Avui toca parlar de DiR (i tinc finalment temps per fer-ho)

Què tal. Encara hi sóc, ¿eh? Com han fet, fan i faran altres marques, la popular cadena de gimnasos de nivell DiR, via Bloguzz, m'ha convidat a conèixer qualsevol dels seus centres —i a parlar-ne aquí. No he pogut anar-hi directament perquè el deure professional m'ho impedia —estava tancant un reportatge que podreu llegir a la revista Cuina de desembre—, però sí traspassar el regal —i l'encàrrec— a una enviada especial del bloc, que fa aquesta valoració de DiR Castillejos:

"Les instal·lacions, fantàstiques, tant les sales d'activitats dirigides com els vestuaris. La profe que em va tocar era molt bona, donant indicacions clares i ajudant la gent que hi érem segons el nostre nivell. El tracte i l'atenció de la noia de recepció, impecables. Em va encantar i m'ho vaig passar molt bé."

Amb tots els respectes pel meu estimat —i patrocinat— Club Natació Sabadell (CNS), entitat entranyable i ambaixadora de la ciutat, del qual sóc soci des de principis dels 90, distingits senyors del DiR, ¿quan obrireu a la capital del Vallès, on ja tenim El Corte Inglés, Ikea, Nespresso...? ¿Quan, eh?

(Foto: DiR.)

"Catalufos asquerosos"

El sintagma el va fer servir ahir a la tarda un adolescent d'aspecte inofensiu als vestidors masculins del Club Natació Sabadell del carrer dels Montcada. Hi etiquetava davant d'un col·lega els diguem-ne companys que havien irromput a classe per animar-los a afegir-se a les protestes estudiantils d'aquests dies. Es comenta ell solet, el sintagma, i fa reflexionar sobre la pretesa immersió lingüística i sobre allò que és català tothom qui viu i treballa a Catalunya... i vol ser-ne --en subratllo això últim. El sintagma va preocupar-me perquè tinc la sensació que no es tracta d'un fenomen aïllat. (Ni molt menys.) Crec que és intolerable per a qualsevol demòcrata, català o no, catalanista o no, catalanòfil o no. Inadmissible. Vergonyós. Etnòfob (catalanòfob), feixista i, gairebé, catalanicida. I un adjectiu més: xenòfob. Sí, xenofòb: qui el subscrigui a casa nostra --i, molt probablement, havent-hi nascut ell mateix-- creu que és en un altre, de país. ¿Què us sembla? ¿En faig un gra massa? Actualització El sintagma apareix 165 vegades a Internet segons el cercador que tots esteu pensant.