¡Surto en una pel·li!

Per deontologia blocaire --no voldria pas ser un Millet de les bitàcoles--, haig d'afegir al títol d'aquesta anotació --aquí: entre línies; d'entrada, però-- un altre complement circumstancial: "...d'esquena". El film es diu Negre Buenos Aires, l'ha dirigit Ramon Térmens, l'ha produït Zip Films i podeu veure'n el tràiler aquí. Es va estrenar el 13 de novembre i, des de llavors, es projecta a tot de sales catalanes, valencianes i madrilenyes; per saber a quins cines catalans la fan, feu un cop d'ull aquí. (Més fàcil, impossible, ¿eh?) Si ja l'heu vist, ¡opineu-ne!

 
Des del departament de Comunicació de Caixa Sabadell --aleshores, de Comunicació i Relacions Institucionals-- vaig gestionar l'any passat la localització d'una escena seva --una denegació de crèdit-- a l'oficina principal de la caixa catalana degana a Barcelona, situada al carrer del Consell de Cent, molt a prop del passeig de Gràcia --a tocar, vaja. El treball amb la productora no va ser senzill ni lleuger, però va valdre --espero-- la pena. Dic que ho espero perquè, de fet, escric d'una cosa que encara no conec: per gentilesa de Zip i amb alguns companys, la veuré demà a la nit al cinema Alexandra barceloní.

Per cert: just l'endemà del rodatge de l'escena en qüestió --un dia intens el fruit del qual són alguns segons en aquesta pel·li que avui us recomano-- m'ingressaven en un hospital. M'hi vaig quedar un mes ben bo i no em vaig treure de sobre el problema de salut fins un any després --aquest últim estiu.

486A74EEYN8C

Se m'enduen a l'hospital

Teniu raó. Ja sé que la idea és que el bloc sigui molt professional (periodístic, comunicatiu) i molt poc personal, però és que, si més no, vull comentar-vos, per atendre-us com a lectors com mereixeu, que aquests dies no l'actualitzaré perquè estaré ingressat per una intervenció quirúrgica que, en principi, si no hi ha sorpreses, no és gaire complicada. La trucada més esperada de l'any --la del Taulí-- va arribar dijous després de nou llargs mesos d'espera i poc més d'un any --sí, sí: un any-- després que el malson comencés --aleshores era greu; ara només es tracta d'un tràmit per passar pàgina, per tancar etapa, per avançar. Espero que la cosa vagi ràpid i poder gaudir de les millores recents al saturadíssim Hospital de Sabadell; confio plenament en els seus professionals, que fan miracles amb pocs recursos, i us agraeixo un suport que, de fet, ja m'esteu donant abans que, demà dijous al matí, hi ingressi. Si sou uns xafarders i uns friquis d'Internet com jo i voleu llegir la carta que, quan em van donar l'alta hospitalària --la història va continuar a casa--, em van publicar l'Avui, l'Avui Sabadell i el Diari de Sabadell, cliqueu sobre el nom en cursiva de cadascuna d'aquestes publicacions.