El "Diari de Sabadell" aterra, per fi, a la Internet de segona generació. ¡Visca!

Mai no és tard. O sí; no ho sé. Aquesta setmana ha nascut, des d'un punt de vista institucional i comunicatiu --jurídic, encara no-- Unnim, que, com sabeu, suma Caixa Sabadell, Caixa Terrassa i Caixa Manlleu; no es tracta, però, de l'únic naixement a què els sabadellencs hem assistit: en una altra dimensió --la local-- i en un altre sector --la comunicació--, però just davant de la seu sabadellenca de la nova caixa d'estalvis catalana, tenia lloc un altre part: el Diari de Sabadell estrenava --estrena-- web. O no ben bé perquè l'antic, absolutament 1.0, sense cap contingut periodístic, continua actiu (!).

Amb un disseny força fresc, el nounat espai presenta, és clar, versions curtes --els leads, sovint-- d'algunes de les notícies que publica cada dia, que són, a més a més, comentables i fàcilment compartibles mitjançant serveis diversos gràcies a les simpàtiques icones del capdavall de les anotacions, una prestació que, a nivell local, només oferia l'edició sabadellenca d'ElPunt.cat.

El web estimula la participació dels lectors --la interactivitat, que en diuen-- amb presència a les xarxes socials --un nom que no m'agrada-- Facebook i Twitter, ara tan de moda, i amb enquestes i formularis diversos --tres-- perquè els ciutadans enviïn propostes de notícia, fotos, opinions i suggeriments a l'emblemàtic rotatiu. És un bon començament. Feu-hi un cop d'ull i expresseu el que en penseu lliurement als comentaris.

Tots els RSS dels mitjans de Sabadell

Celebro, especialment, que el nou web del mitjà de comunicació local indiscutiblement líder a la cinquena ciutat catalana disposi de canal RSS. Aprofito l'avinentesa per suggerir-vos que us subscriviu a aquest canal i als dels altres quatre mitjans sabadellencs que en disposen: Ràdio Sabadell, via Acceso; l'ASabadell(.cat), que, per cert, en procés de desvinculació de l'Avui, ha canviat de nom de nou, i que ofereix cada dia un vídeo dels informatius de Canal Català Vallès, del mateix grup empresarial; El Punt, i, last but not least, VilaWeb Sabadell.

La realitat sabadellenca és un mirall trencat del qual heus ací cinc bocins. Si voleu estar al dia del que passa a la ciutat i no us voleu tornar bojos, afegiu aquests RSS al vostre lector de feeds o, com un servidor, per tenir tots els últims titulars en un sol web, a l'iGoogle. Sabadellenquisme obliga.

Tres diferències significatives

Val a dir que, de tots els webs apuntats, el del Diari de Sabadell és a) l'únic sense continguts íntegres; b) l'únic que treballa, quasi exclusivament, en castellà, no pas en la llengua pròpia de Sabadell, i c) l'únic que no fa servir el domini .cat. Els quatre altres mitjans locals dits fan totes tres coses.

A les caixes catalanes, ens Unnim per ser més forts

Quatre àtoms (Caixa Sabadell, Caixa Terrassa, Caixa Girona i Caixa Manlleu) creem una institució financerosocial un[n]imolecular que vol i pot ser --i ja és, d'entrada, des del meu punt de vista, evidentment subjectiu-- la millor caixa de Catalunya i, sense exagerar, del món. Llegiu tot el que els mitjans de comunicació han dit arran de la presentació de la marca UnnimCaixa aquí per als catalans i aquí per als espanyols. O sapigueu què en pensen els blocaires (o blogaires) visitant aquest altre enllaç. També podeu xafardejar el meu mur; els meus amics de Facebook --si no en sou, demaneu-m'ho-- s'hi han esplaiat.

Treballar en la comunicació d'aquesta nova i gran caixa d'estalvis que ahir batejàvem --en el meu cas, en la seva relació amb els mitjans de comunicació-- serà enriquidoríssim; qualsevol nova etapa, amb excepcions escadusseres, apassiona, engresca, il·lusiona els qui gaudim de la feina que fem perquè és la que volem fer. Ara mateix estic fent-ho com a cap de premsa (oficialment, coordinador de comunicació) de l'Obra Social Caixa Sabadell; en un futur immediat, francament, ho ignoro. Ja ho veurem.

