A Vic, Clau de Fa i Cal Fusté, dos restaurants nous d'aquells que sí que val la pena visitar

CLAU DE FA

La posada dels atlants

Perquè pertany al complex cultural L’Atlàntida, també nounat: talment com una rosa, es badava per Sant Jordi a l’est del pinyol de la ciutat dels sants. La concessió fa “funció diària” des de l’“assaig general” del 19 de novembre; tot el local (carta, imatge i decoració) juga amb gràcia amb l’argot i la iconografia escènics i musicals. El gestiona un grup que encapçalen Pep Pelfort i Jeroni Vinyet, i que inclou altres “socis treballadors”: Imma Llort, Vicenç Guillem, Àlex Cirer i Oriol Villanueva; cadascun, “no sols especialista sinó fan de la seva àrea”, la qual cosa fa que “el trencaclosques quadri”, per Pelfort, que vol que “L’Atlàntida sigui el teatre del Clau de Fa” en lloc del contrari.

“Treballam només producte fresc”, comenta Guillem, mallorquí, que fa tàndem amb Pelfort per oferir-hi una cuina “artesana amb uns tocs una mica moderns”. De la carta, curta i estacional, subratlla el bacallà gratinat amb pasta miso i el wellington d’ànec confitat amb acord de pera. Ofereix set formatges amb llet crua. De la vintena de vins, hi triomfen el negre montsantí Vessants Xic i el blanc bagenc Bernat Oller. Il·lusionada, l’empresa és 2.0 de veritat: piula els espectacles amb què complementa els estrictament atlàntics, anuncia novetats i atén reserves a Facebook, on té perfil i grup[s] [l'altre, aquí], i, a Flickr, comparteix carta, fotos, grafisme i manifest: “La cuina és una art escènica”.

Preu: Menú: 12 €; de grup: 20-30 €. Carta: 22 €. Ampolla: 7,50-16 €.

Adreça: Francesc Maria Masferrer, 4. Vic (Barcelona).

Web: www.claudefa.cat. Twitter: @claudefavic.

Telèfon: Reserves: 938 893 430. Programació: 606 647 778.

Horari: Obert els dl. de 9 a 17 h, de dt. a ds. de 9 a 2.30 h. i els dg. de 17 a 2.30 h.

Nota: No en formen part des de finals de febrer.

CAL FUSTÉ

“El somni de la meva vida”

El primer que en llegiu –el títol– és el primer que ens en diu, taxatiu, Albert Tomàs, un barceloní vigatanitzat procedent de Gósol (Alt Berguedà), on son pare va néixer a la casa que dóna nom a l’establiment. La família es dedicava a la venda de llegums cuits –son germà en regenta parada al mercat de Felip II–, però ell, enamorat dels fogons, volia tastar-ne aquest altre vessant. Havent-se format, va ser cap de cuina del parador de Viella durant dos anys i, amb la dona, l’Antonia Palacios, va aixecar aquest restaurant de cuina “catalana i casolana”, honesta sense ser antropològica, que obria portes el 30 de juliol i comença a donar-los alegries passada una petita “travessa del desert”.

Exigent, el preocupa la matèria primera i la seva transformació: no arrufa el nas a tècniques recents com la cocció al buit, però es confessa “tradicional al màxim”. Sumant-hi preus ajustats i la dèria de “dignificar el menú”, va fidelitzant clientela. Llueix entrants com cargols a la gormanda o foie amb reducció de balsàmic, ous trencats, arròs caldós de llamàntol, carns com cua de bou, entrecot a la pedra o llengua de vedella a l’estil Ramon, i peixos com vieires i mongetes del ganxet amb oli de nous o llamàntol a la planxa o amb ceba confitada. Entre els 34 vins, majoritàriament negres i catalans, crida l’atenció el Mussefres, de la cooperativa de la Serra d’Almos (Baix Priorat).

Preu: Menú: 12 €; de nit: 18 €; de grup: 20-30 €. Carta: 30 €. Ampolla: 10-39 €.

Adreça: Sant Antoni, 18. Vic (Barcelona).

Web: http://www.atrapalo.com/opiniones/restaurantes/cal-fuste_6213.html.

Telèfon: 938 867 871.

Horari: Obert de dt. a dg. de 13 a 15.30 h i de dt. a ds. de 20.30 a 22.45 h. Tancat els dl.

(Cupatges, febrer-març del 2011.)

(Fotos: Clau de Fa i un servidor, respectivament.)

[Disculpes per la poca disciplina a l'hora d'actualitzar. Tinc pendent, ara, una anotació sobre l'experiència @DiarisSabadell, l'agregador de notícies —res més— de Sabadell a Twitter. ¿Ja el seguiu?]

