Així va anar el sopar d'inici de curs del GPS, amb el portaveu de la Caravana Solidària

Va ser dijous, va tornar a ser a Can Tonada i vam assistir-hi 20 periodistes sabadellencs, més d'una tercera part de la cinquantena llarga que formem part de l'informal i transversal --i professional, artesanal, no patronal-- Gremi de Periodistes de Sabadell (GPS). A part del dia de la setmana, hi havia novetat: teníem ponent o conferenciant: Josep Ramon Giménez (amb ge, alerta), portaveu de la Caravana Solidària de Barcelona Acció Solidària, periodista --un dels 4.150 prejubilats d'RTVE--, sabadellenc i, a partir d'ara, membre actiu de l'entitat.

Més enllà del seu testimoni directe sobre el famós --i oblidat, ja, gairebé-- segrest dels tres cooperants catalans per part d'Al Qaeda del Magreb Islàmic, van ser interessantíssimes, també, les seves batalletes sobre la seva curta etapa (pocs mesos) als informatius de l'Ente (cobertura de l'atemptat d'Hipercor) i sobre la seva llarga etapa (força anys) al programa de medi ambient de la tele pública espanyola El escarabajo verde (no falsejament d'imatges d'animals salvatges, a diferència del que sí que fan altres que tenen menys escrúpols deontològics).

Els ítems del debat 

En comptes de redactar un rotllo opinatiu sobre el que ens va dir Giménez al restaurant d'Advocat Cirera, us enumeraré algunes de les reflexions del col·loqui, quasi tal com les tinc anotades. La jornada va ser rica en aportacions sobre la comunicació de crisi (extrema), algunes bones i males pràctiques periodístiques i l'altra banda dels nassos, que dóna feina a tantíssims informadors.

• Gran responsabilitat social dels periodistes. Visió crítica de les empreses comunicatives.
• Autocrítica necessària. Sovint els periodistes preguntem amb ganes que se'ns respongui el que volem sentir --no escoltem prou les fonts. Egolatria i divisme --periodistes estrella--; poca humilitat, almenys: excés de pontificació.
• Fregida i refregida de notes de premsa. El fenomen "copiar i enganxar", afavorit per la precarització, per la pressa, per la pressió... i per la comoditat. [Desplaçament de les redaccions a les fonts, que assumeixen, en bona part, l'establiment d'agenda. Perversió de la comunicació social. Això és de collita meva; per això va entre claudàtors.]
• Immediatesa absoluta. Implica superficialitat, genera errors --desprestigia la professió i els mitjans, doncs, de retruc-- i sovint ni tan sols informa: molts cops el directe de vídeo o d'àudio és pur soroll intranscendent o, directament, desinformació (efecte CNN o [permeteu-m'ho, tuïtaires], efecte Twitter). I, en aquest mateix sentit...
• Obsessió per l'exclusiva. Reforça el mitjà que la dóna, però és perillosa si s'hi abaixa la guàrdia pel que fa a la verificació (contrast de fonts). ¿Val la pena ser el primer a donar una notícia, que pot ser inexacta o fins i tot falsa, o és més convenient verificar-la --contrastar-la--, interpretar-la, documentar-la, aprofundir-hi, en definitiva? (Cas pràctic: mort de l'exalcalde Antoni Farrés al 3/24 [no pas al 3cat24, que enllaço] i a Ràdio Sabadell.)
• Poca o nul·la documentació en alguns casos. Toquem d'oïda. Desconeixement o, segons com, atrevidíssima ignorància. Gèneres d'interpretació i, sobretot, d'opinió (tertúlia, columna, etc.). Fenomen Pilar Rahola.

¿Camacos aventurers o cooperants acreditats? 

Davant de l'ofensiva raholiana contra l'expedició --no només raholiana, ho sé, però simbolitzada per la periodista-opinadora i assumida, gosaria dir, per una part significativa de l'opinió pública i publicada--, Giménez va reconèixer que cal un debat crític sobre les ONG, si bé va defensar el model de la Caravana Solidària amb arguments com ara aquests:

1. Els expedicionaris no eren pijos que feien turisme solidari o humanitari --un adjectiu que creu que es fa servir malament-- sinó gent normal i corrent que es pagava les despeses, dedicava les vacances al projecte i participava en una campanya anual amb cara i ulls --sòlida, homologada-- i amb una trajectòria que l'avala.
2. No anaven pel mig del desert sinó per l'autopista del país.
3. No està demostrat que els costos de dur material a l'Àfrica en superin els guanys obtinguts.
4. A part del rescat que és evident que es va pagar [que vam pagar entre tots, hi afegiria jo], Al Qaeda té, per desgràcia, moltes altres fonts de finançament més importants.

