L’agregador de notícies de Sabadell al Twitter assoleix els 4.000 seguidors (nota de premsa)

L’agregador de notícies de Sabadell al Twitter, @DiarisSabadell, ha superat els 4.000 seguidors poc abans del seu segon aniversari. El supramitjà es consolida, així, com a compte més utilitzat pels usuaris de la xarxa social per informar-se de l’actualitat sabadellenca. 

@DiarisSabadell reuneix en un sol perfil de Twitter totes les notícies que publiquen sobre la ciutat els deu mitjans de comunicació locals més rellevants i quatre més d’abast nacional, i facilita, així, mantenir-se’n al dia des de les seves diverses línies editorials.

Més de 25.000 clics mensuals

Els últims 30 dies (de l’1 al 30 de gener), l’agregador de notícies de Sabadell ha enviat 25.659 clics a 1.451 peces. Els mitjans que n’han rebut més han estat, en aquest ordre, Ràdio Sabadell 94.6 (7.313), iSabadell.cat (4.304), Diari de Sabadell (3.616), La Vanguardia (3.316) i Sabadell en Vivo (2.126). A més dels cinc mencionats, els altres nou mitjans que el compte agrega són els locals El Punt Avui, El Diari del Vallès, RadiOna, Mola TV, drecera.info (abans, VilaWeb Sabadell) i Weekand Sabadell, i els nacionals Ara, El Periódico i 324.cat.

En creixement constant, @DiarisSabadell registra 52 punts sobre 100 al mesurador d’influència Klout; Kred, en canvi, l’avalua amb un 760 de 1.000 en influència i amb un 6 de 12 en abast, i li assigna un total de 86.916 punts. Segons dades dels últims 90 dies proporcionades pel mateix Klout, l’agregador de notícies de Sabadell al Twitter l’han mencionat més de 700 vegades, pertany a més de 100 llistes (a 128, de fet, concretament), i ha generat més de 1.000 repiulades.

Dos anys, 18.000 tuits

De manera automatitzada, però amb suport humà, @DiarisSabadell genera en temps real un tuit per cada titular de mitjà agregat. Cadascun dels piulets resultants l’acompanyen, sempre, un enllaç cap a la notícia completa i una etiqueta que n’identifica la font. Al llarg dels dos últims anys, el compte ha emès més de 18.000 piulades, i ha anat repiulant, també, algunes mencions d’interès.

@DiarisSabadell va néixer al febrer del 2011 amb els objectius de fer visible l’actualitat sabadellenca —i la mateixa ciutat— a la xarxa social Twitter i de facilitar-ne el seguiment a través d’un sol compte. L’agregador de notícies de Sabadell el gestionen els comunicadors sabadellencs Òscar Gómez i Domínguez, responsable de la seva imatge gràfica, i Marc Serrano i Òssul, creador i editor.

Què és @DiarisSabadell? Set respostes sobre el primer compte informatiu de #Sabadell

1. Això, això: què carai és?

@DiarisSabadell és el compte informatiu sobre Sabadell més seguit al Twitter. Aplega, avui, més d'11.000 seguidors.

Com ha dit, durant temps, la seva bio, es tracta, modèstia a part, d'un referent de #Sabadell al Twitter. És, ras i curt, el perfil que agrupa totes les notícies sabadellenques —estrictament locals o, quan no és possible, vallesanes occidentals. Comparteix titulars de 17 mitjans sabadellencs en temps real i des d'un sol compte. Així de fàcil.

Sempre ho fa amb l'enllaç corresponent al web del mitjà i, evidentment, citant-ne la font, que insistim que és aliena. Per tant, no és un mitjà, sinó un mer i modest compte que, de manera automàtica —automatitzada, més ben dit—, facilita la feina als interessats en l'actualitat de la ciutat, i en promou els mitjans de comunicació a través dels seus continguts —no en genera—; tot això, només al Twitter. Enlloc més.

Compartim continguts estrictament informatius —escadusserament, algun d'opinatiu—, i de text, imatge i vídeo: evitem l'àudio. En casos puntuals, es tracta dels blogs dels mitjans, no pas dels mitjans matriu.

