La 'nova' pastisseria-restaurant Farga Diagonal i el nou forn-restaurant Boldú Provença (Barcelona)

FARGA DIAGONAL

Res-tau-rant

Un dels (cog)noms majúsculs de la pastisseria barcelonina rellança el seu local estendard, la botiga-restaurant de la Diagonal. Un fet: el nou aspecte —“modern i amb personalitat”; luxós, no rococó— i el nou concepte —ara, sopars— de la seu fundacional de l’imperi, amb més de mig segle, mig miler de treballadors, set establiments al cap i casal —tres dels quals, restaurants—, un centenar de Farggi a la península i a Qatar —el 80%, franquícies—, i, inoblidable, la figura del fundador, Jesús Farga, mort el 2011. I una idea: Farga no és només dolç, sinó, també, restauració i servei d’àpats; ho subratlla, lliurada a la marca, la directora comercial, Dúnia Llach: “Som un restaurant diferent”.

Malgrat els grans números i els 700 metres quadrats de l’establiment, farcit al vespre tant de gormands visitants (d’hora) com de locals (tard), “l’essència” del “negoci familiar”, diu Llach, és la de sempre: “tots els clients són vips” i “el no, d’entrada, no existeix”. Tres cartes: la de restaurant pura i dura, “de mercat reivindicant la qualitat de la millor cuina mediterrània”, amb arròs caldós o la mítica hamburguesa Farga; la d’entrepans i xarcuteria, i la de tapes. I, clar, postres d’escàndol. De matinada, els caps de setmana, gintònic de franc. A la carta de vins, supervisada per Manel Roig del Tarré, una quarantena de propostes, on regnen i empaten dues DO consagrades: Penedès i Rioja.

Preu: Carta: 35 €. Menú especial: 25 €. Menú (migdia): 19,95 € ò 22,50 € (saló). Ampolla: 10,25-49 €.

Adreça: Diagonal, 391. Barcelona (Dreta de l’Eixample).

Web: http://fargabarcelona.com/restaurantes/diagonal.htm.

Telèfon: 93 416 01 12.

Horari: De dl. a dj. de 8 a 0 h, dv. de 8 a 1 h, ds. de 9 a 1 h i dg. de 9 a 0 h.

BOLDÚ PROVENÇA

‘Boldnutmen’

D’una pastisseria multifunció a un establiment de matriu fornera, també diversificat. Dos xamfrans més avall —Provença amb rambla Catalunya— aterrava a l’abril una “família de forners” gracienca —del Coll, on té les dues botigues de sempre—, amb l’aval de set dècades i tres generacions pastant pa-pa. La forneria gurmet treu pit, si bé l’autenticitat promesa no sempre és tal: per una “revolució total” que ha estat “impulsada per altres”, “tothom et ven tradició”; així, les fleques “de tota la vida” que no evolucionin estan “destinades a morir”. Parla, enèrgic, Enrique Aragón Boldú, que, des de fa un any, refresca l’empresa, per a la qual lluita amb sa germana, sa mare i una vintena d’empleats.

“Ho fem tot a mà. Tot”, fa. Al voltant de la forneria, brioixeria i pastisseria, però mes enllà —és una fleca-restaurant—, i a preus assequibles: “Jo no vull vendre luxe. Jo sóc forner”. S’hi pot esmorzar, dinar, berenar o... sopar (d’horeta). El “producte estrella de llarg” és el boldnut, el dònut Boldú, que pren vida (boldnutman) i s’adapta a les diades. La carta de salats de tardor-hivern es compromet a “fer-ho tot com abans” i ofereix crema de verdures, tartines, planxats, amanides i carpaccios, i pastes i risottos. Dos vins: el negre, Pactum 2010, de Catalunya, i el blanc, el verdejo La Estacada, de Castella —de la seva Tierra. Decoració retro de Voland. Aviat, nova obertura. On? Secret.

Preu: Carta: 9 €. Menú: 6,95 €, 7,95 € ò 10,95 €. Ampolla: 7,50 €.

Adreça: Provença, 233. Barcelona (Dreta de l’Eixample).

Web: www.boldu.es.

Telèfon: 93 467 45 42.

Horari: De dl. a ds. de 7 a 22 h i dg. de 8 a 21 h.

(Cupatges, desembre del 2012 – gener del 2013.)

(Fotos: cedides.)

A Vic, Clau de Fa i Cal Fusté, dos restaurants nous d'aquells que sí que val la pena visitar

CLAU DE FA

La posada dels atlants

Perquè pertany al complex cultural L’Atlàntida, també nounat: talment com una rosa, es badava per Sant Jordi a l’est del pinyol de la ciutat dels sants. La concessió fa “funció diària” des de l’“assaig general” del 19 de novembre; tot el local (carta, imatge i decoració) juga amb gràcia amb l’argot i la iconografia escènics i musicals. El gestiona un grup que encapçalen Pep Pelfort i Jeroni Vinyet, i que inclou altres “socis treballadors”: Imma Llort, Vicenç Guillem, Àlex Cirer i Oriol Villanueva; cadascun, “no sols especialista sinó fan de la seva àrea”, la qual cosa fa que “el trencaclosques quadri”, per Pelfort, que vol que “L’Atlàntida sigui el teatre del Clau de Fa” en lloc del contrari.

“Treballam només producte fresc”, comenta Guillem, mallorquí, que fa tàndem amb Pelfort per oferir-hi una cuina “artesana amb uns tocs una mica moderns”. De la carta, curta i estacional, subratlla el bacallà gratinat amb pasta miso i el wellington d’ànec confitat amb acord de pera. Ofereix set formatges amb llet crua. De la vintena de vins, hi triomfen el negre montsantí Vessants Xic i el blanc bagenc Bernat Oller. Il·lusionada, l’empresa és 2.0 de veritat: piula els espectacles amb què complementa els estrictament atlàntics, anuncia novetats i atén reserves a Facebook, on té perfil i grup[s] [l'altre, aquí], i, a Flickr, comparteix carta, fotos, grafisme i manifest: “La cuina és una art escènica”.

