirà cada 15 dies.

I, encara sobre els gratuïts locals, m'he tornat a plantejar d'introduir al directori mediàtic en qüestió el veterà, ja, Èxit Vallès, nascut el 1993, mensual i que segur que molts dels sabadellencs que em llegiu us heu trobat a la bústia de casa més d'un cop. Em continua semblant, però, purament comercial: no inclou cap notícia local o comarcal pròpiament dita --ni tan sols fa "copiar i enganxar" de notes de premsa--, o sigui que continuo excloent-lo de la guia per aquest motiu objectiu. Deixant de banda l'entrevista a un vip que tradicionalment destaca a portada --aquest Nadal, Lola Herrera-- i les seccions de servei --cap, sabadellenquitzada-- , es tracta d'un mitjà absolutament publicitari, la qual cosa és legítima, però l'allunya de la guia. Només que publiqués algun breuet d'informació --informació-- local, ja estaria.

(Per cert: per una raó que us podeu imaginar, me n'ha cridat l'atenció l'anunci de Carnes Serrano, una carnisseria del Mercat Central especialitzada en xai de Terol, es veu. I segur que també té bon pernil.)

Per motius similars als que motiven l'exclusió de l'Èxit Vallès, tampoc considero mitjà de comunicació (periodística) sabadellenc algun altre gratuït semblant, generalment difícil de trobar. Si  no hi esteu d'acord o me'n deixo algun, parleu ara o calleu per sempre. Atesa la mort d'El Pregó de Sabadell i de Sabadell Press, l'únic mitjà de comunicació (periodística) sabadellenc gratuït a banda de La Veu de Sabadell és actualment l'Avui Sabadell, ara setmanal --surt els dilluns--, amb l'ASabadell.cat al darrere.

No s'ha de ser gaire llest per preguntar-se si la compra de l'Avui per part d'El Punt, amb edició al Vallès Occidental i web local, remourà encara més la Guia de la comunicació sabadellenca, de la qual he tret, també, és clar, l'Ordint la Trama, de la mort de la qual em feia ressò fa unes setmanes. L'edició sabadellenca de l'Avui és un projecte a mitges entre el rotatiu i el Grup Canal Català. 

La complexa realitat mediàtica sabadellenca desacredita qui encara cregui que l'únic mitjà d'aquesta ciutat és el rotatiu del carrer de Sant Quirze i qui no hi vegi més enllà de la resta de mèdia locals hegemònics (Ràdio Sabadell 94.6 / RàdioSabadell.cat, Avui Sabadell / ASabadell.cat i Canal Català Vallès.) Au.

(Fotos: Grup La Veu i Avui Sabadell.)

Dimarts 15, assemblea constituent del Gremi/Grup de Periodistes de Sabadell (GPS)

Bon dia i bon pont a absolutament tothom. Fa uns dies us ho avançava i us en plantejava les causes i les conseqüències, i, fa encara més dies, us en suggeria la necessitat. Faig córrer la cita, doncs. ¿Què en penseu? Salut. 

"Benvolguts,

Com segurament ja sabeu, en les últimes setmanes ha anat prenent cos la creació de l’anomenat (provisionalment) Gremi/Grup de Periodistes de Sabadell (GPS). Com segurament també ja sabreu, un grup de representants de mitjans de comunicació de la ciutat i veterans periodistes sabadellencs s’han entrevistat amb representants de tots els grups municipals per traslladar-los la [inquietud] que genera el que interpreten com una certa manca de respecte d’alguns dels polítics locals cap als professionals del sector, els mateixos mitjans i l’ofici en si mateix. En aquestes trobades, precisament, molts polítics han preguntat sobre la possible creació del GPS, [a part] d’exposar la seva visió del panorama mediàtic de la ciutat i formular algunes crítiques. Tot plegat ens permet tenir una visió més o menys clara de l’[hàbitat] en el qual ens movem [alhora] que ens [dóna] elements per fer [...] una certa autocrítica [que] no podem defugir.

Per tal d’exposar-vos les conclusions a les quals hem arribat en aquestes converses i, sobretot, per tal que tothom hi pugui dir la seva i valorar la creació del GPS us convidem a fer una trobada general de periodistes de Sabadell el proper DIMARTS 15 DE DESEMBRE A LES 19:30 AL CASAL PERE QUART (Rambla 69). La convocatòria està oberta a tots els professionals periodistes que treballen o viuen a Sabadell. Per tant, i davant la impossibilitat de tenir els mails de tots, us preguem que feu córrer la cita entre tots aquells que cregueu que els pot interessar.

Per [a] qualsevol dubte, estem a la vostra disposició."