Gener del 2013: ja generem més de 25.000 clics mensuals. Escrivíem a mitjan novembre del 2012: 

Més de 21.000 clics mensuals generats

Són dades del 14 de novembre i fan referència a l'últim mes: al llarg dels últims 30 dies, @DiarisSabadell ha generat 21.270 visites a 1.331 notícies dels 14 mitjans amb informació sabadellenca que [comparteix] [actualment, 17]. Cal tenir en compte que El Diari del Vallès només [el compartim] des del 24 d'octubre! Anirem actualitzant aquestes dades.

2. Qui ho fa i des de quan?

Des del 19 febrer del 2011, ens n'ocupem els comunicadors sabadellencs Òscar Gómez i Domínguez (Òscar GiD), responsable de la imatge gràfica del compte, i Marc (Serrano i) Òssul, ideòleg i director de l'artefacte @DiarisSabadell.

Entrevistats al Diari de Sabadell

Coincidint amb els 3.500 seguidors, la capçalera degana de la premsa sabadellenca (el seu veterà periodista Víctor Colomer, a la mítica secció Cara a cara) ha entrevistat els creadors del compte informatiu líder de Sabadell.

...I, ep, a Ràdio Sabadell, també

En aquest cas, coincidint amb els 4.000 followers. Ha estat a la secció Connectats del programa matinal A bona hora. L'espai el dirigeix Aura Costa; l'entrevista, però, és obra de Mireia Sans.

3. Quins són els 17 mitjans compartits?

Actualment, compartim les notícies digitals del Diari de Sabadell —incloent-hi les de la llegendària secció Cara a cara—, les d'El Punt Avui que parlen de Sabadell, les d'El Diari del Vallès; les de Ràdio Sabadell (informació general i esports), les de RadiOna (blog); les de Mola TV (a través de titulars.cat), les de l'isabadell.cat, les de Sabadell Informa! (abans, SabadellDigital), les del Weekand Sabadell (blog i agenda setmanal), les de NacióSabadell.cat (hereu d'El Vapor de Sabadell), les del Petit Sabadell (blog, també), les del NEWT (terrassenc, però amb contingut sabadellenc), i les de Línia Vallès.

I, pel que fa als mitjans d'abast purament nacional (català), també compartim les notícies de l'Ara que mencionen Sabadell, les de l'edició sabadellenca (digital) d'El Periódico, les de l'edició de LaVanguardia.com per a "Sabadell – Vallès" (ara, amb edició diferenciada de Terrassa), i les del servei comarcal del 324.cat, amb entradetes dels teletips comarcals de l'Agència Catalana de Notícies (ACN).

Donat l'abast comarcal (no estrictament sabadellenc) d'algunes de les fonts —una minoria—, és possible que, molt de tant en tant, compartim continguts que fan referència a altres municipis de la comarca del Vallès Occidental. En som conscients.

Tot plegat —ho repetim—, en temps real i en un sol compte, i per a més d'11.000 seguidors reals i actius.

4. Com funciona tecnològicament?

A través d'un gestor de feeds (RSS), els canals d'actualitzacions dels webs, generem un tuit per cada titular nou, automàticament. Malgrat la quantitat notable de mitjans compartits (17 a dia d'avui, dèiem), treballem per evitar la sobredosi de tuits i per evitar-ne de no relacionats amb Sabadell —o, almenys, la comarca—, és a dir, perquè el nostre —i vostre— servei piuli només allò que cal, ni més ni menys. Per no infoxicar.

5. Què repiuleu i què no, i per què?

Repiulem només algunes mencions que ens semblen significatives per als nostres més de deu milers de seguidors; especialment, les vinculades amb l'actualitat i les no relacionades amb cap iniciativa estrictament comercial. També, alguna d'humorística; per què no. Amb un respecte absolut per la llibertat d'expressió, no hi tanquem la porta a cap sensibilitat. A cap.

No podem, però, retuitar-ho tot, per evitar l'spam social, ni repiular, sistemàticament, molts tuits o tots els tuits d'un sol compte de Twitter; ho tenen francament difícil, doncs, les piulades anònimes, insultants i/o repetitives. Agraïm sincerament totes i cadascuna de les mencions, i les seguim amb atenció.

Ocasionalment, és possible que la gestió de mencions no es pugui fer en temps real.

6. Al darrere, ¿hi ha calés, interessos, vincles obscurs?

cacho

Res ni ningú no ens finança: no hi invertim diners, sinó hores.