Preu: Menú: 12 €; de grup: 20-30 €. Carta: 22 €. Ampolla: 7,50-16 €.

Adreça: Francesc Maria Masferrer, 4. Vic (Barcelona).

Web: www.claudefa.cat. Twitter: @claudefavic.

Telèfon: Reserves: 938 893 430. Programació: 606 647 778.

Horari: Obert els dl. de 9 a 17 h, de dt. a ds. de 9 a 2.30 h. i els dg. de 17 a 2.30 h.

Nota: No en formen part des de finals de febrer.

CAL FUSTÉ

“El somni de la meva vida”

El primer que en llegiu –el títol– és el primer que ens en diu, taxatiu, Albert Tomàs, un barceloní vigatanitzat procedent de Gósol (Alt Berguedà), on son pare va néixer a la casa que dóna nom a l’establiment. La família es dedicava a la venda de llegums cuits –son germà en regenta parada al mercat de Felip II–, però ell, enamorat dels fogons, volia tastar-ne aquest altre vessant. Havent-se format, va ser cap de cuina del parador de Viella durant dos anys i, amb la dona, l’Antonia Palacios, va aixecar aquest restaurant de cuina “catalana i casolana”, honesta sense ser antropològica, que obria portes el 30 de juliol i comença a donar-los alegries passada una petita “travessa del desert”.

Exigent, el preocupa la matèria primera i la seva transformació: no arrufa el nas a tècniques recents com la cocció al buit, però es confessa “tradicional al màxim”. Sumant-hi preus ajustats i la dèria de “dignificar el menú”, va fidelitzant clientela. Llueix entrants com cargols a la gormanda o foie amb reducció de balsàmic, ous trencats, arròs caldós de llamàntol, carns com cua de bou, entrecot a la pedra o llengua de vedella a l’estil Ramon, i peixos com vieires i mongetes del ganxet amb oli de nous o llamàntol a la planxa o amb ceba confitada. Entre els 34 vins, majoritàriament negres i catalans, crida l’atenció el Mussefres, de la cooperativa de la Serra d’Almos (Baix Priorat).

Preu: Menú: 12 €; de nit: 18 €; de grup: 20-30 €. Carta: 30 €. Ampolla: 10-39 €.

Adreça: Sant Antoni, 18. Vic (Barcelona).

Web: http://www.atrapalo.com/opiniones/restaurantes/cal-fuste_6213.html.

Telèfon: 938 867 871.

Horari: Obert de dt. a dg. de 13 a 15.30 h i de dt. a ds. de 20.30 a 22.45 h. Tancat els dl.

(Cupatges, febrer-març del 2011.)

(Fotos: Clau de Fa i un servidor, respectivament.)

[Disculpes per la poca disciplina a l'hora d'actualitzar. Tinc pendent, ara, una anotació sobre l'experiència @DiarisSabadell, l'agregador de notícies —res més— de Sabadell a Twitter. ¿Ja el seguiu?]

Dos nous restaurants de Rubí on menjareu com els àngels

PLATS

Robí

L’inauguraven fa dos anys, “en plena crisi”, que no han notat, diu ell, i l’ajuntament ja els premiava com a millor projecte local de l’any. A la tarja editada per a l’ocasió, l’eixamplenc Jordi Solanes i la rubinenca Àngels Jorba, parella i empresa joves, bregades i viatjades, quasi em fan la feina: no es passen quan l’hi etiqueten de “jove, honest i compromès, amb una cuina fresca i equilibrada, mediterrània i d’arreu; en un espai modern, confortable i tranquil”. És a propíssim de l’estació dels Catalans al cor de la ciutat amb nom de pedra preciosa; s’hi arriba, xino-xano, per la deliciosa i bulliciosa avinguda de Barcelona. Ocupa el cos central de la casa de pagès de la família d’ella.

Cuina creativa democràtica i amb substància. Menú setmanal amb una desena d’entrants variats i quatre segons per “fugir de fregits”, amb un toc d’exotisme i producte de temporada. I, els capdes, “cadascú es fa el seu menú degustació”, explica l’Àngels, amb tres platillos com tallarines de sípia o caneló de cua de bou –cada estació, 17 per triar–, cinc postres com el sublim coulant d’avellana i –ep!– quatre vins per acompanyar-los, liderats pel Moscato d’Asti. L’aparador líquid és una labor de retalls quant a DO –dos Jumilla, per exemple. “De mica en mica, ens anem fent el nostre lloc”, assegura el Jordi, que ja té clients de ciutats veïnes. Bravo per l’aigua descalcificada i osmotitzada.

Preu: Menú: 14,50 €; menú entrants o segon: 10,50 €. Carta: 27,50 €. Ampolla: 9-21,25 €.

Adreça: Llobateras, 61. Rubí.

Web: www.restaurantplats.com.

Telèfon: 935 882 882.

Horari: Obert de dt. a dg. de 13 a 16 h, els i els dv. i ds. de 21 a 23 h, i les nits de dt. a dj. per a grups amb reserva. Tancat els dl.

EL CIBULET

Sí, bolet

L’excursió s’ho val. Els qui hi aterreu amb tren –FGC, línia S1 (Terrassa)– no us penedireu d’haver de creuar la via i la riera fins a la urbanització Sant Jordi Park, de nom ben poètic. (Oi?) El rubinenc Jaime Redondo i la seva dona, la Mari, sabadellenca, són feliços en aquest local “acollidor, pròxim, familiar”, gargotejo in situ. “No és una feina normal”, admet un cuiner amb 28 anys d’ofici a les costelles, durant els quals ha voltat força –fins a Fuerteventura– i ha passat de marmitó a amo d’una marisqueria i, des del 2006, d’aquest establiment. Els dos últims anys hi ha combatut la crisi “pujant esgraons”. El seu repte, atraure vallesans malgrat la poca oferta d’oci de la ciutat: no hi ha ni cine.