El tercer sector comunica la mar de bé

I és que això és, entre altres coses, un bloc sobre periodisme o, més ben dit, sobre el seu exercici --incloent-hi la comunicació corporativa. Avui em ve de gust --per no dir que em dóna la gana-- explicar-vos que fer de cap de premsa d'una institució mitjana que subvenciona cada any unes 1.500 entitats petites, mitjanes o grans de l'anomenat tercer sector et proporciona una talaia privilegiada de la gestió de la comunicació en aquestes organitzacions, que, d'un temps ençà --ho sé, ho noto--, progressa adequadament, és a dir, es va professionalitzant.

¿Una anotació meva sobre praxi de la comunicació corporativa en clau positiva, esperançadora, cofoia? Doncs sí. No us fregueu els ulls, no: no somnieu pas. Optimisme. En aquest cas, justificat.

Sovint, curiosament, fins i tot, ho fan millor --amb més professionalitat, amb més brillantor-- algunes organitzacions molt modestes amb un departament o responsable de premsa no remunerat, militant, il·lusionat, motivat, voluntari --sempre format i experimentat, però, s'entén--, que no pas altres d'enormes que tenen un grapat de comunicadors en nòmina. Amb això no vull dir que totes les entitats sense ànim de lucre tinguin controladíssim aquest aspecte tan objectivament fonamental de la seva activitat, no: malauradament, som molt lluny, encara, d'aquest panorama idíl·lic, i, per tant, encara hi ha molta feina a fer. Déu n'hi do, però, del tram que (bona part d'elles) han recorregut. Els ho hem de reconèixer.

I acabo amb un "necessita millorar". Sense ànim d'ofendre sinó a tall de crítica constructiva, necessiten millorar alguns companys de gabinets de premsa o de (mitjans de) comunicació interns o externs. Em refereixo als gens insòlits tècnics, responsables o directius de comunicació, dircoms, caps de premsa o com caram vulgueu dir-ne --el nom no fa la cosa-- d'organitzacions de mides, sectors i naturaleses diverses que no tenen experiència diguem-ne significativa com a periodistes de mitjà, és a dir, que han passat ben pocs dies en una redacció com a víctimes dels pesats --¡pesadíssims!-- dels gabinets. O, en alguns casos, que no han treballat (per) a (quasi) cap mitjà. Cosa que, vulgues que no, es percep d'una hora lluny.

Crec que a aquests col·legues els falta una peça fonamental per entendre el diguem-ne joc comunicatiu i, en definitiva, per fer la seva feina ben feta. I em sembla, també, que no només es tracta d'un problema professional seu sinó, també i sobretot, d'un desavantatge competitiu de les seves corporacions.

(Foto: Viquipèdia.)

¡Surto en una pel·li!

Per deontologia blocaire --no voldria pas ser un Millet de les bitàcoles--, haig d'afegir al títol d'aquesta anotació --aquí: entre línies; d'entrada, però-- un altre complement circumstancial: "...d'esquena". El film es diu Negre Buenos Aires, l'ha dirigit Ramon Térmens, l'ha produït Zip Films i podeu veure'n el tràiler aquí. Es va estrenar el 13 de novembre i, des de llavors, es projecta a tot de sales catalanes, valencianes i madrilenyes; per saber a quins cines catalans la fan, feu un cop d'ull aquí. (Més fàcil, impossible, ¿eh?) Si ja l'heu vist, ¡opineu-ne!

 
Des del departament de Comunicació de Caixa Sabadell --aleshores, de Comunicació i Relacions Institucionals-- vaig gestionar l'any passat la localització d'una escena seva --una denegació de crèdit-- a l'oficina principal de la caixa catalana degana a Barcelona, situada al carrer del Consell de Cent, molt a prop del passeig de Gràcia --a tocar, vaja. El treball amb la productora no va ser senzill ni lleuger, però va valdre --espero-- la pena. Dic que ho espero perquè, de fet, escric d'una cosa que encara no conec: per gentilesa de Zip i amb alguns companys, la veuré demà a la nit al cinema Alexandra barceloní.

Per cert: just l'endemà del rodatge de l'escena en qüestió --un dia intens el fruit del qual són alguns segons en aquesta pel·li que avui us recomano-- m'ingressaven en un hospital. M'hi vaig quedar un mes ben bo i no em vaig treure de sobre el problema de salut fins un any després --aquest últim estiu.

486A74EEYN8C

Acaben de vacunar-me de grip A

(El títol només reflectirà una part de l'anotació, però segur que em porta més trànsit al bloc.) Dallò. Des d'aquest matí duc una tireta --gràcies, TermCat-- al muscle esquerre. El seu únic objectiu és evitar que la goteta de sang que m'ha sortit quan m'han tret l'agulla del braç em taqui la samarreta i, àdhuc --gran adverbi--, la camisa i tot.

