Avui toca parlar de DiR (i tinc finalment temps per fer-ho)

Què tal. Encara hi sóc, ¿eh? Com han fet, fan i faran altres marques, la popular cadena de gimnasos de nivell DiR, via Bloguzz, m'ha convidat a conèixer qualsevol dels seus centres —i a parlar-ne aquí. No he pogut anar-hi directament perquè el deure professional m'ho impedia —estava tancant un reportatge que podreu llegir a la revista Cuina de desembre—, però sí traspassar el regal —i l'encàrrec— a una enviada especial del bloc, que fa aquesta valoració de DiR Castillejos:

"Les instal·lacions, fantàstiques, tant les sales d'activitats dirigides com els vestuaris. La profe que em va tocar era molt bona, donant indicacions clares i ajudant la gent que hi érem segons el nostre nivell. El tracte i l'atenció de la noia de recepció, impecables. Em va encantar i m'ho vaig passar molt bé."

Amb tots els respectes pel meu estimat —i patrocinat— Club Natació Sabadell (CNS), entitat entranyable i ambaixadora de la ciutat, del qual sóc soci des de principis dels 90, distingits senyors del DiR, ¿quan obrireu a la capital del Vallès, on ja tenim El Corte Inglés, Ikea, Nespresso...? ¿Quan, eh?

(Foto: DiR.)

La Sirena em fa tastar el seu 'sushi' (O El peix cru que va venir del fred)

Us ho avançava ahir al Facebook, on també sou benvinguts. La coneguda cadena terrassenca, en mans britàniques des del 2005 --llegiu aquest article d'El País per a més informació--, em va proposar fa uns dies, via Bloguzz, que tastés el seu sushi, un dels seus plats precuinats congelats de "cuines del món", per opinar-ne lliurement --prometo que ho faig així-- al meu bloc, que us agraeixo, un cop més, que seguiu.

A l'hora prèviament acordada, un simpàtic empleat dels "Fanàtics del congelat" va assolir ahir el replà de casa carregat amb una mostra del producte, una carta de presentació, un catàleg i un receptari. Al vespre, tastava --tastàvem-- la menja en qüestió. I tot seguit diré què em va semblar.

Me n'han agradat...

1. La comoditat: fer el sopar és un maldecap --i un plaer, també-- cada dia. Ahir no va ser-ho.
2. El preu, molt assequible: 6,30 euros; sobretot, tenint en compte les considerables clavades que alguns establiments més o menys nipons t'engalten per àpats molt similars --sense dir-ne el nom, que és lleig, un japonès on acostumo a anar cobra de 13 a 20 euros per un plat semblant.
3. La qualitat, equiparable, com deia, a la de molt sushi de restaurant japonès correcte. Descongeleu-lo al microones --un minut i mig a la potència màxima-- i en acabat deixeu-lo a temperatura ambient una bona estona per evitar de trobar-hi zones encara fredes o d'haver d'escalfar-lo massa innecessàriament, la qual cosa --¡alerta!-- en perjudica l'aroma, la textura i el poder nutritiu.
4. La pràctica manca d'aigüeta si obeïu el fabricant a l'hora de descongelar la cosa.
5. Last but not least, desenganyeu-vos: el sushi de restaurant també és descongelat --o il·legal-- a causa del famós anisakis. (No us en perdeu aquest vídeo.)

No me n'han agradat...

1. L'excessiva quantitat de residus que comporta: cartró, paper i plàstic, molt plàstic, començant per la safateta que conté les porcions d'arròs amb peix. Els bastonets, almenys, són de fusta. Senyors de la indústria alimentària, aturin el packaging insostenible amb què ens omplen les escombraries, per l'amor de Déu.
2. Que, un cop descongelat, el rave japonès (wasabi) esdevingués una massa pastosa molt difícil de barrejar amb la salsa de soja. Vaig descongelar-la com la resta del paquet; potser calia, només, deixar-lo fora del congelador, no pas escalfar-lo al microones; en aquest cas i en general, els amics de La Sirena estan --esteu-- del tot convidats a dir-hi la vostra a l'apartat de comentaris.
3. La deficient adequació a la meva llengua de part de la documentació, mig en català i mig en castellà, o, si més no, de la carta: personalitzar-la quant a opció lingüística hauria estat fàcil, ràpid i de franc. Com tothom, trobo magnífic rebre documentació en qualsevol de les llengües que entenc --entre les quals, feliçment, la castellana--, però m'estimo més rebre'n en el meu idioma, que és un altre.

En resum i tal com ahir m'avançava un bon amic, i sense que La Sirena em teledirigeixi en absolut, com diria un altre que jo sé, tasteu-lo: val la pena. I, si no us agrada, digueu-me el nom del porc als comentaris. 

