Atrápalo.com m'etiqueta de "periodista de cor"

El simpàtic bloc d'Atrápalo.com --concretament, aquesta anotació-- recomana El bloc de Marc Serrano i ÒSSUL.blogspot.com entre els blocs dels usuaris d'aquesta agència en línia. Podeu llegir-ho a l'enllaç de més enrere, però, per si us fa mandra clicar-lo, us enganxo el que diu del bloc i de mi:

4- Marc
http://ossul.blogspot.com/

En el blog de Marc, periodista de corazón, encontrarás todo tipo de noticias  y comentarios de periódicos y de actualidad. Por cierto, si estás aburrido con los proveedores de Internet, te va a encantar el post de “Adéu, Orange”. Como habréis deducido por el título del post, su blog está escrito en catalán, la lengua de su cuidad natal, Sabadell. ¡Entra y opina!

Atenció: per sort o per desgràcia, sóc, en tot cas --jo no ho afirmo ni ho nego--, un periodista de cor, que és el que diu Atrápalo.com, no pas del cor. Matís important. Au. Aviat, més Atrápalo. Paciència.

(Foto: http://www.absolutespana.com/wp-content/uploads/2009/07/400x355_logo_atrapalo-761120.jpg.)

Any nou, capçalera nova

El Marc Serrano Òssul celebra el primer any del seu humil bloc sobre periodisme amb una capçalera nova de trinca. ¿Què us sembla? ¡Ah!: ja podeu seguir ÒSSUL.blogspot.com directament des del Facebook; els feisbucaires visiteu http://networkedblogs.com/blog/el_bloc_de_marc_serrano_i_%C3%92ssul.blogspot.com i cliqueu sobre "Follow". ¡Bon cap de setmana!

A l'hivern, Calafell

Avui us parlaré del diari Avui d'avui divendres o, per ser més exactes, del seu suplement de cap de setmana, Sortim, on col·laboro des del 2006 i que, d'uns mesos ençà, edita Prisma Publicaciones, la divisió de revistes del Grupo Godó, propietari de La Vanguardia. Resulta que aquest cop --avui divendres-- (em) publica un bonic reportatge sobre el rerepaís de Calafell titulat Rere la sorra i basat en una de les rutes d'aquesta guia. ¿Sabíeu, per exemple, que s'hi amaga un poblat medieval abandonat anomenat Montpaó? Jo no en tenia ni la idea més remota i ho he descobert gràcies a aquest treball. Si us en cau un a les mans o --¡oh!-- el compreu --preu mòdic: un euro deu--, hi veureu fotos com les que il·lustren aquesta anotació matinal, obra, per cert, de Jack Ristol. Bon divendres de faves tendres a tothom i, també, bon cap de setmana, ja.

La "B-30" em pregunta sobre valor afegit i RSC

Pregunta aquest mes la simpàtica B-30 --subtitulada, amb encert, La revista econòmica del Vallès-- a un seguit de ciutadans anònims què entenen per valor afegit i si les empreses han de tenir o no més implicació social. Resulta que un d'aquests sis professionals vallesans que la publicació mensual enganxa per a l'enquesta en qüestió sóc jo mateix. Espero no haver-hi caigut (massa, del tot) en els tòpics tronats i tòxics --sempre políticament correctíssims, però, clar-- que tant abunden sobre aquestes dues qüestions. Jutgeu-ho, si voleu, vosaltres mateixos. En aquest cas, sigueu crítics, ¿eh?, i corrosius i tot si cal. ¿Què us sembla, per exemple, la cara de mestretites que gasto a la foto? Au. Bon cap de setmana.

Adéu, Orange

Sabadell, Cataluña, 30 de octubre de 2009

Amigos de Orange,

Os comunico formalmente y, a petición vuestra, tal y como se hacía antes de Internet –por escrito– que he decidido prescindir de vuestro servicio de ADSL, del que –todo hay que decirlo– no tenía queja remarcable. El motivo de mi baja es vuestro precio definitivo, que, como bien sabéis, es poco competitivo teniendo en cuenta los que ofrece la competencia. Total: que os dejo y me paso a Ono.

Por cierto: mi nombre es Marc Serrano i Òssul, mi teléfono fijo es el 93 xxx xx xx y mi DNI, del que os adjunto una triste fotocopia, es el xx.xxx.xxx-X. Creo que no me dejo nada. (¿Verdad?)

Oh. Aprovecho la ocasión para quejarme de tener que hacer esto a la antigua, lo cual es engorroso, y, también, para pediros un poquitín más de respeto hacia la diversidad lingüística de España: vuestros miles de (ex) clientes de este estado que no hablamos castellano sino catalán, vasco o gallego quisiéramos que nuestro (ex) proveedor de Internet nos atendiese en nuestra lengua propia, no en la suya. También por esto me despido de vosotros y me voy. Qué lástima, pero adiós.