I el nom? “Coses de la cunyada.” Abans del traspàs, no evocava França sinó Espanya: es deia La Pata Negra i era d’ibèrics i de Ticket Restaurant. Sense servei de barra ni escurabutxaques i amb un viver de marisc, el seu successor té la “tranquil·litat” que ven qualitat –n’exigeix als proveïdors– tocant més d’una tecla, a un preu raonable i sense abaixar el llistó: “El que pot venir, ve, i el que no, no passa res”, fa el Jaime. Carn gironina a la brasa de carbó vegetal. A la carta de vins, anual, unes 45 referències, força blancs i rosats, sorpreses com els ecològics terraltencs d’Ecovitres i la promesa de renovar-ne els negres –de posar-n’hi més de casa i algun d’internacional. Menús grupals a mida.

Preu: Menú: 13,50 €. Carta: 25 €. Ampolla: 6,90-45 €.

Adreça: Plaça de Josep Sapés i Esmendia, 6-8. Rubí.

Web: www.elcibulet.com.

Telèfon: 935 875 272.

Horari: Obert de dc. a dl. de 13 a 16 h i els dv. i ds. de 20.30 a 23.30 h. Tancat els dt.

(Cupatges, octubre-novembre del 2010.)

(Fotos: cedides.)

[Postdata.— Gràcies per la paciència i per la fidelitat malgrat la meva manca de disciplina dels dos últims mesos —a l'hora d'actualitzar, vull dir. Unnim, Descobrir i assumptes personals ¿colen com a excusa?] 

[Una altra postdata.— He sucumbit a Twitter, també —el que faltava—; m'hi trobareu aquí.]

Dos nous restaurants de Vilafranca del Penedès que heu de conèixer urgentíssimament: Divinic i Kassba

DIVINIC 

Diví i vínic

Hem fet poc més d’una volta al sol des que omplia un buit al sud de la capital altpenedesenca i del seu eixample, la Girada, que fa pessigolles a la N-340. És –aquest, sí– “diferent” i “únic” a la plaça: us proposa “picar alguna cosa” d’una carta “dinàmica” en un espai modern sense passar gana –aquí, no– o fer-hi un vinet “a mitja tarda”. Les decles i l’empresa –“molt difícil”– pertanyen al jove Pere Massana, que va aterrar al festí l’any del Naranjito. Apassionat, és cuiner de vocació –ho somniava “des de petit”–, de formació –l’Autònoma–, de currículum –Les Crayères (Reims), Drolma, Via Veneto– i, sobretot, de raça: és la tercera fornada de Cal Pere del Maset, situat a l’encantador Sant Pau d’Ordal (Subirats). Els seus avis –ell, un altre Pere Massana– el van fundar el 1969 com a fonda, els seus pares –el Joan i l’Anna– hi han fet una aposta “més elaborada” des dels 80 i aquest altre Pere continuarà consagrant-lo a la cuina “tradicional i de producte”.

Dins la línia dels plançons de cases d’anomenada, doncs, pretén que “la gent no s’afarti amb un plat” sinó que hi combini tapes, platillos, truites, embotits (Joselito), marisc –cada cop, més–, peix i carn a la brasa. Per remullar-ho, unes 200 referències; tres quartes parts, del Penedès, la “prioritat”. I, per endolcir-ho, postres self-made. Les boques i les orelles d’una parròquia fidel ja en van plenes.
 

Preu: Menú: 18 € (beguda a part). Carta: 25 €. Ampolla: 11-110 €.
Adreça: Rambla de la Girada, 100. Vilafranca del Penedès.
Web: www.divinic.es.
Telèfon: 93 891 59 96.
Horari: De dl. a ds. d’11 a 0 h.

KASSBA
Fortí vilafranquí
 
Només sis dies abans d’obrir –el novembre del 2008–, es venia així en un anunci: “Cuina d’autor amb molta imaginació i suggerents plats, amb molta cura en la seva presentació”. Evidentment àrab, el seu nom –en català en diem alcassaba– designa un “recinte fortificat a l’interior d’una població emmurallada, per a refugiar els habitants i l’exèrcit”, segons l’IEC. I té una anècdota: l’amo, Josep Zafra, es diu Kasba –amb una essa, però– de segon cognom perquè es va canviar el que duia des de petit –Soler– per aquest altre, que és el segon de la seva mare, catalaníssima, per cert. I una altra: la seva companya és del Marroc, on ell va treballar “tres o quatre anys”. O sigui que tot quadra.
 
Etiqueta la religió gastronòmica del local de “mediterrània-aràbiga” i assegura que es tracta d’un establiment “diferent i acollidor, tant en la decoració com en la carta”, que consisteix en “cuina moderna-tradicional combinada amb plats típics aràbics”. Atrau, entre altra clientela, “gerència, finances, executius”, a la qual ofereix, quant a vins, un 95% de “producte del Penedès”. Com arreu, la crisi s’hi ha notat: “No hem tingut l’auge que esperàvem, però no ens queixem, ja que hem tingut una bona acollida dins de la comarca i Barcelona capital”, comenta Zafra, que no s’atura: “A l’altell privat superior estem acabant una zona íntima i privada tipus chill out per a reserves especials”.

Preu: Menú: 12 € –caps de setmana i nits, 22 € o 30 €. Carta: 32,50 €. Ampolla: 7,50-52 €.
Adreça: Igualada, 57. Vilafranca del Penedès.
Telèfon: 93 538 88 35.
Horari: De dl. a dc. de 8 a 21.30 h, dj. i dv. de 8 a 2.30 h, i ds. i vigílies de 13 a 16.30 h i de 21 a 3 h.

(Fotos: Divinic i Kassba.)

(Cupatges, febrer-març del 2010.)

