Dos nous restaurants de Rubí on menjareu com els àngels

PLATS

Robí

L’inauguraven fa dos anys, “en plena crisi”, que no han notat, diu ell, i l’ajuntament ja els premiava com a millor projecte local de l’any. A la tarja editada per a l’ocasió, l’eixamplenc Jordi Solanes i la rubinenca Àngels Jorba, parella i empresa joves, bregades i viatjades, quasi em fan la feina: no es passen quan l’hi etiqueten de “jove, honest i compromès, amb una cuina fresca i equilibrada, mediterrània i d’arreu; en un espai modern, confortable i tranquil”. És a propíssim de l’estació dels Catalans al cor de la ciutat amb nom de pedra preciosa; s’hi arriba, xino-xano, per la deliciosa i bulliciosa avinguda de Barcelona. Ocupa el cos central de la casa de pagès de la família d’ella.

Cuina creativa democràtica i amb substància. Menú setmanal amb una desena d’entrants variats i quatre segons per “fugir de fregits”, amb un toc d’exotisme i producte de temporada. I, els capdes, “cadascú es fa el seu menú degustació”, explica l’Àngels, amb tres platillos com tallarines de sípia o caneló de cua de bou –cada estació, 17 per triar–, cinc postres com el sublim coulant d’avellana i –ep!– quatre vins per acompanyar-los, liderats pel Moscato d’Asti. L’aparador líquid és una labor de retalls quant a DO –dos Jumilla, per exemple. “De mica en mica, ens anem fent el nostre lloc”, assegura el Jordi, que ja té clients de ciutats veïnes. Bravo per l’aigua descalcificada i osmotitzada.

Preu: Menú: 14,50 €; menú entrants o segon: 10,50 €. Carta: 27,50 €. Ampolla: 9-21,25 €.

Adreça: Llobateras, 61. Rubí.

Web: www.restaurantplats.com.

Telèfon: 935 882 882.

Horari: Obert de dt. a dg. de 13 a 16 h, els i els dv. i ds. de 21 a 23 h, i les nits de dt. a dj. per a grups amb reserva. Tancat els dl.

EL CIBULET

Sí, bolet

L’excursió s’ho val. Els qui hi aterreu amb tren –FGC, línia S1 (Terrassa)– no us penedireu d’haver de creuar la via i la riera fins a la urbanització Sant Jordi Park, de nom ben poètic. (Oi?) El rubinenc Jaime Redondo i la seva dona, la Mari, sabadellenca, són feliços en aquest local “acollidor, pròxim, familiar”, gargotejo in situ. “No és una feina normal”, admet un cuiner amb 28 anys d’ofici a les costelles, durant els quals ha voltat força –fins a Fuerteventura– i ha passat de marmitó a amo d’una marisqueria i, des del 2006, d’aquest establiment. Els dos últims anys hi ha combatut la crisi “pujant esgraons”. El seu repte, atraure vallesans malgrat la poca oferta d’oci de la ciutat: no hi ha ni cine.

I el nom? “Coses de la cunyada.” Abans del traspàs, no evocava França sinó Espanya: es deia La Pata Negra i era d’ibèrics i de Ticket Restaurant. Sense servei de barra ni escurabutxaques i amb un viver de marisc, el seu successor té la “tranquil·litat” que ven qualitat –n’exigeix als proveïdors– tocant més d’una tecla, a un preu raonable i sense abaixar el llistó: “El que pot venir, ve, i el que no, no passa res”, fa el Jaime. Carn gironina a la brasa de carbó vegetal. A la carta de vins, anual, unes 45 referències, força blancs i rosats, sorpreses com els ecològics terraltencs d’Ecovitres i la promesa de renovar-ne els negres –de posar-n’hi més de casa i algun d’internacional. Menús grupals a mida.

Preu: Menú: 13,50 €. Carta: 25 €. Ampolla: 6,90-45 €.