De l'Àfrica a l'Índia: Sonrisas de Bombay 

Entre els assistents, em va fer feliç retrobar un vell amic i doctor, també, en això de l'anomenada cooperació internacional: el corresponsal de La Vanguardia a l'Índia, Jordi Joan Baños, excamarada dels Poetes al Sol, poeta autèntic i exredactor del Diari de Sabadell. Llegiu el que explica en aquesta anotació sobre l'ONG Sonrisas de Bombay, inèdita en paper. Defensa que no pot ser que aquestes organitzacions siguin ara incriticables i que sigui gratis, en canvi, llançar fem sobre l'Església, incriticable, ella mateixa, durant tantíssims segles.

He escrit relativament poc --el que anotava a l'agenda ahir a quarts de set del matí-- perquè un altre vell amic, Arnau Domínguez, gairebé m'ha fet la feina, que estic encantadíssim de no assumir en solitari aquest cop. A banda d'anotacions a blocs i de comentaris a les xarxes socials, però, crec que fóra bo que els mitjans locals (tradicionals, professionals, periodístics, vull dir) es fessin ressò de la trobada o, si més no, de l'existència del GPS, com ho farien si es tractés de qualsevol altra associació local nounada, en consolidació i amb ganes de fer coses.

(Fotos: Emili Agulló i Josep Ramon Giménez.)

Una trentena d'ànimes al primer sopar-tertúlia del Gremi de Periodistes de Sabadell

Érem, al restaurant Can Tonada --gran nom, ¿eh?--, una trentena de periodistes vinculats a Sabadell, tant de mitjà com de font, tant redactors com gràfics, tant textuals com audiovisuals, tant joves com veterans, tant locals com nacionals, tant caps com no caps.

  
Va ser dimecres al vespre, just quan s'acabava la conferència pujoliana a la seu sabadellenca de l'Obra Social d'Unnim, de la qual sóc responsable de comunicació des d'aquella mitjanit, que és quan naixia "la caixa que suma". Per això vaig arribar-hi tard. Bona excusa, ¿oi?

Som el Gremi (o Grup) de Periodistes de Sabadell (GPS), tenim noms i cognoms, som diversos, constituïm un únic col·lectiu professional com qualsevol altre --ni millor ni pitjor--, ens uneixen la nostra feina (el periodisme o la comunicació corporativa) i la nostra ciutat (Sabadell), existim, ens reunim i volem que se sàpiga.

L'anotació podria ser molt més vaporosa, però dóna fe del contingut i de l'aspecte de la trobada per desig exprés dels qui la promovien (o promovíem): un dels acords de la sessió va ser, precisament, la voluntat que la nostra existència i la nostra activitat es desenvolupin amb llum i taquígrafs.

Tot seguit us enganxo l'acta del sopar-tertúlia, que arribava després de dues altres cites preliminars, per gentilesa de Joan Brunet i Mauri (UPC), que coordina el GPS juntament amb Emili Agulló (El Punt) i Joan Carles Montes (Anuari de Sabadell i Diari de Terrassa). Les fotos són de l'amic Juanma Peláez.

"Propostes generades:

• debatre a l'entorn de qüestions d'actualitat i un tema determinat
• ser periodista avui / el periodista multimèdia
• periodisme de fonts / periodisme de mitjans, les dues cares d'una mateixa moneda
• activitats obertes a la ciutadania

Proposta per a un nou encontre / sopar: 

Tema de debat: què és ser periodista en un món tan globalitzat com l'actual.

Tema d'actualitat:
Serà suggerit 48 hores abans del sopar."

Per cert: estic fent obres al bloc. Es nota, ¿oi? Suggeriments, benvinguts. La capçalera la renovaré quan pugui dedicar-m'hi una estona com Déu mana. Bon primer cap de setmana de juliol. Ens el mereixem.

(Fotos: Juanma Peláez.)

Gremi/Grup de Periodistes de Sabadell: la tercera és la bona

[Reprodueixo literalment la tercera convocatòria constituent d'un col·lectiu que agrupi els comunicadors professionals vinculats d'alguna manera a la ciutat de Sabadell. Els enllaços, el que hi ha entre claudàtors i les negretes són aportacions meves, però --com la cursiva. Segons com, de fet, el text reflecteix les conclusions de l'última trobada d'alguns d'aquests companys. El 30 us hi esperem. No hi falteu.] 

Hola, què tal,  

Després d’un parell de reunions inicials [primera i segona], el Grup de Periodistes de Sabadell (GPS) vol començar a caminar i per això us animem a participar.

Què vol ser el GPS?

• Un punt de trobada entre tots els professionals de la comunicació (redactors, locutors, corresponsals, càmeres de televisió, fotògrafs, maquetistes...) que tenim Sabadell com a àmbit comú, ja sigui perquè hi treballen o perquè són d’aquí i treballen fora.
• Un espai per conèixer-nos, compartir experiències i punts de vista sobre la professió i el nostre dia a dia, conèixer altres formes de treballar i enriquir-nos, establir contactes...
• Un grup de persones de totes les edats (joves i veterans) units per la nostra professió.
• Un punt de trobada sense jerarquies ni condicionants de cap mena.
• Un espai lúdic amb bon rotllo on aparcar la “contaminació” de cada dia.
• Una iniciativa sense més pretensions que dialogar, compartir, reflexionar, pensar i passar-ho bé.
• Un grup amb iniciatives de consum intern i “off the record”.

