El "Diari de Sabadell" aterra, per fi, a la Internet de segona generació. ¡Visca!

Mai no és tard. O sí; no ho sé. Aquesta setmana ha nascut, des d'un punt de vista institucional i comunicatiu --jurídic, encara no-- Unnim, que, com sabeu, suma Caixa Sabadell, Caixa Terrassa i Caixa Manlleu; no es tracta, però, de l'únic naixement a què els sabadellencs hem assistit: en una altra dimensió --la local-- i en un altre sector --la comunicació--, però just davant de la seu sabadellenca de la nova caixa d'estalvis catalana, tenia lloc un altre part: el Diari de Sabadell estrenava --estrena-- web. O no ben bé perquè l'antic, absolutament 1.0, sense cap contingut periodístic, continua actiu (!).

Amb un disseny força fresc, el nounat espai presenta, és clar, versions curtes --els leads, sovint-- d'algunes de les notícies que publica cada dia, que són, a més a més, comentables i fàcilment compartibles mitjançant serveis diversos gràcies a les simpàtiques icones del capdavall de les anotacions, una prestació que, a nivell local, només oferia l'edició sabadellenca d'ElPunt.cat.

El web estimula la participació dels lectors --la interactivitat, que en diuen-- amb presència a les xarxes socials --un nom que no m'agrada-- Facebook i Twitter, ara tan de moda, i amb enquestes i formularis diversos --tres-- perquè els ciutadans enviïn propostes de notícia, fotos, opinions i suggeriments a l'emblemàtic rotatiu. És un bon començament. Feu-hi un cop d'ull i expresseu el que en penseu lliurement als comentaris.

Tots els RSS dels mitjans de Sabadell

Celebro, especialment, que el nou web del mitjà de comunicació local indiscutiblement líder a la cinquena ciutat catalana disposi de canal RSS. Aprofito l'avinentesa per suggerir-vos que us subscriviu a aquest canal i als dels altres quatre mitjans sabadellencs que en disposen: Ràdio Sabadell, via Acceso; l'ASabadell(.cat), que, per cert, en procés de desvinculació de l'Avui, ha canviat de nom de nou, i que ofereix cada dia un vídeo dels informatius de Canal Català Vallès, del mateix grup empresarial; El Punt, i, last but not least, VilaWeb Sabadell.

La realitat sabadellenca és un mirall trencat del qual heus ací cinc bocins. Si voleu estar al dia del que passa a la ciutat i no us voleu tornar bojos, afegiu aquests RSS al vostre lector de feeds o, com un servidor, per tenir tots els últims titulars en un sol web, a l'iGoogle. Sabadellenquisme obliga.

Tres diferències significatives

Val a dir que, de tots els webs apuntats, el del Diari de Sabadell és a) l'únic sense continguts íntegres; b) l'únic que treballa, quasi exclusivament, en castellà, no pas en la llengua pròpia de Sabadell, i c) l'únic que no fa servir el domini .cat. Els quatre altres mitjans locals dits fan totes tres coses.

La reunió del GPS s'ajorna fins al dijous 29 a causa de la dictadura futbolística

CANVI DATA DE LA REUNIÓ DEL GPS

Estimat/da company/a,

Molts de vosaltres ens heu demanat de canviar la data de la reunió del GPS, ja que dimarts 20 d'abril el Barça juga a aquesta hora un important partit de Champions.

Per tal de garantir el màxim quòrum possible, canviem la data de la reunió. Serà dijous 29 d'abril a les 20:15 h al Casal Pere Quart.

Disculpeu les molèsties. Ens veiem el 29!

Junta Gestora del GPS

Foto: Viquipèdia.

El 20 a les 20 arrenca --sembla-- el Gremi de Periodistes de Sabadell (GPS)

Estimat/da company/a,

La present és per convocar-te a la reunió del dimarts 20 d’abril a partir de les 20.15 h al Casal Pere Quart de Sabadell amb motiu de la segona reunió del GPS (Gremi de Periodistes de Sabadell).