Dos nous restaurants de Rubí on menjareu com els àngels

PLATS

Robí

L’inauguraven fa dos anys, “en plena crisi”, que no han notat, diu ell, i l’ajuntament ja els premiava com a millor projecte local de l’any. A la tarja editada per a l’ocasió, l’eixamplenc Jordi Solanes i la rubinenca Àngels Jorba, parella i empresa joves, bregades i viatjades, quasi em fan la feina: no es passen quan l’hi etiqueten de “jove, honest i compromès, amb una cuina fresca i equilibrada, mediterrània i d’arreu; en un espai modern, confortable i tranquil”. És a propíssim de l’estació dels Catalans al cor de la ciutat amb nom de pedra preciosa; s’hi arriba, xino-xano, per la deliciosa i bulliciosa avinguda de Barcelona. Ocupa el cos central de la casa de pagès de la família d’ella.

Cuina creativa democràtica i amb substància. Menú setmanal amb una desena d’entrants variats i quatre segons per “fugir de fregits”, amb un toc d’exotisme i producte de temporada. I, els capdes, “cadascú es fa el seu menú degustació”, explica l’Àngels, amb tres platillos com tallarines de sípia o caneló de cua de bou –cada estació, 17 per triar–, cinc postres com el sublim coulant d’avellana i –ep!– quatre vins per acompanyar-los, liderats pel Moscato d’Asti. L’aparador líquid és una labor de retalls quant a DO –dos Jumilla, per exemple. “De mica en mica, ens anem fent el nostre lloc”, assegura el Jordi, que ja té clients de ciutats veïnes. Bravo per l’aigua descalcificada i osmotitzada.

Preu: Menú: 14,50 €; menú entrants o segon: 10,50 €. Carta: 27,50 €. Ampolla: 9-21,25 €.

Adreça: Llobateras, 61. Rubí.

Web: www.restaurantplats.com.

Telèfon: 935 882 882.

Horari: Obert de dt. a dg. de 13 a 16 h, els i els dv. i ds. de 21 a 23 h, i les nits de dt. a dj. per a grups amb reserva. Tancat els dl.

EL CIBULET

Sí, bolet

L’excursió s’ho val. Els qui hi aterreu amb tren –FGC, línia S1 (Terrassa)– no us penedireu d’haver de creuar la via i la riera fins a la urbanització Sant Jordi Park, de nom ben poètic. (Oi?) El rubinenc Jaime Redondo i la seva dona, la Mari, sabadellenca, són feliços en aquest local “acollidor, pròxim, familiar”, gargotejo in situ. “No és una feina normal”, admet un cuiner amb 28 anys d’ofici a les costelles, durant els quals ha voltat força –fins a Fuerteventura– i ha passat de marmitó a amo d’una marisqueria i, des del 2006, d’aquest establiment. Els dos últims anys hi ha combatut la crisi “pujant esgraons”. El seu repte, atraure vallesans malgrat la poca oferta d’oci de la ciutat: no hi ha ni cine.

I el nom? “Coses de la cunyada.” Abans del traspàs, no evocava França sinó Espanya: es deia La Pata Negra i era d’ibèrics i de Ticket Restaurant. Sense servei de barra ni escurabutxaques i amb un viver de marisc, el seu successor té la “tranquil·litat” que ven qualitat –n’exigeix als proveïdors– tocant més d’una tecla, a un preu raonable i sense abaixar el llistó: “El que pot venir, ve, i el que no, no passa res”, fa el Jaime. Carn gironina a la brasa de carbó vegetal. A la carta de vins, anual, unes 45 referències, força blancs i rosats, sorpreses com els ecològics terraltencs d’Ecovitres i la promesa de renovar-ne els negres –de posar-n’hi més de casa i algun d’internacional. Menús grupals a mida.

Preu: Menú: 13,50 €. Carta: 25 €. Ampolla: 6,90-45 €.

Adreça: Plaça de Josep Sapés i Esmendia, 6-8. Rubí.

Web: www.elcibulet.com.

Telèfon: 935 875 272.

Horari: Obert de dc. a dl. de 13 a 16 h i els dv. i ds. de 20.30 a 23.30 h. Tancat els dt.

(Cupatges, octubre-novembre del 2010.)

(Fotos: cedides.)

[Postdata.— Gràcies per la paciència i per la fidelitat malgrat la meva manca de disciplina dels dos últims mesos —a l'hora d'actualitzar, vull dir. Unnim, Descobrir i assumptes personals ¿colen com a excusa?] 

[Una altra postdata.— He sucumbit a Twitter, també —el que faltava—; m'hi trobareu aquí.]

El 3cat24 i Ràdio Sabadell recomanen aquest bloc. ¡Vegeu-ho i escolteu-ho!

