Eugeni Sallent o l'ADN sabadellenc de la primera ràdio privada del país

El director general de RAC-1 --i de RAC-105, també, per cert--, el sabadellenc Eugeni Sallent, va revelar dijous al vespre els secrets o no tan secrets de l'èxit de l'emissora generalista del grup Godó dins el marc de la presentació de l'objectivament magnífic Anuari de Sabadell 2008. L'obra magna dels amics Joan Carles Montes, Carina Garrido i Juanma Peláez constitueix, sens dubte, el millor producte periodístic que protagonitza actualment la ciutat. L'acte va tenir lloc, com ja és quasi tradició, a la sala Àmbit Cultural d'El Corte Inglés de l'eix Macià, que va acollir, com els dos anys anteriors, la flor i nata ceballuda. (Odio l'horrorosa grafia saballut/da.) Amb els companys Gregori Solà i Yolanda Tena, vaig assistir-hi en nom de la caixa catalana degana. Quan tots tres pujàvem veloços cap al capdamunt dels grans magatzems empesos per la fúria de les escales mecàniques, el conferenciant se'm va situar al darrere. Vaig saludar-lo, vaig recordar-li que era --sóc-- el periodista que va entrevistar-lo fa un parell d'anys en un humil i difunt programa de Ràdio Sabadell anomenat Més enllà de la Mola --un bloc me n'ha copiat el nom sense saber-ho, suposo-- i vam parlar dels molts sabadellencs o vallesans que treballen o han treballat a la casa que dirigeix, entre els quals els amics Xavi Pardo, Xavi Sala, Laura Rosel, Aleix Parisé i Marc Serra, exempleats, tots, de la ràdio municipal que encapçala Marc Sabater. (Parlant de sabadellencs o vallesans a la ràdio generalista del país, saludo des d'aquí la Sira Riera i la Lídia Orriols, totes dues membres de l'equip d'El matí de Catalunya Ràdio.) A partir d'uns apunts mentals que és probable que incloguin alguna llacuna --disculpeu-me si cal--, resumeixo tot seguit les claus de l'èxit evident de RAC-1, creada el 2000, segons el seu cap:

1. un posicionament encertat davant dels competidors que cada cop li fan menys ombra: davant de Catalunya Ràdio, independència; davant de la SER, catalanitat --catalanisme--;
2. uns continguts atractius per al públic urbà i jove --els oients envellien any rere any--: humor, Barça i comunicadors reconeguts, la majoria dels quals, nascuts professionalment a la ràdio nacional de Catalunya, de la qual Sallent havia estat gerent i s'enduia, doncs, el know how;
3. una aposta decidida per la qualitat, que no sempre triomfa a la primera --convé fer confiança als professionals i tenir paciència--, la qual cosa demostra l'èxit d'espais com Minoria absoluta, que en un primer moment no atreia, precisament, cap allau d'oients, i,
4. last but not least, un gran grup de comunicació li ha fet d'altaveu.

Segons Sallent, humil, modest, si bé RAC-1 no hauria estat possible si la Generalitat no li hagués adjudicat prou freqüències, el fet que Catalunya Ràdio disposi, encara, de moltíssimes més, obliga la ràdio godoniana a espavilar-se per competir-hi amb força menys recursos. Va citar, per exemple, el cas de Berga, on l'emissora continua sense freqüència per qüestions administratives que són competència del govern central. Ignorava que els berguedans n'eren orfes. Sallent va recordar que la ràdio és, després de la tele, el mitjà més efectiu a l'hora d'anunciar-se, si bé no és un negoci gaire bo fins que no té un gruix d'oients considerable com és el cas, ja, de la seva, i va retratar-ne l'oient: masculí --també per a ell, una sorpresa--, urbà, format i acomodat. Va explicar que de vegades pateix quan sent dir alguna cosa concreta d'alguna manera determinada a la seva pròpia ràdio o quan algun contingut seu --la seva naturalesa, la seva llargada-- no el satisfà prou. Va confessar que, d'altres cases hertzianes, li encanten L'ofici de viure, el programa de diguem-ne autoajuda de Gaspar Hernàndez, i alguna radiofórmula matinal, i que, de nit, s'estima més redifondre programes que no pas fer-ne d'expressos. Invertir en aquesta franja no és rendible, diu, i abstenir-se'n li permet reforçar la plantilla diürna. Arran d'una pregunta, el sabadellenc que porta el timó de RAC-1 va ser prudent a l'hora de donar per fet el transvasament d'oients d'El matí de Catalunya Ràdio cap a El món a RAC-1 des que Antoni Bassas va abandonar la ràdio que fem entre tots, si bé va admetre que tot hi apunta. Hi havia sabadellencs de tots els gremis i també, doncs, del meu: Joan Brunet, Sergi Garcés, Manolo Garrido i Òscar Gómez Domínguez, que només conec virtualment --¡no t'hi vaig trobar, Òscar!--, però que ha tingut la gentilesa --¡gràcies!-- d'enllaçar-me el bloc al seu, de bloc. Per cert: Caixa Sabadell s'anunciarà aviat a RAC-1. Sallent n'està, és clar, satisfet. Com la caixa. (Foto: Periodista Digital.)