No hi guanyem ni un cèntim. Ni un. Ho entenem com a servei a la ciutat, a tots els seus ciutadans i actors (empreses, institucions, entitats); particularment, als seus mitjans de comunicació, als seus professionals, al periodisme —molt especialment, al local i comarcal: de proximitat, eufemísticament—, a la pluralitat informativa, a la llibertat d'expressió i d'opinió, i a la llibertat en general. Ni més ni menys. Sense gat amagat.

@DiarisSabadell no té cap mena de relació amb cap empresa, institució, entitat, mitjà ni partit polític; no és pròxim ni està lligat a res ni a ningú. A res ni a ningú. I, sobretot, no és el compte oficial del Diari de Sabadell, que és —això, sí: només això, res més— un dels 17 mitjans que actualment compartim.

La iniciativa neix, doncs, de la passió —una mica malaltissa, probablement— de dos comunicadors sabadellencs per la seva ciutat, pels seus mitjans i per la seva professió. I ja està. Punt.

7. Com puc contactar amb vosaltres?

Molt fàcil. Seguiu @DiarisSabadell i envieu-nos un missatge directe. Estem a la vostra disposició.

Agraïm la confiança dels més d'11 milers de persones o corporacions que heu decidit mantenir-vos informats sobre la ciutat a través del compte que administrem —per començar, us seguim—, i agraïm, sobretot, qualsevol mena de comentari, suggeriment, queixa, etc., que ens vulgueu fer arribar. Qualsevol. Gràcies de tot cor.

Si ens permeteu el colofó abrandat, visca Sabadell, visca el periodisme, visca la comunicació i visca la llibertat. :)

Òscar Gómez i Domínguez

Marc Serrano i Òssul

twitter.com/DiarisSabadell

[Actualitzat el 29/04/2015.]

Nova "Guia de la comunicació sabadellenca" (...i Unnim suma a l'Spotify)

Que, si no m'equivoco, que diria que no, és l'únic directori exhaustiu i fàcilment accessible dels mitjans de comunicació professionals (periodístics, o sigui, no corporatius, publicitaris ni socials) d’àmbit local, és a dir, que difonen notícies --alguna, almenys-- sobre la ciutat, que hi tenen seu i/o que s’hi adrecen de manera clarament prioritària. (El web municipal, per exemple, sí que dedica un apartat al panorama mediàtic local, però és incomplet i està desactualitzat.)

La Guia de la comunicació sabadellenca, una aposta fundacional d'aquest humil bloc pel periodisme de proximitat,  que m'estimo molt, és a la vostra disposició a la barra lateral --una mica avall, ho sé-- o, si ho voleu encara més fàcil, demanant a Google "comunicació sabadellenca" --entre cometes, millor.

Una eina sempre al dia

Fa temps que vaig comprometre'm a actualitzar-la sense badar --a afegir-hi mitjans nous, incloent-hi els filials digitals, a eliminar-ne els vells, i a renovar-ne noms i logos. M'hi poso de nou. Hi faig cinc coses:

1. (Premsa.) Hi actualitzo el logo i el nom de l'Avui Sabadell (paper), que canvia de nom de nou: ara, desvinculat de l'Avui tal com ja us havia explicat, es torna a dir ASabadell.
   
2. (Web.) Hi afegeixo la versió digital, limitada, del Diari de Sabadell, que us presentava fa uns dies.
3. (Web.) N'elimino AeroSabadell.com, de l'amic José Fernández, que perd caràcter local i esdevé AeroTendencias. Més informació, aquí.
4. (Ràdio.) Hi incorporo l'emissora de barri Can Deu FM.
5. (Ràdio.) N'elimino, també, Sensació FM, que va desaparèixer fa mesos --llegiu-ne el comunicat de comiat al seu web-- i AstroRadio FM, que també és història --ara és un programa de diversos canals de TDT.

Esmenes, afegitons, comentaris, benvinguts, com sempre. Quan hi hagi més canvis, els hi aplico.

Unnim, a l'Spotify

Per cert: mentre escric això, em sorprèn al meravellós Spotify una falca d'Unnim, "La caixa que suma", la tercera gran caixa d'estalvis catalana, on, com alguns sabeu, treballo com a tècnic de comunicació (periodista de font), i que començarà a operar com a tal l'1 de juliol, d'aquí a exactament un mes.