Com ja deus saber, i tal com vam comentar a la primera trobada, aquest grup neix amb vocació d’afermar més que mai la nostra professió, de dignificar-la i de reivindicar-la sense vergonya a nivell local.

Considerem que ha arribat el moment de crear una associació per debatre, per intercanviar experiències i opinions, una entitat seriosa que representi una veu comuna del col·lectiu de periodistes i comunicadors professionals vinculats d’alguna manera a Sabadell, que tracti qüestions que ens afecten com a membres d’aquesta comunitat (mala praxi, intromissió, intrusisme, precarietat, etc.) i que s’hi mulli davant de qui calgui.

Volem debatre plegats allò que ens afecta, visibilitzar-nos com a col·lectiu professional amb formació acadèmica i experiència professional en periodisme i/o comunicació, defensar els nostres legítims interessos corporatius –fer-nos respectar, vaja–, explicar-nos tant com calgui –fer molta, molta pedagogia davant de qui vulgui escoltar-nos– i, també i sobretot, irrompre amb una sola veu, afortunadament i saludablement multicolor, en el debat ciutadà: emergir-hi com a actor social a tenir en compte per part dels poders polític i econòmic, de la societat civil i de la ciutadania en general.

Ara tot just comencem a caminar mitjançant una pàgina privada a Facebook, amb la voluntat de fixar un calendari d’accions futures que podria tenir com a colofó simbòlic la institucionalització d’uns premis anuals.

Creiem que la llibertat d’expressió, l’equidistància política, el respecte sense matisos a les diverses sensibilitats polítiques i socials dels informadors sabadellencs –totes, igualment legítimes–, la prevalença indiscutible dels criteris professionals en l’exercici de la nostra professió i el coneixement i el respecte per part de tothom de la nostra deontologia corporativa han de ser les nostres màximes per afrontar el futur d’aquesta professió amb plenes garanties.

És per això que et convidem a formar part d’aquesta nova entitat perquè tots hi tenim la paraula: neix oberta a tots periodistes o comunicadors professionals vinculats a Sabadell de totes les sensibilitats i sense cap excepció (de mitjà o corporatius, locals o nacionals, de plantilla o freelance, redactors o gràfics) i, lluny de qualsevol altra motivació, té l’origen en l’amor d’un grup plural de periodistes sabadellencs per la feina que fem dia a dia i per la ciutat.

Et preguem que ens confirmis que hi assistiràs i que, si et sembla convenient, escampis la convocatòria tant com et sigui possible a través dels canals que consideris oportuns (correu electrònic, xarxes socials, etc.).

Creiem que un dels temes principals de l’ordre del dia d’aquesta segona reunió ha de ser la presentació dels diferents candidats als representants que ens puguin fer de caps visibles en les diferents accions i reunions que puguem decidir i concretar entre tots. Creiem oportú que el nostre representant gremial hauria de ser un professional amb una significada i llarga trajectòria periodística i que estigui al dia de la realitat sabadellenca.

La present convocatòria neix d’una provisionalíssima Junta Gestora que impulsa el naixement d’aquest col·lectiu i que s’autodestruirà tan aviat com, assambleàriament, en decidim la naturalesa, les prioritats, el funcionament, i, sobretot, els necessaris òrgans de govern.

Sense tu, sense la teva aportació, aquesta associació no té raó de ser.

T’hi esperem. No hi faltis.

Rep una salutació cordial de la



Junta Gestora del GPS

Sabadell, 6 d’abril del 2010

(Logo: Òscar GiD.)