Com a membre d'un dels col·lectius de risc --els qui em coneixeu ja sabeu que, entre molts altres defectes, sóc asmàtic--, m'he vacunat de grip A. I no m'he posat malalt ni m'ha passat res estrany. Mort a la llegenda urbana. Ara: el bracet fa mal qual el moc, ¿eh? Com a preu dels anticossos que estic generant, val la pena. No vull que la grip em paralitzi com l'any passat.

Per cert: una salutació, des d'aquí --als blocs, allò de saludar sí que es fa--, als fantàstics professionals del CAP Lepant de Sabadell, l'únic encara no reformat de tota la ciutat. (Paciència: se n'està construint el relleu.) Els meus pares m'han explicat que, quan van venir a viure al barri de Gràcia --ep, barceloninocèntrics: al veïnat sa-ba-de-llenc, no pas barceloní, que es diu així--, a mitjans de la dècada dels 70, l'havien construït com a equipament provisional... Fins fa quatre dies, encara hi havia una moqueta groga preconstitucional que feia venir salivera a qualsevol àcar. Ai, la sanitat pública.

Comunicant el segle i mig de la caixa catalana degana

L'altra part del post, estrictament --ara, sí-- professional, la dedicaré a recomanar-vos que escolteu Via lliure a RAC-1 diumenge a dos quarts de dues o El matí de Catalunya Ràdio dimecres de deu a onze si fa no fa.

Hi sentireu, si em feu cas --feu-me'n, ¿eh?, que passaré llista--, el savi Francesc Serratosa, l'assessor científic de l'exposició Ets únic? Biometria: interactua i descobreix la teva identitat, que ha culminat, amb la inauguració del nou edifici de l'Obra Social, la commemoració del 150è aniversari de Caixa Sabadell. Em toca acompanyar-lo diumenge a la ràdio on "Tots som 1" i dimecres a "La ràdio nacional de Catalunya".

Per gestionar la comunicació periodística de bona part de les accions del 150 --la grandíssima majoria i totes des de l'estiu, sota la marca Obra Social Caixa Sabadell--, he comptat amb el valuós suport de l'agència de comunicació Sigla en general i, específicament, de la Vicky Rico, una molt bona comunicadora corporativa externa de qui he après molt i a qui espero haver aportat coneixement, també. L'experiència ha estat un plaer i formarà part del bagatge comunicatiu amb què afrontaré els apassionants nous temps. ¡Bon capde!

(Foto de Manuel Bustos i Marina Geli: Juanma Peláez. Foto de Manel Fuentes: Catalunya Ràdio.)

Apunts del natural de La Botiga Escudellers

Divendres --sí: divendres; aquest cop sóc poc immediat-- vaig (vam) anar a sopar al restaurant La Botiga Escudellers, que, pel nom, ja us deveu imaginar a quina ciutat i a quin carrer és. Per ser més exactes encara, està situat just al davant de La Fonda. No està sol al món: és de cadena; també en trobareu a l'avinguda de Josep Tarradellas, al carrer de Gandesa i a la rambla de Catalunya --n'hi ha quatre a Barcelona en total, doncs. La informació bàsica sobre l'establiment busqueu-la al seu web; tot seguit, els meus apunts del natural.

 
Quant a la decoració de la casa, vaig escriure a la meva llibreteta: "Tot blanc (fredor minimalista). Vintage nostrat". (Imita, com el seu nom indica, una adrogueria. Baixeu a sopar al celler si voleu estar-hi més tranquils.) Quant al servei que hi vaig (vam) rebre, "Tracte correcte, molt amable fins i tot". Pel que fa a l'ús de la llengua, "Carta en català". (Els cambrers feien l'esforç d'atendre-m'hi o, si més no, entendre-m'hi.) Davant de les tarifes, "Preu assequible: primers a quatre euros, segons a set". (Incloent-hi l'IVA.)

A l'hora de descriure'n la fórmula gastronòmica, vaig gargotejar: "Un altre [restaurant] basat en l'aggiornamento de la cuina diguem-ne catalana de consum". Justifico el diguem-ne amb el llistat del que vaig menjar-hi; un cop més, us ho poso tal com apareix, literalment, al peu de la lletra, a la meva llibreteta: "Aperitiu: cava/copa, braves, croquetes. Risotto verdures. Hamburguesa f/f [farcida de formatge, vol dir això dins el meu llistat d'abreviatures particular]. Cremós iogurt. Mint Splash (infusió)". (Per cert: no es tractava d'unes herbes qualssevol sinó premium: de Sans&Sans. Tanta verdor encara m'eleva l'esperit.)

El menú de migdia hi val 7,95 euros --inclou beguda i postres. Aneu-hi (si voleu): val la pena conèixer-lo. Ah: que no m'ho deixi, sobretot: m'hi (ens hi) convidaven. Gràcies, moltes gràcies, Atrápalo.com. (De qui manllevo el parell de fotos.) L'agència en línia ofereix un menú degustació nocturn en aquest mateix restaurant com el que vaig (vam) menjar-hi per només 13,60 euros, un preu ajustadet. Aprofiteu-ho.

