Unnim se m'emporta a Terrassa

Post egocèntric; aviso. I fet a raig. Des de finals del 2001, des que vaig acabar la carrera, des que vaig tornar del meu viatge iniciàtic pel Perú i altres països llatinoamericans, durant nou anys (els dos de Ràdio Sabadell i els set de Caixa Sabadell), he estat un privilegiat que va a treballar a peu. He assumit, certament, altres projectes professionals paral·lels més o menys remots, tant periodístics com de comunicació corporativa (periodisme de font), però la feina de cada dia, la de debò, l'he tingut sempre a tocar de casa: a Sabadell.

A partir de demà, com quan estudiava periodisme a l'Autònoma (1997-1999) o a la Pompeu (1999-2001), com quan treballava a la SER (2000), aniré treballar amb tren; amb una diferència: ara serà la Renfe. Unnim, la caixa que suma, se m'emporta a la seva subseu terrassenca, on estan ubicades les dues unitats on col·laboro més estretament: la nova direcció d'Obra Social, on estic enquadrat com a responsable de comunicació, i el departament de Comunicació i Mitjans (de comunicació). 

Al primer departament m'acompanya, també des de l'Obra Social sabadellenca, Eva Abellan, mestressa de la imatge i la difusió del vessant social de l'entitat. Cap al segon ja s'han traslladat, fa dies, des de Sabadell, els companys Belén Latorre, Xavi Gassó i Raquel Paredes, també excol·legues meus d'unitat a la caixa catalana degana. Lloc de treball nou, vida nova. ¿No em desitgeu sort? Un "m'agrada" també compta. Continuarà.

(Foto: Google.)

No m'he mort (encara)

Em fa una mica de vergonya no haver escrit durant tantíssims dies --callava, blocairement parlant, des del 22 de gener. I em sorprèn que el bloc hagi assolit el seu rècord a Cercabloc precisament el mes que només hi he fet dues anotacions. El fet és que esteu llegint el vuitè bloc sobre periodisme dels que es fan i es desfan en català i el directori en qüestió --exhaustiu i seriós, val a dir-ho-- té controlats. El vuitè de 38. 

I, fet l'autobombo, ara faré la pilota a la meva companya Eva Abellan, responsable de publicitat i canals propis de l'Obra Social Caixa Sabadell, que l'altre dia em deia que és entre els primers twitters de Sabadell --ja ho precisaràs als comentaris, Eva. Això del Twitter és una altra de les sectes que --com el mòbil, el bloc o el Facebook, sense els quals no podria viure-- he jurat que no abraçaré. A veure si és veritat.

Com que aquesta bitàcola recull, a grans trets, el que vaig fent com a comunicador corporatiu i com a periodista freelance, hi faré, ara, una mica de balanç, molt breument, d'aquestes primeres setmanes del 2010.

A Caixa Sabadell --que, com sabeu, és a la recta final de la seva integració amb tres altres caixes d'estalvis catalanes--, m'ha enriquit especialment treballar en la comunicació externa de diverses accions amb els tècnics de comunicació d'institucions com la Diputació de Barcelona (Marquet de les Roques), el Departament d'Economia i Finances de la Generalitat (jornada Economia 2010. Perspectives), l'Ajuntament de Vic (renovació de la casa Comella, seu del Casino de Vic; la roda de premsa és dimecres) o  ESADE (guies d'RSC per a pimes catalanes del sector de l'hoteleria). I me'n deixo, però ja n'hi ha prou.

Pel que fa a les col·laboracions, la meva etapa com a membre de l'equip del suplement Sortim del diari Avui s'ha acabat o, més ben dit, s'ha tornat a acabar --el 2008, quan encara se n'ocupava l'empresa Select, s'havia interromput, i el 2009, ja a Prisma, havia renascut, l'etapa. M'ha sabut greu perquè hi col·laborava quasi des del seu naixement, pels volts del 2006, i per la circmstància que ha motivat el canvi: com sabeu, El Punt ha comprat l'Avui, i això vol dir, entre moltes altres coses, que els suplements que fins ara li feia el Grup Godó ara se'ls fa ell mateix --El Punt, vull dir-- des de Girona (m'enamora. Gran sardana).

El Sortim no mor sinó que es fusiona, per dir-ne així, amb el Punt de Festa i, paradoxalment, guanya força: cada divendres l'encartaran totes dues capçaleres, d'ara endavant. ¡Llarga vida i molta sort! Se les mereix.

Això del Sortim, on m'agradaria tornar a escriure algun dia, ha arribat acompanyat de col·laboracions noves: estic preparant, per a Time Out, un reportatge sobre xocolata (desfeta, sobretot) a Barcelona. (Si, als comentaris, voleu suggerir-me pastisseries, xocolateries, granges o restaurants barcelonins o de la primera corona metropolitana que hi excel·leixin, us ho agrairé. Com menys cèntrics i menys coneguts siguin, millor.)

També, és clar, mantinc les ressenyes de restaurants nous --"Acabats de sortir del forn", es diu la secció-- a la revista Cupatges, l'única en català sobre el món del vi, i, una mica lluny del periodisme --es tracta d'una tasca de redacció, més aviat--, estic treballant en un parell d'articles sobre mitjans de comunicació --el 2009 ja vaig fer-ne una bona colla sobre gastronomia i sobre llengua-- per al portal de cultura catalana que el departament del conseller Tresserras ha encarregat a Ara.

I ja està. O, com deia la gran Mayra Gómez Kemp, "hasta aquí puedo leer". Gràcies per haver-hi arribat.

(Foto: Berta Tiana / Obra Social Caixa Sabadell.)

Second Life acull una festa per difondre el projecte de Caixa Sabadell 'Els valors dels diners'

L'Obra Social Caixa Sabadell va organitzar ahir dijous 12 de març a les 20 h una festa a Second Life on va donar a conèixer entre uns 300 usuaris d'aquest món virtual en tres dimensions l'exposició Els valors dels diners. L'economia responsable, que es pot visitar fins al juny a la seva seu (En Font, 1. Sabadell), i les activitats per a famílies que hi organitza els caps de setmana, anomenades Els jocs dels diners. Tot plegat s'inclou als actes de commemoració del 150è aniversari de la caixa d'estalvis.

Economia responsable en una disco L'esdeveniment en línia va tenir lloc a la discoteca de l'illa que l'empresa Barcelona Virtual, proveïdora de la caixa catalana degana, té en aquest popular univers digital o metavers. El propietari de l'illa, el DJ Faithful Pau, hi va presentar als assistents virtuals Els valors dels diners, els actes del 150è aniversari de Caixa Sabadell i el conjunt d'activitats de la seva Obra Social, i l'avatar del seu director, Fermí Pons-Pons, hi va sortejar entre tots ells una consola Nintendo DS. Van poder participar-hi totes les persones que s'haguessin inscrit al grup oficial Obra Social Caixa Sabadell de Second Life i residissin a l'estat espanyol a la seva vida real. Per cada deu minuts que s'haguessin estat a l'illa des de dilluns 9, inici de la campanya de l'entitat, cada avatar va aconseguir cinc dòlars Linden, la moneda virtual de Second Life; un dòlar nord-americà equival a uns 250 dòlars Linden. [Llegiu-ne la nota de premsa a la sala d'ídem de l'Obra Social Caixa Sabadell i la notícia de l'ASabadell.cat, on va ser portada durant unes hores. La meva companya Eva Abellan, responsable d'Obra Social 2.0 de l'entitat, en va parlar ahir al programa Anem per feina de Ràdio Sabadell, amb Albert Castellví, i en parlarà dissabte 21 a L'internauta de Catalunya Ràdio, amb Vicent Partal.]

Miquel Àngel Violán o llançar la primera pedra

L'altre dia --divendres-- vaig tenir la sort que la caixa catalana degana m'enviés amb la companya i amiga Eva Abellan a aquest curs del col·legi sobre com comunicar de manera planificada. (Ara no sé si hauria de dir que el seminari l'organitzava l'Aula de Comunicació del Centre Internacional de Premsa. Com que hi ha tres marques implicades en el tema, jo les cito totes tres i tothom content.) De la sessió, força interessant i amb casos pràctics realment útils, que ja és molt tractant-se d'una acció formativa externa --que en diuen-- del meu ram, voldria compartir amb vosaltres una idea del ponent, l'acreditat periodista Miquel Àngel Violán, que responia a una pregunta meva: en comptes d'esperar que els gestors de les corporacions públiques o privades adquireixin cultura comunicativa o abans de queixar-nos que no ho fan (prou), els periodistes de l'altra banda --els dels gabinets-- n'hem d'adquirir d'empresarial. Tocat i enfonsat. (Foto: El Espacio del Dircom.)