A les caixes catalanes, ens Unnim per ser més forts

Quatre àtoms (Caixa Sabadell, Caixa Terrassa, Caixa Girona i Caixa Manlleu) creem una institució financerosocial un[n]imolecular que vol i pot ser --i ja és, d'entrada, des del meu punt de vista, evidentment subjectiu-- la millor caixa de Catalunya i, sense exagerar, del món. Llegiu tot el que els mitjans de comunicació han dit arran de la presentació de la marca UnnimCaixa aquí per als catalans i aquí per als espanyols. O sapigueu què en pensen els blocaires (o blogaires) visitant aquest altre enllaç. També podeu xafardejar el meu mur; els meus amics de Facebook --si no en sou, demaneu-m'ho-- s'hi han esplaiat.

Treballar en la comunicació d'aquesta nova i gran caixa d'estalvis que ahir batejàvem --en el meu cas, en la seva relació amb els mitjans de comunicació-- serà enriquidoríssim; qualsevol nova etapa, amb excepcions escadusseres, apassiona, engresca, il·lusiona els qui gaudim de la feina que fem perquè és la que volem fer. Ara mateix estic fent-ho com a cap de premsa (oficialment, coordinador de comunicació) de l'Obra Social Caixa Sabadell; en un futur immediat, francament, ho ignoro. Ja ho veurem.

Tota la cultura catalana, en un portal

També és emocionant treballar en un altre projecte nacional que està naixent --que  naixerà ben aviat, vaja. Es tracta del portal de cultura catalana que el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat --el govern del país-- ha encarregat a l'editorial Ara, pinyol del Grup Cultura03.

Aquest mes estic enllestint-ne els articles sobre els diaris de referència i els grans grups de comunicació catalans i sobre les agències de notícies que operen al país --aquest matí vull acabar aquest; ara, quan remati l'anotació, torno a posar-m'hi. En fases anteriors, n'he redactat, també, dos articles sobre gastronomia catalana --els dedicats als bolets i als embotits-- i cinc articles de llengua --d'història de la llengua--, que van des del modernisme fins als reptes --per no dir problemes-- de futur d'aquest idioma nostre.

(A la foto, gentilesa de Mutari, el conseller --i exprofe d'un servidor a la UAB-- Joan Manuel Tresserras. El logo d'Unnim és gentilesa de Caixa Sabadell perquè la nova caixa catalana no està constituïda jurídicament, encara.)

Actualització. 12.45 h. Quim Monzó assegura que Unnim "serà un èxit".

Actualització. Diumenge 14, 11.19 h. Rècord absolut de visites al bloc arran del post d'ahir sobre el naixement d'Unnim. Dues coses curioses: els comentaris a l'article de Quim Monzó sobre la qüestió i el post que un company blocaire terrassenc ha fet sobre el meu, de post, arran d'un comentari que ahir feia a una anotació seva a propòsit de la notícia. I també he localitzat un interessant audiobloc que en parla. I un blocaire que l'associa a l'unununi, que es veu que és un element químic. I, finalment, també val la pena que llegiu el que Josep Maria Fonalleras n'escriu avui a El Periódico.

Actualització. Dilluns 15, 17.25 h. Boníssima, la lectura satírica que en fa el Polònia involucrant-hi el mestre Cuní.

Actualització. Dilluns 15, 18.30 h. Interessant, el que en diu David Ros, que es pregunta en aquest post: "¿Estaremos ante el primer caso de lanzamiento de una marca que visualmente puede tener distintas interpretaciones según se mire?".

Actualització. Dimarts 16, 17.20 h. Avui m'he fixat en el que Màrius Serra n'escriu a La Vanguardia --no puc enllaçar-vos-ho; el rotatiu barceloní no ho permet-- i en el que se'n comenta a fòrums de disseny gràfic com ara aquest.

Actualització. Dimecres 17, 21.30 h. A la llengua catalana hi ha una única paraula normativa en què, com a UnnimCaixa, els fonemes [m] i [k] estan en contacte; es tracta de gimcana.

El bloc de Marc Serrano i ÒSSUL.blogspot.com et desitja... / te desea... / te souhaite... / wishes you...

...un any 10. / ...un año 10. / ...une année 10. / ...a 10 year.