"Las véus dal Pamanu"

¡Bon dia! ¿Us imagineu una telenovel·la espanyola ambientada a Andalusia on tothom parlés castellà de Burgos? ¿Oi que no? Doncs hi ha un país on fem telenovel·les ambientades a l'Alt Pirineu on (quasi) tothom parla català central o, en algun cas, xava i tot. Benvinguts a Catalunya. ¿Què us sembla? (Jo em pregunto què li sembla al Jaume Cabré, també, en la novel·la homònima del qual s'inspira Les veus del Pamano.) 

(A tall de postdata, aprofito l'avinentesa per aplaudir el Roger Coma, la Mar Ulldemolins i, sobretot, el Francesc Orella. I la sabadellenca Montse Germán, clar.)

(Foto: Televisió de Catalunya.)

Mor "Ordint la Trama"

Recordo el dia que vaig rebre un truc per proposar-me de participar en una revista que tot just era un projecte. Doncs bé. Avui començarà a ser un record, només. Com tantes altres publicacions i empreses periodístiques en general --algunes de les quals, locals: ¿recordeu el Sabadell Press?-- en aquests temps difícils, l'Ordint la Trama plega. 

L'ASabadell.cat acaba d'explicar-ho així; us n'enganxo una captura com a il·lustració de l'anotació, feta a correcuita perquè s'ho val i perquè aquesta tarda haig d'acabar una feineta per al Sortim. Si voleu llegir el diguem-ne comunicat de la difunta capçalera sabadellenca, podeu fer-ho aquí. 

Haurem d'eliminar-la, clar, de la Guia de la comunicació sabadellenca, que teniu sempre al vostre abast a la barra lateral del bloc. Com és evident, la mort d'un mitjà de comunicació --de qualsevol-- és sempre, sense excepció, una molt mala notícia. ¿Què en penseu? Que descansi en pau.

Atrápalo.com m'etiqueta de "periodista de cor"

El simpàtic bloc d'Atrápalo.com --concretament, aquesta anotació-- recomana El bloc de Marc Serrano i ÒSSUL.blogspot.com entre els blocs dels usuaris d'aquesta agència en línia. Podeu llegir-ho a l'enllaç de més enrere, però, per si us fa mandra clicar-lo, us enganxo el que diu del bloc i de mi:

4- Marc
http://ossul.blogspot.com/

En el blog de Marc, periodista de corazón, encontrarás todo tipo de noticias  y comentarios de periódicos y de actualidad. Por cierto, si estás aburrido con los proveedores de Internet, te va a encantar el post de “Adéu, Orange”. Como habréis deducido por el título del post, su blog está escrito en catalán, la lengua de su cuidad natal, Sabadell. ¡Entra y opina!

Atenció: per sort o per desgràcia, sóc, en tot cas --jo no ho afirmo ni ho nego--, un periodista de cor, que és el que diu Atrápalo.com, no pas del cor. Matís important. Au. Aviat, més Atrápalo. Paciència.

(Foto: http://www.absolutespana.com/wp-content/uploads/2009/07/400x355_logo_atrapalo-761120.jpg.)

Any nou, capçalera nova

El Marc Serrano Òssul celebra el primer any del seu humil bloc sobre periodisme amb una capçalera nova de trinca. ¿Què us sembla? ¡Ah!: ja podeu seguir ÒSSUL.blogspot.com directament des del Facebook; els feisbucaires visiteu http://networkedblogs.com/blog/el_bloc_de_marc_serrano_i_%C3%92ssul.blogspot.com i cliqueu sobre "Follow". ¡Bon cap de setmana!

A l'hivern, Calafell

Avui us parlaré del diari Avui d'avui divendres o, per ser més exactes, del seu suplement de cap de setmana, Sortim, on col·laboro des del 2006 i que, d'uns mesos ençà, edita Prisma Publicaciones, la divisió de revistes del Grupo Godó, propietari de La Vanguardia. Resulta que aquest cop --avui divendres-- (em) publica un bonic reportatge sobre el rerepaís de Calafell titulat Rere la sorra i basat en una de les rutes d'aquesta guia. ¿Sabíeu, per exemple, que s'hi amaga un poblat medieval abandonat anomenat Montpaó? Jo no en tenia ni la idea més remota i ho he descobert gràcies a aquest treball. Si us en cau un a les mans o --¡oh!-- el compreu --preu mòdic: un euro deu--, hi veureu fotos com les que il·lustren aquesta anotació matinal, obra, per cert, de Jack Ristol. Bon divendres de faves tendres a tothom i, també, bon cap de setmana, ja.