Adreça: Plaça de Josep Sapés i Esmendia, 6-8. Rubí.

Web: www.elcibulet.com.

Telèfon: 935 875 272.

Horari: Obert de dc. a dl. de 13 a 16 h i els dv. i ds. de 20.30 a 23.30 h. Tancat els dt.

(Cupatges, octubre-novembre del 2010.)

(Fotos: cedides.)

[Postdata.— Gràcies per la paciència i per la fidelitat malgrat la meva manca de disciplina dels dos últims mesos —a l'hora d'actualitzar, vull dir. Unnim, Descobrir i assumptes personals ¿colen com a excusa?] 

[Una altra postdata.— He sucumbit a Twitter, també —el que faltava—; m'hi trobareu aquí.]

El 3cat24 i Ràdio Sabadell recomanen aquest bloc. ¡Vegeu-ho i escolteu-ho!

No tinc perdó de Déu. Ja ho sé, ja. Ni excusa. Però provaré d'escudar-me en dues. Primera: els encàrrecs per a Cuina de novembre (megareportatge sobre la llonganissa) i de Cupatges d'octubre (ressenyes de dos restaurants de Rubí --sí, sí: rubinencs-- Acabats de sortir del forn). I segona: la intensitat del primer mes llarg passades les vacances com a membre de l'equip comunicador d'Unnim, la caixa que suma, la comarcal de referència, la de la Banca de Proximitat.

És un fet empíric --demostrable-- que una i l'altra no m'han deixat gaire temps ni calma per gargotejar en aquest bloc més vostre --gràcies per dedicar-hi el vostre, de temps: les vostres visites no s'aturen-- que no pas meu. ¿Cola? Doncs és v'ritat. (I vaig fer anys i he tingut un casament i...) L'anotació anterior, sobre l'inici del curs del Gremi de Periodistes de Sabadell (GPS), ha estat la meva penitència.

Prescripció mediàtica immerescuda

Aquest humil bloc darrerament s'ha posat vermell perquè, encara que no s'ho mereixi gaire --per l'actualització d'aquestes últimes setmanes, no gens--, l'han recomanat dos de mitjans de comunicació (professionals, periodístics; s'entén, ¿oi?).

El 3cat24 va considerar-lo el "Blog del dia" el 18 d'agost. M'ho anunciava així Violeta Sugranyes: "El 3cat24, pàgina web de notícies de TV3 i Catalunya Ràdio, vol mostrar el que es fa a la Blogosfera [sic] catalana i diàriament destaquem un blog amb contingut interessant. Avui dimecres 18 d'agost li ha tocat al teu". El portal de la Corpo va promoure'l als seus comptes de Facebook i Twitter. (I jo, de vacances.) ¡Gràcies!

Ràdio Sabadell hi dedica vuit minuts

L'altra recomanació mediàtica probablement immerescuda no es llegeix: s'escolta. Pitgeu el play, va:

Es tracta del capítol de la minisèrie de reportatges sobre bitàcoles sabadellenques que la versió estival del magazín matinal de Ràdio Sabadell 94.6, l'A bona hora estiu, dirigit enguany per Carles Baldellou, va dedicar el 27 d'agost a aquest humil bloc i, de retruc, a mi. La periodista que el signa és Sandra Rivera. ¡Gràcies, també!

(Foto: isra79 / Isra el.)

Unnim se m'emporta a Terrassa

Post egocèntric; aviso. I fet a raig. Des de finals del 2001, des que vaig acabar la carrera, des que vaig tornar del meu viatge iniciàtic pel Perú i altres països llatinoamericans, durant nou anys (els dos de Ràdio Sabadell i els set de Caixa Sabadell), he estat un privilegiat que va a treballar a peu. He assumit, certament, altres projectes professionals paral·lels més o menys remots, tant periodístics com de comunicació corporativa (periodisme de font), però la feina de cada dia, la de debò, l'he tingut sempre a tocar de casa: a Sabadell.