Any nou, capçalera nova

El Marc Serrano Òssul celebra el primer any del seu humil bloc sobre periodisme amb una capçalera nova de trinca. ¿Què us sembla? ¡Ah!: ja podeu seguir ÒSSUL.blogspot.com directament des del Facebook; els feisbucaires visiteu http://networkedblogs.com/blog/el_bloc_de_marc_serrano_i_%C3%92ssul.blogspot.com i cliqueu sobre "Follow". ¡Bon cap de setmana!

GPS [Gremi de Periodistes de Sabadell], sí, però...

Gràcies a la benevolència d'Ono, trenco el meu silenci blocaire (o blogaire) per comentar-vos que corre la brama --ui, ui-- que s'està gestant la constitució oficial del Gremi de Periodistes de Sabadell (GPS). Perfecte. Ho aplaudeixo. Me n'alegro i, si els companys m'hi volen, m'hi adheriré amb hooliganisme i tot. Visca. Com tots els qui exerceixen un mateix ofici --el que sigui-- a qualsevol ciutat del món, els periodistes sabadellencs tenim el dret i el deure, quasi, d'ajuntar-nos per defensar-nos i manifestar-nos públicament com a col·lectiu corporatiu i corporativista. I em refereixo a tothom: informadors de mitjà i/o de gabinet, joves o grans, exiliats o no a mitjans de fora de la república independent de Sabadell i de totes les vetes polítiques. (L'únic límit que un servidor hi posaria fóra que els aspirants a formar part d'aquest nonat GPS tinguessin aval acadèmic. Sé que és políticament incorrecte defensar aquesta posició --molts bons periodistes no són llicenciats en periodisme i molts de mediocres, sí--, però és la meva i, per tant, l'exposo i la defenso sense vergonya i sense fonamentalisme, tampoc. Crec fermament que això nostre és un ofici en què cal, com a qualsevol altre, base teòrica i mili pràctica. A cals metges o a cals arquitectes, el que dic és una obvietat --¿deixaríeu que un dentista sense títol us arrenqués un queixal?--, però, a casa nostra, per desgràcia, no.) Ateses la situació del mercat, la percepció social i institucional de la nostra tasca al Principat i a la Manchester catalana i la naturalesa del Col·legi de Periodistes de Catalunya (CPC), em costa d'entendre que hàgim trigat tantíssim a adonar-nos que unir-nos és realment just i necessari. Al febrer ho suggeria en aquest mateix bloc. GPS, doncs, sí, clar que sí, però permeteu-me que faci la pregunta del milió als tots els qui (també) en formareu part: GPS, ¿per (a) què? Opinions, al bloc, sisplau, que encara hi ha qui no té Facebook... (Per cert: m'agrada que vagi imposant-se a poc a poc, que vagi guanyant adeptes, però això de "GPS" té copyright, ¿eh?, i fa força temps que ho escampo, tot i que aquesta anotació sigui, si no m'erro, la primera referència a Google del sintagma "Gremi de Periodistes de Sabadell". Queda dit. Escrit, vaja. Àpali.) (Parlant de propietat intel·lectual, he extret la imatge de l'anotació, la bandera de la meva pàtria xica, d'aquí. )

Urgent: últim dia perquè, si us plau --si no, doncs no--, voteu el bloc als Premis Blocs Catalunya

¡Voteu el meu bloc avui als Premis Blocs Catalunya abans de demà dijous (incloent-l'hi), sisplau! ¡Demà dijous s'hi acaba el sufragi! Per fer-ho, cliqueu sobre aquest enllaç directe i escriviu-hi el vostre correu electrònic. I una cosa més que és importantíssima: hi rebreu un missatge amb un enllaç que haureu de seguir per confirmar el vostre vot. Fins llavors, no serà comptat com a vàlid. (¡Compte!: pot ser que vagi a parar a la carpeta de correu brossa.) ¡Moltes gràcies i salut!