Actualització (14/06/2010)

Arran d'una petició del director de la ràdio local, Marc Sabater, afegeixo el servei --més que no pas mitjà-- Ràdio Sabadell 94.6 a la carta a la Guia de la comunicació sabadellenca.

El "Diari de Sabadell" aterra, per fi, a la Internet de segona generació. ¡Visca!

Mai no és tard. O sí; no ho sé. Aquesta setmana ha nascut, des d'un punt de vista institucional i comunicatiu --jurídic, encara no-- Unnim, que, com sabeu, suma Caixa Sabadell, Caixa Terrassa i Caixa Manlleu; no es tracta, però, de l'únic naixement a què els sabadellencs hem assistit: en una altra dimensió --la local-- i en un altre sector --la comunicació--, però just davant de la seu sabadellenca de la nova caixa d'estalvis catalana, tenia lloc un altre part: el Diari de Sabadell estrenava --estrena-- web. O no ben bé perquè l'antic, absolutament 1.0, sense cap contingut periodístic, continua actiu (!).

Amb un disseny força fresc, el nounat espai presenta, és clar, versions curtes --els leads, sovint-- d'algunes de les notícies que publica cada dia, que són, a més a més, comentables i fàcilment compartibles mitjançant serveis diversos gràcies a les simpàtiques icones del capdavall de les anotacions, una prestació que, a nivell local, només oferia l'edició sabadellenca d'ElPunt.cat.

El web estimula la participació dels lectors --la interactivitat, que en diuen-- amb presència a les xarxes socials --un nom que no m'agrada-- Facebook i Twitter, ara tan de moda, i amb enquestes i formularis diversos --tres-- perquè els ciutadans enviïn propostes de notícia, fotos, opinions i suggeriments a l'emblemàtic rotatiu. És un bon començament. Feu-hi un cop d'ull i expresseu el que en penseu lliurement als comentaris.

Tots els RSS dels mitjans de Sabadell

Celebro, especialment, que el nou web del mitjà de comunicació local indiscutiblement líder a la cinquena ciutat catalana disposi de canal RSS. Aprofito l'avinentesa per suggerir-vos que us subscriviu a aquest canal i als dels altres quatre mitjans sabadellencs que en disposen: Ràdio Sabadell, via Acceso; l'ASabadell(.cat), que, per cert, en procés de desvinculació de l'Avui, ha canviat de nom de nou, i que ofereix cada dia un vídeo dels informatius de Canal Català Vallès, del mateix grup empresarial; El Punt, i, last but not least, VilaWeb Sabadell.

La realitat sabadellenca és un mirall trencat del qual heus ací cinc bocins. Si voleu estar al dia del que passa a la ciutat i no us voleu tornar bojos, afegiu aquests RSS al vostre lector de feeds o, com un servidor, per tenir tots els últims titulars en un sol web, a l'iGoogle. Sabadellenquisme obliga.

Tres diferències significatives

Val a dir que, de tots els webs apuntats, el del Diari de Sabadell és a) l'únic sense continguts íntegres; b) l'únic que treballa, quasi exclusivament, en castellà, no pas en la llengua pròpia de Sabadell, i c) l'únic que no fa servir el domini .cat. Els quatre altres mitjans locals dits fan totes tres coses.

Quedo finalista al primer concurs de blocs de Sabadell

La meva enhorabona, per començar, a l'Oriol Farré, que és qui ha guanyat a dreta llei --perquè s'ho mereix, clar que sí-- el primer concurs de blocs sabadellencs Clica per Sabadell, que, encertadament, el programa municipal pro web, el Sabadell, fes clic --amb coma: és un vocatiu--, ha muntat amb motiu del Dia d'Internet, que celebràvem al maig. I disculpes, un cop més, per l'egocentrisme, la immodèstia i l'endogàmia. Però és que resulta que [El bloc de Marc Serrano i] ÒSSUL.blogspot.com, és a dir, el meu, aquest, ha estat finalista del certamen en qüestió amb el ja premiadíssim E-Campany@, del meu amic digital Albert Medrán. Gràcies als qui vau votar-me --clicar-me--, als membres del jurat --espero haver-vos tocat la fibra ceballuda amb això que tinc una gata que es diu Arraona--, i, en general, a tots els qui, algun cop, heu llegit aquest bloc de periodisme i comunicació corporativa, i de Sabadell, molt de Sabadell --quasi 4.000 visitants únics des de la tardor. (Hola, visitant.) Us recordo que podeu subscriure-us-hi per correu electrònic. Feu-ho ara, vinga, va, som-hi, au. L'acte de lliurament dels premis va tenir lloc ahir al vespre al Casal Pere Quart, que és, per cert, al número 69 de la rambla de la cocapital vallesana occidental. No vaig ser-hi perquè era a l'altra cocapital vallesana occidental, treballant per a Cupatges, que és la revista de vins en català --l'única, sí: no n'hi ha cap altra. Si sou uns hooligans del bloc, uns malalts d'Internet, uns xafarders compulsius o uns sabadellenquistes radicals, podeu llegir-ne la nota de premsa municipal o, fins i tot, el que avui en diu el Diari de Sabadell, "el diari de casa. Cada dia, al teu quiosc". Amb el seu permís --¿oi?--, us ho enganxo tot seguit. ¡Bon capde! (Foto: Ajuntament de Sabadell.)