No tinc perdó de Déu. Ja ho sé, ja. Ni excusa. Però provaré d'escudar-me en dues. Primera: els encàrrecs per a Cuina de novembre (megareportatge sobre la llonganissa) i de Cupatges d'octubre (ressenyes de dos restaurants de Rubí --sí, sí: rubinencs-- Acabats de sortir del forn). I segona: la intensitat del primer mes llarg passades les vacances com a membre de l'equip comunicador d'Unnim, la caixa que suma, la comarcal de referència, la de la Banca de Proximitat.

És un fet empíric --demostrable-- que una i l'altra no m'han deixat gaire temps ni calma per gargotejar en aquest bloc més vostre --gràcies per dedicar-hi el vostre, de temps: les vostres visites no s'aturen-- que no pas meu. ¿Cola? Doncs és v'ritat. (I vaig fer anys i he tingut un casament i...) L'anotació anterior, sobre l'inici del curs del Gremi de Periodistes de Sabadell (GPS), ha estat la meva penitència.

Prescripció mediàtica immerescuda

Aquest humil bloc darrerament s'ha posat vermell perquè, encara que no s'ho mereixi gaire --per l'actualització d'aquestes últimes setmanes, no gens--, l'han recomanat dos de mitjans de comunicació (professionals, periodístics; s'entén, ¿oi?).

El 3cat24 va considerar-lo el "Blog del dia" el 18 d'agost. M'ho anunciava així Violeta Sugranyes: "El 3cat24, pàgina web de notícies de TV3 i Catalunya Ràdio, vol mostrar el que es fa a la Blogosfera [sic] catalana i diàriament destaquem un blog amb contingut interessant. Avui dimecres 18 d'agost li ha tocat al teu". El portal de la Corpo va promoure'l als seus comptes de Facebook i Twitter. (I jo, de vacances.) ¡Gràcies!

Ràdio Sabadell hi dedica vuit minuts

L'altra recomanació mediàtica probablement immerescuda no es llegeix: s'escolta. Pitgeu el play, va:

Es tracta del capítol de la minisèrie de reportatges sobre bitàcoles sabadellenques que la versió estival del magazín matinal de Ràdio Sabadell 94.6, l'A bona hora estiu, dirigit enguany per Carles Baldellou, va dedicar el 27 d'agost a aquest humil bloc i, de retruc, a mi. La periodista que el signa és Sandra Rivera. ¡Gràcies, també!

(Foto: isra79 / Isra el.)

Això ja sembla "Sálvame": l'"Avui" es divorcia de l'"ASabadell" per casar-se amb "El Punt"

¿Què tal? Si en feu, bon pont; si no, bon cap de setmana, almenys. Canvia, un cop més, la Guia de la comunicació sabadellenca, l'únic directori exhaustiu dels mitjans de la cinquena ciutat del Principat, que podeu trobar, actualitzat, a la barra lateral d'aquest bloc.

Com us avançava fa dies, l'ASabadell.cat ja s'ha divorciat formalment de l'Avui, del qual havia estat, fins ara, l'edició local; segueix el mateix camí el seu germanet bessó terrassenc, l'ATerrassa.cat, propietat, també, del Grup Canal Català. (Que bonica, sempre, la fraternitat sabadellencoterrassenca.) El digital conserva, paradoxalment, el disseny i part de la capçalera --la lletra a-- de l'Avui.cat nacional, un digital que, paral·lelament a aquest canvi local, deixa d'existir com a tal...

...Perquè l'ha engolit el web d'El Punt, propietari de l'aprimat rotatiu catalanista des del novembre. El diari gironí ha plasmat la seva aposta bicapçalera (però monoweb) rebatejant la seva versió digital Avui+El Punt, de la qual us enllaço, és clar, la versió sabadellenca. L'invent no té logo perquè es tracta, com deia, d'un projecte bífid; ho resoldré com pugui a la Guia sense sumar-hi cap pastilla perquè Sabadell no guanya cap mitjà en aquesta operació.

El nou portal també inclou continguts dels suplements Presència, Sortim --qui ho hauria dit el 2006, quan en preparàvem els primers números a les golfes d'Enric Granados-- i L'Econòmic.

Sabeu que m'agrada opinar poc i de manera ponderada, però no puc evitar de dir que la iniciativa em sembla un pas endavant evident per a tots dos mitjans, que --al web, almenys; en paper, no tant-- resolen molt bé la combinació d'informació nacional i local. Cap altre mitjà nacional permet al lector personalitzar-se'l segons el municipi. És una figa d'un altre paner l'ero que afecta la meitat dels treballadors de l'Avui, on he col·laborat durant quatre anys.

Suport a la família del Jesús David

Debats a banda, el meu condol als familiars del jove sabadellenc mort ahir a Castelldefels.

