Unnim se m'emporta a Terrassa

Post egocèntric; aviso. I fet a raig. Des de finals del 2001, des que vaig acabar la carrera, des que vaig tornar del meu viatge iniciàtic pel Perú i altres països llatinoamericans, durant nou anys (els dos de Ràdio Sabadell i els set de Caixa Sabadell), he estat un privilegiat que va a treballar a peu. He assumit, certament, altres projectes professionals paral·lels més o menys remots, tant periodístics com de comunicació corporativa (periodisme de font), però la feina de cada dia, la de debò, l'he tingut sempre a tocar de casa: a Sabadell.

A partir de demà, com quan estudiava periodisme a l'Autònoma (1997-1999) o a la Pompeu (1999-2001), com quan treballava a la SER (2000), aniré treballar amb tren; amb una diferència: ara serà la Renfe. Unnim, la caixa que suma, se m'emporta a la seva subseu terrassenca, on estan ubicades les dues unitats on col·laboro més estretament: la nova direcció d'Obra Social, on estic enquadrat com a responsable de comunicació, i el departament de Comunicació i Mitjans (de comunicació). 

Al primer departament m'acompanya, també des de l'Obra Social sabadellenca, Eva Abellan, mestressa de la imatge i la difusió del vessant social de l'entitat. Cap al segon ja s'han traslladat, fa dies, des de Sabadell, els companys Belén Latorre, Xavi Gassó i Raquel Paredes, també excol·legues meus d'unitat a la caixa catalana degana. Lloc de treball nou, vida nova. ¿No em desitgeu sort? Un "m'agrada" també compta. Continuarà.

(Foto: Google.)

No m'he mort (encara)

Em fa una mica de vergonya no haver escrit durant tantíssims dies --callava, blocairement parlant, des del 22 de gener. I em sorprèn que el bloc hagi assolit el seu rècord a Cercabloc precisament el mes que només hi he fet dues anotacions. El fet és que esteu llegint el vuitè bloc sobre periodisme dels que es fan i es desfan en català i el directori en qüestió --exhaustiu i seriós, val a dir-ho-- té controlats. El vuitè de 38. 

I, fet l'autobombo, ara faré la pilota a la meva companya Eva Abellan, responsable de publicitat i canals propis de l'Obra Social Caixa Sabadell, que l'altre dia em deia que és entre els primers twitters de Sabadell --ja ho precisaràs als comentaris, Eva. Això del Twitter és una altra de les sectes que --com el mòbil, el bloc o el Facebook, sense els quals no podria viure-- he jurat que no abraçaré. A veure si és veritat.

Com que aquesta bitàcola recull, a grans trets, el que vaig fent com a comunicador corporatiu i com a periodista freelance, hi faré, ara, una mica de balanç, molt breument, d'aquestes primeres setmanes del 2010.

A Caixa Sabadell --que, com sabeu, és a la recta final de la seva integració amb tres altres caixes d'estalvis catalanes--, m'ha enriquit especialment treballar en la comunicació externa de diverses accions amb els tècnics de comunicació d'institucions com la Diputació de Barcelona (Marquet de les Roques), el Departament d'Economia i Finances de la Generalitat (jornada Economia 2010. Perspectives), l'Ajuntament de Vic (renovació de la casa Comella, seu del Casino de Vic; la roda de premsa és dimecres) o  ESADE (guies d'RSC per a pimes catalanes del sector de l'hoteleria). I me'n deixo, però ja n'hi ha prou.

Pel que fa a les col·laboracions, la meva etapa com a membre de l'equip del suplement Sortim del diari Avui s'ha acabat o, més ben dit, s'ha tornat a acabar --el 2008, quan encara se n'ocupava l'empresa Select, s'havia interromput, i el 2009, ja a Prisma, havia renascut, l'etapa. M'ha sabut greu perquè hi col·laborava quasi des del seu naixement, pels volts del 2006, i per la circmstància que ha motivat el canvi: com sabeu, El Punt ha comprat l'Avui, i això vol dir, entre moltes altres coses, que els suplements que fins ara li feia el Grup Godó ara se'ls fa ell mateix --El Punt, vull dir-- des de Girona (m'enamora. Gran sardana).