Exclusiva: l'1 de juny neix un mitjà web a SBD

És --serà-- una agenda cultural --d'oci, vaja-- i es diu --es dirà-- Week&, segurament perquè, en anglès --i, sovint, també, en castellà--, qualsevol cosa sona més guai --més moderna, més sofisticada, més cosmopolita-- que no pas en català, per exemple. (Sigui dit sense amargor, de bon rotllo.) Promet fer-nos "sortir de casa"; a veure si és veritat: segur que no defrauda. Gemma Cascón, que l'impulsa, ens explica que el nou mitjà funcionarà "per subscripció gratuïta, mitjançant la qual es rep l'agenda cada dilluns al correu electrònic"; a subscriure'ns-hi tots, doncs, va, vinga, som-hi. I continua: "Fem una selecció cultural de totes les activitats que es porten a terme a Sabadell. Hi ha apartats com Música, Exposicions, Teatre, Poesia, etc.". ¡Benvingut, Week&!, per tant, i, evidentment, quan toqui --quan funcionis, quan neixis, quan existeixis--, t'inclouré a la Guia de la comunicació sabadellenca, que ja sabeu que està sempre al vostre servei a la barra lateral d'aquest humil bloc vostre, ÒSSUL.blogspot.com. Sort. I una altra novetat --no tan bona, aquesta--: els amics de l'Avui Sabadell deixen de sortir en paper els divendres i esdevenen un setmanari: es limiten, ara, als dilluns, un dels dos dies de la setmana en els quals el Diari de Sabadell --que, per tant, no és pas diari-- no surt. Ens continuaran informant minut a minut, però, i prometen que més intensament, a l'ASabadell.cat. Sort. Per cert: l'amic Xavi Gassó, tècnic de comunicació de Caixa Sabadell, estrena bloc. Sort, també. I visca el Barça i visca Catalunya, que, si no ho dic, m'autoexcloc de la societat catalana, avui.

Entrevista a Juan Reyes, creador de RestauranteSabadell.com

“A Sabadell hi ha pocs restaurants molt bons, molts de normalets i algun de dolent”