La "B-30" em pregunta sobre valor afegit i RSC

Pregunta aquest mes la simpàtica B-30 --subtitulada, amb encert, La revista econòmica del Vallès-- a un seguit de ciutadans anònims què entenen per valor afegit i si les empreses han de tenir o no més implicació social. Resulta que un d'aquests sis professionals vallesans que la publicació mensual enganxa per a l'enquesta en qüestió sóc jo mateix. Espero no haver-hi caigut (massa, del tot) en els tòpics tronats i tòxics --sempre políticament correctíssims, però, clar-- que tant abunden sobre aquestes dues qüestions. Jutgeu-ho, si voleu, vosaltres mateixos. En aquest cas, sigueu crítics, ¿eh?, i corrosius i tot si cal. ¿Què us sembla, per exemple, la cara de mestretites que gasto a la foto? Au. Bon cap de setmana.

Adéu, Orange

Sabadell, Cataluña, 30 de octubre de 2009

Amigos de Orange,

Os comunico formalmente y, a petición vuestra, tal y como se hacía antes de Internet –por escrito– que he decidido prescindir de vuestro servicio de ADSL, del que –todo hay que decirlo– no tenía queja remarcable. El motivo de mi baja es vuestro precio definitivo, que, como bien sabéis, es poco competitivo teniendo en cuenta los que ofrece la competencia. Total: que os dejo y me paso a Ono.

Por cierto: mi nombre es Marc Serrano i Òssul, mi teléfono fijo es el 93 xxx xx xx y mi DNI, del que os adjunto una triste fotocopia, es el xx.xxx.xxx-X. Creo que no me dejo nada. (¿Verdad?)

Oh. Aprovecho la ocasión para quejarme de tener que hacer esto a la antigua, lo cual es engorroso, y, también, para pediros un poquitín más de respeto hacia la diversidad lingüística de España: vuestros miles de (ex) clientes de este estado que no hablamos castellano sino catalán, vasco o gallego quisiéramos que nuestro (ex) proveedor de Internet nos atendiese en nuestra lengua propia, no en la suya. También por esto me despido de vosotros y me voy. Qué lástima, pero adiós.

O, como decimos millones de vuestros (ex) parroquianos, adéu. Se entiende, ¿no?

Muy atentamente,

Marc Serrano i Òssul

GPS [Gremi de Periodistes de Sabadell], sí, però...

Gràcies a la benevolència d'Ono, trenco el meu silenci blocaire (o blogaire) per comentar-vos que corre la brama --ui, ui-- que s'està gestant la constitució oficial del Gremi de Periodistes de Sabadell (GPS). Perfecte. Ho aplaudeixo. Me n'alegro i, si els companys m'hi volen, m'hi adheriré amb hooliganisme i tot. Visca. Com tots els qui exerceixen un mateix ofici --el que sigui-- a qualsevol ciutat del món, els periodistes sabadellencs tenim el dret i el deure, quasi, d'ajuntar-nos per defensar-nos i manifestar-nos públicament com a col·lectiu corporatiu i corporativista. I em refereixo a tothom: informadors de mitjà i/o de gabinet, joves o grans, exiliats o no a mitjans de fora de la república independent de Sabadell i de totes les vetes polítiques. (L'únic límit que un servidor hi posaria fóra que els aspirants a formar part d'aquest nonat GPS tinguessin aval acadèmic. Sé que és políticament incorrecte defensar aquesta posició --molts bons periodistes no són llicenciats en periodisme i molts de mediocres, sí--, però és la meva i, per tant, l'exposo i la defenso sense vergonya i sense fonamentalisme, tampoc. Crec fermament que això nostre és un ofici en què cal, com a qualsevol altre, base teòrica i mili pràctica. A cals metges o a cals arquitectes, el que dic és una obvietat --¿deixaríeu que un dentista sense títol us arrenqués un queixal?--, però, a casa nostra, per desgràcia, no.) Ateses la situació del mercat, la percepció social i institucional de la nostra tasca al Principat i a la Manchester catalana i la naturalesa del Col·legi de Periodistes de Catalunya (CPC), em costa d'entendre que hàgim trigat tantíssim a adonar-nos que unir-nos és realment just i necessari. Al febrer ho suggeria en aquest mateix bloc. GPS, doncs, sí, clar que sí, però permeteu-me que faci la pregunta del milió als tots els qui (també) en formareu part: GPS, ¿per (a) què? Opinions, al bloc, sisplau, que encara hi ha qui no té Facebook... (Per cert: m'agrada que vagi imposant-se a poc a poc, que vagi guanyant adeptes, però això de "GPS" té copyright, ¿eh?, i fa força temps que ho escampo, tot i que aquesta anotació sigui, si no m'erro, la primera referència a Google del sintagma "Gremi de Periodistes de Sabadell". Queda dit. Escrit, vaja. Àpali.) (Parlant de propietat intel·lectual, he extret la imatge de l'anotació, la bandera de la meva pàtria xica, d'aquí. )

