Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Terrassa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Terrassa. Mostrar tots els missatges

dimarts, 13 de juliol del 2010

Unnim se m'emporta a Terrassa

Post egocèntric; aviso. I fet a raig. Des de finals del 2001, des que vaig acabar la carrera, des que vaig tornar del meu viatge iniciàtic pel Perú i altres països llatinoamericans, durant nou anys (els dos de Ràdio Sabadell i els set de Caixa Sabadell), he estat un privilegiat que va a treballar a peu. He assumit, certament, altres projectes professionals paral·lels més o menys remots, tant periodístics com de comunicació corporativa (periodisme de font), però la feina de cada dia, la de debò, l'he tingut sempre a tocar de casa: a Sabadell.

A partir de demà, com quan estudiava periodisme a l'Autònoma (1997-1999) o a la Pompeu (1999-2001), com quan treballava a la SER (2000), aniré treballar amb tren; amb una diferència: ara serà la Renfe. Unnim, la caixa que suma, se m'emporta a la seva subseu terrassenca, on estan ubicades les dues unitats on col·laboro més estretament: la nova direcció d'Obra Social, on estic enquadrat com a responsable de comunicació, i el departament de Comunicació i Mitjans (de comunicació). 

Al primer departament m'acompanya, també des de l'Obra Social sabadellenca, Eva Abellan, mestressa de la imatge i la difusió del vessant social de l'entitat. Cap al segon ja s'han traslladat, fa dies, des de Sabadell, els companys Belén Latorre, Xavi Gassó i Raquel Paredes, també excol·legues meus d'unitat a la caixa catalana degana. Lloc de treball nou, vida nova. ¿No em desitgeu sort? Un "m'agrada" també compta. Continuarà.

(Foto: Google.)

dijous, 25 de març del 2010

Dos bons restaurants de Terrassa (!): Sentits i El Racó d'en Tomàs (amb disculpes pel silenci)

9JT6QCVV7VV7
SENTITS
Amb tots cinc


I fins i tot amb el sisè. L’amo d’aquest local nascut el 5 d’octubre –en una crisi, calen agosarats– al cor de Sant Pere Nord, Àlex Grau, va abocar tota la seva sensibilitat al garatge d’un dels seus dos socis per convertir-lo, en dos anys i amb les seves manetes, en un establiment modern però càlid, tal com el definiria un periodista poc imaginatiu –“acollidor”, l’etiqueta ell. Havia venut delicadeses i treballat al Tramuntana –picada d’ullet als fans de Ventdeplà–, però volia més marxa. L’ha aconseguit. Amb Eduard Crosa a la cuina, acompanya “des de l’aniversari d’una senyora de 85 anys fins al d’una criatura de set”, tant del barri mateix com de la resta d’Ègara.

Hi fa “cuina elaborada, molt treballada”, apunta, actual sense renunciar a allò nostrat: “No deixem de fer mandonguilles”, proclama, cofoi. El seu menú ofereix un bon ventall de primers i segons perquè una part de la clientela sol anar-hi un sol cop per setmana i és, sempre, flexible, incloent-hi la possibilitat de “repetir d’algun plat”. Els vins, 12 negres, cinc blancs, tres rosats i tres caves; tots, poc comuns –el simpàtic vi de la casa és el navarrès Señorío de Ayanz–, i amb presència notable de denominacions catalanes. Com que hi ha tanta carn com peix, aviat hi trobareu algun blanc més. A la nit, demaneu-hi alguna tapa seguida d’un segon i, sobretot, d’unes postres –totes, casolanes.

Preu: Menú: 10,90 €; de grup: 23-25 €. Carta: 22,50 €. Ampolla: 5,50-35 €.
Adreça: Doctor Ferran, 164. Terrassa.
Web: www.gastronomialocal.com/restaurants2.asp?idr=289.
Telèfon: 93 735 40 21.
Horari: De dt. a dg. de 13 a 16.15 h i de dc. a ds. de 21 a 23 h.

EL RACÓ D’EN TOMÀS
A un nas enganxat

A un de daurat. Entusiasta, autodidacte i pedagog, l’amo, Tomàs Cuadrado, és el Nas d’Or català d’enguany [2009], el millor sommelier dels 67 de l’última semifinal catalana del concurs estatal. No en va no es tracta d’un restaurant amb celler sinó d’una “bodega a preu de botiga real” on el vi, unes 400 referències lluny del “marquisme” i dels “lineals dels súpers” –un 40%, catalanes–, no se subordina al menjar. No hi ha pas, doncs, maridatge, sinó “casament o matrimoni”. Situat al sud-est del centre, quasi a Segle XX i a tocar de Vallparadís, té, com tots, història pròpia: naixia el 2003 en un carrer anomenat com el meu avi patern, va moure-se’n un pèl fa dos anys fins a la seva ubicació actual...