Dos bons restaurants de Terrassa (!): Sentits i El Racó d'en Tomàs (amb disculpes pel silenci)

9JT6QCVV7VV7
SENTITS
Amb tots cinc

I fins i tot amb el sisè. L’amo d’aquest local nascut el 5 d’octubre –en una crisi, calen agosarats– al cor de Sant Pere Nord, Àlex Grau, va abocar tota la seva sensibilitat al garatge d’un dels seus dos socis per convertir-lo, en dos anys i amb les seves manetes, en un establiment modern però càlid, tal com el definiria un periodista poc imaginatiu –“acollidor”, l’etiqueta ell. Havia venut delicadeses i treballat al Tramuntana –picada d’ullet als fans de Ventdeplà–, però volia més marxa. L’ha aconseguit. Amb Eduard Crosa a la cuina, acompanya “des de l’aniversari d’una senyora de 85 anys fins al d’una criatura de set”, tant del barri mateix com de la resta d’Ègara.

Hi fa “cuina elaborada, molt treballada”, apunta, actual sense renunciar a allò nostrat: “No deixem de fer mandonguilles”, proclama, cofoi. El seu menú ofereix un bon ventall de primers i segons perquè una part de la clientela sol anar-hi un sol cop per setmana i és, sempre, flexible, incloent-hi la possibilitat de “repetir d’algun plat”. Els vins, 12 negres, cinc blancs, tres rosats i tres caves; tots, poc comuns –el simpàtic vi de la casa és el navarrès Señorío de Ayanz–, i amb presència notable de denominacions catalanes. Com que hi ha tanta carn com peix, aviat hi trobareu algun blanc més. A la nit, demaneu-hi alguna tapa seguida d’un segon i, sobretot, d’unes postres –totes, casolanes.

Preu: Menú: 10,90 €; de grup: 23-25 €. Carta: 22,50 €. Ampolla: 5,50-35 €.
Adreça: Doctor Ferran, 164. Terrassa.
Web: www.gastronomialocal.com/restaurants2.asp?idr=289.
Telèfon: 93 735 40 21.
Horari: De dt. a dg. de 13 a 16.15 h i de dc. a ds. de 21 a 23 h.

EL RACÓ D’EN TOMÀS
A un nas enganxat

A un de daurat. Entusiasta, autodidacte i pedagog, l’amo, Tomàs Cuadrado, és el Nas d’Or català d’enguany [2009], el millor sommelier dels 67 de l’última semifinal catalana del concurs estatal. No en va no es tracta d’un restaurant amb celler sinó d’una “bodega a preu de botiga real” on el vi, unes 400 referències lluny del “marquisme” i dels “lineals dels súpers” –un 40%, catalanes–, no se subordina al menjar. No hi ha pas, doncs, maridatge, sinó “casament o matrimoni”. Situat al sud-est del centre, quasi a Segle XX i a tocar de Vallparadís, té, com tots, història pròpia: naixia el 2003 en un carrer anomenat com el meu avi patern, va moure-se’n un pèl fa dos anys fins a la seva ubicació actual...

I al gener treia del forn, paret per paret, el seu propi wine bar –socors, TERMCAT–, El Raconet, que no és un bar de tapes, insisteix Cuadrado, franc com pocs: “El món del vi s’està prostituint”, es lamenta, i després tothom rep, es queixa. S’hi perpetra cuina de mercat de debò per “fer gaudir els clients”, fidels, amb una creativitat que no escatima gramatge. El nassut els considera, de fet, els seus Robert Parker particulars! Pertany a Cuina Vallès, el recomana le Guide, té dos reservats i aula de tast, i seria impossible sense dues Montses: García, cap de cuina, i Morales, muller de Cuadrado, de sala; totes dues, procedents, també, de La Sociedad. La tríada és, diu, “venedora de felicitat”.

Preu: Menú degustació: 38 €. Carta: 40 €. Ampolla: 7-350 €.
Adreça: Topete, 156-158. Terrassa.
Web: www.elracodentomas.cat.
Telèfon: 93 784 16 05.
Horari: De dl. a dv. de 13 a 15.30 h i de dl. a ds. de 21 a 23 h.

(Cupatges, 2009.)

(Fotos: Sentits i El Racó d'en Tomàs.)

Nou PlanB! Gourmet: regaleu un menú degustació per a dos... ¡on l'altre/a vulgui!

Crec que el producte PlanB!Gourmet, de Barceló, es basa en una idea genial: regalar alguna cosa més que un val --es tracta d'una capseta de cartró dur que conté un llibret-- i alguna cosa més que un únic restaurant --n'ofereix 40 perquè els receptors com ara jo en triem un i hi degustem un menú degustació en parella. (Que valgui la redundància.)

La quantitat d'opcions és suficient: massa establiments saturarien; tot i això, els catalans estan concentrats, quasi en exclusiva, a Barcelona ciutat. Us els llisto per acabar. (Ah!: no n'havia opinat abans perquè no m'ha caigut a les mans fins [ara].) Abraçades gastronòmiques a tothom i moltes gràcies a Barceló i a Bloguzz pel regal que m'heu fet, de debò. Bon Nadal.

• Basmati, de Barcelona (el Barcelonès)
• Buzzing, de Barcelona (el Barcelonès)
• Opaqo, de Barcelona (el Barcelonès)
• Taramai, de Barcelona (el Barcelonès)
• Mas Batlle Paradís, de la Creueta --Quart-- (el Gironès)

Postdata.-- Important: no inclou les begudes.

(Foto: Barceló.) 

Apunts del natural de La Botiga Escudellers

Divendres --sí: divendres; aquest cop sóc poc immediat-- vaig (vam) anar a sopar al restaurant La Botiga Escudellers, que, pel nom, ja us deveu imaginar a quina ciutat i a quin carrer és. Per ser més exactes encara, està situat just al davant de La Fonda. No està sol al món: és de cadena; també en trobareu a l'avinguda de Josep Tarradellas, al carrer de Gandesa i a la rambla de Catalunya --n'hi ha quatre a Barcelona en total, doncs. La informació bàsica sobre l'establiment busqueu-la al seu web; tot seguit, els meus apunts del natural.