La mà dreta del doctor Broggi

Càlida. Ferma. Segura. Talment com la de qualsevol cirurgià, vaja. (Com la del que em foradava el llombrígol amb cura al juny, posem per cas.) El que passa és que la seva, de mà dreta, té 101 anys. L'eminent doctor Moisès Broggi ha estat avui a Caixa Sabadell, on ha pronunciat aquesta conferència. A banda del mitjà que us acabo d'enllaçar, el simpàtic Avui Sabadell, que aviat publicarà a la contraportada l'entrevista que li ha fet la Cristina Farrés, i de la seva edició nacional --l'Avui de tota la vida--, se'n feien ressò El Periódico, El Punt i el Diari de Sabadell, i, al seu matinal, A bona hora, que presenta l'Aura Costa, Ràdio Sabadell l'entrevistava avui, també. Molt intensa, aquesta rentrée, que en diuen, a la caixa catalana degana, on compaginem l'avenç del procés de fusió amb els últims actes del 150è aniversari de l'entitat. A banda d'això, quan sóc a casa, lliuraments del Cuina --abans, Descobrir Cuina-- i del Sortim de l'Avui, on torno a col·laborar amb una certa assiduïtat. I la resta de la vida, clar, que també exigeix el seu temps i també té la seva gràcia. Per això feia dies --molts, massa-- que no actualitzava el bloc, per la qual cosa us demano disculpes amb la mà al cor: seré més diligent, ho prometo. Salut. Foto: joanducros.net. Actualitzacions Dj., 8 h -- Escolteu aquí l'entrevista de Ràdio Sabadell a Broggi. Dj., 16.30 h -- I llegiu aquí la de l'Avui Sabadell, ja publicada. Dv., 22 h -- L'avui.cat ha posat avui a portada l'entrevista de Cristina Farrés al doctor Broggi. I el patriarca dels metges catalans hi ha arrasat: la peça més llegida del dia --podeu veure-ho a la captura adjunta-- i ni més ni menys que 418 comentaris de lectors a hores d'ara. Déu n'hi do.

Tres nous restaurants sabadellencs on heu d'anar a sopar ("Cupatges", agost-setembre del 2009)

AL TANTO QUE VA DE CANTO

Compte, que va de gairell

El Sant Jordi del 2006 l’amo de l’antic La Mossegada –ara hi ha son germà– obria un “bar-vinoteca” doblement vintage amb “coses per menjar”, si bé “l’etiqueta” i els controls d’alcoholèmia n’han atenuat el toc comercial. La frase feta que el bateja no és normativa, però acceptem vaixell: uneix tanto (ració) i decanto –de decantar– malgrat que la clientela, àmplia i fidel –una gran família d’“entesos”–, l’ha convertit en El Tato..., àlies de Carles Ruiz Casas, propietari a part de marit, germà i oncle de la resta de l’equip. S’hi beu bon vi, sobretot català i de cellers petits –50 referències en “moviment constant”–, i europeu i exòtic, també; s’hi menja foie, quiche o altres delicadeses self-made com una papillota de mongeta tendra amb ibèric i roquefort, i s’hi fan tastos “sense tecnicismes”.

Preu: Dinar: 20 €. Sopar: 25 €. Ampolla: 9-50 €.

Adreça: Sant Pau, 37. Sabadell.

Web: www.altantoquevadecanto.com.

Telèfon: 93 726 21 77.

Horari: De dl. a dv. de 9 a 17 h, dj. i dv. de 21 a 0 h (per encàrrec), i ds. (grups).

BOHÈMIA

Carta blanca

La capital del Vallès Central era òrfena de restaurants romàntics fins que Marc Ribas Beltran i la brasilera Sávannah Otero, maridatge amic de maridatges, van obrir-hi aquest l’abril de l’any passat. Dividit en cocteleria i sala, i d’un blanc immaculat, l’establiment és d’alçada, però us mira als ulls, no per sobre de l’espatlla: a part de la carta, amb perles com el filet, que alimenta el menú, busca “coses maques” per menjar (peix i marisc, principalment, i fondues) i per beure (Tierra Incógnita, Santiago Roma, Piérola, Vi de Gel). La seva cuina és de matriu autòctona, però, com que el xef, Gaetan Parpillon, és francès, excel·leix en foie –en farceix un ravioli gegant– i en postres gal·les. La carta de vins la hi encapçalen una trentena de negres –castellans, sobretot–, una vintena de caves i una quinzena de còctels.

Preu: Menú: 13,38 €. Carta: 30 €. Grups: de 30 a 60 €. Ampolla: 6,5-40 €.

Adreça: Avinguda de l’Onze de Setembre, 152. Sabadell.

Web: www.restaurantbohemia.com.

Telèfon: 93 716 22 35.