MARC SERRANO I ÒSSUL Si sou sabadellencs, segur que algun cop se us ha apropat un periodista davant del Zara de Doctor Robert per plantejar-vos una pregunta sobre l'actualitat per a la mítica secció Punt de vista del Diari de Sabadell. (I, si no us ha passat, segur que li ha passat a algun familiar o amic vostre.) Es diu Juan Reyes i el seu col·lega Víctor Colomer el retrata molt bé aquí. Sense que esdevingui un precedent, ÒSSUL.blogspot.com ha volgut entrevistar-lo per incorporar-ne el web RestauranteSabadell.com a la Guia de la comunicació sabadellenca, que, com sabeu, teniu sempre al vostre abast a la barra lateral del bloc. ¿Aconsegueixes sortir a sopar per Sabadell sense pensar en feina i sense que ningú t’hi faci pensar? La veritat és que no. Acostumo a portar a sobre la càmera de fotos o, si no, el mòbil, i, quan veig alguna imatge atractiva, la capto. El que passa és que, des que sóc pare, no tinc gaire temps per sortir a sopar. Si surto, és al migdia. ¿Quants restaurants hi ha a Sabadell si fa no fa?; ¿quants en cobreix RestauranteSabadell.com a hores d’ara? A Sabadell pot haver-hi entre 180 i 200 restaurants, no en tinc un càlcul exacte. No els tinc comptabilitzats tots, però va per aquí. Al web, de Sabadell, en tinc uns 120 del total de 190. Arribo fins on arribo ja que el meu equip humà es redueix a la meva persona. ¿El millor és el que tots pensem? ¿I el pitjor o, si no, els pitjors?; si creus que no és políticament correcte revelar-lo(s), segur que pots insinuar per on van els trets. A Sabadell hi ha pocs restaurants molt bons, molts de normalets i algun de dolent. Però també puc dir-te que tot depèn del gust de cadascú i també de com hagi anat el dinar. No es pot valorar un restaurant solament per una visita. Pots tenir mala sort i trobar-te un cambrer que tingui un mal dia, o el cuiner… Per valorar-lo, has d’anar-hi més d’un cop. ¿Quins tenen una millor relació qualitat-preu? És molt ampli. Potser el Marco Polo o el japonès Sakura. Tots dos, regentats per orientals, però que porten més de deu anys com a residents aquí. Ofereixen una alta qualitat de producte, un servei molt eficient (malgrat els problemes d’idioma) i un preu molt assequible, amb diversitat de menús a preus tancats. Algun que acabi d’obrir... Et diré més: dos restaurants a punt d’obrir: dos woks bufet lliure, que estan de moda ara: un al Paddock –el que abans era Tapasbar— i l’altre és la transformació del Chino Feliz. ...i algun que acabi de tancar. Acaben de tancar… No acostumen a tancar; el que fan es traspassar el local. El més recent que conec està al carrer de Cerdanyola, 47, darrera [el CAP] Sant Fèlix, i ara es diu La Cassoleta. El Rubión ara també està tancat i La Sede del Flamenco ha tancat provisionalment per raons de permisos. Algun que et sorprengués i algun que acabis de descobrir. El Contrast, del carrer del Pare Sallarès, 19, és el que més m’ha cridat l’atenció, perquè el seu propietari, Jordi Gabaldà, és un jove cuiner sabadellenc amb molta empenta i un gran coneixement de l’art culinari. I el darrer que he conegut directament, encara que ja en tenia moltes referències: l’Airesol, de Castellar del Vallès. Barris vs. centre. En general, ¿és cert el tòpic segons el qual hi ha més autenticitat i millor preu a la perifèria? Segons el que interpretis per autenticitat. Un restaurant al centre pot ser també molt autèntic. Per exemple, autèntic són Il Doge di Venezia, que ofereix una cuina italiana de debò i que està a la ronda de Zamenhof (Monterols, 56), o Aléxandros, el restaurant grec del carrer de Sant Quirze, 35; tots dos treballen una gastronomia molt de veritat. ¿Com afecta la famosa crisi el sector de la restauració sabadellenc? ¿I el teu web? A través de les estadístiques segur que ho detectes. ¿Les cerques han canviat?; ¿quasi tothom hi busca ara restaurants bé de preu? Algun restaurant de poligon industrial ha reduït fins a un 25% la seva facturació, segons m’han explicat. I sí que els internautes busquen ara menús més econòmics. Avui hi ha una tendència als restaurants d’oferir menús anticrisi també a les nits, cosa que abans no existia. Com ara el restaurant La Rambla, que fa unes setmanes que ha posat un menú de nit a 15 euros. Parlant de crisi –ja paro, que cansa–, ¿cap oferta sucosa per menjar bé, bo i barat a la ciutat? Torno a dir-te que segons el que t’agradi. Perquè a mí el frankfurt Joff m’agrada molt i està bé de preu. Ara funcionen els bufets com el del Baricentro (planta d’oci) [Vallès Oriental; ¡corregit!] que és súper econòmic i de molt bona qualitat, i ofereix cuina mediterrània i xinesa. El restaurant La Rambla és també un dels tradicionals a oferir preu i servei. Si t’agraden les pizzes, tens la Pizza Leggera del carrer de les Tres Creus, 156, on en pots consumir a porcions. ¿Com has aconseguit la confiança dels anunciants? M’imagino que molts ja els coneixies directament pel teu bagatge periodístic –el Víctor Colomer diu que ho saps “tot” sobre la restauració local. No és cap secret que els amos dels restaurants tenen al·lèrgia a les trucades dels pesats de les guies. La teva és una altra cosa, ¿no? Al món de la publicitat a Sabadell porto prop de 20 anys. Vaig començar treballant a Ràdio 2000 com a locutor i comercial. Des de llavors, no ho he deixat. Sempre he vinculat periodisme i publicitat. Suposo que el temps i l’honestedat són dos arguments perquè m’obrin les portes. Però, sense un bon producte, no vas enlloc. ¿Els textos del web són tots els que has publicat al Diari de Sabadell i als altres mitjans on has fet periodisme gastronòmic o bé una part d’aquests, només?; ¿en redactes d’expressos per a RestauranteSabadell.com? La majoria de textos han estat publicats tant al Diari de Sabadell com a la Gaseta de Sabadell. Així va començar tot. Algun text ha estat