Heptàleg fraternal. Petit homenatge a la meva germana a poques hores de la nit de Nadal

Això de la comunicació devia arribar a la família Serrano-Òssul talment com una epidèmia: tant la meva germana com jo vam caure-hi; ella va fer comunicació audiovisual i jo, periodisme --ella, a la Pompeu; jo, dos anys a l'Autònoma i dos més a la Pompeu. El panorama del sector i la recerca de dignitat ens han arrossegat cap al complex i apassionant món de la comunicació corporativa. Ella, l'Anna --es diu Anna--, és un pèl més joveneta, és cert --ens separen poc menys de tres anys--, però això no li impedeix tenir una carrerassa. Abans d'iniciar-la, va perpetrar el millor web català sobre els barrufets a tall de treball de final de carrera, amb 1.420 referències a Google i aparicions a El Punt, a Vilaweb i juraria que a l'Avui --no n'estic segur, d'aquesta; si existeix, sóc incapaç de trobar-la-hi; ¿te'n recordes, Anna? L'estudi en qüestió, Els barrufets, una nació insòlita, està indexat, sense exagerar, a la sopa --a Google, a l'Open Directory, a nosaltres.cat, a gencat.cat, etc.-- i està recomanat com a material, fins i tot, a les escoles --aquí, una altra--, als instituts i a les biblioteques. Tot això no és piloteig subjectiu, interessat o banal, sinó veritat de la bona --autèntica, de debò-- i orgull legítim de germà. I punt. Buenu. Doncs la meva germana ha publicat avui al seu bloc un post meravellós: un heptàleg, per dir-ne així, sobre l'anomenat món laboral. El subscric del tot. Llegiu-lo amb atenció aquí. Ah: bon Nadal, ¿eh? PS.-- Ma germana no és l'amiga Anna Serrano Marchuet, reconeguda periodista terrassenca de la secció de política d'El Punt --la qual cosa no em molestaria gens, però, i ha originat una brometa que tots dos cultivem-- sinó la comunicadora sabadellenca Anna Serrano (i) Òssul. (Foto: Paul Lavieille.)

Friquisme mediàtic sabadellenc, sí. ¿I què? (Guia de la comunicació sabadellenca. Mitjans de comunicació de Sabadell)

Déu vos guard de nou, amics lectors, després d'uns dies --força-- sense actualitzar. No em renyeu, sisplau. Mira que Internet és incommensurable, però no hi havia cap racó --almenys cap que jo fos capaç de trobar-- que recollís tots els mitjans de comunicació tradicionals --els mainstream media, que en diuen els anglosaxons-- que viuen i treballen a Sabadell. Per omplir el buit, incorporo a partir d'avui a la barra lateral d'aquest bloc meu una Guia de la comunicació sabadellenca que els recull tots a tall de directori. Inclou premsa, ràdio, tele i web, i els llista per ordre alfabètic rigorós. Sempre que qui sigui vulgui accedir-hi podrà fer-ho a través d'ÒSSUL.blogspot.com. Em comprometo públicament a actualitzar-la amb diligència. Ho prometo. Criteris per triar-los: han de tenir seu a la ciutat --n'hi ha que no n'hi tenen o que, directament, no en tenen-- o bé dirigir-s'hi prioritàriament; en aquest últim cas, no cal que informin només de Sabadell --alguns són comarcals, especialitzats, etc.--, però sí que bona part del seu contingut sigui sabadellenc. N'excloc tres grups de mitjans de comunicació locals: els redactats des d'una font, és a dir, els corporatius --d'administració, d'empresa, d'entitat--, els blocs com el VallèsActual de l'amiga Lídia Sánchez o altres --entenc que un bloc no és un mèdia tradicional-- i, també, els gratuïts sense notícies o, com a molt, amb una agenda anecdòtica i para de comptar. Resultat: els 16 que veieu sota aquestes línies i a la barra lateral. Evidentment, no decreto res i potser me'n deixo: a més dels canvis (naixements, defuncions, rebatejos, fusions, líftings, etc.), el directori tindrà en compte els suggeriments que em pugueu fer arribar per correu electrònic. ¡Bon Nadal! _____________________________________________ Guia de la comunicació sabadellenca. Mitjans de comunicació de Sabadell Sabadell existeix i té, en ordre alfabètic rigorós, aquests mèdia tradicionals (exceptuant-ne els butlletins corporatius, els gratuïts sense notícies i els blocs, que trobareu al blogroll)

Bassas d'aigua cristal·lina

Deixeu-me escriure-us, encara, sobre la conferència del Bassas a la caixa de fa una setmana --com que aquesta, de setmana, ha estat mogudeta, no ho havia pogut fer.

En comptes de fer-ho jo, però, deixo que les fotos de la Berta Tiana la retratin sota aquestes línies; el senyor del seu costat és Manuel Grau i Gasulla, expresident de Caixa Sabadell i actual president de l'Associació Pere Oliver de Caixa Sabadell, que aplega (ex)membres dels òrgans de govern de la caixa catalana degana. Ja veieu que a l'auditori amb prou feines s'hi cabia. Ah: va tancar la conferència una pregunta compromesa de l'amic Marc Cornet sobre el rumb actual de la ràdio nacional.

Permeteu-me, també, que, per acabar d'arrodonir-ne el relat, us n'enllaci la prèvia d'El Punt Vallès Occidental; les recomanacions --entranyable secció d'agenda-- d'El Periódico (en català i en castellà), de La Vanguardia, d'El País i de radiosabadell.fm; les cròniques de l'ACN i, de rebot, d'eldebat.cat i del 3cat24.cat, i, last but not least, l'entrevista que l'amic Albert Castellví va fer-li al programa de Ràdio Sabadell 94.6 que dirigeix, Anem per feina.

M'agradaria enllaçar-vos-en, també, la fotonotícia del Diari de Sabadell, El diari de casa, però, com alguns ja sabeu, el degà de la comunicació sabadellenca no publica (cap d)els seus continguts en línia. ¿Què hi farem?

Fem-ho!+Som-hi

Les dues màximes autoritats polítiques d'aquest país, és a dir, per si de cas, Catalunya (els presidents del govern i del Parlament), i tres consellers --Castells, Capdevila i el gran Tresserras, del qual, per cert, tantíssims preperiodistes vam gaudir tantíssim a les aules de la UAB-- han fet costat a la que m'agrada anomenar la caixa catalana degana amb motiu del seu 150è aniversari. Amb la seva presència a l'any jubilar de Caixa Sabadell, aquests cinc alts representants de les nostres institucions d'autogovern han agermanat (encara més si podia ser) els eslògans de la institució financerosocial (Fem-ho!, combinat, ara, amb Fem 150 anys) i de l'executiu nacional (Som-hi, sense signe d'admiració, aquest, però). Més clar, impossible: el país i la seva caixa d'estalvis amb més història miren plegats en una mateixa direcció: endavant. ¡Per molts anys! (Menció especial mereix la coordinadora dels actes d'aquest any jubilar, l'amiga i companya Raquel Paredes. Totes les fotos les ha fet Berta Tiana i pertanyen a l'Obra Social Caixa Sabadell llevat de la segona, proporcionada pel servei de premsa del Parlament.)

El mestre Bassas, dijous al vespre, a Caixa Sabadell

El reconegut periodista Antoni Bassas pronunciarà la conferència Les relacions entre Catalunya i Espanya vistes als mitjans de comunicació, centrada en el període 1975-2006, dijous 27 de novembre a les 19 h a l'Auditori de Caixa Sabadell (D'en Font, 1. Sabadell).

L'acte, del tot gratuït i obert a tothom, l'organitza l'Associació Pere Oliver de Caixa Sabadell, que agrupa membres i exmembres dels diversos òrgans de govern de la caixa catalana degana i que presideix Manuel Grau, expresident de la mateixa entitat d'estalvis.

(Foto: Josep Renalias.)

No em compris: llegeix-me

Interessantíssima, apassionant, estimulant, la petita porció de les 3es Jornades Internacionals de la Premsa Gratuïta de què vaig gaudir ahir dijous. I ara donaré exemple i, en una pràctica poc habitual al meu gremi per motius diversos, diré qui fa i qui paga la cosa --qui la fa possible, en definitiva--: les ha convocat --avui s'acaben-- l'Associació Catalana de Premsa Gratuïta (ACPG) amb la caixa catalana degana --Caixa Sabadell-- com a (única) patrocinadora d'honor. El meu menú degustació va començar amb un primer plat d'alt nivell: Pablo Alzugaray, president de Shackleton, amb Tendències de la publicitat gratuïta i on line: casos d’èxit. Conclusió: si es vol notorietat de la mena que sigui, els comunicadors hem de concentrar-nos, per començar, d'entrada, de bell antuvi, en el què --allò que comuniquem-- i no pas en el com --la manera de comunicar-ho--, i, en aquest sentit, el més arriscat és no arriscar-se. ¡Allò gris és incomunicable! L'àpat intel·lectual va continuar amb un segon plat fred: representants de les associacions de premsa sueca i noruega --si no domineu aquesta llengua escandinava, estalvieu-vos el clic: no té versió anglesa-- van desenvolupar-hi El cas suec/noruec, vist per les seves associacions. Conclusió: la premsa gratuïta que triomfa --passant la mà per la cara, sovint, a la de pagament-- és la de qualitat. També en això dels gratuïts, hem d'aprendre molt, encara, dels veïns de dalt. I, per postres, el banquet periodístic es va acabar amb un debat sobre El model informatiu de la premsa gratuïta, atiat per Marta Corcoy des de l'àmbit acadèmic (UAB) i Enric Sierra des del professional (20 Minutos, La Vanguardia) i amb intervencions d'editors i de periodistes que es pregunten com fer premsa gratuïta bona o (encara) millor. Conclusió: el sector encara té molt camp per córrer al país, però no ho té gens fàcil: ningú no li regalarà res. Jo, tampoc, ¿eh? Les jornades tenen, per cert, aquest bloc. Com els mitjans que les han muntat i sobre els quals han debatut --la majoria, igual de bons o millors que els de pagament--, és de franc. Gratis.

Una Ronda de cultur(et)a comunicativa per a portaveus

El veterà Carles Ronda ha impartit al llarg del dia d'avui el seminari Relació amb els mitjans de comunicació a una dotzena de directius i tècnics de departaments diversos de Caixa Sabadell que sovint atenen o aviat atendran periodistes en nom de la caixa catalana degana. La jornada s'ha desenvolupat a la Sala d'Actes de Caixa Sabadell (plaça de Catalunya, 9, 6è. Barcelona) i la hi ha organitzat la unitat de Formació i Desenvolupament --particularment, el Miquel Àngel González Meseguer-- arran d'una petició de Comunicació i Relacions Institucionals. Com diu el sacerdot a l'eucaristia catòlica, "és realment just i necessari". ¡Bravo! Fem-ho!