Enhorabona, Marta Polo

L'hi he dit personalment, clar, però, considerant a) que em ve de gust, b) que no és sabadellenca, però gairebé --és terrassenca, però va treballar una bona temporada a l'actual Canal Català Vallès, Canal 50 fins fa quatre dies com aquell qui diu-- i c) que, des de la facultat --n'hi ha que hi vam anar--, hem anat coincidint per la trajectòria professional de cadascun, també en deixo constància en aquest bloc. (Que, per cert, espero que ja hàgiu votat al primer concurs de blocs sabadellencs Clica per Sabadell, iniciativa del programa municipal Sabadell, fes clic, que va amb coma perquè és un vocatiu.) Total: que m'alegro moltíssim que la col·lega i amiga Marta Polo, fins ara directora de Canal Català i, abans, de la seva filial --o, segons com, matriu-- vallesana, on jo mateix vaig treballar fa anys, sigui la nova adjunta al director general de continguts --en minúscula perquè és un càrrec o, com a molt, només amb l'última paraula amb inicial majúscula-- de Telecinco. Si encara no ho sabíeu, podeu llegir-ho a l'Avui, a l'ASabadell.cat, a l'e-notícies, a Vertele.com o als webs corporatius de l'empresa que abandona i de la Xarxa Audiovisual Local. Molta, molta, molta sort, Marta. (Foto: Canal Català.)

Jo també conec el Germán

I tu o vostè o vós, amic lector, oi? Fóra noticiable trobar un sabadellenc que no pogués subscriure la frase –que no sabés qui és Germán Ramírez. Un servidor hi ha coincidit a –diria– quatre empreses, fins i tot me mare va ser-ne mestra, i... Bé. Ja m’imagino que tant se us en fot: el drama és que, des de dimarts, el xòuman nostrat ostenta el trist títol de primer (aspirant a) concursant expulsat de la desena edició del prestigiós espai cultural Gran Hermano. Ells –els espectadors de Telecinco– s’ho perden. I se’n ressent, també, la projecció de Sabadell al món –siguem humils: al regne d’Espanya. Vist i no vist: ens l’han fet fora a la primera de canvi. Dol; prometia. Ho pensem, de fet, el 90% dels milers de germanistes que hem respost l’enquesta de telecinco.es sobre la seva “polèmica expulsió” (sic). Etiquetat de “català” i, sovint, “barceloní”, ell mateix va insistir durant els dos dies de glòria que és de Sabadell –al vídeo preliminar, “Sabadey”– i àdhuc Mercè(des) Milá va afegir “el Vallès, a prop de Barcelona” al topònim pronunciat comme il faut en despatxar-lo. Sumeu-hi el canal sencer i la resta de mitjans, i obtindreu una campanya de promoció de la ciutat tan gratuïta com –ai!– breu. Sia per la manca d’encaix al format, pel seu caràcter imperiós, per la seva catalanitat indissimulada o per la confusió sobre el sistema de votació, què hi farem? L’oportunitat no l’ha perdut, només, el nostre hiperactiu i “xafat” home: l’hem perdut tots 202.232. O encara no, potser: la germanmania bé pot continuar creixent. Amb Dalma, Meca i Pedrosa no n’hi ha prou: ens calen nous ambaixadors arraonencs que els fills de totes les Espanyes estiguin disposats a comprar-nos. Ens convé, doncs, que el nostre gran Germán sigui un gran gran germà. Que la roda de la fortuna giri a favor seu. (Avui Sabadell, “Arraonaments”, 29 de setembre del 2008.) (Cliqueu aquí per llegir-lo tal com es va publicar.)