Tota la cultura catalana, en un portal

També és emocionant treballar en un altre projecte nacional que està naixent --que  naixerà ben aviat, vaja. Es tracta del portal de cultura catalana que el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat --el govern del país-- ha encarregat a l'editorial Ara, pinyol del Grup Cultura03.

Aquest mes estic enllestint-ne els articles sobre els diaris de referència i els grans grups de comunicació catalans i sobre les agències de notícies que operen al país --aquest matí vull acabar aquest; ara, quan remati l'anotació, torno a posar-m'hi. En fases anteriors, n'he redactat, també, dos articles sobre gastronomia catalana --els dedicats als bolets i als embotits-- i cinc articles de llengua --d'història de la llengua--, que van des del modernisme fins als reptes --per no dir problemes-- de futur d'aquest idioma nostre.

(A la foto, gentilesa de Mutari, el conseller --i exprofe d'un servidor a la UAB-- Joan Manuel Tresserras. El logo d'Unnim és gentilesa de Caixa Sabadell perquè la nova caixa catalana no està constituïda jurídicament, encara.)

Actualització. 12.45 h. Quim Monzó assegura que Unnim "serà un èxit".

Actualització. Diumenge 14, 11.19 h. Rècord absolut de visites al bloc arran del post d'ahir sobre el naixement d'Unnim. Dues coses curioses: els comentaris a l'article de Quim Monzó sobre la qüestió i el post que un company blocaire terrassenc ha fet sobre el meu, de post, arran d'un comentari que ahir feia a una anotació seva a propòsit de la notícia. I també he localitzat un interessant audiobloc que en parla. I un blocaire que l'associa a l'unununi, que es veu que és un element químic. I, finalment, també val la pena que llegiu el que Josep Maria Fonalleras n'escriu avui a El Periódico.

Actualització. Dilluns 15, 17.25 h. Boníssima, la lectura satírica que en fa el Polònia involucrant-hi el mestre Cuní.

Actualització. Dilluns 15, 18.30 h. Interessant, el que en diu David Ros, que es pregunta en aquest post: "¿Estaremos ante el primer caso de lanzamiento de una marca que visualmente puede tener distintas interpretaciones según se mire?".

Actualització. Dimarts 16, 17.20 h. Avui m'he fixat en el que Màrius Serra n'escriu a La Vanguardia --no puc enllaçar-vos-ho; el rotatiu barceloní no ho permet-- i en el que se'n comenta a fòrums de disseny gràfic com ara aquest.

Actualització. Dimecres 17, 21.30 h. A la llengua catalana hi ha una única paraula normativa en què, com a UnnimCaixa, els fonemes [m] i [k] estan en contacte; es tracta de gimcana.

¡Surto en una pel·li!

Per deontologia blocaire --no voldria pas ser un Millet de les bitàcoles--, haig d'afegir al títol d'aquesta anotació --aquí: entre línies; d'entrada, però-- un altre complement circumstancial: "...d'esquena". El film es diu Negre Buenos Aires, l'ha dirigit Ramon Térmens, l'ha produït Zip Films i podeu veure'n el tràiler aquí. Es va estrenar el 13 de novembre i, des de llavors, es projecta a tot de sales catalanes, valencianes i madrilenyes; per saber a quins cines catalans la fan, feu un cop d'ull aquí. (Més fàcil, impossible, ¿eh?) Si ja l'heu vist, ¡opineu-ne!

 
Des del departament de Comunicació de Caixa Sabadell --aleshores, de Comunicació i Relacions Institucionals-- vaig gestionar l'any passat la localització d'una escena seva --una denegació de crèdit-- a l'oficina principal de la caixa catalana degana a Barcelona, situada al carrer del Consell de Cent, molt a prop del passeig de Gràcia --a tocar, vaja. El treball amb la productora no va ser senzill ni lleuger, però va valdre --espero-- la pena. Dic que ho espero perquè, de fet, escric d'una cosa que encara no conec: per gentilesa de Zip i amb alguns companys, la veuré demà a la nit al cinema Alexandra barceloní.