El Sortim no mor sinó que es fusiona, per dir-ne així, amb el Punt de Festa i, paradoxalment, guanya força: cada divendres l'encartaran totes dues capçaleres, d'ara endavant. ¡Llarga vida i molta sort! Se les mereix.

Això del Sortim, on m'agradaria tornar a escriure algun dia, ha arribat acompanyat de col·laboracions noves: estic preparant, per a Time Out, un reportatge sobre xocolata (desfeta, sobretot) a Barcelona. (Si, als comentaris, voleu suggerir-me pastisseries, xocolateries, granges o restaurants barcelonins o de la primera corona metropolitana que hi excel·leixin, us ho agrairé. Com menys cèntrics i menys coneguts siguin, millor.)

També, és clar, mantinc les ressenyes de restaurants nous --"Acabats de sortir del forn", es diu la secció-- a la revista Cupatges, l'única en català sobre el món del vi, i, una mica lluny del periodisme --es tracta d'una tasca de redacció, més aviat--, estic treballant en un parell d'articles sobre mitjans de comunicació --el 2009 ja vaig fer-ne una bona colla sobre gastronomia i sobre llengua-- per al portal de cultura catalana que el departament del conseller Tresserras ha encarregat a Ara.

I ja està. O, com deia la gran Mayra Gómez Kemp, "hasta aquí puedo leer". Gràcies per haver-hi arribat.

(Foto: Berta Tiana / Obra Social Caixa Sabadell.)

El tercer sector comunica la mar de bé

I és que això és, entre altres coses, un bloc sobre periodisme o, més ben dit, sobre el seu exercici --incloent-hi la comunicació corporativa. Avui em ve de gust --per no dir que em dóna la gana-- explicar-vos que fer de cap de premsa d'una institució mitjana que subvenciona cada any unes 1.500 entitats petites, mitjanes o grans de l'anomenat tercer sector et proporciona una talaia privilegiada de la gestió de la comunicació en aquestes organitzacions, que, d'un temps ençà --ho sé, ho noto--, progressa adequadament, és a dir, es va professionalitzant.

¿Una anotació meva sobre praxi de la comunicació corporativa en clau positiva, esperançadora, cofoia? Doncs sí. No us fregueu els ulls, no: no somnieu pas. Optimisme. En aquest cas, justificat.

Sovint, curiosament, fins i tot, ho fan millor --amb més professionalitat, amb més brillantor-- algunes organitzacions molt modestes amb un departament o responsable de premsa no remunerat, militant, il·lusionat, motivat, voluntari --sempre format i experimentat, però, s'entén--, que no pas altres d'enormes que tenen un grapat de comunicadors en nòmina. Amb això no vull dir que totes les entitats sense ànim de lucre tinguin controladíssim aquest aspecte tan objectivament fonamental de la seva activitat, no: malauradament, som molt lluny, encara, d'aquest panorama idíl·lic, i, per tant, encara hi ha molta feina a fer. Déu n'hi do, però, del tram que (bona part d'elles) han recorregut. Els ho hem de reconèixer.

I acabo amb un "necessita millorar". Sense ànim d'ofendre sinó a tall de crítica constructiva, necessiten millorar alguns companys de gabinets de premsa o de (mitjans de) comunicació interns o externs. Em refereixo als gens insòlits tècnics, responsables o directius de comunicació, dircoms, caps de premsa o com caram vulgueu dir-ne --el nom no fa la cosa-- d'organitzacions de mides, sectors i naturaleses diverses que no tenen experiència diguem-ne significativa com a periodistes de mitjà, és a dir, que han passat ben pocs dies en una redacció com a víctimes dels pesats --¡pesadíssims!-- dels gabinets. O, en alguns casos, que no han treballat (per) a (quasi) cap mitjà. Cosa que, vulgues que no, es percep d'una hora lluny.