Això, als Premis Blocs Catalunya

I un apunt egocèntric si me'l permeteu. El bloc de Marc Serrano i ÒSSUL.blogspot.com torna a participar als Premis Blocs Catalunya, que assoleixen la tercera edició, ja. Si teniu bon cor i em voleu fer encara més feliç, voteu aquí la meva bitàcola i, una a una, les seves anotacions.

Ja que parlem d'ego --d'això es tracta en un bloc, al capdavall--, dilluns seré a Manresa per a la revista Cupatges, on coneixeré els restaurants Cube i Sivins. Dimecres, tercera trobada del Gremi de Periodistes de Sabadell --"gremi" sigui dit sense cap connotació empresarial o capitalista, ¿eh?, sinó en un sentit merament professional, artesanal gairebé.

I, aviat, més novetats: una de grossa que alguns ja sabeu i que mereix un post propi. Misteri.

Dos nous restaurants de Vilafranca del Penedès que heu de conèixer urgentíssimament: Divinic i Kassba

DIVINIC 

Diví i vínic

Hem fet poc més d’una volta al sol des que omplia un buit al sud de la capital altpenedesenca i del seu eixample, la Girada, que fa pessigolles a la N-340. És –aquest, sí– “diferent” i “únic” a la plaça: us proposa “picar alguna cosa” d’una carta “dinàmica” en un espai modern sense passar gana –aquí, no– o fer-hi un vinet “a mitja tarda”. Les decles i l’empresa –“molt difícil”– pertanyen al jove Pere Massana, que va aterrar al festí l’any del Naranjito. Apassionat, és cuiner de vocació –ho somniava “des de petit”–, de formació –l’Autònoma–, de currículum –Les Crayères (Reims), Drolma, Via Veneto– i, sobretot, de raça: és la tercera fornada de Cal Pere del Maset, situat a l’encantador Sant Pau d’Ordal (Subirats). Els seus avis –ell, un altre Pere Massana– el van fundar el 1969 com a fonda, els seus pares –el Joan i l’Anna– hi han fet una aposta “més elaborada” des dels 80 i aquest altre Pere continuarà consagrant-lo a la cuina “tradicional i de producte”.

Dins la línia dels plançons de cases d’anomenada, doncs, pretén que “la gent no s’afarti amb un plat” sinó que hi combini tapes, platillos, truites, embotits (Joselito), marisc –cada cop, més–, peix i carn a la brasa. Per remullar-ho, unes 200 referències; tres quartes parts, del Penedès, la “prioritat”. I, per endolcir-ho, postres self-made. Les boques i les orelles d’una parròquia fidel ja en van plenes.
 

Preu: Menú: 18 € (beguda a part). Carta: 25 €. Ampolla: 11-110 €.
Adreça: Rambla de la Girada, 100. Vilafranca del Penedès.
Web: www.divinic.es.
Telèfon: 93 891 59 96.
Horari: De dl. a ds. d’11 a 0 h.

KASSBA
Fortí vilafranquí
 
Només sis dies abans d’obrir –el novembre del 2008–, es venia així en un anunci: “Cuina d’autor amb molta imaginació i suggerents plats, amb molta cura en la seva presentació”. Evidentment àrab, el seu nom –en català en diem alcassaba– designa un “recinte fortificat a l’interior d’una població emmurallada, per a refugiar els habitants i l’exèrcit”, segons l’IEC. I té una anècdota: l’amo, Josep Zafra, es diu Kasba –amb una essa, però– de segon cognom perquè es va canviar el que duia des de petit –Soler– per aquest altre, que és el segon de la seva mare, catalaníssima, per cert. I una altra: la seva companya és del Marroc, on ell va treballar “tres o quatre anys”. O sigui que tot quadra.
 
Etiqueta la religió gastronòmica del local de “mediterrània-aràbiga” i assegura que es tracta d’un establiment “diferent i acollidor, tant en la decoració com en la carta”, que consisteix en “cuina moderna-tradicional combinada amb plats típics aràbics”. Atrau, entre altra clientela, “gerència, finances, executius”, a la qual ofereix, quant a vins, un 95% de “producte del Penedès”. Com arreu, la crisi s’hi ha notat: “No hem tingut l’auge que esperàvem, però no ens queixem, ja que hem tingut una bona acollida dins de la comarca i Barcelona capital”, comenta Zafra, que no s’atura: “A l’altell privat superior estem acabant una zona íntima i privada tipus chill out per a reserves especials”.

Preu: Menú: 12 € –caps de setmana i nits, 22 € o 30 €. Carta: 32,50 €. Ampolla: 7,50-52 €.
Adreça: Igualada, 57. Vilafranca del Penedès.
Telèfon: 93 538 88 35.
Horari: De dl. a dc. de 8 a 21.30 h, dj. i dv. de 8 a 2.30 h, i ds. i vigílies de 13 a 16.30 h i de 21 a 3 h.