Per cert: just l'endemà del rodatge de l'escena en qüestió --un dia intens el fruit del qual són alguns segons en aquesta pel·li que avui us recomano-- m'ingressaven en un hospital. M'hi vaig quedar un mes ben bo i no em vaig treure de sobre el problema de salut fins un any després --aquest últim estiu.

486A74EEYN8C

La mà dreta del doctor Broggi

Càlida. Ferma. Segura. Talment com la de qualsevol cirurgià, vaja. (Com la del que em foradava el llombrígol amb cura al juny, posem per cas.) El que passa és que la seva, de mà dreta, té 101 anys. L'eminent doctor Moisès Broggi ha estat avui a Caixa Sabadell, on ha pronunciat aquesta conferència. A banda del mitjà que us acabo d'enllaçar, el simpàtic Avui Sabadell, que aviat publicarà a la contraportada l'entrevista que li ha fet la Cristina Farrés, i de la seva edició nacional --l'Avui de tota la vida--, se'n feien ressò El Periódico, El Punt i el Diari de Sabadell, i, al seu matinal, A bona hora, que presenta l'Aura Costa, Ràdio Sabadell l'entrevistava avui, també. Molt intensa, aquesta rentrée, que en diuen, a la caixa catalana degana, on compaginem l'avenç del procés de fusió amb els últims actes del 150è aniversari de l'entitat. A banda d'això, quan sóc a casa, lliuraments del Cuina --abans, Descobrir Cuina-- i del Sortim de l'Avui, on torno a col·laborar amb una certa assiduïtat. I la resta de la vida, clar, que també exigeix el seu temps i també té la seva gràcia. Per això feia dies --molts, massa-- que no actualitzava el bloc, per la qual cosa us demano disculpes amb la mà al cor: seré més diligent, ho prometo. Salut. Foto: joanducros.net. Actualitzacions Dj., 8 h -- Escolteu aquí l'entrevista de Ràdio Sabadell a Broggi. Dj., 16.30 h -- I llegiu aquí la de l'Avui Sabadell, ja publicada. Dv., 22 h -- L'avui.cat ha posat avui a portada l'entrevista de Cristina Farrés al doctor Broggi. I el patriarca dels metges catalans hi ha arrasat: la peça més llegida del dia --podeu veure-ho a la captura adjunta-- i ni més ni menys que 418 comentaris de lectors a hores d'ara. Déu n'hi do.

L’Obra Social Caixa Sabadell, pionera entre les caixes catalanes en l’ús de Twitter com a canal oficial

Caixa Sabadell és la primera caixa d’estalvis catalana que –concretament, des de la seva Obra Social– utilitza la xarxa de microblogging Twitter com a canal oficial. Pot, així, participar en la conversa global amb el seus clients, usuaris i beneficiaris, i, de fet, amb tots els membres d’aquest servei. Ho fa a través de dos perfils: en català i en castellà. Sensacionaaal! Aquesta aposta decidida de l’Obra Social de la caixa catalana degana per les xarxes socials es plasma aquest estiu en el microlloc web sensacionaaal.cat, a través del qual sortejarà tres viatges en el globus aerostàtic de Caixa Sabadell entre els internautes que s’inscriguin al seu web corporatiu o n’actualitzin el perfil. L’Obra Social Caixa Sabadell fa créixer així la seva comunitat virtual i pot atendre’n cada membre segons les seves preferències, i, paral·lelament, els convida a relacionar-s’hi a través dels seus perfils al web 2.0. En aquest sentit, el web de l’entitat ha creat aquest estiu un servei d’alertes mitjançant el qual l’usuari interessat en un acte en concret rep un correu electrònic que l’hi recorda el dia anterior. Una Obra Social 2.0 D’un temps ençà, com altres corporacions de tots els sectors, l’Obra Social Caixa Sabadell té presència oficial a l’anomenat web 2.0. A Facebook, té perfil i dos grups oficials (Amics de l’Obra Social Caixa Sabadell i Caixa Sabadell Etnival, amb 1.116 fans) i un d’espontani. A YouTube, té, també, canal oficial, i el vessant estrictament financer de Caixa Sabadell també hi té presència oficial. De la mateixa manera, disposa de compte a Flickr i a MySpace, i promou les seves activitats a Second Life –actualment ofereix la possibilitat de pujar al seu globus aerostàtic virtual a l’illa de Barcelona Virtual, el proveïdor de la institució a Internet. L’entitat també manté un bloc corporatiu genèric i un altre que reflecteix l’activitat del seu centre ambiental. [Sapigueu, si voleu, què se'n diu a Internet.]