I al gener treia del forn, paret per paret, el seu propi wine bar –socors, TERMCAT–, El Raconet, que no és un bar de tapes, insisteix Cuadrado, franc com pocs: “El món del vi s’està prostituint”, es lamenta, i després tothom rep, es queixa. S’hi perpetra cuina de mercat de debò per “fer gaudir els clients”, fidels, amb una creativitat que no escatima gramatge. El nassut els considera, de fet, els seus Robert Parker particulars! Pertany a Cuina Vallès, el recomana le Guide, té dos reservats i aula de tast, i seria impossible sense dues Montses: García, cap de cuina, i Morales, muller de Cuadrado, de sala; totes dues, procedents, també, de La Sociedad. La tríada és, diu, “venedora de felicitat”.

Preu: Menú degustació: 38 €. Carta: 40 €. Ampolla: 7-350 €.
Adreça: Topete, 156-158. Terrassa.
Web: www.elracodentomas.cat.
Telèfon: 93 784 16 05.
Horari: De dl. a dv. de 13 a 15.30 h i de dl. a ds. de 21 a 23 h.

(Cupatges, 2009.)

(Fotos: Sentits i El Racó d'en Tomàs.)

dimarts, 21 d’abril del 2009

Foto amb data de caducitat

Si em despisto, venç: no val a badar. Malgrat que la simpàtica pluja primaveral ens va fer una mica --força-- la punyeta a primera hora de la tarda, la versió terrassenca de la 15a Festa de la Solidaritat Un Dia per a l'Esperança d'Intermón Oxfam (IO) va ser un èxit. Us explicava fa uns dies que l'ONG m'havia proposat de presentar-la, la qual cosa agraeixo públicament --ja ho he fet privadament, clar-- i us n'ensenyo ara una icona, que complementa les cròniques periodístiques que se n'han fet --com a exemple, aquesta. A la foto, gentilesa d'Ivanna Vallespín, entrevisto el jugador d'hoquei terrassenc Pol Amat, lector matinal del manifest perquè Madrid actuï a favor dels sudanesos exiliats al Txad. Podeu llegir-ne, també, aquesta prèvia i, sobre la signatura del conveni de patrocini amb el govern local, aquesta notícia, aquesta altra i, encara, la de més enllà. I també podeu llegir, si voleu, la nota de premsa de balanç que n'ha emès l'entitat.

dijous, 9 d’abril del 2009

365 dies per a l'esperança

Em fa molta il·lusió que Intermón Oxfam, amb qui ja havia col·laborat com a tècnic de comunicació de la caixa catalana degana, m'hagi proposat presentar la seva diguem-ne festa major a Terrassa. I em plau, també, explicar-vos-ho en aquest apunt; per això ho faig sense vergonya. L'esdeveniment és la 15a Festa de la Solidaritat Un Dia per a l'Esperança i se celebra en diverses dates d'abril i de maig a tot un seguit de ciutats dels països de l'estat espanyol; entre les quals, moltes de catalanes, i, entre aquestes, Terrassa, on la plaça Vella l'acollirà dissabte 18 d'abril d'11 a 20 h. Us n'enganxo el vídeo promocional; mireu-vos-el: ¡és curtet! Independentment d'això que us deia que em feia il·lusió explicar-vos en aquest post certament egocèntric --odio la timidesa falsa a l'hora de parlar d'un mateix--, us convido a participar, en la mesura que vulgueu, en qualsevol dels actes d'aquest multiesdeveniment; em sembla que s'ho val: crec que la feina d'aquesta ONG s'ho mereix. Segur que sou en alguna de les ciutats on se celebra o que en teniu alguna a prop. També us animo a difondre'l i a difondre'n el missatge. (I --deixeu-m'ho dir-- a tastar-ne el cafè de comerç just, que, a part de just, és deliciós.) La veritat és que aquesta cosa de fer de presentador en actes públics --speaker, en diuen-- no l'he considerat mai una prioritat laboral, si bé gaudeixo molt quan una institució, empresa o entitat m'ho demana. Fins ara, ho han fet la Nit de l'Esport Castellarenc, el Club Natació Terrassa, el Club Esportiu Mercantil, l'AVAN, l'ACRA, Mutuam i el CNL. I Intermón, clar. Bones vacances si en feu. Bones i --no en tinc cap dubte-- merescudes. Fins ben aviat, amics.