O, como decimos millones de vuestros (ex) parroquianos, adéu. Se entiende, ¿no?

Muy atentamente,

Marc Serrano i Òssul

GPS [Gremi de Periodistes de Sabadell], sí, però...

Gràcies a la benevolència d'Ono, trenco el meu silenci blocaire (o blogaire) per comentar-vos que corre la brama --ui, ui-- que s'està gestant la constitució oficial del Gremi de Periodistes de Sabadell (GPS). Perfecte. Ho aplaudeixo. Me n'alegro i, si els companys m'hi volen, m'hi adheriré amb hooliganisme i tot. Visca. Com tots els qui exerceixen un mateix ofici --el que sigui-- a qualsevol ciutat del món, els periodistes sabadellencs tenim el dret i el deure, quasi, d'ajuntar-nos per defensar-nos i manifestar-nos públicament com a col·lectiu corporatiu i corporativista. I em refereixo a tothom: informadors de mitjà i/o de gabinet, joves o grans, exiliats o no a mitjans de fora de la república independent de Sabadell i de totes les vetes polítiques. (L'únic límit que un servidor hi posaria fóra que els aspirants a formar part d'aquest nonat GPS tinguessin aval acadèmic. Sé que és políticament incorrecte defensar aquesta posició --molts bons periodistes no són llicenciats en periodisme i molts de mediocres, sí--, però és la meva i, per tant, l'exposo i la defenso sense vergonya i sense fonamentalisme, tampoc. Crec fermament que això nostre és un ofici en què cal, com a qualsevol altre, base teòrica i mili pràctica. A cals metges o a cals arquitectes, el que dic és una obvietat --¿deixaríeu que un dentista sense títol us arrenqués un queixal?--, però, a casa nostra, per desgràcia, no.) Ateses la situació del mercat, la percepció social i institucional de la nostra tasca al Principat i a la Manchester catalana i la naturalesa del Col·legi de Periodistes de Catalunya (CPC), em costa d'entendre que hàgim trigat tantíssim a adonar-nos que unir-nos és realment just i necessari. Al febrer ho suggeria en aquest mateix bloc. GPS, doncs, sí, clar que sí, però permeteu-me que faci la pregunta del milió als tots els qui (també) en formareu part: GPS, ¿per (a) què? Opinions, al bloc, sisplau, que encara hi ha qui no té Facebook... (Per cert: m'agrada que vagi imposant-se a poc a poc, que vagi guanyant adeptes, però això de "GPS" té copyright, ¿eh?, i fa força temps que ho escampo, tot i que aquesta anotació sigui, si no m'erro, la primera referència a Google del sintagma "Gremi de Periodistes de Sabadell". Queda dit. Escrit, vaja. Àpali.) (Parlant de propietat intel·lectual, he extret la imatge de l'anotació, la bandera de la meva pàtria xica, d'aquí. )

La mà dreta del doctor Broggi

Càlida. Ferma. Segura. Talment com la de qualsevol cirurgià, vaja. (Com la del que em foradava el llombrígol amb cura al juny, posem per cas.) El que passa és que la seva, de mà dreta, té 101 anys. L'eminent doctor Moisès Broggi ha estat avui a Caixa Sabadell, on ha pronunciat aquesta conferència. A banda del mitjà que us acabo d'enllaçar, el simpàtic Avui Sabadell, que aviat publicarà a la contraportada l'entrevista que li ha fet la Cristina Farrés, i de la seva edició nacional --l'Avui de tota la vida--, se'n feien ressò El Periódico, El Punt i el Diari de Sabadell, i, al seu matinal, A bona hora, que presenta l'Aura Costa, Ràdio Sabadell l'entrevistava avui, també. Molt intensa, aquesta rentrée, que en diuen, a la caixa catalana degana, on compaginem l'avenç del procés de fusió amb els últims actes del 150è aniversari de l'entitat. A banda d'això, quan sóc a casa, lliuraments del Cuina --abans, Descobrir Cuina-- i del Sortim de l'Avui, on torno a col·laborar amb una certa assiduïtat. I la resta de la vida, clar, que també exigeix el seu temps i també té la seva gràcia. Per això feia dies --molts, massa-- que no actualitzava el bloc, per la qual cosa us demano disculpes amb la mà al cor: seré més diligent, ho prometo. Salut. Foto: joanducros.net. Actualitzacions Dj., 8 h -- Escolteu aquí l'entrevista de Ràdio Sabadell a Broggi. Dj., 16.30 h -- I llegiu aquí la de l'Avui Sabadell, ja publicada. Dv., 22 h -- L'avui.cat ha posat avui a portada l'entrevista de Cristina Farrés al doctor Broggi. I el patriarca dels metges catalans hi ha arrasat: la peça més llegida del dia --podeu veure-ho a la captura adjunta-- i ni més ni menys que 418 comentaris de lectors a hores d'ara. Déu n'hi do.