A partir de demà, com quan estudiava periodisme a l'Autònoma (1997-1999) o a la Pompeu (1999-2001), com quan treballava a la SER (2000), aniré treballar amb tren; amb una diferència: ara serà la Renfe. Unnim, la caixa que suma, se m'emporta a la seva subseu terrassenca, on estan ubicades les dues unitats on col·laboro més estretament: la nova direcció d'Obra Social, on estic enquadrat com a responsable de comunicació, i el departament de Comunicació i Mitjans (de comunicació). 

Al primer departament m'acompanya, també des de l'Obra Social sabadellenca, Eva Abellan, mestressa de la imatge i la difusió del vessant social de l'entitat. Cap al segon ja s'han traslladat, fa dies, des de Sabadell, els companys Belén Latorre, Xavi Gassó i Raquel Paredes, també excol·legues meus d'unitat a la caixa catalana degana. Lloc de treball nou, vida nova. ¿No em desitgeu sort? Un "m'agrada" també compta. Continuarà.

(Foto: Google.)

Nova "Guia de la comunicació sabadellenca" (...i Unnim suma a l'Spotify)

Que, si no m'equivoco, que diria que no, és l'únic directori exhaustiu i fàcilment accessible dels mitjans de comunicació professionals (periodístics, o sigui, no corporatius, publicitaris ni socials) d’àmbit local, és a dir, que difonen notícies --alguna, almenys-- sobre la ciutat, que hi tenen seu i/o que s’hi adrecen de manera clarament prioritària. (El web municipal, per exemple, sí que dedica un apartat al panorama mediàtic local, però és incomplet i està desactualitzat.)

La Guia de la comunicació sabadellenca, una aposta fundacional d'aquest humil bloc pel periodisme de proximitat,  que m'estimo molt, és a la vostra disposició a la barra lateral --una mica avall, ho sé-- o, si ho voleu encara més fàcil, demanant a Google "comunicació sabadellenca" --entre cometes, millor.

Una eina sempre al dia

Fa temps que vaig comprometre'm a actualitzar-la sense badar --a afegir-hi mitjans nous, incloent-hi els filials digitals, a eliminar-ne els vells, i a renovar-ne noms i logos. M'hi poso de nou. Hi faig cinc coses:

1. (Premsa.) Hi actualitzo el logo i el nom de l'Avui Sabadell (paper), que canvia de nom de nou: ara, desvinculat de l'Avui tal com ja us havia explicat, es torna a dir ASabadell.
   
2. (Web.) Hi afegeixo la versió digital, limitada, del Diari de Sabadell, que us presentava fa uns dies.
3. (Web.) N'elimino AeroSabadell.com, de l'amic José Fernández, que perd caràcter local i esdevé AeroTendencias. Més informació, aquí.
4. (Ràdio.) Hi incorporo l'emissora de barri Can Deu FM.
5. (Ràdio.) N'elimino, també, Sensació FM, que va desaparèixer fa mesos --llegiu-ne el comunicat de comiat al seu web-- i AstroRadio FM, que també és història --ara és un programa de diversos canals de TDT.

Esmenes, afegitons, comentaris, benvinguts, com sempre. Quan hi hagi més canvis, els hi aplico.

Unnim, a l'Spotify

Per cert: mentre escric això, em sorprèn al meravellós Spotify una falca d'Unnim, "La caixa que suma", la tercera gran caixa d'estalvis catalana, on, com alguns sabeu, treballo com a tècnic de comunicació (periodista de font), i que començarà a operar com a tal l'1 de juliol, d'aquí a exactament un mes.

Actualització (14/06/2010)

Arran d'una petició del director de la ràdio local, Marc Sabater, afegeixo el servei --més que no pas mitjà-- Ràdio Sabadell 94.6 a la carta a la Guia de la comunicació sabadellenca.

El "Diari de Sabadell" aterra, per fi, a la Internet de segona generació. ¡Visca!