Horari: De dt. a dg. de 13 a 17 h i de dc. a ds. de 21 a 2 h.

CONTRAST

Joves i complidors

Diuen que promet. I compleix. Si bé el guanya la cap de sala, Cristina Corral, de 21 anys, el xef ceballut Jordi Gabaldà és joveníssim –un quart de segle pelat–; tot i això, va passar per Can Fabes, la Costa Brava i Roma abans d’inaugurar, al gener, un restaurant de “cuina catalana creativa”, diu, que és “la realització d’un somni i la feina de preparació durant anys”. Com ho ha aconseguit? “El secret i la filosofia és rodejar-me de gent que s’ho passi bé en aquesta feina, ja que jo sóc el primer que hi gaudeixo”, se sincera. En sobresurten els aperitius, que és on Gabaldà va més enllà a l’hora de rellegir el receptari ancestral, i, si us agraden les sorpreses i els maridatges, el menú Sensacions –el degustació. A la carta de vins d’aquest “espai de Bacus”, deu de blancs, 11 de negres, tres de rosats i tres caves; quasi tots, de casa.

Preu: Menú: 15 €; menú paella (dijous): 14 €. Carta: 30 €. Menú Sensacions: 30 €. Ampolla: 6-28 €.

Adreça: Pare Sallarès, 19. Sabadell.

Web: www.restaurantcontrast.com.

Telèfon: 93 725 17 33.

Horari: De dt. a dg. de 13.30 a 16 h i de dt. a ds. –a l’estiu, de dt. a dg.– de 20.30 a 23 h.

(Cupatges, agost-setembre del 2009.)

(Fotos: Adel Pereira / Sávannah Otero / Meritxell Serra.)

Ressaca televisiva de la festa major de Sabadell

Aprofito la Diada Nacional --relativa o pertanyent a una nació: la catalana-- per --tard, que val més que mai-- vomitar al bloc alguna captura casolana de la retransmissió de l'aixecada de castells de festa major (de Sabadell) per la tele local, Canal Català Vallès, que diumenge vaig tenir el plaer de capitanejar juntament amb la jove periodista ebrenca Desi Forcadell. Gràcies al mitjà per la seva confiança i als qui m'heu dit que us va agradar per la vostra benevolència.

Val a dir que vam comptar amb la col·laboració de la comunicadora sabadellenca Anna Majó, exenxaneta dels Castellers de Sabadell, els Saballuts --haurien de dir-se, si tots plegats respectéssim un pèl més la nostra llengua, Ceballuts-- i, també, excompanya d'escola, aquell Sant Nicolau petitburgès dels anys 80 i 90 que ha marcat tant alguns sabadellencs que rondem la trentena. (¿Oi?) Podeu llegir la crònica de la diada castellera aquí o aquí. (O, fora dels mitjans de comunicació convencionals, dins el món casteller local, aquí o aquí.) Bon 11-S a tothom.

Urgent: últim dia perquè, si us plau --si no, doncs no--, voteu el bloc als Premis Blocs Catalunya

¡Voteu el meu bloc avui als Premis Blocs Catalunya abans de demà dijous (incloent-l'hi), sisplau! ¡Demà dijous s'hi acaba el sufragi! Per fer-ho, cliqueu sobre aquest enllaç directe i escriviu-hi el vostre correu electrònic. I una cosa més que és importantíssima: hi rebreu un missatge amb un enllaç que haureu de seguir per confirmar el vostre vot. Fins llavors, no serà comptat com a vàlid. (¡Compte!: pot ser que vagi a parar a la carpeta de correu brossa.) ¡Moltes gràcies i salut!

[Fins aquí, el que ja havia posat --amb massa entusiasme, potser-- al Facebook, on no em cabia l'agraïment als qui ja em vau permetre quedar finalista al primer concurs de blocs sabadellencs Clica per Sabadell tal com podeu llegir, fora d'[El bloc de Marc Serrano i] ÒSSUL.blogspot.com, en aquesta nota de premsa de l'Ajuntament de Sabadell o en aquesta anotació del bloc VallèsActual. Doncs això: mercès un altre cop.]