[Fins aquí, el que ja havia posat --amb massa entusiasme, potser-- al Facebook, on no em cabia l'agraïment als qui ja em vau permetre quedar finalista al primer concurs de blocs sabadellencs Clica per Sabadell tal com podeu llegir, fora d'[El bloc de Marc Serrano i] ÒSSUL.blogspot.com, en aquesta nota de premsa de l'Ajuntament de Sabadell o en aquesta anotació del bloc VallèsActual. Doncs això: mercès un altre cop.]

L’Obra Social Caixa Sabadell, pionera entre les caixes catalanes en l’ús de Twitter com a canal oficial

Caixa Sabadell és la primera caixa d’estalvis catalana que –concretament, des de la seva Obra Social– utilitza la xarxa de microblogging Twitter com a canal oficial. Pot, així, participar en la conversa global amb el seus clients, usuaris i beneficiaris, i, de fet, amb tots els membres d’aquest servei. Ho fa a través de dos perfils: en català i en castellà. Sensacionaaal! Aquesta aposta decidida de l’Obra Social de la caixa catalana degana per les xarxes socials es plasma aquest estiu en el microlloc web sensacionaaal.cat, a través del qual sortejarà tres viatges en el globus aerostàtic de Caixa Sabadell entre els internautes que s’inscriguin al seu web corporatiu o n’actualitzin el perfil. L’Obra Social Caixa Sabadell fa créixer així la seva comunitat virtual i pot atendre’n cada membre segons les seves preferències, i, paral·lelament, els convida a relacionar-s’hi a través dels seus perfils al web 2.0. En aquest sentit, el web de l’entitat ha creat aquest estiu un servei d’alertes mitjançant el qual l’usuari interessat en un acte en concret rep un correu electrònic que l’hi recorda el dia anterior. Una Obra Social 2.0 D’un temps ençà, com altres corporacions de tots els sectors, l’Obra Social Caixa Sabadell té presència oficial a l’anomenat web 2.0. A Facebook, té perfil i dos grups oficials (Amics de l’Obra Social Caixa Sabadell i Caixa Sabadell Etnival, amb 1.116 fans) i un d’espontani. A YouTube, té, també, canal oficial, i el vessant estrictament financer de Caixa Sabadell també hi té presència oficial. De la mateixa manera, disposa de compte a Flickr i a MySpace, i promou les seves activitats a Second Life –actualment ofereix la possibilitat de pujar al seu globus aerostàtic virtual a l’illa de Barcelona Virtual, el proveïdor de la institució a Internet. L’entitat també manté un bloc corporatiu genèric i un altre que reflecteix l’activitat del seu centre ambiental. [Sapigueu, si voleu, què se'n diu a Internet.]

El director de l'Obra Social Caixa Sabadell, Fermí Pons-Pons, al "De bona pell" de Ràdio Sabadell 94.6

Vaig acompanyar-l'hi i volia explicar-vos-ho. El director de l'Obra Social Caixa Sabadell i una de les persones més conegudes de la cocapital vallesana occidental i de la caixa catalana degana, Fermí Pons-Pons, el va entrevistar Jordi Terradas dimecres al programa De bona pell --també té bloc-- de Ràdio Sabadell 94.6, que es dedica a donar a conèixer els prohoms (i les ¿prodones?) sabadellencs. Aprofito l'avinentesa per agrair la bona feina feta al Jordi, al productor de l'espai, el Toni Padilla, i a la seva realitzadora --això de tècnica no m'agrada gaire-- i vella amiga meva dels temps del Canal 50, la Rocío García. Llàstima que el quart d'hora final coincidís amb l'inici del Partit perquè Pons-Pons va fer-hi un balanç objectivament lúcid de la seva vida personal fins a l'actualitat i, també, de la seva trajectòria a la quarta caixa catalana per recursos de clients, i una anàlisi experimentada del paper de les caixes d'estalvis en la societat catalana de l'últim segle i mig en un moment en el qual tothom se n'omple la boca. Segur, però, que us interessa molt més escoltar-ho i jutjar-ho que no pas llegir què en penso; en aquest cas, podeu escoltar --o sentir-- l'entrevista sencera clicant aquí --ho sento: no té enllaç permanent-- o bé, sense floritures, baixar-vos-la aquí. Per cert: enhorabona a Ràdio Sabadell 94.6, on vaig gaudir i aprendre moltíssim del 2001 al 2007 --sap que estic a la seva disposició--, pel seu nou servei de ràdio a la carta, que, personalment --ja sé que no sóc gaire modern--, m'interessa molt més que no pas el de podcàsting, premiat per la Diputació de Barcelona fa un parell d'anys. En teniu més informació aquí i, per si no ho sabíeu, l'emissora de ràdio local és tan 2.0 que fins i tot té presència a Facebook. (També per cert, un servidor de vosaltres no hi és, encara.) (Foto: Toni Padilla.)