Mai no és tard. O sí; no ho sé. Aquesta setmana ha nascut, des d'un punt de vista institucional i comunicatiu --jurídic, encara no-- Unnim, que, com sabeu, suma Caixa Sabadell, Caixa Terrassa i Caixa Manlleu; no es tracta, però, de l'únic naixement a què els sabadellencs hem assistit: en una altra dimensió --la local-- i en un altre sector --la comunicació--, però just davant de la seu sabadellenca de la nova caixa d'estalvis catalana, tenia lloc un altre part: el Diari de Sabadell estrenava --estrena-- web. O no ben bé perquè l'antic, absolutament 1.0, sense cap contingut periodístic, continua actiu (!).

Amb un disseny força fresc, el nounat espai presenta, és clar, versions curtes --els leads, sovint-- d'algunes de les notícies que publica cada dia, que són, a més a més, comentables i fàcilment compartibles mitjançant serveis diversos gràcies a les simpàtiques icones del capdavall de les anotacions, una prestació que, a nivell local, només oferia l'edició sabadellenca d'ElPunt.cat.

El web estimula la participació dels lectors --la interactivitat, que en diuen-- amb presència a les xarxes socials --un nom que no m'agrada-- Facebook i Twitter, ara tan de moda, i amb enquestes i formularis diversos --tres-- perquè els ciutadans enviïn propostes de notícia, fotos, opinions i suggeriments a l'emblemàtic rotatiu. És un bon començament. Feu-hi un cop d'ull i expresseu el que en penseu lliurement als comentaris.

Tots els RSS dels mitjans de Sabadell

Celebro, especialment, que el nou web del mitjà de comunicació local indiscutiblement líder a la cinquena ciutat catalana disposi de canal RSS. Aprofito l'avinentesa per suggerir-vos que us subscriviu a aquest canal i als dels altres quatre mitjans sabadellencs que en disposen: Ràdio Sabadell, via Acceso; l'ASabadell(.cat), que, per cert, en procés de desvinculació de l'Avui, ha canviat de nom de nou, i que ofereix cada dia un vídeo dels informatius de Canal Català Vallès, del mateix grup empresarial; El Punt, i, last but not least, VilaWeb Sabadell.

La realitat sabadellenca és un mirall trencat del qual heus ací cinc bocins. Si voleu estar al dia del que passa a la ciutat i no us voleu tornar bojos, afegiu aquests RSS al vostre lector de feeds o, com un servidor, per tenir tots els últims titulars en un sol web, a l'iGoogle. Sabadellenquisme obliga.

Tres diferències significatives

Val a dir que, de tots els webs apuntats, el del Diari de Sabadell és a) l'únic sense continguts íntegres; b) l'únic que treballa, quasi exclusivament, en castellà, no pas en la llengua pròpia de Sabadell, i c) l'únic que no fa servir el domini .cat. Els quatre altres mitjans locals dits fan totes tres coses.

A les caixes catalanes, ens Unnim per ser més forts

Quatre àtoms (Caixa Sabadell, Caixa Terrassa, Caixa Girona i Caixa Manlleu) creem una institució financerosocial un[n]imolecular que vol i pot ser --i ja és, d'entrada, des del meu punt de vista, evidentment subjectiu-- la millor caixa de Catalunya i, sense exagerar, del món. Llegiu tot el que els mitjans de comunicació han dit arran de la presentació de la marca UnnimCaixa aquí per als catalans i aquí per als espanyols. O sapigueu què en pensen els blocaires (o blogaires) visitant aquest altre enllaç. També podeu xafardejar el meu mur; els meus amics de Facebook --si no en sou, demaneu-m'ho-- s'hi han esplaiat.