aportat pel mateix restaurant i, quan no en tinc gaire informació, també l’hi assenyalo. RestauranteSabadell.com va néixer fa cinc anys i mig amb l’ajuda d’un amic, vas redissenyar-lo el 2007 i... ¿quin és el proper pas d’aquest passeig teu? Jo vaig començar amb un espai web anomenat Sal&Pimienta, dedicat a la gastronomia, dins del buscador Àpali, crec que l’any 1999. El salt qualitatiu va ser a l’adquirir el domini RestauranteSabadell.com. He anat millorant cada cert temps. El proper pas serà millorar el web amb una imatge nova i les darreres incorporacions que hi hagi a la xarxa. Però això serà quan l’economia m’ho permeti. ¿T’esperaves que la iniciativa funcionés tan bé? Ho sospitava. Fa temps que estic a la xarxa i no paro de pensar en com treballar-la. A més, em dedico a la publicitat i a la comunicació, i, d’alguna manera, he sabut vendre el producte. ¿Com vas de visites? Per incentivar-les, organtizes iniciatives de dinamització de la comunitat (concursos), que m’imagino que també et permeten saber qui s’hi apropa. Ara estic fregant les 8.000 al mes. [Podeu consultar l'informe de Google Analytics de RestauranteSabadell.com que m'ha fet arribar el Juan fent clic aquí.] Va baixar-ne la mitjana per la Setmana Santa. Però, solament el dia de Sant Jordi, vaig tenir-n’hi prop de 500. Les meves previsions són que, a final d’any, si tot va com ha d’anar, estigui per les 15.000 visites al mes, comptant amb la temporada bona de Nadal. El web permet la reserva de taula, ja, d’una dotzena de restaurants, i, també, votar-los –inclou un rànquing basat en les votacions dels lectors a banda del directori per llocs i per tipus de cuina i del cercador senzill o avançat. ¿Què hi falta, encara? Hi manca la possibilitat d’habilitar-hi vídeos de forma directa, més informació gràfica i ampliar-ne el servei de reserva. I, sobretot, anar-hi introduint els restaurants de Sabadell que no hi són encara per manca de temps. Ser-hi és gratuït. Només paguen els patrocinadors (bàners) i els qui hi pengen carta, ¿oi? ¿Tothom s’ho pot permetre? Estar al web és completament gratis. La informació de servei, com adreça, telèfon, dia de tancament, preu de menú, etc., foto del local i explicació de l’oferta, tot això, no es paga. El bàner es pot contractar per un mes o un any i val 100 euros al mes. I la carta a preu quasi simbòlic, 18 euros al mes, es contracta per un any. Ets, Juan, periodista de redacció i, paral·lelament, també, freelance o, en aquest cas, empresari: has creat un mitjà de comunicació. ¿Què recomanes als periodistes joves –¡més joves que tu, vull dir!– perquè s’obrin camí al sector de la comunicació en temps de crisi? M’agrada dir la meva edat perquè no la represento. És una coqueteria, però tinc, ja, 41 tacos. Als joves els recomano formació i que valorin el seu treball des del primer moment. I utilitzar la imaginació per buscar forats de mercat, que segur que n’hi ha. I especialitzar-se en algun sector. I, naturalment, utilitzar la xarxa. Molts locals et demanen opinió sobre qüestions vàries del negoci. ¿T’ha passat pel cap fer assessoria per a restaurants? Sí que m’ha passat pel cap, però no tinc temps per a tot. I, a més, moltes vegades ho he fet de forma altruista amb algun client. ¿Rere el web només hi ets tu? Recursos humans a banda, deu exigir una inversió de temps i de diners considerable. El meu ordinador està 12 hores connectat, i jo pràcticament les mateixes hores, directament o indirecta. I, sobre els diners, de moment, el web és rendible i puc pagar-lo. ¿RestauranteSabadell.com és prioritàriament en castellà només perquè t’hi sents més còmode o perquè treballes en aquesta llengua? Primer perquè tot el que tenia escrit al DS i la Gaseta estava en aquesta llengua i era més fàcil volcar-ne la informació. Segon, tinc menys dubtes ortogràfics en castellà i, per tant, hi escric més ràpid. Parlant, em sento més còmode en castellà. Vaig començar a parlar el català quan tenia 27 anys. ¿El web és un bon negoci o cobreixes despeses i poca cosa més? ¿Notes la crisi? M’ajuda a superar la crisi que noto al sector publicitari. Si no fos per la crisi, seria un bon negoci. ¿Quin és el gènere de les teves peces?: ¿crítica, ressenya o publireportatge?; en general, et limites a descriure i, si fas algun elogi, sol ser moderat, contingut. I, generalment, no parles malament de cap establiment. ¿El vincle publicitari ho impedeix? Són publireportatges amb una evident relació publicitària. Però la veritat és que, quan escric sobre un restaurant, ho faig amb il·lusió perquè m’agrada el tema i potser em passo una mica adjetivant. Però si el local o la seva gastronomia o el seu servei no m’agraden, acostumo a reduir adjectius i ho faig més telegràfic. Malgrat iniciatives com ara Cuina Vallès, ni Sabadell ni el Vallès Occidental tenen, precisament, gaire fama gastronòmica. Encara que un conegut restaurant sabadellenc s’hagi pogut negar a rebre'n una, només El Cingle, a Vacarisses, dins la subcomarca terrassenca, ostenta estrella Michelin; per tant, a la subcomarca sabadellenca –a l’àrea metropolitana de Sabadell, que en diria l’alcalde, el possible futur Vallès Central–, amb mig milió d’habitants –¡prop d’un 7% de la població del principat!–, no n’hi ha cap, ni una, zero. Que jo sàpiga, no hi ha a la ciutat cap estrella, però… Potser hem de deixar passar el temps per què Contrast doni la sopresa. Aquest cuiner farà parlar. MotorSabadell.com ¿és teu, també? Una part sí qué n’és meva. No actualitzes el bloc des de fa un parell d’anys; ¿se l’ha menjat RestauranteSabadell.com? Entre el web i ara el Facebook del web, el bloc ja no funciona. Moltíssimes gràcies, Juan, i endavant les atxes. A tu. M’has fet pensar. M’ho he passat molt bé. Perdona el retard. Perdonat, home. Només faltaria. I encara més sort, clar.