(Fotos: Divinic i Kassba.)

(Cupatges, febrer-març del 2010.)

Dos bons restaurants de Terrassa (!): Sentits i El Racó d'en Tomàs (amb disculpes pel silenci)

9JT6QCVV7VV7
SENTITS
Amb tots cinc

I fins i tot amb el sisè. L’amo d’aquest local nascut el 5 d’octubre –en una crisi, calen agosarats– al cor de Sant Pere Nord, Àlex Grau, va abocar tota la seva sensibilitat al garatge d’un dels seus dos socis per convertir-lo, en dos anys i amb les seves manetes, en un establiment modern però càlid, tal com el definiria un periodista poc imaginatiu –“acollidor”, l’etiqueta ell. Havia venut delicadeses i treballat al Tramuntana –picada d’ullet als fans de Ventdeplà–, però volia més marxa. L’ha aconseguit. Amb Eduard Crosa a la cuina, acompanya “des de l’aniversari d’una senyora de 85 anys fins al d’una criatura de set”, tant del barri mateix com de la resta d’Ègara.

Hi fa “cuina elaborada, molt treballada”, apunta, actual sense renunciar a allò nostrat: “No deixem de fer mandonguilles”, proclama, cofoi. El seu menú ofereix un bon ventall de primers i segons perquè una part de la clientela sol anar-hi un sol cop per setmana i és, sempre, flexible, incloent-hi la possibilitat de “repetir d’algun plat”. Els vins, 12 negres, cinc blancs, tres rosats i tres caves; tots, poc comuns –el simpàtic vi de la casa és el navarrès Señorío de Ayanz–, i amb presència notable de denominacions catalanes. Com que hi ha tanta carn com peix, aviat hi trobareu algun blanc més. A la nit, demaneu-hi alguna tapa seguida d’un segon i, sobretot, d’unes postres –totes, casolanes.

Preu: Menú: 10,90 €; de grup: 23-25 €. Carta: 22,50 €. Ampolla: 5,50-35 €.
Adreça: Doctor Ferran, 164. Terrassa.
Web: www.gastronomialocal.com/restaurants2.asp?idr=289.
Telèfon: 93 735 40 21.
Horari: De dt. a dg. de 13 a 16.15 h i de dc. a ds. de 21 a 23 h.

EL RACÓ D’EN TOMÀS
A un nas enganxat

A un de daurat. Entusiasta, autodidacte i pedagog, l’amo, Tomàs Cuadrado, és el Nas d’Or català d’enguany [2009], el millor sommelier dels 67 de l’última semifinal catalana del concurs estatal. No en va no es tracta d’un restaurant amb celler sinó d’una “bodega a preu de botiga real” on el vi, unes 400 referències lluny del “marquisme” i dels “lineals dels súpers” –un 40%, catalanes–, no se subordina al menjar. No hi ha pas, doncs, maridatge, sinó “casament o matrimoni”. Situat al sud-est del centre, quasi a Segle XX i a tocar de Vallparadís, té, com tots, història pròpia: naixia el 2003 en un carrer anomenat com el meu avi patern, va moure-se’n un pèl fa dos anys fins a la seva ubicació actual...

I al gener treia del forn, paret per paret, el seu propi wine bar –socors, TERMCAT–, El Raconet, que no és un bar de tapes, insisteix Cuadrado, franc com pocs: “El món del vi s’està prostituint”, es lamenta, i després tothom rep, es queixa. S’hi perpetra cuina de mercat de debò per “fer gaudir els clients”, fidels, amb una creativitat que no escatima gramatge. El nassut els considera, de fet, els seus Robert Parker particulars! Pertany a Cuina Vallès, el recomana le Guide, té dos reservats i aula de tast, i seria impossible sense dues Montses: García, cap de cuina, i Morales, muller de Cuadrado, de sala; totes dues, procedents, també, de La Sociedad. La tríada és, diu, “venedora de felicitat”.

Preu: Menú degustació: 38 €. Carta: 40 €. Ampolla: 7-350 €.
Adreça: Topete, 156-158. Terrassa.
Web: www.elracodentomas.cat.
Telèfon: 93 784 16 05.
Horari: De dl. a dv. de 13 a 15.30 h i de dl. a ds. de 21 a 23 h.

(Cupatges, 2009.)

(Fotos: Sentits i El Racó d'en Tomàs.)

No m'he mort (encara)

Em fa una mica de vergonya no haver escrit durant tantíssims dies --callava, blocairement parlant, des del 22 de gener. I em sorprèn que el bloc hagi assolit el seu rècord a Cercabloc precisament el mes que només hi he fet dues anotacions. El fet és que esteu llegint el vuitè bloc sobre periodisme dels que es fan i es desfan en català i el directori en qüestió --exhaustiu i seriós, val a dir-ho-- té controlats. El vuitè de 38. 