 
Quant a la decoració de la casa, vaig escriure a la meva llibreteta: "Tot blanc (fredor minimalista). Vintage nostrat". (Imita, com el seu nom indica, una adrogueria. Baixeu a sopar al celler si voleu estar-hi més tranquils.) Quant al servei que hi vaig (vam) rebre, "Tracte correcte, molt amable fins i tot". Pel que fa a l'ús de la llengua, "Carta en català". (Els cambrers feien l'esforç d'atendre-m'hi o, si més no, entendre-m'hi.) Davant de les tarifes, "Preu assequible: primers a quatre euros, segons a set". (Incloent-hi l'IVA.)

A l'hora de descriure'n la fórmula gastronòmica, vaig gargotejar: "Un altre [restaurant] basat en l'aggiornamento de la cuina diguem-ne catalana de consum". Justifico el diguem-ne amb el llistat del que vaig menjar-hi; un cop més, us ho poso tal com apareix, literalment, al peu de la lletra, a la meva llibreteta: "Aperitiu: cava/copa, braves, croquetes. Risotto verdures. Hamburguesa f/f [farcida de formatge, vol dir això dins el meu llistat d'abreviatures particular]. Cremós iogurt. Mint Splash (infusió)". (Per cert: no es tractava d'unes herbes qualssevol sinó premium: de Sans&Sans. Tanta verdor encara m'eleva l'esperit.)

El menú de migdia hi val 7,95 euros --inclou beguda i postres. Aneu-hi (si voleu): val la pena conèixer-lo. Ah: que no m'ho deixi, sobretot: m'hi (ens hi) convidaven. Gràcies, moltes gràcies, Atrápalo.com. (De qui manllevo el parell de fotos.) L'agència en línia ofereix un menú degustació nocturn en aquest mateix restaurant com el que vaig (vam) menjar-hi per només 13,60 euros, un preu ajustadet. Aprofiteu-ho.

Tres nous restaurants sabadellencs on heu d'anar a sopar ("Cupatges", agost-setembre del 2009)

AL TANTO QUE VA DE CANTO

Compte, que va de gairell

El Sant Jordi del 2006 l’amo de l’antic La Mossegada –ara hi ha son germà– obria un “bar-vinoteca” doblement vintage amb “coses per menjar”, si bé “l’etiqueta” i els controls d’alcoholèmia n’han atenuat el toc comercial. La frase feta que el bateja no és normativa, però acceptem vaixell: uneix tanto (ració) i decanto –de decantar– malgrat que la clientela, àmplia i fidel –una gran família d’“entesos”–, l’ha convertit en El Tato..., àlies de Carles Ruiz Casas, propietari a part de marit, germà i oncle de la resta de l’equip. S’hi beu bon vi, sobretot català i de cellers petits –50 referències en “moviment constant”–, i europeu i exòtic, també; s’hi menja foie, quiche o altres delicadeses self-made com una papillota de mongeta tendra amb ibèric i roquefort, i s’hi fan tastos “sense tecnicismes”.

Preu: Dinar: 20 €. Sopar: 25 €. Ampolla: 9-50 €.

Adreça: Sant Pau, 37. Sabadell.

Web: www.altantoquevadecanto.com.

Telèfon: 93 726 21 77.

Horari: De dl. a dv. de 9 a 17 h, dj. i dv. de 21 a 0 h (per encàrrec), i ds. (grups).

BOHÈMIA

Carta blanca

La capital del Vallès Central era òrfena de restaurants romàntics fins que Marc Ribas Beltran i la brasilera Sávannah Otero, maridatge amic de maridatges, van obrir-hi aquest l’abril de l’any passat. Dividit en cocteleria i sala, i d’un blanc immaculat, l’establiment és d’alçada, però us mira als ulls, no per sobre de l’espatlla: a part de la carta, amb perles com el filet, que alimenta el menú, busca “coses maques” per menjar (peix i marisc, principalment, i fondues) i per beure (Tierra Incógnita, Santiago Roma, Piérola, Vi de Gel). La seva cuina és de matriu autòctona, però, com que el xef, Gaetan Parpillon, és francès, excel·leix en foie –en farceix un ravioli gegant– i en postres gal·les. La carta de vins la hi encapçalen una trentena de negres –castellans, sobretot–, una vintena de caves i una quinzena de còctels.

Preu: Menú: 13,38 €. Carta: 30 €. Grups: de 30 a 60 €. Ampolla: 6,5-40 €.

Adreça: Avinguda de l’Onze de Setembre, 152. Sabadell.

Web: www.restaurantbohemia.com.

Telèfon: 93 716 22 35.

Horari: De dt. a dg. de 13 a 17 h i de dc. a ds. de 21 a 2 h.

CONTRAST

Joves i complidors

Diuen que promet. I compleix. Si bé el guanya la cap de sala, Cristina Corral, de 21 anys, el xef ceballut Jordi Gabaldà és joveníssim –un quart de segle pelat–; tot i això, va passar per Can Fabes, la Costa Brava i Roma abans d’inaugurar, al gener, un restaurant de “cuina catalana creativa”, diu, que és “la realització d’un somni i la feina de preparació durant anys”. Com ho ha aconseguit? “El secret i la filosofia és rodejar-me de gent que s’ho passi bé en aquesta feina, ja que jo sóc el primer que hi gaudeixo”, se sincera. En sobresurten els aperitius, que és on Gabaldà va més enllà a l’hora de rellegir el receptari ancestral, i, si us agraden les sorpreses i els maridatges, el menú Sensacions –el degustació. A la carta de vins d’aquest “espai de Bacus”, deu de blancs, 11 de negres, tres de rosats i tres caves; quasi tots, de casa.