Crec que a aquests col·legues els falta una peça fonamental per entendre el diguem-ne joc comunicatiu i, en definitiva, per fer la seva feina ben feta. I em sembla, també, que no només es tracta d'un problema professional seu sinó, també i sobretot, d'un desavantatge competitiu de les seves corporacions.

(Foto: Viquipèdia.)

Acaben de vacunar-me de grip A

(El títol només reflectirà una part de l'anotació, però segur que em porta més trànsit al bloc.) Dallò. Des d'aquest matí duc una tireta --gràcies, TermCat-- al muscle esquerre. El seu únic objectiu és evitar que la goteta de sang que m'ha sortit quan m'han tret l'agulla del braç em taqui la samarreta i, àdhuc --gran adverbi--, la camisa i tot.

Com a membre d'un dels col·lectius de risc --els qui em coneixeu ja sabeu que, entre molts altres defectes, sóc asmàtic--, m'he vacunat de grip A. I no m'he posat malalt ni m'ha passat res estrany. Mort a la llegenda urbana. Ara: el bracet fa mal qual el moc, ¿eh? Com a preu dels anticossos que estic generant, val la pena. No vull que la grip em paralitzi com l'any passat.

Per cert: una salutació, des d'aquí --als blocs, allò de saludar sí que es fa--, als fantàstics professionals del CAP Lepant de Sabadell, l'únic encara no reformat de tota la ciutat. (Paciència: se n'està construint el relleu.) Els meus pares m'han explicat que, quan van venir a viure al barri de Gràcia --ep, barceloninocèntrics: al veïnat sa-ba-de-llenc, no pas barceloní, que es diu així--, a mitjans de la dècada dels 70, l'havien construït com a equipament provisional... Fins fa quatre dies, encara hi havia una moqueta groga preconstitucional que feia venir salivera a qualsevol àcar. Ai, la sanitat pública.

Comunicant el segle i mig de la caixa catalana degana

L'altra part del post, estrictament --ara, sí-- professional, la dedicaré a recomanar-vos que escolteu Via lliure a RAC-1 diumenge a dos quarts de dues o El matí de Catalunya Ràdio dimecres de deu a onze si fa no fa.

Hi sentireu, si em feu cas --feu-me'n, ¿eh?, que passaré llista--, el savi Francesc Serratosa, l'assessor científic de l'exposició Ets únic? Biometria: interactua i descobreix la teva identitat, que ha culminat, amb la inauguració del nou edifici de l'Obra Social, la commemoració del 150è aniversari de Caixa Sabadell. Em toca acompanyar-lo diumenge a la ràdio on "Tots som 1" i dimecres a "La ràdio nacional de Catalunya".

Per gestionar la comunicació periodística de bona part de les accions del 150 --la grandíssima majoria i totes des de l'estiu, sota la marca Obra Social Caixa Sabadell--, he comptat amb el valuós suport de l'agència de comunicació Sigla en general i, específicament, de la Vicky Rico, una molt bona comunicadora corporativa externa de qui he après molt i a qui espero haver aportat coneixement, també. L'experiència ha estat un plaer i formarà part del bagatge comunicatiu amb què afrontaré els apassionants nous temps. ¡Bon capde!

(Foto de Manuel Bustos i Marina Geli: Juanma Peláez. Foto de Manel Fuentes: Catalunya Ràdio.)