I, fet l'autobombo, ara faré la pilota a la meva companya Eva Abellan, responsable de publicitat i canals propis de l'Obra Social Caixa Sabadell, que l'altre dia em deia que és entre els primers twitters de Sabadell --ja ho precisaràs als comentaris, Eva. Això del Twitter és una altra de les sectes que --com el mòbil, el bloc o el Facebook, sense els quals no podria viure-- he jurat que no abraçaré. A veure si és veritat.

Com que aquesta bitàcola recull, a grans trets, el que vaig fent com a comunicador corporatiu i com a periodista freelance, hi faré, ara, una mica de balanç, molt breument, d'aquestes primeres setmanes del 2010.

A Caixa Sabadell --que, com sabeu, és a la recta final de la seva integració amb tres altres caixes d'estalvis catalanes--, m'ha enriquit especialment treballar en la comunicació externa de diverses accions amb els tècnics de comunicació d'institucions com la Diputació de Barcelona (Marquet de les Roques), el Departament d'Economia i Finances de la Generalitat (jornada Economia 2010. Perspectives), l'Ajuntament de Vic (renovació de la casa Comella, seu del Casino de Vic; la roda de premsa és dimecres) o  ESADE (guies d'RSC per a pimes catalanes del sector de l'hoteleria). I me'n deixo, però ja n'hi ha prou.

Pel que fa a les col·laboracions, la meva etapa com a membre de l'equip del suplement Sortim del diari Avui s'ha acabat o, més ben dit, s'ha tornat a acabar --el 2008, quan encara se n'ocupava l'empresa Select, s'havia interromput, i el 2009, ja a Prisma, havia renascut, l'etapa. M'ha sabut greu perquè hi col·laborava quasi des del seu naixement, pels volts del 2006, i per la circmstància que ha motivat el canvi: com sabeu, El Punt ha comprat l'Avui, i això vol dir, entre moltes altres coses, que els suplements que fins ara li feia el Grup Godó ara se'ls fa ell mateix --El Punt, vull dir-- des de Girona (m'enamora. Gran sardana).

El Sortim no mor sinó que es fusiona, per dir-ne així, amb el Punt de Festa i, paradoxalment, guanya força: cada divendres l'encartaran totes dues capçaleres, d'ara endavant. ¡Llarga vida i molta sort! Se les mereix.

Això del Sortim, on m'agradaria tornar a escriure algun dia, ha arribat acompanyat de col·laboracions noves: estic preparant, per a Time Out, un reportatge sobre xocolata (desfeta, sobretot) a Barcelona. (Si, als comentaris, voleu suggerir-me pastisseries, xocolateries, granges o restaurants barcelonins o de la primera corona metropolitana que hi excel·leixin, us ho agrairé. Com menys cèntrics i menys coneguts siguin, millor.)

També, és clar, mantinc les ressenyes de restaurants nous --"Acabats de sortir del forn", es diu la secció-- a la revista Cupatges, l'única en català sobre el món del vi, i, una mica lluny del periodisme --es tracta d'una tasca de redacció, més aviat--, estic treballant en un parell d'articles sobre mitjans de comunicació --el 2009 ja vaig fer-ne una bona colla sobre gastronomia i sobre llengua-- per al portal de cultura catalana que el departament del conseller Tresserras ha encarregat a Ara.

I ja està. O, com deia la gran Mayra Gómez Kemp, "hasta aquí puedo leer". Gràcies per haver-hi arribat.

(Foto: Berta Tiana / Obra Social Caixa Sabadell.)

Tres nous restaurants sabadellencs on heu d'anar a sopar ("Cupatges", agost-setembre del 2009)

AL TANTO QUE VA DE CANTO

Compte, que va de gairell

El Sant Jordi del 2006 l’amo de l’antic La Mossegada –ara hi ha son germà– obria un “bar-vinoteca” doblement vintage amb “coses per menjar”, si bé “l’etiqueta” i els controls d’alcoholèmia n’han atenuat el toc comercial. La frase feta que el bateja no és normativa, però acceptem vaixell: uneix tanto (ració) i decanto –de decantar– malgrat que la clientela, àmplia i fidel –una gran família d’“entesos”–, l’ha convertit en El Tato..., àlies de Carles Ruiz Casas, propietari a part de marit, germà i oncle de la resta de l’equip. S’hi beu bon vi, sobretot català i de cellers petits –50 referències en “moviment constant”–, i europeu i exòtic, també; s’hi menja foie, quiche o altres delicadeses self-made com una papillota de mongeta tendra amb ibèric i roquefort, i s’hi fan tastos “sense tecnicismes”.

Preu: Dinar: 20 €. Sopar: 25 €. Ampolla: 9-50 €.