Treballar en la comunicació d'aquesta nova i gran caixa d'estalvis que ahir batejàvem --en el meu cas, en la seva relació amb els mitjans de comunicació-- serà enriquidoríssim; qualsevol nova etapa, amb excepcions escadusseres, apassiona, engresca, il·lusiona els qui gaudim de la feina que fem perquè és la que volem fer. Ara mateix estic fent-ho com a cap de premsa (oficialment, coordinador de comunicació) de l'Obra Social Caixa Sabadell; en un futur immediat, francament, ho ignoro. Ja ho veurem.

Tota la cultura catalana, en un portal

També és emocionant treballar en un altre projecte nacional que està naixent --que  naixerà ben aviat, vaja. Es tracta del portal de cultura catalana que el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat --el govern del país-- ha encarregat a l'editorial Ara, pinyol del Grup Cultura03.

Aquest mes estic enllestint-ne els articles sobre els diaris de referència i els grans grups de comunicació catalans i sobre les agències de notícies que operen al país --aquest matí vull acabar aquest; ara, quan remati l'anotació, torno a posar-m'hi. En fases anteriors, n'he redactat, també, dos articles sobre gastronomia catalana --els dedicats als bolets i als embotits-- i cinc articles de llengua --d'història de la llengua--, que van des del modernisme fins als reptes --per no dir problemes-- de futur d'aquest idioma nostre.

(A la foto, gentilesa de Mutari, el conseller --i exprofe d'un servidor a la UAB-- Joan Manuel Tresserras. El logo d'Unnim és gentilesa de Caixa Sabadell perquè la nova caixa catalana no està constituïda jurídicament, encara.)

Actualització. 12.45 h. Quim Monzó assegura que Unnim "serà un èxit".

Actualització. Diumenge 14, 11.19 h. Rècord absolut de visites al bloc arran del post d'ahir sobre el naixement d'Unnim. Dues coses curioses: els comentaris a l'article de Quim Monzó sobre la qüestió i el post que un company blocaire terrassenc ha fet sobre el meu, de post, arran d'un comentari que ahir feia a una anotació seva a propòsit de la notícia. I també he localitzat un interessant audiobloc que en parla. I un blocaire que l'associa a l'unununi, que es veu que és un element químic. I, finalment, també val la pena que llegiu el que Josep Maria Fonalleras n'escriu avui a El Periódico.

Actualització. Dilluns 15, 17.25 h. Boníssima, la lectura satírica que en fa el Polònia involucrant-hi el mestre Cuní.

Actualització. Dilluns 15, 18.30 h. Interessant, el que en diu David Ros, que es pregunta en aquest post: "¿Estaremos ante el primer caso de lanzamiento de una marca que visualmente puede tener distintas interpretaciones según se mire?".

Actualització. Dimarts 16, 17.20 h. Avui m'he fixat en el que Màrius Serra n'escriu a La Vanguardia --no puc enllaçar-vos-ho; el rotatiu barceloní no ho permet-- i en el que se'n comenta a fòrums de disseny gràfic com ara aquest.

Actualització. Dimecres 17, 21.30 h. A la llengua catalana hi ha una única paraula normativa en què, com a UnnimCaixa, els fonemes [m] i [k] estan en contacte; es tracta de gimcana.

"Notícia que corre de boca en boca"

Així defineix el Diccionari de la llengua catalana --la seva segona edició, la vigent-- (Diec2) de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), l'ens normatiu number one del "bell catalanesc del món", la paraula rumor, que, per cert, tant pot ser masculina com femenina en el nostre idioma. (¿Ho sabíeu, això últim?) Pertany, ens continua informant aquesta font de referència, al "lèxic comú", i es fa servir en frases com ara "Corren rumors de guerra" o bé "El rumor públic l'acusa", que són, hi insisteixo --el periodisme ben fet, l'únic que (em) convenç, (quasi) sempre cita font--, els exemples de la definició que titula l'anotació. La il·lustra, per cert, la tercera imatge que el cercador de tals de Google ens dóna si li demanem que busqui a Internet icones que es refereixin al --o a la-- rumor, rumor, rumor.