Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Vilaweb. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Vilaweb. Mostrar tots els missatges

dimarts, 24 de febrer del 2009

Molta sort i llarga vida, ElPunt.cat Sabadell

Fa quatre dies que vèiem néixer l'ASabadell.cat i ja tornem a assistir al part d'un digital sabadellenc; no és ben bé el mateix, però gairebé: El Punt fa 30 anys i, per celebrar-ho, s'independitza de VilaWeb i crea un digital que s'adapta a Sabadell o qualsevol altre municipi del principat. L'incorporo, d'entrada, clar, a la Guia de la comunicació sabadellenca de la barra lateral. (Recordeu que teniu tots els mitjans de comunicació de Sabadell sempre al vostre abast a ÒSSUL.blogspot.com, on he afegit, també, la revista anual d'història Arraona, que es diu, per cert, com la meva gata --la de la capçalera, sí. Friquisme mediàtic sabadellenc, sí. ¿I què?) Al gra. Diverses coses. Saludo des d'aquí i felicito per la part que els toca els amics Emili Agulló, Marc Cornet, i Emma Ansola, responsables de bona part dels continguts de l'edició vallesana occidental del rotatiu. Punts forts. El nou mitjà enforteix Sabadell, el periodisme, la diversitat diguem-ne editorial als mitjans de comunicació de la ciutat i el mateix sistema comunicatiu local. Inclou temps, enquesta, necrològiques, agenda, farmàcies, etc.; serveis, vaja, locals --llevat de l'enquesta. Com els seus diguem-ne competidors immediats (RadioSabadell.fm i ASabadell.cat), és en català. I disposa, a més a més, d'un URL propi simplificat per a Sabadell. Bé. Punts febles. Per voluntat expressa del mitjà i a diferència de l'ASabadell.cat, es tracta d'un mer abocament dels continguts de l'edició impresa del dia, sense actualització. El contingut estrictament sabadellenc hi és escàs, doncs --la secció purament comarcal del rotatiu és modesta. I, de fet, es tracta d'un moment delicat per a la premsa en general i per al rotatiu en particular: el naixement del web coincideix amb el tancament de les seves redaccions llevat de la barcelonina, de la tarragonina i de la gironina, i el desplaçament dels llocs de treball dels redactors als seus domicilis respectius. Per si alguns no ho teniu present, l'actual edició vallesana occidental d'El Punt és hereva de dues altres capçaleres (El 9 Nou i El 9 Punt, que és com es deia mentre passava de la matriu anterior, osonenca, cap a l'actual, gironina) i s'havia dividit, en èpoques anteriors, en sengles edicions per a Sabadell i Terrassa. Molts dels qui avui en dia fan comunicació a la ciutat i a la comarca han passat per la seva (desapareguda) redacció, o sigui que no parlem pas de res improvisat. En qualsevol cas, ElPunt.cat Sabadell, Emili, Marc, Emma, molta, molta, molta sort. I llarga vida.

dimecres, 24 de desembre del 2008

Heptàleg fraternal. Petit homenatge a la meva germana a poques hores de la nit de Nadal

Això de la comunicació devia arribar a la família Serrano-Òssul talment com una epidèmia: tant la meva germana com jo vam caure-hi; ella va fer comunicació audiovisual i jo, periodisme --ella, a la Pompeu; jo, dos anys a l'Autònoma i dos més a la Pompeu. El panorama del sector i la recerca de dignitat ens han arrossegat cap al complex i apassionant món de la comunicació corporativa. Ella, l'Anna --es diu Anna--, és un pèl més joveneta, és cert --ens separen poc menys de tres anys--, però això no li impedeix tenir una carrerassa. Abans d'iniciar-la, va perpetrar el millor web català sobre els barrufets a tall de treball de final de carrera, amb 1.420 referències a Google i aparicions a El Punt, a Vilaweb i juraria que a l'Avui --no n'estic segur, d'aquesta; si existeix, sóc incapaç de trobar-la-hi; ¿te'n recordes, Anna? L'estudi en qüestió, Els barrufets, una nació insòlita, està indexat, sense exagerar, a la sopa --a Google, a l'Open Directory, a nosaltres.cat, a gencat.cat, etc.-- i està recomanat com a material, fins i tot, a les escoles --aquí, una altra--, als instituts i a les biblioteques. Tot això no és piloteig subjectiu, interessat o banal, sinó veritat de la bona --autèntica, de debò-- i orgull legítim de germà. I punt. Buenu. Doncs la meva germana ha publicat avui al seu bloc un post meravellós: un heptàleg, per dir-ne així, sobre l'anomenat món laboral. El subscric del tot. Llegiu-lo amb atenció aquí. Ah: bon Nadal, ¿eh? PS.-- Ma germana no és l'amiga Anna Serrano Marchuet, reconeguda periodista terrassenca de la secció de política d'El Punt --la qual cosa no em molestaria gens, però, i ha originat una brometa que tots dos cultivem-- sinó la comunicadora sabadellenca Anna Serrano (i) Òssul. (Foto: Paul Lavieille.)