La mà dreta del doctor Broggi

Càlida. Ferma. Segura. Talment com la de qualsevol cirurgià, vaja. (Com la del que em foradava el llombrígol amb cura al juny, posem per cas.) El que passa és que la seva, de mà dreta, té 101 anys. L'eminent doctor Moisès Broggi ha estat avui a Caixa Sabadell, on ha pronunciat aquesta conferència. A banda del mitjà que us acabo d'enllaçar, el simpàtic Avui Sabadell, que aviat publicarà a la contraportada l'entrevista que li ha fet la Cristina Farrés, i de la seva edició nacional --l'Avui de tota la vida--, se'n feien ressò El Periódico, El Punt i el Diari de Sabadell, i, al seu matinal, A bona hora, que presenta l'Aura Costa, Ràdio Sabadell l'entrevistava avui, també. Molt intensa, aquesta rentrée, que en diuen, a la caixa catalana degana, on compaginem l'avenç del procés de fusió amb els últims actes del 150è aniversari de l'entitat. A banda d'això, quan sóc a casa, lliuraments del Cuina --abans, Descobrir Cuina-- i del Sortim de l'Avui, on torno a col·laborar amb una certa assiduïtat. I la resta de la vida, clar, que també exigeix el seu temps i també té la seva gràcia. Per això feia dies --molts, massa-- que no actualitzava el bloc, per la qual cosa us demano disculpes amb la mà al cor: seré més diligent, ho prometo. Salut. Foto: joanducros.net. Actualitzacions Dj., 8 h -- Escolteu aquí l'entrevista de Ràdio Sabadell a Broggi. Dj., 16.30 h -- I llegiu aquí la de l'Avui Sabadell, ja publicada. Dv., 22 h -- L'avui.cat ha posat avui a portada l'entrevista de Cristina Farrés al doctor Broggi. I el patriarca dels metges catalans hi ha arrasat: la peça més llegida del dia --podeu veure-ho a la captura adjunta-- i ni més ni menys que 418 comentaris de lectors a hores d'ara. Déu n'hi do.

L’Obra Social Caixa Sabadell, pionera entre les caixes catalanes en l’ús de Twitter com a canal oficial

Caixa Sabadell és la primera caixa d’estalvis catalana que –concretament, des de la seva Obra Social– utilitza la xarxa de microblogging Twitter com a canal oficial. Pot, així, participar en la conversa global amb el seus clients, usuaris i beneficiaris, i, de fet, amb tots els membres d’aquest servei. Ho fa a través de dos perfils: en català i en castellà. Sensacionaaal! Aquesta aposta decidida de l’Obra Social de la caixa catalana degana per les xarxes socials es plasma aquest estiu en el microlloc web sensacionaaal.cat, a través del qual sortejarà tres viatges en el globus aerostàtic de Caixa Sabadell entre els internautes que s’inscriguin al seu web corporatiu o n’actualitzin el perfil. L’Obra Social Caixa Sabadell fa créixer així la seva comunitat virtual i pot atendre’n cada membre segons les seves preferències, i, paral·lelament, els convida a relacionar-s’hi a través dels seus perfils al web 2.0. En aquest sentit, el web de l’entitat ha creat aquest estiu un servei d’alertes mitjançant el qual l’usuari interessat en un acte en concret rep un correu electrònic que l’hi recorda el dia anterior. Una Obra Social 2.0 D’un temps ençà, com altres corporacions de tots els sectors, l’Obra Social Caixa Sabadell té presència oficial a l’anomenat web 2.0. A Facebook, té perfil i dos grups oficials (Amics de l’Obra Social Caixa Sabadell i Caixa Sabadell Etnival, amb 1.116 fans) i un d’espontani. A YouTube, té, també, canal oficial, i el vessant estrictament financer de Caixa Sabadell també hi té presència oficial. De la mateixa manera, disposa de compte a Flickr i a MySpace, i promou les seves activitats a Second Life –actualment ofereix la possibilitat de pujar al seu globus aerostàtic virtual a l’illa de Barcelona Virtual, el proveïdor de la institució a Internet. L’entitat també manté un bloc corporatiu genèric i un altre que reflecteix l’activitat del seu centre ambiental. [Sapigueu, si voleu, què se'n diu a Internet.]