Què NO vol ser el GPS?

• Un grup de pressió o “lobby”.
• Un espai només amb persones que ocupen càrrecs de responsabilitat als mitjans de comunicació.
• Una plataforma per criticar públicament [...] la classe política, econòmica, social de la ciutat.
• Un grup “marcat” per una etiqueta concreta, més enllà de la que ja ens posa en l'ull de l'huracà pel fet de ser periodistes i comunicadors al servei de la societat.

Quines activitats podria dur a terme el GPS?

• Un sopar mensual en un restaurant que ens ho faci bé, en el decurs del qual compartir experiències, inquietuds, reflexions i idees.
• Un tema de debat per a cada trobada amb o sense convidat.
• Si s’escau i la idea fa forat, podem establir premis locals; organitzar cicles de xerrades, debats interprofessionals amb advocats, economistes, urbanistes...

Propera trobada

• El primer sopar del GPS està previst pel dimecres 30 de juny.
• Hora: 21.00 hores.
• Lloc: s’accepten suggeriments. La idea és un restaurant del Centre on hi puguem fer una reserva prèvia i ens garanteixin un espai més o menys privat o reservat. Amb el compromís de negociar el preu del sopar i que no excedeixi els 20 euros.
• Caldrà confirmar assistència com a molt trigar el dilluns dia 28 de juny al migdia. La millor manera de fer-ho, per centralitzar-ho tot en un sol lloc, pot ser enviant un correu electrònic[...] a aquesta mateixa adreça: gps.sabadell@gmail.com

Un desig

• Voldríem que aquesta iniciativa us engresqués! Ja veieu que no vol ser cap cosa transcendent, simplement volem disposar d’un punt de trobada entre persones que ens uneix la comunicació i la ciutat, i que, possiblement, no ens coneixem tots. Podeu fer extensiva aquesta invitació a d'altres col·legues sabadellencs. Trenquem la desconfiança...

Més informació
Joan Brunet i Mauri (UPC) [...]
Emili Agulló (El Punt) [...]
Joan Carles Montes (Diari de Terrassa) [...]

Molta sort i llarga vida, ElPunt.cat Sabadell

Fa quatre dies que vèiem néixer l'ASabadell.cat i ja tornem a assistir al part d'un digital sabadellenc; no és ben bé el mateix, però gairebé: El Punt fa 30 anys i, per celebrar-ho, s'independitza de VilaWeb i crea un digital que s'adapta a Sabadell o qualsevol altre municipi del principat. L'incorporo, d'entrada, clar, a la Guia de la comunicació sabadellenca de la barra lateral. (Recordeu que teniu tots els mitjans de comunicació de Sabadell sempre al vostre abast a ÒSSUL.blogspot.com, on he afegit, també, la revista anual d'història Arraona, que es diu, per cert, com la meva gata --la de la capçalera, sí. Friquisme mediàtic sabadellenc, sí. ¿I què?) Al gra. Diverses coses. Saludo des d'aquí i felicito per la part que els toca els amics Emili Agulló, Marc Cornet, i Emma Ansola, responsables de bona part dels continguts de l'edició vallesana occidental del rotatiu. Punts forts. El nou mitjà enforteix Sabadell, el periodisme, la diversitat diguem-ne editorial als mitjans de comunicació de la ciutat i el mateix sistema comunicatiu local. Inclou temps, enquesta, necrològiques, agenda, farmàcies, etc.; serveis, vaja, locals --llevat de l'enquesta. Com els seus diguem-ne competidors immediats (RadioSabadell.fm i ASabadell.cat), és en català. I disposa, a més a més, d'un URL propi simplificat per a Sabadell. Bé. Punts febles. Per voluntat expressa del mitjà i a diferència de l'ASabadell.cat, es tracta d'un mer abocament dels continguts de l'edició impresa del dia, sense actualització. El contingut estrictament sabadellenc hi és escàs, doncs --la secció purament comarcal del rotatiu és modesta. I, de fet, es tracta d'un moment delicat per a la premsa en general i per al rotatiu en particular: el naixement del web coincideix amb el tancament de les seves redaccions llevat de la barcelonina, de la tarragonina i de la gironina, i el desplaçament dels llocs de treball dels redactors als seus domicilis respectius. Per si alguns no ho teniu present, l'actual edició vallesana occidental d'El Punt és hereva de dues altres capçaleres (El 9 Nou i El 9 Punt, que és com es deia mentre passava de la matriu anterior, osonenca, cap a l'actual, gironina) i s'havia dividit, en èpoques anteriors, en sengles edicions per a Sabadell i Terrassa. Molts dels qui avui en dia fan comunicació a la ciutat i a la comarca han passat per la seva (desapareguda) redacció, o sigui que no parlem pas de res improvisat. En qualsevol cas, ElPunt.cat Sabadell, Emili, Marc, Emma, molta, molta, molta sort. I llarga vida.