Bassas d'aigua cristal·lina

Deixeu-me escriure-us, encara, sobre la conferència del Bassas a la caixa de fa una setmana --com que aquesta, de setmana, ha estat mogudeta, no ho havia pogut fer.

En comptes de fer-ho jo, però, deixo que les fotos de la Berta Tiana la retratin sota aquestes línies; el senyor del seu costat és Manuel Grau i Gasulla, expresident de Caixa Sabadell i actual president de l'Associació Pere Oliver de Caixa Sabadell, que aplega (ex)membres dels òrgans de govern de la caixa catalana degana. Ja veieu que a l'auditori amb prou feines s'hi cabia. Ah: va tancar la conferència una pregunta compromesa de l'amic Marc Cornet sobre el rumb actual de la ràdio nacional.

Permeteu-me, també, que, per acabar d'arrodonir-ne el relat, us n'enllaci la prèvia d'El Punt Vallès Occidental; les recomanacions --entranyable secció d'agenda-- d'El Periódico (en català i en castellà), de La Vanguardia, d'El País i de radiosabadell.fm; les cròniques de l'ACN i, de rebot, d'eldebat.cat i del 3cat24.cat, i, last but not least, l'entrevista que l'amic Albert Castellví va fer-li al programa de Ràdio Sabadell 94.6 que dirigeix, Anem per feina.

M'agradaria enllaçar-vos-en, també, la fotonotícia del Diari de Sabadell, El diari de casa, però, com alguns ja sabeu, el degà de la comunicació sabadellenca no publica (cap d)els seus continguts en línia. ¿Què hi farem?