Adreça: Sant Pau, 37. Sabadell.

Web: www.altantoquevadecanto.com.

Telèfon: 93 726 21 77.

Horari: De dl. a dv. de 9 a 17 h, dj. i dv. de 21 a 0 h (per encàrrec), i ds. (grups).

BOHÈMIA

Carta blanca

La capital del Vallès Central era òrfena de restaurants romàntics fins que Marc Ribas Beltran i la brasilera Sávannah Otero, maridatge amic de maridatges, van obrir-hi aquest l’abril de l’any passat. Dividit en cocteleria i sala, i d’un blanc immaculat, l’establiment és d’alçada, però us mira als ulls, no per sobre de l’espatlla: a part de la carta, amb perles com el filet, que alimenta el menú, busca “coses maques” per menjar (peix i marisc, principalment, i fondues) i per beure (Tierra Incógnita, Santiago Roma, Piérola, Vi de Gel). La seva cuina és de matriu autòctona, però, com que el xef, Gaetan Parpillon, és francès, excel·leix en foie –en farceix un ravioli gegant– i en postres gal·les. La carta de vins la hi encapçalen una trentena de negres –castellans, sobretot–, una vintena de caves i una quinzena de còctels.

Preu: Menú: 13,38 €. Carta: 30 €. Grups: de 30 a 60 €. Ampolla: 6,5-40 €.

Adreça: Avinguda de l’Onze de Setembre, 152. Sabadell.

Web: www.restaurantbohemia.com.

Telèfon: 93 716 22 35.

Horari: De dt. a dg. de 13 a 17 h i de dc. a ds. de 21 a 2 h.

CONTRAST

Joves i complidors

Diuen que promet. I compleix. Si bé el guanya la cap de sala, Cristina Corral, de 21 anys, el xef ceballut Jordi Gabaldà és joveníssim –un quart de segle pelat–; tot i això, va passar per Can Fabes, la Costa Brava i Roma abans d’inaugurar, al gener, un restaurant de “cuina catalana creativa”, diu, que és “la realització d’un somni i la feina de preparació durant anys”. Com ho ha aconseguit? “El secret i la filosofia és rodejar-me de gent que s’ho passi bé en aquesta feina, ja que jo sóc el primer que hi gaudeixo”, se sincera. En sobresurten els aperitius, que és on Gabaldà va més enllà a l’hora de rellegir el receptari ancestral, i, si us agraden les sorpreses i els maridatges, el menú Sensacions –el degustació. A la carta de vins d’aquest “espai de Bacus”, deu de blancs, 11 de negres, tres de rosats i tres caves; quasi tots, de casa.

Preu: Menú: 15 €; menú paella (dijous): 14 €. Carta: 30 €. Menú Sensacions: 30 €. Ampolla: 6-28 €.

Adreça: Pare Sallarès, 19. Sabadell.

Web: www.restaurantcontrast.com.

Telèfon: 93 725 17 33.

Horari: De dt. a dg. de 13.30 a 16 h i de dt. a ds. –a l’estiu, de dt. a dg.– de 20.30 a 23 h.

(Cupatges, agost-setembre del 2009.)

(Fotos: Adel Pereira / Sávannah Otero / Meritxell Serra.)

Quedo finalista al primer concurs de blocs de Sabadell

La meva enhorabona, per començar, a l'Oriol Farré, que és qui ha guanyat a dreta llei --perquè s'ho mereix, clar que sí-- el primer concurs de blocs sabadellencs Clica per Sabadell, que, encertadament, el programa municipal pro web, el Sabadell, fes clic --amb coma: és un vocatiu--, ha muntat amb motiu del Dia d'Internet, que celebràvem al maig. I disculpes, un cop més, per l'egocentrisme, la immodèstia i l'endogàmia. Però és que resulta que [El bloc de Marc Serrano i] ÒSSUL.blogspot.com, és a dir, el meu, aquest, ha estat finalista del certamen en qüestió amb el ja premiadíssim E-Campany@, del meu amic digital Albert Medrán. Gràcies als qui vau votar-me --clicar-me--, als membres del jurat --espero haver-vos tocat la fibra ceballuda amb això que tinc una gata que es diu Arraona--, i, en general, a tots els qui, algun cop, heu llegit aquest bloc de periodisme i comunicació corporativa, i de Sabadell, molt de Sabadell --quasi 4.000 visitants únics des de la tardor. (Hola, visitant.) Us recordo que podeu subscriure-us-hi per correu electrònic. Feu-ho ara, vinga, va, som-hi, au. L'acte de lliurament dels premis va tenir lloc ahir al vespre al Casal Pere Quart, que és, per cert, al número 69 de la rambla de la cocapital vallesana occidental. No vaig ser-hi perquè era a l'altra cocapital vallesana occidental, treballant per a Cupatges, que és la revista de vins en català --l'única, sí: no n'hi ha cap altra. Si sou uns hooligans del bloc, uns malalts d'Internet, uns xafarders compulsius o uns sabadellenquistes radicals, podeu llegir-ne la nota de premsa municipal o, fins i tot, el que avui en diu el Diari de Sabadell, "el diari de casa. Cada dia, al teu quiosc". Amb el seu permís --¿oi?--, us ho enganxo tot seguit. ¡Bon capde! (Foto: Ajuntament de Sabadell.)