Porcel, encara

Acabat de tornar dels serveis centrals de la caixa catalana degana --pel camí, he ensopegat amb la pluja, amb dos col·legues i amb dos professors d'EGB mítics--, remenava la biblioteca casolana i, ves per on, l'he trobat en una postada, que és normatiu i que és com a Igualada --i m'imagino que en altres pobles, viles i ciutats dels Països Catalans-- anomenen els prestatges, cosa que desconeixia fins fa poc. Així em dedicava per Sant Jordi a l'idíl·lic Jardí de Caixa Sabadell Baltasar Porcel, que al cel literari sia, un exemplar de Cada castell i totes les ombres, 28è Premi Sant Joan Caixa Sabadell, la seva última obra publicada (fins ara si més no). Formava part del jurat que ha donat el 29è a Jordi Coca i va tornar a Sabadell per últim cop el 29 d'abril.

60.000 euros

El guanyador del 29è Premi Sant Joan Caixa Sabadell, el tercer més ben dotat de les lletres catalanes (60.000 euros), convocat per l’Obra Social Caixa Sabadell i amb edició comercial d’Edicions 62, és l’escriptor Jordi Coca (Barcelona, 1947) per la seva novel·la La nit de les papallones. L’obra retrata la vida nocturna de Barcelona durant els primers 70 i la protagonitza la Carla, una vedet que hi provoca un autèntic capgirament estètic amb les seves creacions enlluernadores i plenes de llibertat. L’Obra Social Caixa Sabadell lliurarà la 29ena edició del guardó al literat barceloní dimarts 16 de juny a les 19.30 h en un acte privat que tindrà lloc al Saló Modernista de Caixa Sabadell (Gràcia, 17. Sabadell) encapçalat pel president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, i presentat per la reconeguda periodista Glòria Serra. Cinc obres a les últimes votacions Guanyadora per majoria entre les 50 obres candidates, la novel·la ha arribat a l’última votació del jurat conjuntament amb Gaspara i jo, de Susanna Rafart, finalista d’aquesta edició. Totes dues n’havien assolit les darreres deliberacions acompanyades de La tercera pau, de Xavier Bertran; Conill amb sajolida, de Joan Comasòlivas, i El sindicalista dropo, d’Emília Llorens (pseudònim). El jurat del 29è Premi Sant Joan Caixa Sabadell de literatura catalana l’integren els escriptors Pere Gimferrer, Vicenç Villatoro i Baltasar Porcel com a guanyador anterior, el lingüista i catalanòfil italià Giuseppe Grilli i, com a secretari, el director de l’Obra Social Caixa Sabadell, Fermí Pons-Pons. En l’edició passada, el Premi Sant Joan Caixa Sabadell va augmentar la seva dotació un 50% fins als 60.000 euros per accentuar el suport decidit de la caixa catalana degana a la creació literària en català. Aquest import, a més a més, és a banda dels drets d’autor i exempt d’impostos, és a dir, net; l’escriptor afortunat, doncs, el rep íntegrament. L’edició comercial de l’obra guanyadora per part d’Edicions 62 tindrà lloc a la tardor i l’edició no venal s’obsequiarà als clients de la caixa, com és tradicional des del 1981, per Sant Jordi. Es tracta de 45.000 exemplars —33.000 en català i 12.000 en castellà— amb paper amic dels boscos. (Versió reduïda de la nota de premsa emesa avui per l'Obra Social Caixa Sabadell. La foto --com l'altra, "Berta Tiana / Obra Social Caixa Sabadell"-- correspon a la roda de premsa que aquest matí ha acollit la Sala d'Actes de Caixa Sabadell barcelonina, situada a Plaça Catalunya; hi apareixen, d'esquerra a dreta, el president de Caixa Sabadell, Salvador Soley i Junoy, i Coca. Per avaluar-ne el ressò mediàtic, feu clic aquí, aquí o bé aquí. Quan TV-3 en publiqui el vídeo en línia, provo de penjar-vos-el. Bon cap de setmana.) Actualització (21.47 h) Al final només hi han penjat, ara com ara --no us hi posaré un TN sencer--, l'insert. Heus-lo ací:

El director de l'Obra Social Caixa Sabadell, Fermí Pons-Pons, al "De bona pell" de Ràdio Sabadell 94.6

Vaig acompanyar-l'hi i volia explicar-vos-ho. El director de l'Obra Social Caixa Sabadell i una de les persones més conegudes de la cocapital vallesana occidental i de la caixa catalana degana, Fermí Pons-Pons, el va entrevistar Jordi Terradas dimecres al programa De bona pell --també té bloc-- de Ràdio Sabadell 94.6, que es dedica a donar a conèixer els prohoms (i les ¿prodones?) sabadellencs. Aprofito l'avinentesa per agrair la bona feina feta al Jordi, al productor de l'espai, el Toni Padilla, i a la seva realitzadora --això de tècnica no m'agrada gaire-- i vella amiga meva dels temps del Canal 50, la Rocío García. Llàstima que el quart d'hora final coincidís amb l'inici del Partit perquè Pons-Pons va fer-hi un balanç objectivament lúcid de la seva vida personal fins a l'actualitat i, també, de la seva trajectòria a la quarta caixa catalana per recursos de clients, i una anàlisi experimentada del paper de les caixes d'estalvis en la societat catalana de l'últim segle i mig en un moment en el qual tothom se n'omple la boca. Segur, però, que us interessa molt més escoltar-ho i jutjar-ho que no pas llegir què en penso; en aquest cas, podeu escoltar --o sentir-- l'entrevista sencera clicant aquí --ho sento: no té enllaç permanent-- o bé, sense floritures, baixar-vos-la aquí. Per cert: enhorabona a Ràdio Sabadell 94.6, on vaig gaudir i aprendre moltíssim del 2001 al 2007 --sap que estic a la seva disposició--, pel seu nou servei de ràdio a la carta, que, personalment --ja sé que no sóc gaire modern--, m'interessa molt més que no pas el de podcàsting, premiat per la Diputació de Barcelona fa un parell d'anys. En teniu més informació aquí i, per si no ho sabíeu, l'emissora de ràdio local és tan 2.0 que fins i tot té presència a Facebook. (També per cert, un servidor de vosaltres no hi és, encara.) (Foto: Toni Padilla.)

M'entrevisten al bloc del "Sabadell, fes clic"

Que és, com deia a l'anotació anterior, el programa de l'Ajuntament de Sabadell de foment de les (ja no tan) noves tecnologies. Doncs això: que m'hi entrevisten. Va proposar-m'ho la tècnica municipal Laura Vinyals --hola, Laura-- i em va semblar perfecte. Amb franquesa, em soprèn en primer lloc i m'il·lusiona en segon que el meu govern local, la Casa Gran, em consideri un dels blocaires sabadellencs més destacats, que el bloc consistorial ha decidit donar a conèixer per començar a fer camí amb motiu del Dia d'Internet. Les dues altres iniciatives incloses a la celebració ceballuda de l'efemèride són un taller de blocs als anomenats espainternet --que, diguem-ho de passada, són possibles gràcies a 72.000 euros de l'Obra Social Caixa Sabadell-- i el primer concurs de blocs sabadellencs Clica per Sabadell, on he inscrit ÒSSUL.blogspot.com (El periodisme era això) i on espero que em voteu i que, si ja ho heu fet, hi torneu. ;-) Crec que tinc dret de quedar-hi en una posició digna: ¿quants altres blocaires sabadellencs posen a la capçalera dels seus blocs respectius una foto de la seva gata, anomenada Arraona? ¿Quants, eh? Ampliació Veig que l'ASabadell.cat se'n fa ressò.