"Notícia que corre de boca en boca"

Així defineix el Diccionari de la llengua catalana --la seva segona edició, la vigent-- (Diec2) de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), l'ens normatiu number one del "bell catalanesc del món", la paraula rumor, que, per cert, tant pot ser masculina com femenina en el nostre idioma. (¿Ho sabíeu, això últim?) Pertany, ens continua informant aquesta font de referència, al "lèxic comú", i es fa servir en frases com ara "Corren rumors de guerra" o bé "El rumor públic l'acusa", que són, hi insisteixo --el periodisme ben fet, l'únic que (em) convenç, (quasi) sempre cita font--, els exemples de la definició que titula l'anotació. La il·lustra, per cert, la tercera imatge que el cercador de tals de Google ens dóna si li demanem que busqui a Internet icones que es refereixin al --o a la-- rumor, rumor, rumor.

El director de l'Obra Social Caixa Sabadell, Fermí Pons-Pons, al "De bona pell" de Ràdio Sabadell 94.6

Vaig acompanyar-l'hi i volia explicar-vos-ho. El director de l'Obra Social Caixa Sabadell i una de les persones més conegudes de la cocapital vallesana occidental i de la caixa catalana degana, Fermí Pons-Pons, el va entrevistar Jordi Terradas dimecres al programa De bona pell --també té bloc-- de Ràdio Sabadell 94.6, que es dedica a donar a conèixer els prohoms (i les ¿prodones?) sabadellencs. Aprofito l'avinentesa per agrair la bona feina feta al Jordi, al productor de l'espai, el Toni Padilla, i a la seva realitzadora --això de tècnica no m'agrada gaire-- i vella amiga meva dels temps del Canal 50, la Rocío García. Llàstima que el quart d'hora final coincidís amb l'inici del Partit perquè Pons-Pons va fer-hi un balanç objectivament lúcid de la seva vida personal fins a l'actualitat i, també, de la seva trajectòria a la quarta caixa catalana per recursos de clients, i una anàlisi experimentada del paper de les caixes d'estalvis en la societat catalana de l'últim segle i mig en un moment en el qual tothom se n'omple la boca. Segur, però, que us interessa molt més escoltar-ho i jutjar-ho que no pas llegir què en penso; en aquest cas, podeu escoltar --o sentir-- l'entrevista sencera clicant aquí --ho sento: no té enllaç permanent-- o bé, sense floritures, baixar-vos-la aquí. Per cert: enhorabona a Ràdio Sabadell 94.6, on vaig gaudir i aprendre moltíssim del 2001 al 2007 --sap que estic a la seva disposició--, pel seu nou servei de ràdio a la carta, que, personalment --ja sé que no sóc gaire modern--, m'interessa molt més que no pas el de podcàsting, premiat per la Diputació de Barcelona fa un parell d'anys. En teniu més informació aquí i, per si no ho sabíeu, l'emissora de ràdio local és tan 2.0 que fins i tot té presència a Facebook. (També per cert, un servidor de vosaltres no hi és, encara.) (Foto: Toni Padilla.)

