"Sabadell Press", ni al carrer ni al web

Avançava fa unes setmanes que aquest simpàtic gratuït setmanal --abans, quinzenal--, que havia assolit quotes de qualitat gens menyspreables, plegava veles. S'acomiadava dels seus (abundants) lectors en paper, sí, d'acord, molt bé, però també prometia mantenir, fos com fos, l'edició web. Això deia, almenys... Aquest bonic matí d'abril el meu navegador (Mozilla Firefox, una meravella) és incapaç de trobar-ne l'URL al ciberespai; ni això, doncs. Mireu, mireu. ¿Mort i enterrat? ¿Qui en publica l'esquela si ell mateix ja no s'edita?; ¿on se'n celebra el funeral?; ¿on se'n pot visitar la tomba? (¿En un contenidor blau?) La desaparició (¿definitiva?) d'un mitjà sempre és motiu de plor desconsolat i amb sense aturador per als qui ens estimem la democràcia i el periodisme: tots dos exigeixen, vulgues no vulgues, veus (mínimament) diferents. Ens acompanyo en el sentiment. ¿Serà l'únic cadàver? Com diria el meu pare, faites vos jeux. Evidentment, tocarà, per tant, eliminar-lo de la Guia de la comunicació sabadellenca, que alguns de vosaltres, estimats lectors, ja sabeu que podeu consultar sempre a la barra lateral d'aquest humil bloc sobre periodisme, ÒSSUL.blogspot.com. Ben aviat, un nou apropament als mitjans ceballuts: entrevista a Juan Reyes, responsable de RestauranteSabadell.com. Tan aviat com esgarrapi algun minutet del terrible dia a dia, m'hi poso i us l'ofereixo. ¡Bon diumenge!