Una ala a cada banda ("Cupatges", abril-maig del 2009)

LA MOSCA Una als Països Catalans i l’altra als Occitans, vull dir. Val a dir, però, que la bestioleta no pretenia volar més enllà de Salses: “Després d’investigar més i entrar al Rosselló a la recerca de productes, ens vam adonar de les seves similituds amb la regió a continuació, el Llenguadoc”, recorda l’anglès Jazz Brown, copropietari amb la francesa Judith Nebenzahl. També es tracta, en aquest cas, d’un restaurant seqüela: va sorgir a l’agost de l’úter d’un altre insecte, el Mosquito, que, des del 2003, fa, com ell, una mescla, si bé ben diferent: les iberiquíssimes tapes i la teca oriental; de fet, son fill –per ara, únic– fins i tot n’ocupa el lloc: el progenitor s’ha traslladat a Jaume Giralt 53, ben a propet. “Un ampli assortit de tapes i plats” de la terra, productes de temporada i simplicitat total defineixen el bebè que zumzeja rere el mercat de Santa Caterina; Brown el dibuixa així: “Hi busquem el bon sabor, acabat de fer i a un preu no elevat”. I per beure? La vintena de negres, blancs, rosats, caves i dolços “no tenen una línia concreta”, indica l’amo, si bé a la copa, com al plat, hi ha més Catalunya que Occitània. “Hem tingut vins dolços de Maurí, però resulta difícil trobar-ne aquí en distribució”, comenta, i diu: “Ara l’hem canviat per vi dolç natural de Banyuls per maridar-lo amb el nostre foie gras semicuit”. Atenció, amics, a la desena curta de “connexions” –maridatges– de vermuts i tapes.

Preu: Menú: 8,90 € de dimarts a divendres; carta: 17 €. Ampolla: 8,25-20 €. Adreça: Carders, 46. Barcelona (Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera). Web: www.mosquitotapas.com. Telèfon: 93 268 75 69. Horari: Dl. de 20 a 0.30 h, de dt. a ds. de 13 a 0.30 h –dv. i ds, fins a la 1.30 h– i dg. de 12 a 0.30 h. (Cupatges, abril-maig del 2009.)

La iaia, 'realoaded' ("Cupatges", abril-maig del 2009)

PETIT COMITÈ L’administrador del web del nou establiment de Fermí Puig no ha hagut d’escriure-hi ni un sol caràcter més enllà dels imprescindibles: posant-hi, només, “cuina tradicional catalana” i el nom del xef de l’estelat Drolma, “no cal dir res més”, que remugaria Schuster. Amb els seus inseparables Alfred Romagosa i Adrià Marín, i amb Jesús Niño a cuina i Gerard Pérez Fontana a taula, el vallesà hi revisita i reivindica la manduca nostrada: “La majoria de cuiners d’alta cuina hem tingut sempre com a referència la cuina que hem menjat a casa”, explica a Cupatges, i se’ns queixa que, “mentre els cuiners d’autor han fet bé els seus deures, la cuina de sempre ha estat sovint molt maltractada”.

Del desembre ençà restableix a les àvies l’altar arrabassat en un racó “tranquil, relaxat i discret” a tocar del passeig de Gràcia, a menys de 300 metres del Majestic matriu. Contràriament a la carta sòlida, breu –dos cops bona, doncs–, la líquida hi vessa, com l’horari, generositat, i estima totes les butxaques: tant les que preguen a L’Ermita 2005 com les que consagren un sol bitllet blau al vi, que hi és, en un 90%, indígena: “Som un restaurant que intenta mostrar què mengen els catalans. També què beuen”, raona Puig. La contenció tarifària del local, tota una dèria seva, s’agraeix en crisi: “Fem servir la millor botifarra, però fins i tot la millor botifarra és força més barata que la pitjor llagosta”.

Preu: menú: 38 €; carta: 50 €. Ampolla: 12-790 €.

Adreça: Passatge de la Concepció, 13. Barcelona (Dreta de l’Eixample).

Web: www.petitcomite.cat.

Telèfon: 93 550 06 20.

Horari: De dl. a dg. de 13 a 1 h.

(Cupatges, abril-maig del 2009.)