4.000 persones a la 12a Festa de la Primavera, que --aquest any, sí-- han tancat Els Pets

L'Obra Social Caixa Sabadell, que és l'entitat on treballo com a cap de premsa, calcula que la 12a Festa de la Primavera, que ha tingut lloc avui a l'Espai Natura Caixa Sabadell, ha atret uns 4.000 visitants. Malgrat la forta pluja que ha caigut de 10.30 a 11.45 h sobre el centre d'activitats ambientals de la caixa catalana degana, situat al nord de Sabadell, les activitats a l'aire lliure s'hi han pogut reprendre a les 12 h, només ha calgut modificar-ne l'hora i l'emplaçament en dos casos (els balls dels indis de les praderies i el taller de dansa Bollywood), i s'hi han anul·lat, a causa de la pluja matinal, el trenet llançadora, el passeig en carro i l'enlairada del globus aerostàtic. L'hora de més afluència ha coincidit amb l'inici del concert d'Els Pets, que hi obrien la seva gira Els Pets fan soroll i l'actuació dels quals va haver-s'hi de suspendre l'any passat a causa, precisament, de la pluja. Aquest any no ha estat així gràcies a diguem-ne Déu. Us en regalo, com veieu, dues fotos; podeu reproduir-les, clar, però, com correspon a un bloc que funciona sota llicència Creative Commons, citant-ne, sempre, sisplau, el crèdit, que és, en aquest cas, "Marc Serrano i Òssul / Obra Social Caixa Sabadell".

Diumenge "Eduqueu les criatures" amb Els Pets a l'Espai Natura Caixa Sabadell

El programa de Catalunya Ràdio Eduqueu les criatures s'emet diumenge de 9 a 10 h en directe des de l'Espai Natura Caixa Sabadell dins la 12a Festa de la Primavera, que té les cultures del món com a leitmotiv i que s'hi clourà amb un concert gratuït d'Els Pets. (L'any passat no van poder actuar-hi a causa de la pluja.) El programa hi cantarà a les 9.45 h el Bon dia dels de Constantí amb Lluís Gavaldà i el públic. La festa la hi organitza --ho heu endevinat-- l'Obra Social Caixa Sabadell. Podeu llegir-ne la nota de premsa aquí i descarregar-vos-en el programa complet aquí. Avui ja la recomanen als seus lectors tres diaris generalistes: La Vanguardia, l'Avui i el 20 Minutos (pàgina 28). ¿Us la perdreu?

Orfenesa ceballuda

La gran majoria ja deveu saber-ho. Aquest matí s'ha mort l'Alcalde. He viscut la trista notícia intensament des de Caixa Sabadell, però, com a sabadellenc, acabo d'adreçar al govern local el correu electrònic que enganxo tot seguit; el consistori hi convida. Si vau conèixer-lo, feu-ho. Sigui on sigui, que hi descansi en pau.

Eugeni Sallent o l'ADN sabadellenc de la primera ràdio privada del país

El director general de RAC-1 --i de RAC-105, també, per cert--, el sabadellenc Eugeni Sallent, va revelar dijous al vespre els secrets o no tan secrets de l'èxit de l'emissora generalista del grup Godó dins el marc de la presentació de l'objectivament magnífic Anuari de Sabadell 2008. L'obra magna dels amics Joan Carles Montes, Carina Garrido i Juanma Peláez constitueix, sens dubte, el millor producte periodístic que protagonitza actualment la ciutat. L'acte va tenir lloc, com ja és quasi tradició, a la sala Àmbit Cultural d'El Corte Inglés de l'eix Macià, que va acollir, com els dos anys anteriors, la flor i nata ceballuda. (Odio l'horrorosa grafia saballut/da.) Amb els companys Gregori Solà i Yolanda Tena, vaig assistir-hi en nom de la caixa catalana degana. Quan tots tres pujàvem veloços cap al capdamunt dels grans magatzems empesos per la fúria de les escales mecàniques, el conferenciant se'm va situar al darrere. Vaig saludar-lo, vaig recordar-li que era --sóc-- el periodista que va entrevistar-lo fa un parell d'anys en un humil i difunt programa de Ràdio Sabadell anomenat Més enllà de la Mola --un bloc me n'ha copiat el nom sense saber-ho, suposo-- i vam parlar dels molts sabadellencs o vallesans que treballen o han treballat a la casa que dirigeix, entre els quals els amics Xavi Pardo, Xavi Sala, Laura Rosel, Aleix Parisé i Marc Serra, exempleats, tots, de la ràdio municipal que encapçala Marc Sabater. (Parlant de sabadellencs o vallesans a la ràdio generalista del país, saludo des d'aquí la Sira Riera i la Lídia Orriols, totes dues membres de l'equip d'El matí de Catalunya Ràdio.) A partir d'uns apunts mentals que és probable que incloguin alguna llacuna --disculpeu-me si cal--, resumeixo tot seguit les claus de l'èxit evident de RAC-1, creada el 2000, segons el seu cap:

1. un posicionament encertat davant dels competidors que cada cop li fan menys ombra: davant de Catalunya Ràdio, independència; davant de la SER, catalanitat --catalanisme--;
2. uns continguts atractius per al públic urbà i jove --els oients envellien any rere any--: humor, Barça i comunicadors reconeguts, la majoria dels quals, nascuts professionalment a la ràdio nacional de Catalunya, de la qual Sallent havia estat gerent i s'enduia, doncs, el know how;
3. una aposta decidida per la qualitat, que no sempre triomfa a la primera --convé fer confiança als professionals i tenir paciència--, la qual cosa demostra l'èxit d'espais com Minoria absoluta, que en un primer moment no atreia, precisament, cap allau d'oients, i,
4. last but not least, un gran grup de comunicació li ha fet d'altaveu.

Segons Sallent, humil, modest, si bé RAC-1 no hauria estat possible si la Generalitat no li hagués adjudicat prou freqüències, el fet que Catalunya Ràdio disposi, encara, de moltíssimes més, obliga la ràdio godoniana a espavilar-se per competir-hi amb força menys recursos. Va citar, per exemple, el cas de Berga, on l'emissora continua sense freqüència per qüestions administratives que són competència del govern central. Ignorava que els berguedans n'eren orfes. Sallent va recordar que la ràdio és, després de la tele, el mitjà més efectiu a l'hora d'anunciar-se, si bé no és un negoci gaire bo fins que no té un gruix d'oients considerable com és el cas, ja, de la seva, i va retratar-ne l'oient: masculí --també per a ell, una sorpresa--, urbà, format i acomodat. Va explicar que de vegades pateix quan sent dir alguna cosa concreta d'alguna manera determinada a la seva pròpia ràdio o quan algun contingut seu --la seva naturalesa, la seva llargada-- no el satisfà prou. Va confessar que, d'altres cases hertzianes, li encanten L'ofici de viure, el programa de diguem-ne autoajuda de Gaspar Hernàndez, i alguna radiofórmula matinal, i que, de nit, s'estima més redifondre programes que no pas fer-ne d'expressos. Invertir en aquesta franja no és rendible, diu, i abstenir-se'n li permet reforçar la plantilla diürna. Arran d'una pregunta, el sabadellenc que porta el timó de RAC-1 va ser prudent a l'hora de donar per fet el transvasament d'oients d'El matí de Catalunya Ràdio cap a El món a RAC-1 des que Antoni Bassas va abandonar la ràdio que fem entre tots, si bé va admetre que tot hi apunta. Hi havia sabadellencs de tots els gremis i també, doncs, del meu: Joan Brunet, Sergi Garcés, Manolo Garrido i Òscar Gómez Domínguez, que només conec virtualment --¡no t'hi vaig trobar, Òscar!--, però que ha tingut la gentilesa --¡gràcies!-- d'enllaçar-me el bloc al seu, de bloc. Per cert: Caixa Sabadell s'anunciarà aviat a RAC-1. Sallent n'està, és clar, satisfet. Com la caixa. (Foto: Periodista Digital.)

