LA MOSCA
Una als Països Catalans i l’altra als Occitans, vull dir. Val a dir, però, que la bestioleta no pretenia volar més enllà de Salses: “Després d’investigar més i entrar al Rosselló a la recerca de productes, ens vam adonar de les seves similituds amb la regió a continuació, el Llenguadoc”, recorda l’anglès Jazz Brown, copropietari amb la francesa Judith Nebenzahl. També es tracta, en aquest cas, d’un restaurant seqüela: va sorgir a l’agost de l’úter d’un altre insecte, el Mosquito, que, des del 2003, fa, com ell, una mescla, si bé ben diferent: les iberiquíssimes tapes i la teca oriental; de fet, son fill –per ara, únic– fins i tot n’ocupa el lloc: el progenitor s’ha traslladat a Jaume Giralt 53, ben a propet.
“Un ampli assortit de tapes i plats” de la terra, productes de temporada i simplicitat total defineixen el bebè que zumzeja rere el mercat de Santa Caterina; Brown el dibuixa així: “Hi busquem el bon sabor, acabat de fer i a un preu no elevat”. I per beure? La vintena de negres, blancs, rosats, caves i dolços “no tenen una línia concreta”, indica l’amo, si bé a la copa, com al plat, hi ha més Catalunya que Occitània. “Hem tingut vins dolços de Maurí, però resulta difícil trobar-ne aquí en distribució”, comenta, i diu: “Ara l’hem canviat per vi dolç natural de Banyuls per maridar-lo amb el nostre foie gras semicuit”. Atenció, amics, a la desena curta de “connexions” –maridatges– de vermuts i tapes.
Preu: Menú: 8,90 € de dimarts a divendres; carta: 17 €. Ampolla: 8,25-20 €.
Adreça: Carders, 46. Barcelona (Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera).
Web: www.mosquitotapas.com.
Telèfon: 93 268 75 69.
Horari: Dl. de 20 a 0.30 h, de dt. a ds. de 13 a 0.30 h –dv. i ds, fins a la 1.30 h– i dg. de 12 a 0.30 h.
(
Cupatges, abril-maig del 2009.)
LA MOSCA
Una als Països Catalans i l’altra als Occitans, vull dir. Val a dir, però, que la bestioleta no pretenia volar més enllà de Salses: “Després d’investigar més i entrar al Rosselló a la recerca de productes, ens vam adonar de les seves similituds amb la regió a continuació, el Llenguadoc”, recorda l’anglès Jazz Brown, copropietari amb la francesa Judith Nebenzahl. També es tracta, en aquest cas, d’un restaurant seqüela: va sorgir a l’agost de l’úter d’un altre insecte, el Mosquito, que, des del 2003, fa, com ell, una mescla, si bé ben diferent: les iberiquíssimes tapes i la teca oriental; de fet, son fill –per ara, únic– fins i tot n’ocupa el lloc: el progenitor s’ha traslladat a Jaume Giralt 53, ben a propet.
“Un ampli assortit de tapes i plats” de la terra, productes de temporada i simplicitat total defineixen el bebè que zumzeja rere el mercat de Santa Caterina; Brown el dibuixa així: “Hi busquem el bon sabor, acabat de fer i a un preu no elevat”. I per beure? La vintena de negres, blancs, rosats, caves i dolços “no tenen una línia concreta”, indica l’amo, si bé a la copa, com al plat, hi ha més Catalunya que Occitània. “Hem tingut vins dolços de Maurí, però resulta difícil trobar-ne aquí en distribució”, comenta, i diu: “Ara l’hem canviat per vi dolç natural de Banyuls per maridar-lo amb el nostre foie gras semicuit”. Atenció, amics, a la desena curta de “connexions” –maridatges– de vermuts i tapes.