Un 6,5 ò 7 sobre 10.

(Apunt lingüístic: "sushi", que no és normatiu, ho escric en cursiva per recomanació del TermCat.)

(Apunt tecnològic: ara mateix, quan penjo això, el web de La Sirena està en manteniment.)

(Foto: La Sirena.)

Nou PlanB! Gourmet: regaleu un menú degustació per a dos... ¡on l'altre/a vulgui!

Crec que el producte PlanB!Gourmet, de Barceló, es basa en una idea genial: regalar alguna cosa més que un val --es tracta d'una capseta de cartró dur que conté un llibret-- i alguna cosa més que un únic restaurant --n'ofereix 40 perquè els receptors com ara jo en triem un i hi degustem un menú degustació en parella. (Que valgui la redundància.)

La quantitat d'opcions és suficient: massa establiments saturarien; tot i això, els catalans estan concentrats, quasi en exclusiva, a Barcelona ciutat. Us els llisto per acabar. (Ah!: no n'havia opinat abans perquè no m'ha caigut a les mans fins [ara].) Abraçades gastronòmiques a tothom i moltes gràcies a Barceló i a Bloguzz pel regal que m'heu fet, de debò. Bon Nadal.

• Basmati, de Barcelona (el Barcelonès)
• Buzzing, de Barcelona (el Barcelonès)
• Opaqo, de Barcelona (el Barcelonès)
• Taramai, de Barcelona (el Barcelonès)
• Mas Batlle Paradís, de la Creueta --Quart-- (el Gironès)

Postdata.-- Important: no inclou les begudes.

(Foto: Barceló.) 

Apunts del natural de La Botiga Escudellers

Divendres --sí: divendres; aquest cop sóc poc immediat-- vaig (vam) anar a sopar al restaurant La Botiga Escudellers, que, pel nom, ja us deveu imaginar a quina ciutat i a quin carrer és. Per ser més exactes encara, està situat just al davant de La Fonda. No està sol al món: és de cadena; també en trobareu a l'avinguda de Josep Tarradellas, al carrer de Gandesa i a la rambla de Catalunya --n'hi ha quatre a Barcelona en total, doncs. La informació bàsica sobre l'establiment busqueu-la al seu web; tot seguit, els meus apunts del natural.

 
Quant a la decoració de la casa, vaig escriure a la meva llibreteta: "Tot blanc (fredor minimalista). Vintage nostrat". (Imita, com el seu nom indica, una adrogueria. Baixeu a sopar al celler si voleu estar-hi més tranquils.) Quant al servei que hi vaig (vam) rebre, "Tracte correcte, molt amable fins i tot". Pel que fa a l'ús de la llengua, "Carta en català". (Els cambrers feien l'esforç d'atendre-m'hi o, si més no, entendre-m'hi.) Davant de les tarifes, "Preu assequible: primers a quatre euros, segons a set". (Incloent-hi l'IVA.)

A l'hora de descriure'n la fórmula gastronòmica, vaig gargotejar: "Un altre [restaurant] basat en l'aggiornamento de la cuina diguem-ne catalana de consum". Justifico el diguem-ne amb el llistat del que vaig menjar-hi; un cop més, us ho poso tal com apareix, literalment, al peu de la lletra, a la meva llibreteta: "Aperitiu: cava/copa, braves, croquetes. Risotto verdures. Hamburguesa f/f [farcida de formatge, vol dir això dins el meu llistat d'abreviatures particular]. Cremós iogurt. Mint Splash (infusió)". (Per cert: no es tractava d'unes herbes qualssevol sinó premium: de Sans&Sans. Tanta verdor encara m'eleva l'esperit.)

El menú de migdia hi val 7,95 euros --inclou beguda i postres. Aneu-hi (si voleu): val la pena conèixer-lo. Ah: que no m'ho deixi, sobretot: m'hi (ens hi) convidaven. Gràcies, moltes gràcies, Atrápalo.com. (De qui manllevo el parell de fotos.) L'agència en línia ofereix un menú degustació nocturn en aquest mateix restaurant com el que vaig (vam) menjar-hi per només 13,60 euros, un preu ajustadet. Aprofiteu-ho.

Adéu, Orange

Sabadell, Cataluña, 30 de octubre de 2009

Amigos de Orange,

Os comunico formalmente y, a petición vuestra, tal y como se hacía antes de Internet –por escrito– que he decidido prescindir de vuestro servicio de ADSL, del que –todo hay que decirlo– no tenía queja remarcable. El motivo de mi baja es vuestro precio definitivo, que, como bien sabéis, es poco competitivo teniendo en cuenta los que ofrece la competencia. Total: que os dejo y me paso a Ono.