Miquel Àngel Violán o llançar la primera pedra

L'altre dia --divendres-- vaig tenir la sort que la caixa catalana degana m'enviés amb la companya i amiga Eva Abellan a aquest curs del col·legi sobre com comunicar de manera planificada. (Ara no sé si hauria de dir que el seminari l'organitzava l'Aula de Comunicació del Centre Internacional de Premsa. Com que hi ha tres marques implicades en el tema, jo les cito totes tres i tothom content.) De la sessió, força interessant i amb casos pràctics realment útils, que ja és molt tractant-se d'una acció formativa externa --que en diuen-- del meu ram, voldria compartir amb vosaltres una idea del ponent, l'acreditat periodista Miquel Àngel Violán, que responia a una pregunta meva: en comptes d'esperar que els gestors de les corporacions públiques o privades adquireixin cultura comunicativa o abans de queixar-nos que no ho fan (prou), els periodistes de l'altra banda --els dels gabinets-- n'hem d'adquirir d'empresarial. Tocat i enfonsat. (Foto: El Espacio del Dircom.)

Bassas d'aigua cristal·lina

Deixeu-me escriure-us, encara, sobre la conferència del Bassas a la caixa de fa una setmana --com que aquesta, de setmana, ha estat mogudeta, no ho havia pogut fer.

En comptes de fer-ho jo, però, deixo que les fotos de la Berta Tiana la retratin sota aquestes línies; el senyor del seu costat és Manuel Grau i Gasulla, expresident de Caixa Sabadell i actual president de l'Associació Pere Oliver de Caixa Sabadell, que aplega (ex)membres dels òrgans de govern de la caixa catalana degana. Ja veieu que a l'auditori amb prou feines s'hi cabia. Ah: va tancar la conferència una pregunta compromesa de l'amic Marc Cornet sobre el rumb actual de la ràdio nacional.

Permeteu-me, també, que, per acabar d'arrodonir-ne el relat, us n'enllaci la prèvia d'El Punt Vallès Occidental; les recomanacions --entranyable secció d'agenda-- d'El Periódico (en català i en castellà), de La Vanguardia, d'El País i de radiosabadell.fm; les cròniques de l'ACN i, de rebot, d'eldebat.cat i del 3cat24.cat, i, last but not least, l'entrevista que l'amic Albert Castellví va fer-li al programa de Ràdio Sabadell 94.6 que dirigeix, Anem per feina.

M'agradaria enllaçar-vos-en, també, la fotonotícia del Diari de Sabadell, El diari de casa, però, com alguns ja sabeu, el degà de la comunicació sabadellenca no publica (cap d)els seus continguts en línia. ¿Què hi farem?

Fem-ho!+Som-hi

Les dues màximes autoritats polítiques d'aquest país, és a dir, per si de cas, Catalunya (els presidents del govern i del Parlament), i tres consellers --Castells, Capdevila i el gran Tresserras, del qual, per cert, tantíssims preperiodistes vam gaudir tantíssim a les aules de la UAB-- han fet costat a la que m'agrada anomenar la caixa catalana degana amb motiu del seu 150è aniversari. Amb la seva presència a l'any jubilar de Caixa Sabadell, aquests cinc alts representants de les nostres institucions d'autogovern han agermanat (encara més si podia ser) els eslògans de la institució financerosocial (Fem-ho!, combinat, ara, amb Fem 150 anys) i de l'executiu nacional (Som-hi, sense signe d'admiració, aquest, però). Més clar, impossible: el país i la seva caixa d'estalvis amb més història miren plegats en una mateixa direcció: endavant. ¡Per molts anys! (Menció especial mereix la coordinadora dels actes d'aquest any jubilar, l'amiga i companya Raquel Paredes. Totes les fotos les ha fet Berta Tiana i pertanyen a l'Obra Social Caixa Sabadell llevat de la segona, proporcionada pel servei de premsa del Parlament.)

El mestre Bassas, dijous al vespre, a Caixa Sabadell

El reconegut periodista Antoni Bassas pronunciarà la conferència Les relacions entre Catalunya i Espanya vistes als mitjans de comunicació, centrada en el període 1975-2006, dijous 27 de novembre a les 19 h a l'Auditori de Caixa Sabadell (D'en Font, 1. Sabadell).

L'acte, del tot gratuït i obert a tothom, l'organitza l'Associació Pere Oliver de Caixa Sabadell, que agrupa membres i exmembres dels diversos òrgans de govern de la caixa catalana degana i que presideix Manuel Grau, expresident de la mateixa entitat d'estalvis.