4.000 persones a la 12a Festa de la Primavera, que --aquest any, sí-- han tancat Els Pets

L'Obra Social Caixa Sabadell, que és l'entitat on treballo com a cap de premsa, calcula que la 12a Festa de la Primavera, que ha tingut lloc avui a l'Espai Natura Caixa Sabadell, ha atret uns 4.000 visitants. Malgrat la forta pluja que ha caigut de 10.30 a 11.45 h sobre el centre d'activitats ambientals de la caixa catalana degana, situat al nord de Sabadell, les activitats a l'aire lliure s'hi han pogut reprendre a les 12 h, només ha calgut modificar-ne l'hora i l'emplaçament en dos casos (els balls dels indis de les praderies i el taller de dansa Bollywood), i s'hi han anul·lat, a causa de la pluja matinal, el trenet llançadora, el passeig en carro i l'enlairada del globus aerostàtic. L'hora de més afluència ha coincidit amb l'inici del concert d'Els Pets, que hi obrien la seva gira Els Pets fan soroll i l'actuació dels quals va haver-s'hi de suspendre l'any passat a causa, precisament, de la pluja. Aquest any no ha estat així gràcies a diguem-ne Déu. Us en regalo, com veieu, dues fotos; podeu reproduir-les, clar, però, com correspon a un bloc que funciona sota llicència Creative Commons, citant-ne, sempre, sisplau, el crèdit, que és, en aquest cas, "Marc Serrano i Òssul / Obra Social Caixa Sabadell".

Diumenge "Eduqueu les criatures" amb Els Pets a l'Espai Natura Caixa Sabadell

El programa de Catalunya Ràdio Eduqueu les criatures s'emet diumenge de 9 a 10 h en directe des de l'Espai Natura Caixa Sabadell dins la 12a Festa de la Primavera, que té les cultures del món com a leitmotiv i que s'hi clourà amb un concert gratuït d'Els Pets. (L'any passat no van poder actuar-hi a causa de la pluja.) El programa hi cantarà a les 9.45 h el Bon dia dels de Constantí amb Lluís Gavaldà i el públic. La festa la hi organitza --ho heu endevinat-- l'Obra Social Caixa Sabadell. Podeu llegir-ne la nota de premsa aquí i descarregar-vos-en el programa complet aquí. Avui ja la recomanen als seus lectors tres diaris generalistes: La Vanguardia, l'Avui i el 20 Minutos (pàgina 28). ¿Us la perdreu?

Second Life acull una festa per difondre el projecte de Caixa Sabadell 'Els valors dels diners'

L'Obra Social Caixa Sabadell va organitzar ahir dijous 12 de març a les 20 h una festa a Second Life on va donar a conèixer entre uns 300 usuaris d'aquest món virtual en tres dimensions l'exposició Els valors dels diners. L'economia responsable, que es pot visitar fins al juny a la seva seu (En Font, 1. Sabadell), i les activitats per a famílies que hi organitza els caps de setmana, anomenades Els jocs dels diners. Tot plegat s'inclou als actes de commemoració del 150è aniversari de la caixa d'estalvis.

Economia responsable en una disco L'esdeveniment en línia va tenir lloc a la discoteca de l'illa que l'empresa Barcelona Virtual, proveïdora de la caixa catalana degana, té en aquest popular univers digital o metavers. El propietari de l'illa, el DJ Faithful Pau, hi va presentar als assistents virtuals Els valors dels diners, els actes del 150è aniversari de Caixa Sabadell i el conjunt d'activitats de la seva Obra Social, i l'avatar del seu director, Fermí Pons-Pons, hi va sortejar entre tots ells una consola Nintendo DS. Van poder participar-hi totes les persones que s'haguessin inscrit al grup oficial Obra Social Caixa Sabadell de Second Life i residissin a l'estat espanyol a la seva vida real. Per cada deu minuts que s'haguessin estat a l'illa des de dilluns 9, inici de la campanya de l'entitat, cada avatar va aconseguir cinc dòlars Linden, la moneda virtual de Second Life; un dòlar nord-americà equival a uns 250 dòlars Linden. [Llegiu-ne la nota de premsa a la sala d'ídem de l'Obra Social Caixa Sabadell i la notícia de l'ASabadell.cat, on va ser portada durant unes hores. La meva companya Eva Abellan, responsable d'Obra Social 2.0 de l'entitat, en va parlar ahir al programa Anem per feina de Ràdio Sabadell, amb Albert Castellví, i en parlarà dissabte 21 a L'internauta de Catalunya Ràdio, amb Vicent Partal.]