Aquest bloc (i jo mateix), al diari "Avui" d'avui

¡Bon dia! Concretament, la fotoanotació de fa uns dies en què denunciava (gràficament) que el franquisme s'homenatja al nomenclàtor de l'illa canària on estiueja ZP --Lanzarote. Llegiu-ne la versió paper aquí o la versió web, idèntica, aquí. O compreu el diari Avui en un quiosc, que tampoc no passa re: el quiosquer no mossega i el preu del que us hi vendrà no és pas prohibitiu, tampoc. Gràcies a la col·lega Sílvia Barroso per haver-me atès amb cortesia i per haver transformat en notícia el material que li he ofert. Ara bé: això no és tot. El diari m'havia promès que citaria el meu suggeriment i que enllaçaria el meu bloc a la notícia --almenys, al web, entenc-- a banda de signar-m'hi les fotos, però, ara com ara, només ha fet aquesta última cosa --les dues primeres, no--, la qual cosa, francament, m'ha decebut força. (Les coses cal dir-les tal com són, sense maquillatge.) La notícia de la versió paper ja està impresa, però els companys del rotatiu barceloní encara poden fer complir a la digital les dues primeres promeses. A veure si és veritat: al Cèsar, el que li pertany, sisplau. Gràcies. Ampliació L'Avui.cat ha rectificat: em cita i m'enllaça a la notícia, al final de la qual ha afegit: "Totes les fotografies són cedides per Marc Serrano, que ha estat testimoni de la permanència d'aquests vestigis aquest mes d'agost". Ara, sí. ¡Moltes gràcies!

"¿Què és, això que puja?"

Feia un parell d'anys que no lluïa l'acreditació municipal sabadellenca de festa major. (Us fotografio l'actual. Això sembla més aviat un fotobloc, últimament.) Tot i que no formo part de la diguem-ne plantilla de Ràdio Sabadell des del 2003, vaig col·laborar-hi fins al 2007; entre altres coses com l'espai Més enllà de la Mola, vaig retransmetre-hi un grapat de cops l'entranyable diada castellera de festa major, que em continua semblant una de les seves gràcies principals: els castells són espectacle, tradició, equip, exigència... Aquest any, amb la jove periodista Desi Forcadell --és la del mig--, hi tornaré, però per al programa especial de Canal Català, que, per cert, té canal a YouTube i es pot veure per Internet. No serà, tampoc, però, el primer cop: vaig ocupar-me de la cosa castellera per a Canal 50 --abans es deia així-- durant la remota festa major del 1998 o, potser, del 1999. (Francament, no ho recordo gaire bé.) Fa 11 anys que vaig incorporar-me com a humil becari a la tele local, però em fa l'efecte que va ser ahir. I ho sostinc: va ser ahir.

LanZParote franquista

Any --com a mínim-- 2009. Als carrers i a les places de diverses poblacions de la meravellosa illa canària on, per tercera vegada, ha estiuejat el president del govern espanyol, el socialista José Luis Rodríguez Zapatero, continua havent-hi plaques com aquestes. I en abundància, a més a més. Us en dono fe. (Les fotos són meves, sí.) ¿Què en penseu? ¿Us imagineu una situació semblant a Alemanya o a Itàlia, posem per cas? Si no us fa re, us agrairé que opineu, si voleu fer-ho, aquí mateix, al bloc, però feu el que us vingui de gust, clar. Bon curs.

L’Obra Social Caixa Sabadell, pionera entre les caixes catalanes en l’ús de Twitter com a canal oficial

Caixa Sabadell és la primera caixa d’estalvis catalana que –concretament, des de la seva Obra Social– utilitza la xarxa de microblogging Twitter com a canal oficial. Pot, així, participar en la conversa global amb el seus clients, usuaris i beneficiaris, i, de fet, amb tots els membres d’aquest servei. Ho fa a través de dos perfils: en català i en castellà. Sensacionaaal! Aquesta aposta decidida de l’Obra Social de la caixa catalana degana per les xarxes socials es plasma aquest estiu en el microlloc web sensacionaaal.cat, a través del qual sortejarà tres viatges en el globus aerostàtic de Caixa Sabadell entre els internautes que s’inscriguin al seu web corporatiu o n’actualitzin el perfil. L’Obra Social Caixa Sabadell fa créixer així la seva comunitat virtual i pot atendre’n cada membre segons les seves preferències, i, paral·lelament, els convida a relacionar-s’hi a través dels seus perfils al web 2.0. En aquest sentit, el web de l’entitat ha creat aquest estiu un servei d’alertes mitjançant el qual l’usuari interessat en un acte en concret rep un correu electrònic que l’hi recorda el dia anterior. Una Obra Social 2.0 D’un temps ençà, com altres corporacions de tots els sectors, l’Obra Social Caixa Sabadell té presència oficial a l’anomenat web 2.0. A Facebook, té perfil i dos grups oficials (Amics de l’Obra Social Caixa Sabadell i Caixa Sabadell Etnival, amb 1.116 fans) i un d’espontani. A YouTube, té, també, canal oficial, i el vessant estrictament financer de Caixa Sabadell també hi té presència oficial. De la mateixa manera, disposa de compte a Flickr i a MySpace, i promou les seves activitats a Second Life –actualment ofereix la possibilitat de pujar al seu globus aerostàtic virtual a l’illa de Barcelona Virtual, el proveïdor de la institució a Internet. L’entitat també manté un bloc corporatiu genèric i un altre que reflecteix l’activitat del seu centre ambiental. [Sapigueu, si voleu, què se'n diu a Internet.]