Sé que
l'acte va ser fa un mes; ho sé. Sóc conscient que els blocs són, per definició, una cosa
instantània i tal; en sóc conscient. Perdó. Em flagel·lo en públic per aquest retard injustificable en temps d'immediatesa extrema. El mes ha estat certament intens, o sigui que m'ha proporcionat material més que suficient per ajornar el post que teniu a les vostres mans virtuals. Fins avui.
Només volia reflexionar sobre un dels aspectes invisibles --la majoria en són en essència-- de la
comunicació corporativa: la coordinació de
gabinets de comunicació de naturaleses i amb interessos diferents que convergeixen en un mateix acte. En aquest cas, es tractava de posar d'acord el del
Departament d'Economia i Finances del govern català (Generalitat de Catalunya), el del
Ministeri d'Economia i Hisenda del govern central (
Gobierno de España) i el del govern local (
Ajuntament de Sabadell) des de l'entitat organitzadora: l'
Obra Social Caixa Sabadell.
No és cap secret que la coincidència a la conferència dels negociadors del famós
finançament,
Castells i
Vegara, era casual; n'havien adquirit el compromís amb anterioritat a la cursa perquè el
principat disposi dels (seus) calés que necessita per al benestar de la seva gent i que, d'altra banda, li corresponen a dreta
llei... orgànica. Malgrat la cordialitat que va reinar-hi, tampoc no és cap secret que compartir circumstància no devia ser gaire còmode per a un ni per a l'altre.
Morbo polític i complexitat institucional em van transformar en una
ròtula amable entre els tres governs (nacional, estatal i local). Calia que les quatre institucions implicades projectéssim als mitjans de comunicació una sola imatge de l'
esdeveniment i que cadascuna s'hi trobés còmoda i en sortís havent-hi fet el seu paper comunicatiu, havent-s'hi manifestat tal com és.
Amb la prudència necessària, crec que els quatre equips de comunicació vam aconseguir-ho i que l'experiència ens va provar. I ho deixo aquí perquè la gràcia és no explicar tot el que hi ha rere una foto. No ho aconsellen, tampoc, el
secret professional ni la necessitat de brevetat d'un
post.
(Fotos: Berta Tiana / Obra Social Caixa Sabadell.)
Sé que l'acte va ser fa un mes; ho sé. Sóc conscient que els blocs són, per definició, una cosa instantània i tal; en sóc conscient. Perdó. Em flagel·lo en públic per aquest retard injustificable en temps d'immediatesa extrema. El mes ha estat certament intens, o sigui que m'ha proporcionat material més que suficient per ajornar el post que teniu a les vostres mans virtuals. Fins avui.
Només volia reflexionar sobre un dels aspectes invisibles --la majoria en són en essència-- de la comunicació corporativa: la coordinació de gabinets de comunicació de naturaleses i amb interessos diferents que convergeixen en un mateix acte. En aquest cas, es tractava de posar d'acord el del Departament d'Economia i Finances del govern català (Generalitat de Catalunya), el del Ministeri d'Economia i Hisenda del govern central (Gobierno de España) i el del govern local (Ajuntament de Sabadell) des de l'entitat organitzadora: l'Obra Social Caixa Sabadell.
No és cap secret que la coincidència a la conferència dels negociadors del famós finançament, Castells i Vegara, era casual; n'havien adquirit el compromís amb anterioritat a la cursa perquè el principat disposi dels (seus) calés que necessita per al benestar de la seva gent i que, d'altra banda, li corresponen a dreta llei... orgànica. Malgrat la cordialitat que va reinar-hi, tampoc no és cap secret que compartir circumstància no devia ser gaire còmode per a un ni per a l'altre.
Morbo polític i complexitat institucional em van transformar en una ròtula amable entre els tres governs (nacional, estatal i local). Calia que les quatre institucions implicades projectéssim als mitjans de comunicació una sola imatge de l'esdeveniment i que cadascuna s'hi trobés còmoda i en sortís havent-hi fet el seu paper comunicatiu, havent-s'hi manifestat tal com és.
Amb la prudència necessària, crec que els quatre equips de comunicació vam aconseguir-ho i que l'experiència ens va provar. I ho deixo aquí perquè la gràcia és no explicar tot el que hi ha rere una foto. No ho aconsellen, tampoc, el secret professional ni la necessitat de brevetat d'un post.
(Fotos: Berta Tiana / Obra Social Caixa Sabadell.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada