Avui toca parlar de DiR (i tinc finalment temps per fer-ho)

Què tal. Encara hi sóc, ¿eh? Com han fet, fan i faran altres marques, la popular cadena de gimnasos de nivell DiR, via Bloguzz, m'ha convidat a conèixer qualsevol dels seus centres —i a parlar-ne aquí. No he pogut anar-hi directament perquè el deure professional m'ho impedia —estava tancant un reportatge que podreu llegir a la revista Cuina de desembre—, però sí traspassar el regal —i l'encàrrec— a una enviada especial del bloc, que fa aquesta valoració de DiR Castillejos:

"Les instal·lacions, fantàstiques, tant les sales d'activitats dirigides com els vestuaris. La profe que em va tocar era molt bona, donant indicacions clares i ajudant la gent que hi érem segons el nostre nivell. El tracte i l'atenció de la noia de recepció, impecables. Em va encantar i m'ho vaig passar molt bé."

Amb tots els respectes pel meu estimat —i patrocinat— Club Natació Sabadell (CNS), entitat entranyable i ambaixadora de la ciutat, del qual sóc soci des de principis dels 90, distingits senyors del DiR, ¿quan obrireu a la capital del Vallès, on ja tenim El Corte Inglés, Ikea, Nespresso...? ¿Quan, eh?

(Foto: DiR.)

El 3cat24 i Ràdio Sabadell recomanen aquest bloc. ¡Vegeu-ho i escolteu-ho!

No tinc perdó de Déu. Ja ho sé, ja. Ni excusa. Però provaré d'escudar-me en dues. Primera: els encàrrecs per a Cuina de novembre (megareportatge sobre la llonganissa) i de Cupatges d'octubre (ressenyes de dos restaurants de Rubí --sí, sí: rubinencs-- Acabats de sortir del forn). I segona: la intensitat del primer mes llarg passades les vacances com a membre de l'equip comunicador d'Unnim, la caixa que suma, la comarcal de referència, la de la Banca de Proximitat.

És un fet empíric --demostrable-- que una i l'altra no m'han deixat gaire temps ni calma per gargotejar en aquest bloc més vostre --gràcies per dedicar-hi el vostre, de temps: les vostres visites no s'aturen-- que no pas meu. ¿Cola? Doncs és v'ritat. (I vaig fer anys i he tingut un casament i...) L'anotació anterior, sobre l'inici del curs del Gremi de Periodistes de Sabadell (GPS), ha estat la meva penitència.

Prescripció mediàtica immerescuda

Aquest humil bloc darrerament s'ha posat vermell perquè, encara que no s'ho mereixi gaire --per l'actualització d'aquestes últimes setmanes, no gens--, l'han recomanat dos de mitjans de comunicació (professionals, periodístics; s'entén, ¿oi?).

El 3cat24 va considerar-lo el "Blog del dia" el 18 d'agost. M'ho anunciava així Violeta Sugranyes: "El 3cat24, pàgina web de notícies de TV3 i Catalunya Ràdio, vol mostrar el que es fa a la Blogosfera [sic] catalana i diàriament destaquem un blog amb contingut interessant. Avui dimecres 18 d'agost li ha tocat al teu". El portal de la Corpo va promoure'l als seus comptes de Facebook i Twitter. (I jo, de vacances.) ¡Gràcies!

Ràdio Sabadell hi dedica vuit minuts

L'altra recomanació mediàtica probablement immerescuda no es llegeix: s'escolta. Pitgeu el play, va:

Es tracta del capítol de la minisèrie de reportatges sobre bitàcoles sabadellenques que la versió estival del magazín matinal de Ràdio Sabadell 94.6, l'A bona hora estiu, dirigit enguany per Carles Baldellou, va dedicar el 27 d'agost a aquest humil bloc i, de retruc, a mi. La periodista que el signa és Sandra Rivera. ¡Gràcies, també!

(Foto: isra79 / Isra el.)