Preu: Menú: 15 €; menú paella (dijous): 14 €. Carta: 30 €. Menú Sensacions: 30 €. Ampolla: 6-28 €.

Adreça: Pare Sallarès, 19. Sabadell.

Web: www.restaurantcontrast.com.

Telèfon: 93 725 17 33.

Horari: De dt. a dg. de 13.30 a 16 h i de dt. a ds. –a l’estiu, de dt. a dg.– de 20.30 a 23 h.

(Cupatges, agost-setembre del 2009.)

(Fotos: Adel Pereira / Sávannah Otero / Meritxell Serra.)

Una ala a cada banda ("Cupatges", abril-maig del 2009)

LA MOSCA Una als Països Catalans i l’altra als Occitans, vull dir. Val a dir, però, que la bestioleta no pretenia volar més enllà de Salses: “Després d’investigar més i entrar al Rosselló a la recerca de productes, ens vam adonar de les seves similituds amb la regió a continuació, el Llenguadoc”, recorda l’anglès Jazz Brown, copropietari amb la francesa Judith Nebenzahl. També es tracta, en aquest cas, d’un restaurant seqüela: va sorgir a l’agost de l’úter d’un altre insecte, el Mosquito, que, des del 2003, fa, com ell, una mescla, si bé ben diferent: les iberiquíssimes tapes i la teca oriental; de fet, son fill –per ara, únic– fins i tot n’ocupa el lloc: el progenitor s’ha traslladat a Jaume Giralt 53, ben a propet. “Un ampli assortit de tapes i plats” de la terra, productes de temporada i simplicitat total defineixen el bebè que zumzeja rere el mercat de Santa Caterina; Brown el dibuixa així: “Hi busquem el bon sabor, acabat de fer i a un preu no elevat”. I per beure? La vintena de negres, blancs, rosats, caves i dolços “no tenen una línia concreta”, indica l’amo, si bé a la copa, com al plat, hi ha més Catalunya que Occitània. “Hem tingut vins dolços de Maurí, però resulta difícil trobar-ne aquí en distribució”, comenta, i diu: “Ara l’hem canviat per vi dolç natural de Banyuls per maridar-lo amb el nostre foie gras semicuit”. Atenció, amics, a la desena curta de “connexions” –maridatges– de vermuts i tapes.

Preu: Menú: 8,90 € de dimarts a divendres; carta: 17 €. Ampolla: 8,25-20 €. Adreça: Carders, 46. Barcelona (Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera). Web: www.mosquitotapas.com. Telèfon: 93 268 75 69. Horari: Dl. de 20 a 0.30 h, de dt. a ds. de 13 a 0.30 h –dv. i ds, fins a la 1.30 h– i dg. de 12 a 0.30 h. (Cupatges, abril-maig del 2009.)

La iaia, 'realoaded' ("Cupatges", abril-maig del 2009)

PETIT COMITÈ L’administrador del web del nou establiment de Fermí Puig no ha hagut d’escriure-hi ni un sol caràcter més enllà dels imprescindibles: posant-hi, només, “cuina tradicional catalana” i el nom del xef de l’estelat Drolma, “no cal dir res més”, que remugaria Schuster. Amb els seus inseparables Alfred Romagosa i Adrià Marín, i amb Jesús Niño a cuina i Gerard Pérez Fontana a taula, el vallesà hi revisita i reivindica la manduca nostrada: “La majoria de cuiners d’alta cuina hem tingut sempre com a referència la cuina que hem menjat a casa”, explica a Cupatges, i se’ns queixa que, “mentre els cuiners d’autor han fet bé els seus deures, la cuina de sempre ha estat sovint molt maltractada”.

Del desembre ençà restableix a les àvies l’altar arrabassat en un racó “tranquil, relaxat i discret” a tocar del passeig de Gràcia, a menys de 300 metres del Majestic matriu. Contràriament a la carta sòlida, breu –dos cops bona, doncs–, la líquida hi vessa, com l’horari, generositat, i estima totes les butxaques: tant les que preguen a L’Ermita 2005 com les que consagren un sol bitllet blau al vi, que hi és, en un 90%, indígena: “Som un restaurant que intenta mostrar què mengen els catalans. També què beuen”, raona Puig. La contenció tarifària del local, tota una dèria seva, s’agraeix en crisi: “Fem servir la millor botifarra, però fins i tot la millor botifarra és força més barata que la pitjor llagosta”.

Preu: menú: 38 €; carta: 50 €. Ampolla: 12-790 €.

Adreça: Passatge de la Concepció, 13. Barcelona (Dreta de l’Eixample).

Web: www.petitcomite.cat.

Telèfon: 93 550 06 20.

Horari: De dl. a dg. de 13 a 1 h.

(Cupatges, abril-maig del 2009.)

Entrevista a Juan Reyes, creador de RestauranteSabadell.com

“A Sabadell hi ha pocs restaurants molt bons, molts de normalets i algun de dolent”