(Foto: Josep Renalias.)

No em compris: llegeix-me

Interessantíssima, apassionant, estimulant, la petita porció de les 3es Jornades Internacionals de la Premsa Gratuïta de què vaig gaudir ahir dijous. I ara donaré exemple i, en una pràctica poc habitual al meu gremi per motius diversos, diré qui fa i qui paga la cosa --qui la fa possible, en definitiva--: les ha convocat --avui s'acaben-- l'Associació Catalana de Premsa Gratuïta (ACPG) amb la caixa catalana degana --Caixa Sabadell-- com a (única) patrocinadora d'honor. El meu menú degustació va començar amb un primer plat d'alt nivell: Pablo Alzugaray, president de Shackleton, amb Tendències de la publicitat gratuïta i on line: casos d’èxit. Conclusió: si es vol notorietat de la mena que sigui, els comunicadors hem de concentrar-nos, per començar, d'entrada, de bell antuvi, en el què --allò que comuniquem-- i no pas en el com --la manera de comunicar-ho--, i, en aquest sentit, el més arriscat és no arriscar-se. ¡Allò gris és incomunicable! L'àpat intel·lectual va continuar amb un segon plat fred: representants de les associacions de premsa sueca i noruega --si no domineu aquesta llengua escandinava, estalvieu-vos el clic: no té versió anglesa-- van desenvolupar-hi El cas suec/noruec, vist per les seves associacions. Conclusió: la premsa gratuïta que triomfa --passant la mà per la cara, sovint, a la de pagament-- és la de qualitat. També en això dels gratuïts, hem d'aprendre molt, encara, dels veïns de dalt. I, per postres, el banquet periodístic es va acabar amb un debat sobre El model informatiu de la premsa gratuïta, atiat per Marta Corcoy des de l'àmbit acadèmic (UAB) i Enric Sierra des del professional (20 Minutos, La Vanguardia) i amb intervencions d'editors i de periodistes que es pregunten com fer premsa gratuïta bona o (encara) millor. Conclusió: el sector encara té molt camp per córrer al país, però no ho té gens fàcil: ningú no li regalarà res. Jo, tampoc, ¿eh? Les jornades tenen, per cert, aquest bloc. Com els mitjans que les han muntat i sobre els quals han debatut --la majoria, igual de bons o millors que els de pagament--, és de franc. Gratis.

Una Ronda de cultur(et)a comunicativa per a portaveus

El veterà Carles Ronda ha impartit al llarg del dia d'avui el seminari Relació amb els mitjans de comunicació a una dotzena de directius i tècnics de departaments diversos de Caixa Sabadell que sovint atenen o aviat atendran periodistes en nom de la caixa catalana degana. La jornada s'ha desenvolupat a la Sala d'Actes de Caixa Sabadell (plaça de Catalunya, 9, 6è. Barcelona) i la hi ha organitzat la unitat de Formació i Desenvolupament --particularment, el Miquel Àngel González Meseguer-- arran d'una petició de Comunicació i Relacions Institucionals. Com diu el sacerdot a l'eucaristia catòlica, "és realment just i necessari". ¡Bravo! Fem-ho!

Núria Ribó, a Caixa Sabadell

Ço és, la mestra, a casa. Acaba de pronunciar-hi aquesta conferència, la nota de premsa prèvia de la qual podeu llegir aquí. Se n'han fet ressò alguns diaris generalistes (La Vanguardia, El Periódico i El País, per ser precisos) i, és clar, tots els mitjans locals sense excepció. Vaig acompanyar-la a Ràdio Sabadell, on l'amic Albert Castellví la va entrevistar a l'Anem per feina.

La companya Bàrbara Padilla ho ha explicat així a l'Avui Sabadell, que suposo que és com devem haver d'anomenar l'ASabadell+ o ASabadell a seques després d'haver-se tunejat la capçalera. Hi queda molt bonica, per cert, i, parlant de túning, l'enganxo sota aquestes línies per acabar de tunejar el post avui dissabte 15 i perquè sapigueu de què parlo. Apa. Bon cap de setmana, amics.