Por cierto: mi nombre es Marc Serrano i Òssul, mi teléfono fijo es el 93 xxx xx xx y mi DNI, del que os adjunto una triste fotocopia, es el xx.xxx.xxx-X. Creo que no me dejo nada. (¿Verdad?)

Oh. Aprovecho la ocasión para quejarme de tener que hacer esto a la antigua, lo cual es engorroso, y, también, para pediros un poquitín más de respeto hacia la diversidad lingüística de España: vuestros miles de (ex) clientes de este estado que no hablamos castellano sino catalán, vasco o gallego quisiéramos que nuestro (ex) proveedor de Internet nos atendiese en nuestra lengua propia, no en la suya. También por esto me despido de vosotros y me voy. Qué lástima, pero adiós.

O, como decimos millones de vuestros (ex) parroquianos, adéu. Se entiende, ¿no?

Muy atentamente,

Marc Serrano i Òssul

¿Lidl o ALDI?

De moment, guanya ALDI força clarament. Continuarem informant-ne. ¡Bon diumenge a tothom!

L'SMS sublim dels amics d'Orange

Acabo de rebre'l. M'ha arribat al cor. No penso esborrar-lo. És una autèntica joia. L'envia la companyia taronja des d'un simpàtic número ocult rere un ORANGE (sic) tan majúscul com incòmode. Diu literalment: "ORANGE INFORMA [per si no quedava clar qui me n'informava]: en las proximas (sic) 4872 (¡¡¡sic!!!) horas se le entregara (sic) su kit adsl (sic) de conexion (sic)". Sóc pacient, però no sé si podré aguantar 203 dies, 29 setmanes, 6,67 mesos ò 0,56 anys, que són el mateix que 4.872 hores. ¿Us sembla normal que una companyia de telefonia mòbil sigui incapaç d'enviar un missatge curt amb accents i barres? Per no parlar de la qüestió lingüística: l'operador en qüestió sap perfectament que vull que m'atengui en català..., però no ho fa. Hi tinc dret (?).

Jo acuso

Dades de la vostra reclamació/ denúncia: Marc Serrano Sabadell Què va passar? El cambrer ens va indicar, a petició nostra, abans que li demanéssim res, els preus de les begudes: aigua o refresc, cinc euros; cervesa, sis; combinat, set. A l'hora de la veritat, però, ens va cobrar set euros a cadascú demanéssim el que demanéssim, sistemàticament, arbitràriament. El tiquet que adjunto, que no precisa què vam demanar --ja ho llegiu: "refrescos"--, correspon a una Coca-Cola i a una cervesa que vam consumir la meva nòvia i jo mateix. De seguida que vam adonar-nos-en, vam queixar-nos-en al cambrer, que, amb molt males maneres --amb un tracte clarament agressiu i desafiant, vaja--, va negar-se a tornar-nos els diners i va negar-se, també, a facilitar-nos la carta amb l'argument que l'empresa no en disposa. Tot seguit dos nois del grup vam dirigir-nos a la barra de l'establiment per demanar a la responsable la llista de preus, de la qual, segons el que tenim entès, qualsevol establiment ha de disposar. Ella --era una noia-- va negar-s'hi. Aleshores vam demanar-li el llibre de reclamacions per tal de formular-hi la nostra denúncia. La responsable va negar-se, també, a això altre. En acabat, davant la impossibilitat flagrant d'exercir els nostres drets com a usuaris, vam comentar-li que avisaríem els Mossos d'Esquadra per tal de denunciar els fets. [Llavors], de cop i volta, l'actitud del personal va canviar. Va apressar-se a tornar-nos els diners cobrats de més, que vam repartir entre els damnificats. Tot i això, vam poder comprovar que la pràctica de cobrar el mateix a tothom és habitual en aquest karaoke malgrat que, formalment, verbalment, cada consumició hi té un preu diferent..., i mentre no et queixis insistentment d'aquest abús, clar. I, davant d'això, davant de la negativa de la casa a facilitar-nos el llibre de reclamacions, la carta o el llistat de preus --no vam veure-hi cap de les tres coses en cap moment--, i davant del tracte denigrant rebut, us informem dels fets i us preguem que actueu per castigar-los i evitar que es repeteixin. Què demaneu? Que s'investiguin i sancionin els fets. Que feu valer la llei davant l'establiment. Que l'obligueu a tenir cartes, llista de preus i llibre de reclamacions clarament visibles i disponibles. Que poseu fre a abusos com aquest, malauradament molt habituals dins el sector de l'oci nocturn al nostre país. Moltes gràcies. Número registre d'entrada: 13566. Data i hora: 18/10/2008 08:54:37 Nom, cognoms, i DNI (de qui presenta la reclamació): Empresa reclamada i CIF: Seven Crowns - B61069688 - Barcelona