MARC SERRANO I ÒSSUL Si sou sabadellencs, segur que algun cop se us ha apropat un periodista davant del Zara de Doctor Robert per plantejar-vos una pregunta sobre l'actualitat per a la mítica secció Punt de vista del Diari de Sabadell. (I, si no us ha passat, segur que li ha passat a algun familiar o amic vostre.) Es diu Juan Reyes i el seu col·lega Víctor Colomer el retrata molt bé aquí. Sense que esdevingui un precedent, ÒSSUL.blogspot.com ha volgut entrevistar-lo per incorporar-ne el web RestauranteSabadell.com a la Guia de la comunicació sabadellenca, que, com sabeu, teniu sempre al vostre abast a la barra lateral del bloc. ¿Aconsegueixes sortir a sopar per Sabadell sense pensar en feina i sense que ningú t’hi faci pensar? La veritat és que no. Acostumo a portar a sobre la càmera de fotos o, si no, el mòbil, i, quan veig alguna imatge atractiva, la capto. El que passa és que, des que sóc pare, no tinc gaire temps per sortir a sopar. Si surto, és al migdia. ¿Quants restaurants hi ha a Sabadell si fa no fa?; ¿quants en cobreix RestauranteSabadell.com a hores d’ara? A Sabadell pot haver-hi entre 180 i 200 restaurants, no en tinc un càlcul exacte. No els tinc comptabilitzats tots, però va per aquí. Al web, de Sabadell, en tinc uns 120 del total de 190. Arribo fins on arribo ja que el meu equip humà es redueix a la meva persona. ¿El millor és el que tots pensem? ¿I el pitjor o, si no, els pitjors?; si creus que no és políticament correcte revelar-lo(s), segur que pots insinuar per on van els trets. A Sabadell hi ha pocs restaurants molt bons, molts de normalets i algun de dolent. Però també puc dir-te que tot depèn del gust de cadascú i també de com hagi anat el dinar. No es pot valorar un restaurant solament per una visita. Pots tenir mala sort i trobar-te un cambrer que tingui un mal dia, o el cuiner… Per valorar-lo, has d’anar-hi més d’un cop. ¿Quins tenen una millor relació qualitat-preu? És molt ampli. Potser el Marco Polo o el japonès Sakura. Tots dos, regentats per orientals, però que porten més de deu anys com a residents aquí. Ofereixen una alta qualitat de producte, un servei molt eficient (malgrat els problemes d’idioma) i un preu molt assequible, amb diversitat de menús a preus tancats. Algun que acabi d’obrir... Et diré més: dos restaurants a punt d’obrir: dos woks bufet lliure, que estan de moda ara: un al Paddock –el que abans era Tapasbar— i l’altre és la transformació del Chino Feliz. ...i algun que acabi de tancar. Acaben de tancar… No acostumen a tancar; el que fan es traspassar el local. El més recent que conec està al carrer de Cerdanyola, 47, darrera [el CAP] Sant Fèlix, i ara es diu La Cassoleta. El Rubión ara també està tancat i La Sede del Flamenco ha tancat provisionalment per raons de permisos. Algun que et sorprengués i algun que acabis de descobrir. El Contrast, del carrer del Pare Sallarès, 19, és el que més m’ha cridat l’atenció, perquè el seu propietari, Jordi Gabaldà, és un jove cuiner sabadellenc amb molta empenta i un gran coneixement de l’art culinari. I el darrer que he conegut directament, encara que ja en tenia moltes referències: l’Airesol, de Castellar del Vallès. Barris vs. centre. En general, ¿és cert el tòpic segons el qual hi ha més autenticitat i millor preu a la perifèria? Segons el que interpretis per autenticitat. Un restaurant al centre pot ser també molt autèntic. Per exemple, autèntic són Il Doge di Venezia, que ofereix una cuina italiana de debò i que està a la ronda de Zamenhof (Monterols, 56), o Aléxandros, el restaurant grec del carrer de Sant Quirze, 35; tots dos treballen una gastronomia molt de veritat. ¿Com afecta la famosa crisi el sector de la restauració sabadellenc? ¿I el teu web? A través de les estadístiques segur que ho detectes. ¿Les cerques han canviat?; ¿quasi tothom hi busca ara restaurants bé de preu? Algun restaurant de poligon industrial ha reduït fins a un 25% la seva facturació, segons m’han explicat. I sí que els internautes busquen ara menús més econòmics. Avui hi ha una tendència als restaurants d’oferir menús anticrisi també a les nits, cosa que abans no existia. Com ara el restaurant La Rambla, que fa unes setmanes que ha posat un menú de nit a 15 euros. Parlant de crisi –ja paro, que cansa–, ¿cap oferta sucosa per menjar bé, bo i barat a la ciutat? Torno a dir-te que segons el que t’agradi. Perquè a mí el frankfurt Joff m’agrada molt i està bé de preu. Ara funcionen els bufets com el del Baricentro (planta d’oci) [Vallès Oriental; ¡corregit!] que és súper econòmic i de molt bona qualitat, i ofereix cuina mediterrània i xinesa. El restaurant La Rambla és també un dels tradicionals a oferir preu i servei. Si t’agraden les pizzes, tens la Pizza Leggera del carrer de les Tres Creus, 156, on en pots consumir a porcions. ¿Com has aconseguit la confiança dels anunciants? M’imagino que molts ja els coneixies directament pel teu bagatge periodístic –el Víctor Colomer diu que ho saps “tot” sobre la restauració local. No és cap secret que els amos dels restaurants tenen al·lèrgia a les trucades dels pesats de les guies. La teva és una altra cosa, ¿no? Al món de la publicitat a Sabadell porto prop de 20 anys. Vaig començar treballant a Ràdio 2000 com a locutor i comercial. Des de llavors, no ho he deixat. Sempre he vinculat periodisme i publicitat. Suposo que el temps i l’honestedat són dos arguments perquè m’obrin les portes. Però, sense un bon producte, no vas enlloc. ¿Els textos del web són tots els que has publicat al Diari de Sabadell i als altres mitjans on has fet periodisme gastronòmic o bé una part d’aquests, només?; ¿en redactes d’expressos per a RestauranteSabadell.com? La majoria de textos han estat publicats tant al Diari de Sabadell com a la Gaseta de Sabadell. Així va començar tot. Algun text ha