Elogia'm (¡ep!: si vols)

M'encanta que m'elogiïn. M'agrada moltíssim. I ho necessito. Així, així o com sigui, però que ho facin; que ho facin els qui m'estimo, m'importen, m'interessen, em fascinen i/o em respecten; que m'elogiï o em critiqui algú que no té credibilitat per a mi senzillament se me'n fot. Me la bufa. (¿Eh?) Fa mesos, encara assegurava, convençudíssim, que mai de la vida, mai dels mais, no tindria bloc; havia arribat a dir coses semblants del mòbil... i ara en tinc dos. (I ara en dic sobre el Facebook, de pestes d'aquestes.) Daixò. Aquesta resistència meva a fer un bloc propi l'argumentava així: els blocs són essencialment egocèntrics i, fins i tot, segons com, pornogràfics i tot: l'experiència i l'opinió d'alguns blocaires --d'alguns: els diguem-ne hipersubjectius-- em sembla intranscendent. Exhibits als quatre vents, les reflexions pretesament transcendentals o els detalls quotidians d'aquests col·legues em provoquen vergonya d'altri. M'és igual com se senten, què fan. No voldria ser-ne un: us recordo que aquest bloc és "(quasi) estrictament professional", que em sembla que és el que pot interessar, no personal; què he sopat, posem per cas, no crec que us importi gaire. Encara suporto menys, però, la falsa modèstia. Tant si es fa per voluntat pròpia com per imposició social, treure's importància o treure'n a allò que s'assoleix en el camp que sigui deu ser una romanalla de l'ètica judeocristiana més tronada. Carreguem-nos-la. Urgeix. Eliminem-la. Qualsevol que pretengui estimar i ser estimat ha d'estimar-se i estimar el que fa, ni que sigui mínimanent; l'amor propi és legítim i mostrar-lo en públic sense excessos ni exageracions, sent sempre mil cops més exigent amb un mateix que amb els altres, amb tota la humilitat del món, és, també, legítim, com n'és, de legítim, treure a passejar l'amor per la parella, el familiar, l'amic o l'animal. Potser us sembla, a alguns, una reflexió pretesament transcendental o un detall quotidià sense interès d'un blocaire egocèntric, ¿oi?, això, però us asseguro que el paràgraf anterior i aquest són del tot coherents. Espero haver-m'hi expressat prou bé per convèncer-vos-en. Total, que, pels motius exposats més amunt, avui em dóna la gana perpetrar aquesta intromissió en els meus sentiments tant professionals com, també, personals: dir-vos que m'encanta que em diguin --que em digueu-- que us agrado i que us agrada el que faig, dic, penso. Que m'afalaga. Que m'estarrufa. Que ho necessito. Per tot això, avui també vull que sapigueu que dir-vos-ho --haver-vos-ho dit-- no em fa cap vergonya. Cap. Ni una. ¿Us en provoco d'altri? PS.-- ¡Bon Sant Jordi! ¡Elogieu els qui estimeu i dediqueu-los temps amb l'excusa de la diada!