Govern + 'Gobierno' + Ajuntament + Obra Social

Sé que l'acte va ser fa un mes; ho sé. Sóc conscient que els blocs són, per definició, una cosa instantània i tal; en sóc conscient. Perdó. Em flagel·lo en públic per aquest retard injustificable en temps d'immediatesa extrema. El mes ha estat certament intens, o sigui que m'ha proporcionat material més que suficient per ajornar el post que teniu a les vostres mans virtuals. Fins avui. Només volia reflexionar sobre un dels aspectes invisibles --la majoria en són en essència-- de la comunicació corporativa: la coordinació de gabinets de comunicació de naturaleses i amb interessos diferents que convergeixen en un mateix acte. En aquest cas, es tractava de posar d'acord el del Departament d'Economia i Finances del govern català (Generalitat de Catalunya), el del Ministeri d'Economia i Hisenda del govern central (Gobierno de España) i el del govern local (Ajuntament de Sabadell) des de l'entitat organitzadora: l'Obra Social Caixa Sabadell. No és cap secret que la coincidència a la conferència dels negociadors del famós finançament, Castells i Vegara, era casual; n'havien adquirit el compromís amb anterioritat a la cursa perquè el principat disposi dels (seus) calés que necessita per al benestar de la seva gent i que, d'altra banda, li corresponen a dreta llei... orgànica. Malgrat la cordialitat que va reinar-hi, tampoc no és cap secret que compartir circumstància no devia ser gaire còmode per a un ni per a l'altre. Morbo polític i complexitat institucional em van transformar en una ròtula amable entre els tres governs (nacional, estatal i local). Calia que les quatre institucions implicades projectéssim als mitjans de comunicació una sola imatge de l'esdeveniment i que cadascuna s'hi trobés còmoda i en sortís havent-hi fet el seu paper comunicatiu, havent-s'hi manifestat tal com és. Amb la prudència necessària, crec que els quatre equips de comunicació vam aconseguir-ho i que l'experiència ens va provar. I ho deixo aquí perquè la gràcia és no explicar tot el que hi ha rere una foto. No ho aconsellen, tampoc, el secret professional ni la necessitat de brevetat d'un post. (Fotos: Berta Tiana / Obra Social Caixa Sabadell.)

El secretari d'estat i el conseller d'Economia, dimarts a Caixa Sabadell

El secretari d'estat d'Economia, David Vegara, i el filòsof i professor de la Universitat de Nova York (NYU) Eduardo Subirats intervindran a la jornada Economia 2009. Perspectives, que l'Obra Social Caixa Sabadell organitza un cop més per oferir els primers apunts econòmics i socials de l'any que comença. L'acte el presidirà el conseller d'Economia i Finances, Antoni Castells.

El dimarts 27 de gener a les 19 h a l'Auditori de Caixa Sabadell (En Font, 1. Sabadell) Vegara apuntarà les possibles respostes de la política econòmica a la crisi actual, i Subirats hi plantejarà les diverses opcions per redefinir Europa. A la presidència acompanyaran el conseller Castells l'alcalde de Sabadell, Manuel Bustos, i el president de Caixa Sabadell, Salvador Soley i Junoy. L'acte és gratuït i obert a tothom, però l'aforament de l'espai que l'acull és, evidentment, limitat. (Fotos: Ministeri d'Economia i Hisenda, i Departament d'Economia i Finances.)