estat aportat pel mateix restaurant i, quan no en tinc gaire informació, també l’hi assenyalo. RestauranteSabadell.com va néixer fa cinc anys i mig amb l’ajuda d’un amic, vas redissenyar-lo el 2007 i... ¿quin és el proper pas d’aquest passeig teu? Jo vaig començar amb un espai web anomenat Sal&Pimienta, dedicat a la gastronomia, dins del buscador Àpali, crec que l’any 1999. El salt qualitatiu va ser a l’adquirir el domini RestauranteSabadell.com. He anat millorant cada cert temps. El proper pas serà millorar el web amb una imatge nova i les darreres incorporacions que hi hagi a la xarxa. Però això serà quan l’economia m’ho permeti. ¿T’esperaves que la iniciativa funcionés tan bé? Ho sospitava. Fa temps que estic a la xarxa i no paro de pensar en com treballar-la. A més, em dedico a la publicitat i a la comunicació, i, d’alguna manera, he sabut vendre el producte. ¿Com vas de visites? Per incentivar-les, organtizes iniciatives de dinamització de la comunitat (concursos), que m’imagino que també et permeten saber qui s’hi apropa. Ara estic fregant les 8.000 al mes. [Podeu consultar l'informe de Google Analytics de RestauranteSabadell.com que m'ha fet arribar el Juan fent clic aquí.] Va baixar-ne la mitjana per la Setmana Santa. Però, solament el dia de Sant Jordi, vaig tenir-n’hi prop de 500. Les meves previsions són que, a final d’any, si tot va com ha d’anar, estigui per les 15.000 visites al mes, comptant amb la temporada bona de Nadal. El web permet la reserva de taula, ja, d’una dotzena de restaurants, i, també, votar-los –inclou un rànquing basat en les votacions dels lectors a banda del directori per llocs i per tipus de cuina i del cercador senzill o avançat. ¿Què hi falta, encara? Hi manca la possibilitat d’habilitar-hi vídeos de forma directa, més informació gràfica i ampliar-ne el servei de reserva. I, sobretot, anar-hi introduint els restaurants de Sabadell que no hi són encara per manca de temps. Ser-hi és gratuït. Només paguen els patrocinadors (bàners) i els qui hi pengen carta, ¿oi? ¿Tothom s’ho pot permetre? Estar al web és completament gratis. La informació de servei, com adreça, telèfon, dia de tancament, preu de menú, etc., foto del local i explicació de l’oferta, tot això, no es paga. El bàner es pot contractar per un mes o un any i val 100 euros al mes. I la carta a preu quasi simbòlic, 18 euros al mes, es contracta per un any. Ets, Juan, periodista de redacció i, paral·lelament, també, freelance o, en aquest cas, empresari: has creat un mitjà de comunicació. ¿Què recomanes als periodistes joves –¡més joves que tu, vull dir!– perquè s’obrin camí al sector de la comunicació en temps de crisi? M’agrada dir la meva edat perquè no la represento. És una coqueteria, però tinc, ja, 41 tacos. Als joves els recomano formació i que valorin el seu treball des del primer moment. I utilitzar la imaginació per buscar forats de mercat, que segur que n’hi ha. I especialitzar-se en algun sector. I, naturalment, utilitzar la xarxa. Molts locals et demanen opinió sobre qüestions vàries del negoci. ¿T’ha passat pel cap fer assessoria per a restaurants? Sí que m’ha passat pel cap, però no tinc temps per a tot. I, a més, moltes vegades ho he fet de forma altruista amb algun client. ¿Rere el web només hi ets tu? Recursos humans a banda, deu exigir una inversió de temps i de diners considerable. El meu ordinador està 12 hores connectat, i jo pràcticament les mateixes hores, directament o indirecta. I, sobre els diners, de moment, el web és rendible i puc pagar-lo. ¿RestauranteSabadell.com és prioritàriament en castellà només perquè t’hi sents més còmode o perquè treballes en aquesta llengua? Primer perquè tot el que tenia escrit al DS i la Gaseta estava en aquesta llengua i era més fàcil volcar-ne la informació. Segon, tinc menys dubtes ortogràfics en castellà i, per tant, hi escric més ràpid. Parlant, em sento més còmode en castellà. Vaig començar a parlar el català quan tenia 27 anys. ¿El web és un bon negoci o cobreixes despeses i poca cosa més? ¿Notes la crisi? M’ajuda a superar la crisi que noto al sector publicitari. Si no fos per la crisi, seria un bon negoci. ¿Quin és el gènere de les teves peces?: ¿crítica, ressenya o publireportatge?; en general, et limites a descriure i, si fas algun elogi, sol ser moderat, contingut. I, generalment, no parles malament de cap establiment. ¿El vincle publicitari ho impedeix? Són publireportatges amb una evident relació publicitària. Però la veritat és que, quan escric sobre un restaurant, ho faig amb il·lusió perquè m’agrada el tema i potser em passo una mica adjetivant. Però si el local o la seva gastronomia o el seu servei no m’agraden, acostumo a reduir adjectius i ho faig més telegràfic. Malgrat iniciatives com ara Cuina Vallès, ni Sabadell ni el Vallès Occidental tenen, precisament, gaire fama gastronòmica. Encara que un conegut restaurant sabadellenc s’hagi pogut negar a rebre'n una, només El Cingle, a Vacarisses, dins la subcomarca terrassenca, ostenta estrella Michelin; per tant, a la subcomarca sabadellenca –a l’àrea metropolitana de Sabadell, que en diria l’alcalde, el possible futur Vallès Central–, amb mig milió d’habitants –¡prop d’un 7% de la població del principat!–, no n’hi ha cap, ni una, zero. Que jo sàpiga, no hi ha a la ciutat cap estrella, però… Potser hem de deixar passar el temps per què Contrast doni la sopresa. Aquest cuiner farà parlar. MotorSabadell.com ¿és teu, també? Una part sí qué n’és meva. No actualitzes el bloc des de fa un parell d’anys; ¿se l’ha menjat RestauranteSabadell.com? Entre el web i ara el Facebook del web, el bloc ja no funciona. Moltíssimes gràcies, Juan, i endavant les atxes. A tu. M’has fet pensar. M’ho he passat molt bé. Perdona el retard. Perdonat, home. Només faltaria. I encara més sort, clar.